Arxiu d'etiquetes: adm local

Catalunya ja té vuit vegueries: el Parlament aprova la creació de la vegueria del Penedès

La modificació de la llei ha rebut el suport de Junts pel Sí, PSC, CSQP i la CUP i permet integrar el Moianès a la vegueria de la Catalunya Central

Cada vegueria agrupa un conjunt de les 42 comarques de Catalunya i la del Penedès inclourà les de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i una part de l’Anoia (tota menys vuit municipis). La llei es va aprovar el 2010 sota el mandat del govern del socialista José Montilla, però no s’ha arribat a desenvolupar mai, de manera que la divisió de Catalunya a la pràctica segueix sent en quatre províncies: Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona. El tràmit per crear la nova vegueria ja fa temps que va començar el seu camí al Parlament.

Segons els defensors de la nova vegueria, la llei “corregeix l’error” d’haver oblidat el Penedès en la norma original de 2010, i permetrà adaptar la realitat administrativa amb la realitat territorial per impulsar socioeconòmicament aquesta zona. Així ho ha dit la diputada de Junts pel Sí Neus Lloveras, que ha dit que el Penedès “ha de deixar de ser perifèria per convertir-se en el centre d’una Catalunya descentralitzada i ben vertebrada”.

Tot i això, hi ha hagut matisos entre els defensors. Per exemple, des de Catalunya Sí que es Pot, Hortènsia Grau ha avisat que no és suficient amb la creació de la vegueria i ha demanat al Govern que desenvolupi la legislació del 2010 perquè sigui efectiva. Per part de la CUP, Joan Garriga ha reclamat que la divisió territorial repercuteixi sobretot en la sanitat i l’ensenyament.

En una crítica velada als sobiranistes, Eva Martínez, del PSC, ha considerat que aquesta llei demostra que els canvis són possibles quan hi ha “una majoria social i parlamentària” que els avala, i no quan es plantegen per vies al marge de la democràcia parlamentària.

Els detractors

Els detractors de la llei asseguren que l’objectiu real de les vuit vegueries no és millorar l’organització de Catalunya sinó substituir les províncies per una nova distribució al marge de les lleis estatals. Així ho ha assegurat el diputat del PP Santi Rodríguez i el diputat de Ciutadans Sergio Sanz. “És una maquinària partitocràtica per tenir càrrecs col·locats”, ha afirmat Sanz.

Amb els mateixos vots a favor i en contra també s’ha aprovat un segon canvi en aquesta llei del 2010 i és que la nova comarca del Moianès, aprovada pel Parlament el 2015, s’integri en la vegueria de la Catalunya Central.

Un desplegament encallat

Tot i l’aprovació per reconèixer el Penedès com a vegueria, el desplegament de la nova divisió territorial continua en pausa. L’any 2011, el Parlament va aprovar ajornar la constitució de les vegueries i la creació dels consells corresponents mentre no es modifiqui la norma espanyola per poder canviar els límits marcats històricament per les províncies. Tot i això, amb el reconeixement de la vuitena vegueria, la futura divisió territorial catalana estaria conformada per Barcelona, Girona, Lleida, el Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre, l’Alt Pirineu, la Catalunya Central i el Penedès.

La nova vegueria penedesenca, però, queda pendent de disposar d’una regulació pròpia que en determini, entre altres qüestions, quina en serà la capital i on s’ubicarà el Consell de Vegueria. En aquesta situació també es troben l’Alt Pirineu, la Catalunya Central i el Penedès, mentre que Barcelona, Girona, Lleida, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre ja tenen estipulat que els consells veguerials s’ubicaran a les actuals capitals de província i a Tortosa, respectivament.

El d’aquest dimecres és el segon gran triomf que aconsegueix el territori pel que fa al reconeixement de la seva singularitat. El primer pas es va produir l’any 2010, paradoxalment uns dies abans que la llei de vegueries exclogués el Penedès, quan el Parlament va aprovar l’Àmbit Funcional, equiparant la gestió interna i la descentralització de serveis en aquest territori a zones com les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona o les Comarques Centrals. La creació de l’Àmbit comportava, entre altres qüestions, la confecció d’un Pla territorial parcial (PTP), que es va començar a treballar l’any 2014 i que a hores d’ara encara està en fase de redacció.

