“Que la inspiració t’agafi treballant”, deia Picasso. A Víctor Sánchez la feina de bàrman li va inspirar una idea revolucionària: canyes comestibles. Amb Enric Juviña i Javier Hernández l’ha materialitzat en Sorbos, l’empresa que va haver d’inventar també les màquines per crear el producte.

La primera empresa de canyetes comestibles. Com sorgeix la idea?

Fa uns anys anys treballava per a una empresa de distribució de licors com a ambaixador de marca. Feia còctels molt elaborats i no veia adequada la canya de plàstic, així que vaig decidir fer una primera canya d’aranja, que era un dels ingredients de la ginebra que promocionava llavors. I aquella nit la gent només parlava de la palla. Ni del còctel, ni de la marca. Vaig veure que tenia una cosa important entre mans per començar a desenvolupar. Tot just arribar a casa, de matinada, vaig remenar: ni existia ni hi havia res patentat en aquesta direcció.

¿De què estan fetes per poder tenir les mateixes característiques que les de plàstic?

Estan fetes de sucre, gelatina, glicerina… Elements que ni són nocius ni tenen al·lèrgens. Per entendre’ns, com si fos un caramel més treballat per aconseguir la rigidesa que cal, però amb el valor afegit que pot ser de qualsevol gust. Avui tenim vuit sabors desenvolupats: maduixa, llima, llimona, gingebre, canyella, xocolata, poma i neutre, però si tractem amb alguna marca important li podem desenvolupar un gust i una experiència únics. I ara estem en el procés final de desenvolupar canyes comestibles també sense sucre.

És un producte atractiu però que a la vegada consciencia de la necessitat de cuidar el medi ambient…

Amb Sorbos ens vam adonar del potencial d’unir els conceptes consciència i experiència. Acabem d’obrir un nínxol al mercat fins ara inexistent però, en pocs anys, productes com el nostre seran imprescindibles i necessaris per a la sostenibilitat. De fet, grans marques com Bacardí o Pernaud Ricard han fet comunicats per anunciar que deixaran de treballar amb palles de plàstic a tot el món. Llavors, això ens beneficiarà, però ara, en ser els primers, estem obrint mercat i és dur.

Tot i això, ja us heu convertit en exportadors del producte…

La repercussió mediàtica d’un premi com Calidad Pascual, que vam guanyar en la categoria de medi ambient en la primera edició, va ser molt important. Vam passar de ser tres amics amb un projecte sense res tangible a rebre trucades de tot el món que volien l’exclusivitat del producte, del qual produïm gairebé un milió d’unitats al mes. Ara som quasi a tots els continents amb empreses que volen distribuir les canyes comestibles als seus països.

¿Quin paper ha jugat el BBVA en el desenvolupament empresarial?

Fonamental. Pensa que som una ‘start-up’. Hem de fer petits moviments de risc en temes d’innovació amb tot el que comporta el cost i l’estabilitat d’una empresa com la nostra. Tenir el suport i les facilitats que ens aporta el BBVA és vital. Sense aquest tipus de finançament seria molt complicat. Ens passaria el que els passa a la majoria d’empreses, que quan comencen als dos dies se l’han de vendre perquè no la poden mantenir. Per això, per a joves emprenedors com nosaltres, el BBVA és una eina vital per prosperar.