Arxiu d'etiquetes: comerç electrònic

Comprar ‘online’ també és més car a Catalunya

Articles diaris, comerç, ,

Els súpers fan variar fins a un 2% el preu en funció d’on visqui el comprador

AURI GARCIA MORERA Barcelona 

Fer una mateixa compra en un mateix supermercat online d’abast estatal pot sortir prop d’un 2% més car o més barat en funció de la ubicació del comprador, i com passa en altres àmbits Catalunya és una de les comunitats que en surt més mal parada. Ho constata un estudi de l’agregador Soysuper, que ha analitzat el preu de més de 150.000 productes a vuit grans supermercats d’abast estatal (Mercadona, Carrefour, Alcampo, Dia, Eroski, El Corte Inglés, Caprabo i Hipercor) de totes les capitals de província.

Les Illes Balears i Catalunya són les comunitats amb preus més alts, un 0,62% i un 0,46% per sobre del preu mitjà a l’Estat, respectivament. A l’altre extrem, Galícia és la comunitat amb preus més baixos, un 1,05% per sota del preu mitjà a l’Estat, seguida de Múrcia i Extremadura, amb preus un 0,53% i un 0,2% per sota del preu mitjà, respectivament. La Comunitat de Madrid també queda per sota de la mitjana, amb preus un 0,13% per sota del preu mitjà a l’Estat.

Un reflex dels establiments físics

L’estudi de Soysuper apunta que aquestes diferències de preu reflecteixen les diferències que hi ha entre establiments físics de les mateixes cadenes de distribució en diferents comunitats. Un estudi sobre els preus en establiments físics publicat fa uns mesos per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) també situa les Balears i Catalunya com les comunitats en què surt més car fer la compra.

En el cas dels establiments físics, però, la Comunitat de Madrid no és entre les comunitats més barates, sinó a un nivell semblant al de Catalunya, i la Rioja no està per sobre de la mitjana sinó que és la més barata de l’Estat. La relació, doncs, no és del tot directa.

Possible sensació d’injustícia

Manu Carricano, professor de data science a Esade i fundador d’una consultora especialitzada en optimització de preus, explica que aquestes diferències entre comunitats en vendes online i en establiments físics “apliquen criteris macro, com el nivell d’atur o la renda mitjana, amb una visió agregada dels clients, per grans blocs”. Segons Carricano, amb aquest tipus de segmentació “hi ha el risc que el client se senti enganyat, que tingui una sensació d’injustícia”. És el mateix, afegeix, que mostrar preus més alts als usuaris d’iPhone que als usuaris d’Android, o apujar el preu d’un projecte per a tots els usuaris que l’hagin consultat prèviament. “Coses així són injustes”, opina.

Tot i això, aquests vuit grans supermercats d’abast estatal aposten cada vegada més per aquesta mena de segmentació. La distància entre els preus més alts i els més baixos és més gran ara que fa un any, quan ja havia crescut respecte a l’any anterior. Mentre que el juliol del 2017 la distància entre la primera i l’última comunitat és d’1,67 punts, el juliol de l’any passat era d’1,43 punts, i el juliol del 2015, d’1,34 punts.

Amazon, a un altre nivell

Les empreses pioneres en preus dinàmics, com les agències de viatges online o el gegant del comerç electrònic Amazon, apliquen una segmentació molt més complexa. “Utilitzen moltíssimes variables i ho fan en temps real per a cada client individual”, explica Carricano. Amazon, diu, és capaç de fer dos milions i mig de canvis de preu al dia tenint en compte, per exemple, “els preus dels seus competidors, els seus estocs, i la voluntat de pagar que té cada client, en cada moment”. Així, la demanda es redistribueix en el temps i s’equilibra amb l’oferta.

Carricano admet que d’aquesta manera ni tan sols es pot arribar a saber quins criteris s’estan aplicant per valorar si són més justos o menys. Assegura, però, que els consumidors ho prefereixen: “Hi ha una enquesta de la consultora de tecnologia Forrester que diu que el 78% dels clients confien més en el big data que en els distribuïdors mateixos per posar preus justos. M’imagino que la gent creu que és millor fixar uns criteris prèviament que no pas que algú vagi decidint que apuja preus aquí o allà per incrementar el marge”.

