Arxiu d'etiquetes: beneficis

Les aerolínies creuen que el bitllet pujarà un 54% si els avions han d’anar més buits

El sector no sap com trobar la rendibilitat si les normes de distanciament l’obliguen a fer canvis

Després d’anys d’expansió i amb rècords de viatgers en avió any rere any, el sector aeri s’ha trobat de sobte enmig d’una crisi molt profunda, de la qual, com la societat, també n’haurà de sortir per fases. La pandèmia ha deixat un forat en els seus ingressos per les restriccions als viatgers, però la recuperació tampoc serà senzilla. Com s’eviten els contagis dins d’un avió? Algunes de les propostes per mantenir la distància social a dins de la cabina -com la de deixar una tercera part de l’avió buit de passatgers- generen encara més incertesa sobre quina serà la futura rendibilitat de les aerolínies.

El principal lobi de la indústria, IATA, defensa que aquesta solució enfonsaria les companyies en pèrdues i, de retruc, faria pujar els preus. Segons els seus càlculs, el distanciament social no només és inviable perquè les aerolínies siguin rendibles (a Europa s’ha d’omplir almenys un 79% de l’avió de mitjana per escapar-se de les pèrdues), sinó que encariria el cost del bitllet fins a un 54%. En el cas de les companyies de baix cost, amb un obstacle afegit: el seu model es basa en retallar tant com puguin el temps entre que aterren i es tornen a enlairar. Si han de seguir mesures de seguretat molt més estrictes, el procés s’alenteix i la fórmula no funciona.

El conseller delegat de Ryanair, Michael O’Leary, ja va deixar clar en una entrevista al Financial Times que els seus avions no s’enlairaran amb restriccions a la capacitat. Els plans del directiu passen per recuperar el 40% dels vols aquest juliol i el 80% al setembre abans de reduir de nou el volum amb la temporada baixa a l’hivern. “No podem guanyar diners amb un 66% d’ocupació. Fins i tot si ho féssim, el seient del mig no garanteix cap tipus de distància social”, va sentenciar O’Leary. Ja ho deixava clar en el seu últim informe anual. Per assolir beneficis, el model de Ryanair exigeix que els avions s’omplin de mitjana en un 83%. L’any passat el va tancar amb una ocupació del 96%, molt lluny d’un nou escenari amb una tercera part de seients buits.

Algunes aerolínies han optat per convertir el problema en una crossa per compensar les pèrdues. La nord-americana Frontier ofereix l’opció “més espai”, amb la qual els viatgers poden pagar a partir de 39 dòlars per evitar que algú segui al seu costat. “El principal problema és que no seria eficaç: deixar un seient buit deixa certa distància amb la persona del teu costat si estàs assegut, però ¿què passa amb les del davant i el darrere, o si t’has d’aixecar per anar al lavabo?”, qüestiona Javier Gándara, president de l’associació espanyola d’aerolínies ALA. L’aire que respirem dins els avions, assegura el directiu, recircula i es renova durant el vol a través d’uns filtres que ja eliminen partícules més grans que les del covid-19. Com a alternativa, proposa que els aeroports adoptin mesures com els controls de temperatura, els tests ràpids o el passaport sanitari. “Això no exclou que les aerolínies facin servir mascaretes, guants i gels. Però amb controls previs assegures que ningú embarca amb el virus”, matisa.

El turisme massiu sobreviurà al covid-19

El turisme massiu sobreviurà al covid-19

Buit en la regulació

Qui ho regularà tot plegat? La indústria està a l’espera que l’Agència Europea de Seguretat Aèria publiqui una guia de recomanacions per reprendre els vols de manera segura. Tot i així, seran les autoritats d’aviació civil de cada estat els que les posin en pràctica. El fet que sigui un sector tan global i interconnectat també ha activat les Nacions Unides, concretament, l’Organització de l’Aviació Civil Internacional, que ha creat una comissió de seguiment per fixar directrius a tot el món. “El més important per reactivar el sector és que hi hagi indicacions clares”, apunta el consultor aeri i professor de la UOC Pere Suau-Sánchez.

Aquest futur de turbulències no entusiasma els inversors. El hòlding IAG (British Airways, Iberia i Vueling) ja és l’empresa que ha perdut més valor de l’Íbex aquest últim any. La pandèmia ha deixat les seves accions un 69% per sota d’on estaven fa dotze mesos. També és simptomàtic que aquesta setmana l’inversor Warren Buffett indiqués que la seva firma s’ha venut totes les accions a quatre de les principals aerolínies nord-americanes (Delta, American Airlines, Southwest Airlines i United). “Pot ser que m’equivoqui, i així ho espero, però el sector aeri ha canviat de manera molt important”, va dir l’oracle d’Omaha.

Canvis en la demanda

El principal problema de liquiditat per a les aerolínies és que una part molt important dels seus costos fixos són uns avions que ara mateix no poden utilitzar. “La primera lògica serà endarrerir els pagaments o reformular els contractes de lísingdels avions”, diu una font del sector. Tot i la recuperació gradual dels vols, companyies com KLM no preveuen tornar als nivells precrisi en “diversos anys”. Com d’altres, aprimarà flota i tripulacions per sobreviure a la competència en aquest nou context. Per evitar que morin les aerolínies, molts governs -entre els quals Espanya- han activat ajudes per rescatar les seves antigues companyies de bandera, en forma de préstecs o fins i tot nacionalitzacions, com en el cas d’Alitalia.

