L’activitat turística es mou al ritme que marquen les estacions de l’any, amb forts pics de negoci i altres èpoques més fluixes. La demanda de treballadors en els sectors directament lligats a aquests negocis és de les que pateixen més aquests alts i baixos: Espanya és un dels països on els empleats noten més les fluctuacions en forma de precarietat laboral. Al mercat espanyol un de cada tres treballadors de les branques més lligades al turisme treballa amb un contracte temporal, un percentatge molt per sobre del 21% que pateixen aquesta situació en el conjunt de la UE, segons l’estadística de l’Eurostat amb dades del 2014.

Les xifres constaten que les activitats directament lligades al turisme -hostaleria, agències de viatges i turoperadors i línies aèries- no només concentren més índex d’eventualitat, sinó que també aglutinen més percentatge de feines a temps parcial que la mitjana de sectors de l’economia productiva.

Les comparacions amb la resta d’activitats (excloent-ne les financeres) ho diuen clar: la taxa de temporalitat a Espanya és del 24%, però puja al 31% si només s’agafen les feines en el sector turístic. Les diferències també es veuen en el conjunt de la UE, tot i que es mouen en xifres més baixes: un 14% de temporalitat global enfront del 21% que pateixen perfils com els de cambrer, agent de viatges o personal d’hotel.

Bretxa salarial femenina

Les dones són un blanc recurrent de la precarietat. Tant a Espanya com en el conjunt de la UE tenen una presència majoritària en aquests sectors. En el cas d’Espanya, el seu pes frega el 60%, pràcticament la mateixa dada que a la mitjana europea. La feminització del sector turístic contrasta amb la resta de sectors de l’economia, en què la presència de treballadores no arriba al 40% ni al mercat espanyol ni a la UE.

Justament que el pes de la dona sigui més important en sectors més precaritzats ajuda a explicar el perquè de les diferències salarials que persisteixen entre homes i dones al mercat de treball. La bretxa salarial és un fet global que recollia, aquesta mateixa setmana, un informe de les Nacions Unides que certifica que les treballadores no només fan més feines no remunerades (com les d’atenció a la llar), sinó que són majoria en feines remunerades de qualificació mitjana com els serveis i les tasques administratives d’oficina, mentre que els homes tenen més pes en arts, oficis, operacions de maquinària i càrrecs directius.

Les feines del sector turístic, en el cas d’Espanya però també en molts altres països, acostumen a concentrar-se a l’estiu i són una oportunitat per donar entrada al mercat laboral als treballadors més joves. En el conjunt de la UE, el percentatge de persones més joves de 25 anys ocupades en activitats turístiques és del 13%, molt per sobre del pes que tenen en el conjunt del mercat laboral, en què representen el 9%.

A Espanya, però, les oportunitats que ofereix el mercat laboral a aquests treballadors són força més baixes. Els treballadors joves representaven un 6% del total en el sector turístic el 2014 a Espanya, només un punt per sobre del seu pes en el total d’activitats productives, que era del 5%, de les més baixes dels països de la UE. A Alemanya, per exemple, els més joves de 25 anys ocupen el 10% de llocs de treball en el mercat laboral global (excloent-ne les finances) i són el 15% a les feines turístiques, segons l’Eurostat.

La precarietat juvenil i la falta d’expectatives laborals és un dels principals problemes que arrossega Espanya tot i enfilar la recuperació de l’ocupació. De moment, aquesta millora ha passat de llarg de les franges d’edat més joves. Un estudi de Manpower ho certificava fa dues setmanes: la creació de llocs de treball dels últims dos anys no s’ha notat encara en els més joves de 35 anys, un col·lectiu en què no ha crescut el nombre d’ocupats.

LES CLAUS

1. ¿Hi ha més precarietat a les feines lligades al turisme?

Els contractes temporals són majoria en els nous llocs de treball que es creen tant a Catalunya -on 9 de cada 10 dels signats al novembre eren eventuals- com a Espanya (8%). Els serveis, i dins d’aquests l’hostaleria i el comerç, són els principals aportadors a la nova contractació, i per això s’entén que concentrin bona part d’aquesta precarietat. L’economia terciaritzada tant espanyola com catalana comporta feines menys estables i amb sous més baixos i lligades a l’estacionalitat del turisme, mentre que la indústria té unes ràtios més baixes de temporalitat i uns sous mitjans més alts.

2. Quina temporalitat arrossega el sector en comparació amb els països de l’entorn?

Espanya té un mercat de treball més precaritzat en general. La taxa de temporalitat en el mercat laboral és del 24%, deu punts per sobre de la mitjana europea, però s’enfila encara més, fins al 31%, quan es tracta dels serveis que mou el turisme, com ara l’hostaleria, les agències de viatges i les aerolínies. Segons l’Eurostat, la temporalitat en aquestes activitats a Espanya és d’un 50% per sobre de la mitjana de la UE.

3. Qui pateix més aquesta precarietat laboral?

Les dones ocupen sis de cada deu llocs de treball en el sector serveis, tant a Espanya com en el conjunt de la UE. Aquesta feminització de les activitats lligades als serveis fa que les treballadores pateixin més casos de precarietat laboral, i això explica, en part, la bretxa salarial al mercat de treball perquè, normalment, són feines que estan més mal remunerades que les d’altres sectors en què els homes són majoria. Al mercat laboral espanyol un 60% dels llocs de treball dels serveis turístics els cobreixen dones, però el percentatge cau a només un 38% si s’amplia el radi a tots els sectors productius de l’economia. També s’ha de tenir en compte la baixa presència de dones en càrrecs directius, no només en els serveis sinó en el conjunt dels sectors. Segons un estudi de la UGT de Catalunya, la bretxa salarial catalana és del 24%, però en la restauració i venda és la més alta de totes, per sobre del 36%.