Les calces de tota la vida es passen al comerç electrònic

Articles digitals

El fabricant de la roba íntima femenina Avet i dels calçotets Set llança a internet una nova marca de roba tècnica esportiva

-ELENA FREIXA  – Ara.cat 

L’equipació per a la pràctica d’esport o per fer qualsevol tipus d’activitat física, com el running, que ara està tant de moda, sovint equival a tot un exèrcit de peces de roba, calçat i complements. Això ha sigut l’excusa perquè la tèxtil catalana Vilaseca SA, fabricant de la roba interior femenina Avet, hagi creat una nova marca especialitzada en moda tècnica dissenyada per fer esport. Wong és una col·lecció pensada tant per a dones com per a homes, des de samarretes tèrmiques fins a roba compressiva i també roba íntima, que només es ven a través d’internet i que està orientada a practicar activitat física, explica el director general de l’empresa, Esteve Vilaseca.

Wong suposa el salt cap al comerç electrònic d’aquesta empresa familiar catalana nascuda el 1952. “Estrenem línia de roba amb propietats tècniques i també canal de vendes”, sosté. És una aposta que tot just comença, un “tempteig” del món digital, però que anirà a més i que serveix per adaptar l’empresa al comerç del futur i per incorporar nous perfils professionals. La roba es ven a través d’un portal creat especialment per a Wong des de finals de l’any passat. Vilaseca ja ha aprofitat alguns esdeveniments esportius a Catalunya per començar a fer-ne difusió.

L’aposta pel comerç electrònic, però, no substituirà a curt termini l’estratègia de l’empresa, focalitzada en el creixement de la botiga tradicional de roba interior. La cotilleria, com molts altres petits comerços, ha patit la crisi, però els que han resistit han contribuït també que Vilaseca capegés la caiguda de vendes “considerable” dels últims deu anys. És per això, explica l’empresari, que han triat experimentar amb el comerç electrònic amb una marca i segment totalment nous, per no entrar en competència amb els mateixos clients. Les marques de sempre, Avet i Set, es mantindran en el canal de vendes tradicional.

L’onada de grans cadenes grans cadenes que han apostat per establiments específics de moda interior -Oysho, Woman Secret o Intimissimi, per exemple- i l’expansió dels centres comercials han sigut, juntament amb la crisi, els culpables de la pèrdua del 15% de les vendes, un fenomen que fa tres anys que s’ha estabilitzat. Vilaseca va facturar 16 milions d’euros l’any passat, un 1% més que el 2014.

L’exportació ha sigut un refugi important. Les vendes a l’exterior, concentrades en països com França, Holanda i Suècia, representen el 15% dels ingressos anuals. La voluntat és guanyar pes en altres mercats on avui la presència és més tímida com a Txèquia, Eslovàquia, Portugal, Rússia i, molt especialment, penetrar més al gran mercat alemany, explica el director de l’empresa. “Costa molt créixer, i suem, però anem endavant”, afegeix. Les vendes més importants d’Avet i Set són al mercat espanyol, en un 65%, mentre que el mercat català suposa el 20% restant.

L’empresa ha defugit temptacions d’entrar a fabricar per a la marca blanca i s’ha mantingut fidel a les marques pròpies. “Ens ha fet mal la competència i alguns clients han desaparegut, però no hem parat d’innovar i d’incorporar nous teixits, com ara la llana i la seda, a les samarretes interiors”, explica Esteve Vilaseca, que dirigeix juntament amb la seva germana Assumpció el negoci fundat pel seu pare.

Al contrari del que han fet alguns fabricants tèxtils catalans, que s’han endut la producció a països amb mà d’obra més barata, Vilaseca manté tota la producció a Mataró. Al final, aquesta aposta s’ha demostrat no només viable per al tipus de client que busca l’empresa, sinó que s’ha tornat un avantatge fins i tot a l’hora d’exportar. “Podem fer molt més ràpidament les adaptacions de les peces a cada mercat al qual ens dirigim; no tots volen els mateixos colors o teixits”, defensa l’empresari.

Vilaseca ja està acostumat a canviar per adaptar-se al mercat. En els seus 60 anys de vida l’empresa ha viscut canvis importants: el cotó ha passat de ser el rei en la roba interior a quedar desplaçat per altres fibres com la licra, i les peces, sobretot les femenines, s’han reduït, amb talls més moderns i fibres compressores per marcar figura.