Arxiu d'etiquetes: contractes treball

Tres de cada diez contratos fijos firmados en 2018 fueron a tiempo parcial

DREAMSTIMEEXPANSION

Expansión – 201/01/2019

El 30% de los contratos fijos firmados en 2018 tenía jornada parcial, en un año en el que la contratación indefinida ha registrado la cifra más alta de la serie histórica, con un total de 2,28 millones de contratos, que suponen un incremento del 18,44% con respecto a 2017.

De acuerdo con los últimos datos publicados por el Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE), el 58,5% de la contratación indefinida se hizo a tiempo completo y el 11,3% fue para empleados fijos discontinuos.

La contratación total acumulada en el conjunto de 2018 ha alcanzado la cifra de 22,29 millones, un dato que también bate récord, tras superar en más de dos millones la cifra obtenida en 2017, cuando se registraron 20,2 millones de contratos.

De todos los contratos firmados en 2018, 20,01 millones fueron temporales y representaron el 89,75% del total, mientras que los 2,28 millones restantes, el 10,25%, fueron indefinidos.

El análisis de los datos del SEPE refleja que el año 2018 se volvió a caracterizar, no solo por la prevalencia de la temporalidad de los contratos, sino también por su corta duración, ya que entre enero y diciembre casi el 40% de los contratos firmados (8,5 millones) tuvieron una duración de un mes o menos.

En este sentido, el sector servicios es el que más acumula contratos de una duración de un mes o menos, con un porcentaje que roza el 30% del total (6,5 millones), que es reflejo de las condiciones laborales que han caracterizado a este sector en los últimos años.

El sector servicios es también el que acumula mayor contratación en general, con 15,6 millones de contratos firmados en 2018, lo que supone el 70,3% de todas las contrataciones del año.

A los servicios le siguen de lejos la agricultura y la pesca, con 3 millones de contrataciones, la industria (2,2 millones) y la construcción (1,2 millones).

Durante 2018 fueron las empresas más pequeñas, de hasta 25 trabajadores, las que más contratos realizaron, con 10,7 millones (el 48% de todas las contrataciones), tanto temporales (9,4 millones) como indefinidos (1,3 millones).

En cuanto al nivel de estudios, la mayor concentración de contratos la reunió el colectivo con estudios secundarios (12 millones), seguidos de los que tienen estudios primarios (5,8 millones), los que no tienen estudios (1,5 millones) y los titulados en segundo o tercer ciclo universitario -licenciados, graduados con máster o doctores- (1,2 millones).

Sin embargo, de estos datos se puede extraer que solo el 5,6% de los contratos firmados por los trabajadores sin estudios fueron indefinidos, mientras que este porcentaje se eleva al 20,5% para los titulados en segundo o tercer ciclo universitario.

Por edad, los menores de 30 años suscribieron el 35,6% de los contratos totales; los trabajadores entre 30 y 44 años, el 39,3%; los de entre 45 y 55 años, el 18,4%; y los mayores de 55 años, el 6,7%.

El grupo de edad con mayor contratación, aquellos de entre 30 y 44 años, también concentró el mayor número de contratos indefinidos.

Los sindicatos han advertido de que, a pesar de los buenos datos de paro y afiliación registrados a cierre de año, este alto número de contratos es consecuencia de la elevada rotación laboral y de la reducción de la duración media de los contratos.

Por este motivo, tanto CCOO como UGT insisten en seguir negociando en la mesa de diálogo social con patronal y Gobierno para modificar aspectos centrales de la reforma laboral de 2012, como la prevalencia del convenio sectorial sobre el de empresa, la ultraactividad o la subcontratación.

Sánchez promete reducir a tres los tipos de contratos y eliminar las deducciones a la contratación

El Gobierno no acabará con la reforma laboral que puso en marcha el Ejecutivo popular de Mariano Rajoy, pero ha anunciado que sí introducirá varios cambios en esa legislación: reducirá a tres los tipos de contratos y eliminará gran parte de las bonificaciones y deducciones a la contratación.