Per a moltes, tornar a volar també significarà fer creu i ratlla a l’operativa anterior i dibuixar un nou mapa de rutes. “La demanda no es comportarà com abans ni de manera homogènia quan es reconnecti”, opina Suau-Sánchez. Davant aquesta incògnita, explica, moltes no es basaran en els patrons històrics, sinó que estan fent servir les bases de dades anònimes dels cercadors de vols per esbrinar on voldran volar els viatgers a partir d’ara.

Els guanys de Mango cauen un 96% tot i vendre més

L’empresa atribueix la reducció del 96% dels beneficis el 2015 a les fluctuacions del dòlar i a la inversió recent en el nou centre logístic

Mango va ingressar un 15% més l’any passat, però la rendibilitat del grup de moda català va caure en picat fins a uns guanys nets de només 4 milions d’euros –un 96% menys–, tot i facturar més de 2.300 milions. El retrocés dels beneficis s’explica, segons Mango, pel  cost de les amortitzacions lligades a inversions recents i també per l’impacte de la fluctuació de divises com el dòlar.

L’empresa ha explicat que l’increment de les amortitzacions i l’impacte de les divises han penalitzat el resultat final en 100 milions d’euros. L’ebitda –benefici abans d’interessos, impostos i amortitzacions– va ser de 170 milions, enfront dels 223 milions del 2014.

La companyia que presideix Isak Andic va accelerar el ritme de vendes fins als 2.317 milions i va consolidar l’any passat el gir comercial cap a les ‘megabotigues’. En va inaugurar 63 el 2015, de les quals 25 van obrir-se a Espanya, on l’augment del negoci va superar el 20% respecte a un any abans.

Una de les grans fites del 2015 va ser la culminació del centre logístic faraònic a Lliçà d’Amunt. L’espai ja està en marxa i crearà, quan es posi a ple rendiment, 400 llocs de treball. La plantilla de Mango supera les 16.600 persones a tot el món, després d’un increment de més de 830 nous empleats. Una de cada tres noves contractacions va ser a Espanya.

El 10% dels ingressos de Mango ja provenen del comerç electrònic, que va créixer un 27% en un any i va sumar més de 237 milions d’euros. Les exportacions van explicar el 81% de la facturació del grup.

Juan Roig: “Qui més diners té, més impostos ha de pagar”

Mercadona obté un benefici rècord i ja dóna feina a 11.250 persones a Catalunya

La cadena de supermercats Mercadona va guanyar l’any passat 611 milions d’euros, un 12% més que l’any anterior, tot i que la companyia només havia previst créixer un 1%. Això va permetre que la companyia valenciana marqués un nou rècord de guanys després d’haver facturat la xifra, també rècord, de 19.059 milions d’euros.

Juan Roig, president de la companyia, tenia ahir motius de sobra per assegurar en roda de premsa que “Mercadona va bé”, ja que pràcticament tots els indicadors reflecteixen un increment respecte a les dades del 2014. Pel que fa a les vendes, durant el 2015 es van facturar 670 milions més, es van vendre 546 milions de quilos/litres més i es van obrir 53 botigues noves, és a dir, més de deu locals cada mes. La inversió, tot i mantenir-se gairebé en el mateix nivell que l’any anterior, és l’únic indicador que presenta un signe negatiu en passar dels 655 milions invertits el 2014 als 651 del 2015.

Com sembla lògic, amb l’increment de la dimensió i del benefici de la companyia, els impostos que va pagar la companyia també van créixer l’últim any fins als 1.497 milions d’euros abonats a les arques públiques. D’aquest total, 243 milions corresponen a l’impost de societats, 662 es van abonar a la Seguretat Social, 509 corresponen a la recaptació de l’IVA i de l’IRPF, i els 83 restants, a altres impostos i taxes. Preguntat per la seva opinió sobre l’actual política fiscal i la possibilitat que un nou govern incrementi la pressió sobre les grans empreses, Roig va evitar qualsevol tipus de valoració política i es va limitar a dir que per a ell “és un orgull” pagar impostos, alhora que va defensar que “qui més diners té, més impostos ha de pagar” per mantenir un sector públic que asseguri el bon funcionament de la justícia, la sanitat i l’educació.

Amb tot, el president de Mercadona no va amagar la seva opinió sobre el sector públic (“com menys sector públic, millor”, va dir) i també va afirmar que el sector privat té “millor” capacitat per gestionar els recursos.

400 nous contractes a Catalunya

Pel que fa als treballadors, Roig va explicar que Mercadona va crear 1.000 nous llocs de treball durant l’últim any, i va fer créixer la plantilla per sobre dels 75.000 empleats. Gran part de responsabilitat d’aquesta bona dada es deu a Catalunya, on la companyia va contractar 404 persones. El Principat és un dels mercats més importants per a l’expansió del gegant valencià de distribució alimentària, com demostra que gairebé la meitat de les noves botigues (26 de les 53) corresponen a Catalunya. Actualment, les 251 botigues catalanes del grup donen feina a 11.250 treballadors.

“Ser polític és molt difícil”

Seguint el costum dels últims anys, Roig va evitar pronunciar-se sobre temes aliens a la seva empresa que poguessin relegar en els titulars els resultats de Mercadona. Malgrat la insistència dels periodistes, Juan Roig no va valorar la situació política actual i la incertesa sobre la investidura del futur president espanyol. Únicament va assenyalar que “ser polític és una cosa molt difícil”, però, tot i així, confia que els polítics “facin la seva feina”. I la seva feina, segons va afirmar, consisteix a “triar un nou president del govern espanyol”. Un comentari que va ser interpretat com un rebuig a un escenari de noves eleccions.

Tampoc va voler referir-se directament als casos de corrupció de la política valenciana i es va limitar a dir que està “en contra de qualsevol tipus de mala pràctica”