Entre el 2011 i el 2014 la Generalitat va reduir el nombre d’empleats públics un 19,9%. Així ho exposa l ‘informe fet públic per l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) aquesta setmana. Castella-la Manxa (–40,5%) i Madrid (–32,4%) van ser els que van fer una retallada més dura. En aquest període, de crisi explícita, la Rioja (+15,7) i Navarra (+14,1%) van incrementar els seus treballadors.

Per contra, si s’agafa el període comprès entre el 2002 i el 2011, els líders en augment de treballadors públics van ser Castella-la Manxa (+63%), Catalunya (+61%) i Madrid (+54%).

En aquells anys, que inclouen els del creixement desorbitat de la mà de la construcció, l’arribada massiva d’immigrants i la posterior crisi, les administracions autonòmiques que van augmentar menys el seu personal van ser Andalusia (ho va fer en un 7,5%) i Extremadura i Múrcia (en un 10,6%).

D’aquesta manera, la mitjana d’augment d’ocupació pública per part de la Generalitat entre 2002 i 2014 és del 41,8%. En aquest període més ampli només un govern autonòmic va disparar el seu personal per sobre del nivell català: va ser la Rioja, amb un augment d’empleats del 47,8%. El tercer que va augmentar més la contractació va ser l’Aragó, amb un 39,5%.

Menys treballadors públics per 1.000 habitants

Per contextualitzar aquest augment de la contractació pública per la Generalitat cal confrontar els seus empleats amb els ciutadans als quals donen servei. El 2014, i malgrat l’augment en les contractacions de l’última dècada, Catalunya estava entre les comunitats amb menys empleats en la seva administració per cada 1.000 habitants. En la part de dalt de la classificació, les comunitats amb més funcionaris són Castella i Lleó, Extremadura i la Rioja, amb més de 40 empleats públics per 1.000 habitants. I per sota de 30 empleats públics per 1.000 habitants només hi ha Catalunya, Madrid i Castella-la Manxa.

L’informe recorda que el 2014 el nombre de treballadors públics era de 2,9 milions, una cinquena part dels assalariats espanyols. I la meitat d’ells, un 54%, eren dels diferents governs autonòmics. Entre el 2002 i el 2014 són els d’aquestes administracions els que van créixer més (un 22%), per davant dels de les entitats locals (+13%). L’administració central gairebé no va canviar i a les empreses públiques el personal va caure un 23%. En total, en aquests 12 anys els treballadors públics van créixer a Espanya prop d’un 12%.