Durante su intervención este lunes en la celebración del aniversario de Expansión que ha tenido lugar este lunes en Madrid, Sánchez ha afirmado que durante las próximas semanas su Gobierno va a aprobar una serie de medidas “para la mejora del mercado laboral, especialmente para atajar la precariedad y dualidad actual”. A pesar de que estas medidas formaban parte de su programa electoral, es la primera vez que las menciona en público desde que es presidente del Gobierno.

“Seguimos debatiendo en el diálogo social con el objetivo de llevar a cabo una simplificación drástica del número de contratos, dejándolo esencialmente en tres, uno indefinido, uno temporal y otro de formación o relevo. También vamos a reducir sustancialmente el número de bonificaciones y deducciones a la contratación, dejando solo aquellas que afectan a los colectivos más vulnerables y necesitados”, ha señalado Sánchez durante su intervención en la gala, que ha tenido lugar en Madrid.

Además, el Ejecutivo quiere “recuperar las jubilaciones forzosas por edad como política de empleo en el marco de los convenios colectivos”, así como “establecer el registro obligatorio de los horarios de trabajo para evitar abusos y facilitar la resolución de discrepancias”.

Sánchez ha citado estas decisiones entre la serie de medidas que incluye en su “agenda de cambio” y que prevé que se conviertan en realidad en los próximos meses. Ante un auditorio entre los que se encontraban varios ministros, ha enumerado decisiones futuras en varios ámbitos, entre ellos el laboral y con el objetivo de reducir la precariedad.

Ha sido entonces cuando ha mostrado su determinación de recuperar las jubilaciones forzosas por edad en el marco de los convenios colectivos y fijar un registro obligatorio de los horarios de los trabajadores. También ha citado en este contexto su intención de recuperar el valor de la negociación colectiva y reforzar la causalidad de la contratación temporal, así como el anunciado deseo del Gobierno de reducir el número de contrataciones.

En concreto, según ha recordado Sánchez, serían esencialmente tres los tipos de contratos: uno indefinido, uno temporal y otro de formación o relevo. De la misma forma ha apostado por reducir sustancialmente el número de bonificaciones y deducciones a la contratación, dejando solo aquellas que afectan a los colectivos más vulnerables y necesitados.

Su “agenda del cambio” incluye también para antes de fin de año un plan de choque por el empleo joven, poniendo el énfasis en la mejora de las competencias digitales y de las competencias en lengua extranjera.

Sánchez “no tira la toalla” con los Presupuestos

El presidente también ha reafirmado  su gabinete no tira “la toalla” y que confía en lograr un acuerdo con el resto de fuerzas parlamentarias para lograr aprobar los Presupuestos Generales del Estado. “Por eso tendemos la mano al resto de fuerzas parlamentarias”, ha añadido.

“La bandera de este Gobierno es la del diálogo, es la del acuerdo entre partidos y territorios”, ha asegurado el jefe del Ejecutivo ante el líder de los populares, Pablo Casado, también presente en el acto.

Poco antes de intervenir, Sánchez ha pasado por el photocall, donde ha confirmado ante los medios que se había reunido, esta misma tarde, con el líder de Podemos, Pablo Iglesias. Por el momento, el Ejecutivo solo cuenta con los votos de la formación ‘morada’ para sacar adelante las cuentas públicas.

Iris San Martín:“A Silicon Valley s’escolta més els joves, aquí encara costa”

Directora executiva de FormalDocs, empresa de contractes ‘online’

FormalDocs és una plataforma web que permet fer contractes senzills per internet i estalviar-te pagar un advocat. Els voleu prendre la feina? Això mai! No ho hem enfocat com una extinció dels advocats, sinó que servim propòsits diferents. Un advocat sempre serà útil per a situacions més complexes en què es requereixi assessorament. No ens podem considerar competència, som sistemes coexistents. De fet, al Col·legi d’Advocats de Madrid ens van reconèixer com una de les iniciatives més innovadores en un fòrum sobre dret i tecnologia. La resposta que rebem del sector també ha sigut positiva.

