Arxiu d'etiquetes: eleccions

Les eleccions del 21-D costaran 230 M€ pel fet de celebrar-se en feiner, segons Pimec

La patronal catalana creu que la convocatòria provocarà problemes econòmics a les pimes

La patronal Pimec ha calculat que les eleccions del 21 de desembre a Catalunya tindran un cost addicional de 230 milions d’euros, pel fet que se celebraran entre setmana. Per fer aquest càlcul, l’organització empresarial ha quantificat el valor de l’activitat econòmica que deixaran de fer tant els electors -per poder exercir el seu dret a vot- com els membres de les meses i els interventors.

En el cas dels votants, la patronal estima que la participació electoral seria la mateixa que la del 2015 (77,44%) i que la mitjana de temps per votar serà de tres hores en el cas dels assalariats i d’una hora per als ocupats per compte propi. Segons Pimec, creuant aquestes dades amb paràmetres com el PIB mitjà per hora treballada (36,35 euros), el cens electoral sense residents estrangers (5.329.139 persones) i la taxa d’ocupació a Catalunya (54,09%), l’impacte econòmic que deixaran els electors puja fins als 217 milions d’euros.

Pel que fa als membres de les meses electorals, tenint en compte que se’n constitueixen un total de 8.240 arreu del territori -amb un president i dos vocals per mesa i un interventor per partit i mesa-, Pimec estima que treballaran una mitjana de vuit hores diàries i, per tant, el valor de l’activitat econòmica que deixaran de produir sumarà gairebé 13 milions d’euros.

Problemes per a les pimes

D’altra banda, la patronal ha lamentat que la decisió de convocar les eleccions en un dia feiner tindrà costos econòmics i organitzatius per a les empreses. Pimec adverteix que les pimes es trobaran amb força dificultats el 21-D, “ja que tenen menys recursos i una plantilla més petita. Així doncs, tot i que reconeix que els comicis s’havien de celebrar amb “celeritat”, creu que s’hauria d’haver triat un altre dia.

En aquest sentit, Pimec també recomana a les empreses catalanes que estableixin torns per gestionar de la millor manera possible l’exercici del dret a vot dels seus treballadors i per garantir que les afectacions en la producció siguin les mínimes.

Com funciona el sistema electoral dels EUA?

Ara.cat D.MIRÓ / J.CASTELLANO / E.FORROLL Barcelona

Dimarts 8 de novembre se celebren les eleccions presidencials als Estats Units, en què els nord-americans hauran de triar entre la candidata demòcrata, Hillary Clinton, i el candidat republicà, Donald Trump. El sistema electoral nord-americà va ser creat per assegurar un cert equilibri entre població i representativitat territorial, de manera que no és tan important obtenir més vots com guanyar a determinats estats. 

El president dels Estatas Units s’escull per  sufragi indirecte. Això vol dir que els ciutadans no voten directament pel seu candidat, sinó que voten pels delegats del Col·legi Electoral del seu estat.

El Col·legi Electoral és l’òrgan encarregat d’escollir el president i el vicepresident i està constituït per un total de 538 representants, repartits entre els 50 estats dels EUA més el Districte de Columbia (Washington D.C.). El president i el vicepresident han d’obtenir una majoria de 270 vots al Col·legi Electoral per ser nomenats.

La quantitat  de delegats  de cada estat depèn del seu número d’habitants i és igual al nombre de legisladors i senadors que té al Congrés. 

El candidat que té més vots a un estat, se’n duu tots els seus delegats, a excepció de Maine iNebraska, que si que reparteixen els electors. D’aquesta manera, si a un estat sempre hi sol haver majoria demòcrata o republicana, l’altre partit no es preocupa de fer-hi campanya. Els esforços dels candidats se centren en guanyar els estats clau o swing states, que són llocs que tradicionalment no es decanten per cap dels dos partits.

Així, el sistema electoral nord-americà permet que un candidat que guanya en número de vots al país pugui perdre la presidència. És el que va passar l’any 2000,  quan el llavors candidat demòcrata, Al Gore, va perdre per 537 vots a Florida i, tot i guanyar més vots a escala nacional que George W. Bush, no va aconseguir arribar a la Casa Blanca. Els 29 delegats de Florida van ser decisius. Tot i així, aquest cas és anòmal i sols ha passat tres cops més en la història dels EUA.