De fet, tu vas estudiar dret i ADE. Després d’acabar la carrera vaig començar a treballar en un despatx d’advocats i va ser allà on vaig veure que es cobrava un preu molt alt per serveis que ens costaven molt poc de fer. Em vaig adonar que això es podia automatitzar i que el que fèiem al despatx de manera interna ho podíem oferir al públic a través d’un software senzill. La idea és donar una eina perquè qualsevol persona sense formació jurídica pugui crear un contracte de manera econòmica. Vam començar amb els que són més comuns, com el de lloguer, el de venda de cotxes de segona mà o el de prestació de serveis. Moltes vegades es busquen models de contracte per internet, per estalviar diners, i no saps mai si estan actualitzats segons la legislació vigent. Al principi era un servei més enfocat a particulars, però molt aviat traurem un servei de subscripció exclusivament per a empreses, i que estarà dirigit a immobiliàries, gestories i, fins i tot, despatxos d’advocats.

¿Un producte així es pot internacionalitzar fàcilment? Nosaltres creiem que sí, però de moment ens volem centrar a consolidar la nostra posició a Espanya i convertir-nos en referent. De moment hem facturat la quantitat suficient per validar el negoci a petita escala i volem anar creixent. Als Estats Units ja hi ha dues empreses molt importants que exploten aquest model, que són LegalZoom i RocketLawyer, i creiem que hi ha molt de mercat a la Unió Europea. Cada vegada hi ha més relacions comercials entre països, o sigui que fan falta eines que les facilitin.

L’any 2013 vas guanyar el programa Yuzz del Santander amb aquesta idea i vas poder fer un viatge a Silicon Valley per explorar oportunitats de negoci. Et va fer canviar el teu plantejament? Més aviat em va servir per acabar de decidir-me a llançar el negoci de manera professional. Allà, si tens un idea, al cap d’una setmana ja tens inversors i tot va molt de pressa. Em vaig adonar que no m’havia d’esperar a tenir molta experiència, sinó que havia fer-ho de seguida i veure fins on podia arribar.

Tens 27 anys, ¿creus que això t’ha tancat algunes portes a l’hora de trobar inversors? D’entrada crida l’atenció que siguis jove, però un cop comences a raonar la teva idea i argumentar el que vols fer, la gent acostuma a fer-te cas. En aquest sentit, a Silicon Valley s’escolta més els joves, mentre que aquí encara costa. Per això també és important rodejar-te de gent amb experiència que et complementi. A l’empresa hem incorporat un director financer amb molta experiència, que ha atret altres inversors, com un directiu de Hewlett-Packard que treballa a Califòrnia i un soci de Cuatrecasas. Ells han finançat la primera ronda per consolidar a Espanya.

La temporalitat en el turisme és un 50% més alta que a la UE

Un de cada tres empleats en el sector a Espanya té contracte eventual i un 60% dels  ocupats són dones

L’activitat turística es mou al ritme que marquen les estacions de l’any, amb forts pics de negoci i altres èpoques més fluixes. La demanda de treballadors en els sectors directament lligats a aquests negocis és de les que pateixen més aquests alts i baixos: Espanya és un dels països on els empleats noten més les fluctuacions en forma de precarietat laboral. Al mercat espanyol un de cada tres treballadors de les branques més lligades al turisme treballa amb un contracte temporal, un percentatge molt per sobre del 21% que pateixen aquesta situació en el conjunt de la UE, segons l’estadística de l’Eurostat amb dades del 2014.

Les xifres constaten que les activitats directament lligades al turisme -hostaleria, agències de viatges i turoperadors i línies aèries- no només concentren més índex d’eventualitat, sinó que també aglutinen més percentatge de feines a temps parcial que la mitjana de sectors de l’economia productiva.

Les comparacions amb la resta d’activitats (excloent-ne les financeres) ho diuen clar: la taxa de temporalitat a Espanya és del 24%, però puja al 31% si només s’agafen les feines en el sector turístic. Les diferències també es veuen en el conjunt de la UE, tot i que es mouen en xifres més baixes: un 14% de temporalitat global enfront del 21% que pateixen perfils com els de cambrer, agent de viatges o personal d’hotel.

Bretxa salarial femenina

Les dones són un blanc recurrent de la precarietat. Tant a Espanya com en el conjunt de la UE tenen una presència majoritària en aquests sectors. En el cas d’Espanya, el seu pes frega el 60%, pràcticament la mateixa dada que a la mitjana europea. La feminització del sector turístic contrasta amb la resta de sectors de l’economia, en què la presència de treballadores no arriba al 40% ni al mercat espanyol ni a la UE.

Justament que el pes de la dona sigui més important en sectors més precaritzats ajuda a explicar el perquè de les diferències salarials que persisteixen entre homes i dones al mercat de treball. La bretxa salarial és un fet global que recollia, aquesta mateixa setmana, un informe de les Nacions Unides que certifica que les treballadores no només fan més feines no remunerades (com les d’atenció a la llar), sinó que són majoria en feines remunerades de qualificació mitjana com els serveis i les tasques administratives d’oficina, mentre que els homes tenen més pes en arts, oficis, operacions de maquinària i càrrecs directius.

Les feines del sector turístic, en el cas d’Espanya però també en molts altres països, acostumen a concentrar-se a l’estiu i són una oportunitat per donar entrada al mercat laboral als treballadors més joves. En el conjunt de la UE, el percentatge de persones més joves de 25 anys ocupades en activitats turístiques és del 13%, molt per sobre del pes que tenen en el conjunt del mercat laboral, en què representen el 9%.

A Espanya, però, les oportunitats que ofereix el mercat laboral a aquests treballadors són força més baixes. Els treballadors joves representaven un 6% del total en el sector turístic el 2014 a Espanya, només un punt per sobre del seu pes en el total d’activitats productives, que era del 5%, de les més baixes dels països de la UE. A Alemanya, per exemple, els més joves de 25 anys ocupen el 10% de llocs de treball en el mercat laboral global (excloent-ne les finances) i són el 15% a les feines turístiques, segons l’Eurostat.

La precarietat juvenil i la falta d’expectatives laborals és un dels principals problemes que arrossega Espanya tot i enfilar la recuperació de l’ocupació. De moment, aquesta millora ha passat de llarg de les franges d’edat més joves. Un estudi de Manpower ho certificava fa dues setmanes: la creació de llocs de treball dels últims dos anys no s’ha notat encara en els més joves de 35 anys, un col·lectiu en què no ha crescut el nombre d’ocupats.

LES CLAUS

1. ¿Hi ha més precarietat a les feines lligades al turisme?

Els contractes temporals són majoria en els nous llocs de treball que es creen tant a Catalunya -on 9 de cada 10 dels signats al novembre eren eventuals- com a Espanya (8%). Els serveis, i dins d’aquests l’hostaleria i el comerç, són els principals aportadors a la nova contractació, i per això s’entén que concentrin bona part d’aquesta precarietat. L’economia terciaritzada tant espanyola com catalana comporta feines menys estables i amb sous més baixos i lligades a l’estacionalitat del turisme, mentre que la indústria té unes ràtios més baixes de temporalitat i uns sous mitjans més alts.

2. Quina temporalitat arrossega el sector en comparació amb els països de l’entorn?

Espanya té un mercat de treball més precaritzat en general. La taxa de temporalitat en el mercat laboral és del 24%, deu punts per sobre de la mitjana europea, però s’enfila encara més, fins al 31%, quan es tracta dels serveis que mou el turisme, com ara l’hostaleria, les agències de viatges i les aerolínies. Segons l’Eurostat, la temporalitat en aquestes activitats a Espanya és d’un 50% per sobre de la mitjana de la UE.

3. Qui pateix més aquesta precarietat laboral?

Les dones ocupen sis de cada deu llocs de treball en el sector serveis, tant a Espanya com en el conjunt de la UE. Aquesta feminització de les activitats lligades als serveis fa que les treballadores pateixin més casos de precarietat laboral, i això explica, en part, la bretxa salarial al mercat de treball perquè, normalment, són feines que estan més mal remunerades que les d’altres sectors en què els homes són majoria. Al mercat laboral espanyol un 60% dels llocs de treball dels serveis turístics els cobreixen dones, però el percentatge cau a només un 38% si s’amplia el radi a tots els sectors productius de l’economia. També s’ha de tenir en compte la baixa presència de dones en càrrecs directius, no només en els serveis sinó en el conjunt dels sectors. Segons un estudi de la UGT de Catalunya, la bretxa salarial catalana és del 24%, però en la restauració i venda és la més alta de totes, per sobre del 36%.

La nova normalitat laboral

El dia 26 passat, el diari El País va publicar, en la pàgina 1 de la secció diària Catalunya, una notícia amb un títol que vaig llegir dues vegades de tant que em va impactar: “Un de cada quatre contractes subscrits per les ETT el 2014 va tenir un sol dia de durada”. En el text es donava una altra dada, també referida a Catalunya, i també escruixidora: el 51% dels contractes signats per les ETT el 2014 van tenir una durada igual o menor a 10 dies. En l’article, la lectura del qual els suggereixo, es recullen opinions de responsables d’ETT, acadèmics i càrrecs sindicals. Dues idees destaquen i, d’alguna manera, es complementen: 1) el mercat de treball ha canviat, és diferent del que era, i 2) mai tornarem al d’abans. Què ha succeït? Què està succeint?

Penso que s’han donat/s’estan donant dos fenòmens que es complementen i se sobreposen. D’una banda, a causa de la tendència a optimitzar processos organitzatius i a l’existència d’una tecnologia sofisticada creixent, però cada vegada més barata i d’utilització més simple, la necessitat de factor treball és decreixent, puntual, fragmentable i flexible. D’una altra, en part com a conseqüència de l’anterior, en part per la major qualificació mitjana del factor treball, l’oferta de temps de treball oferta pels treballadors ha crescut, per la qual cosa el seu preu, la seva remuneració, el salari, ha caigut i continuarà caient.

Abans, als anys seixanta i setanta, l’accent estava posat en la producció: fabricar el màxim possible, i per això calia una quantitat creixent de factors productius. Als vuitanta i noranta l’objectiu era fer més amb menys: produir molt utilitzant el menor nombre de factors productius necessaris, entre ells el treball, posant èmfasi que el que s’utilitzava fos barat: per això hi va haver les deslocalitzacions. El 2000 es va seguir l’anterior, però incorporant cada vegada més tecnologia a fi d’augmentar la productivitat (a Espanya menys: es fabricaven habitatges); es van contreure salaris, però es va concedir crèdit a mansalva: el deute privat va finançar el creixement. Avui, en plena crisi, l’objectiu està mutant. La internet de les coses, la impressió en 3D, la millora espectacular de la comunicació mòbil i en temps real, el Big Data, està permetent abordar els processos productius d’una altra manera: sèries curtes, producció a mida i personalitzada, descentralització de processos, flexibilització de rutines… I tot això té múltiples conseqüències, en múltiples aspectes i a múltiples nivells; i el mercat de treball n’és un.

D’aquesta crisi en sortirà un nou model econòmic i social amb un nou marc de relacions laborals i un nou mercat de treball. Seran necessaris menys treballadors dels que han estat necessaris; la majoria seran a temps parcial, puntualment; un nombre elevadíssim realitzarà tasques de relativament sota valor en un procés productiu d’alguna cosa el valor del qual dependrà, en la majoria dels casos, molt més del capital que del treball, raó per la qual la majoria de les remuneracions seran reduïdes, variables, no periòdiques, i la majoria dels contractes ho seran per obra i servei. Quedin-se amb tres dades: a 31 de desembre, a Espanya, la taxa de temporalitat aconseguia el 24% i la de treball a temps parcial pujava al 16%. Als EUA, en termes reals, els salaris tenen avui un nivell molt semblant al de mitjan anys setanta.

La Nova Normalitat cap a la qual ens estem dirigint també té el seu reflex en el món laboral i en el mercat de treball, i serà molt diferent del que ja és vella normalitat. Molt diferent i, penso, pitjor: molt pocs treballadors viuran bé en aquesta nova normalitat laboral.

L’Economic de Punt Avui – 31/01/2015