El reclam per a què el Penedès fos reconegut com a vuitena vegueria es remunta al 2003,quan es va crear la Plataforma per una Vegueria Pròpia (PVP). Actualment, aquest moviment ciutadà aglutina el 93% dels ajuntaments del gran Penedès, sumant prop de 500.000 habitants que reivindiquen la idiosincràsia del seu territori per motius culturals, històrics i geogràfics.

Aquesta mobilització s’ha fet visible aquest dimecres al Parlament, on una cinquantena de regidors, alcaldes i representants de la societat civil han seguit el debat d’aprovació de la vegueria Penedès des de la sala de grups del Parlament. Representants de les quatre comarques que integren la nova vegueria, especialment membres d’ERC i CiU, han arribat puntualment a primera hora de la tarda al Parlament i han estat expectants al debat dels diferents grups polítics, esclatant en aplaudiments en el moment que s’ha certificat l’aprovació.

Entre ells, hi havia el president de la plataforma en defensa de la vegueria del Penedès,Fèlix Simón, que ha celebrat l’aprovació de la modificació de la llei. “És un dia històric per al Penedès. Ens ho hem ‘currat’ molt. Amb aquesta vegueria guanyem tots els penedesencs. Avui s’ha fet justícia i el Penedès ocupa el lloc que li toca”, ha dit en roda de premsa.

El jutge no veu desobediència en l’actuació dels regidors de Badalona el 12 d’octubre

L’instructor arxiva la denúncia del PP i assegura que no hi ha delicte perquè els representants municipals es van limitar a fer una “‘performance'”

Un jutge de Badalona ha arxivat la denúncia del Partit Popular contra 6 regidors de l’Ajuntament, a qui acusava de desobediència per haver obert les portes del consistori el 12 d’octubre tot i que una altra resolució judicial els ho prohibia. L’instructor entén que no van cometre cap delicte, perquè les dependències municipals no van arribar a estar obertes en cap moment de cara al públic. De fet, assegura que l’actuació dels regidors investigats es va limitar a “una ‘ performance’” davant de les portes del consistori.

Segons el jutge, l’única cosa que es va produir el 12 d’octubre a Badalona va ser que un dels regidors denunciats pel PP va estripar de manera figurada la suposada ordre cautelar d’un altre jutjat que li prohibia obrir les portes després d’una denúncia de la delegada del govern a Badalona, Maria de los Llanos de Luna. A la pràctica, però, l’instructor assegura que les dependències municipals van romandre tancades, com manava la instrucció judicial.

La resolució judicial també critica que ni el mateix PP, ni la Fiscalia, ni l’ advocat de l’Estat han tingut cap paper actiu en la investigació, especialment en el cas del ministeri públic “que de manera no infreqüent ha presentat querelles” en casos de desobediència i que aquest cop “només s’ha pronunciat per oposar-se a l’arxiu”, o els lletrats de l’Estat “que havien sigut els que van sol·licitar la mesura cautelar presumptament desobeïda”.

“El dret penal no castiga les ‘performances'”

El jutge assegura que els mateixos regidors investigats eren conscients que la mesura cautelar dictada per un altre jutjat de la ciutat impedia que les oficines municipals obrissin les portes al públic, “tot i que molt hàbilment els investigats van fer creure que sí” feien, però no que els representants municipals hi accedissin, com van fer. De fet, segons el magistrat l’actitud dels investigats només s’entén dins del “context de judicialització política” actual.

L’instructor explica que tant els agents de la Guàrdia Urbana que custodiaven aquell dia l’edifici com els Mossos d’Esquadra van certificar que l’Ajuntament mai havia obert de cara al públic, i remarca que la vigília del 12 d’octubre un dels regidors investigats va enviar una circular als funcionaris on els explicava que el jutge havia prohibit que acudissin a treballar l’endemà. Per això considera que l’actitud dels representants municipals el Dia de la Hispanitat s’ha de considerar “una escenificació”, inclòs el fet que un d’ells estripés la resolució judicial. “Dit ras i curt, el dret penal no castiga les ‘performances'”, conclou.

La resolució judicial també emmarca el gest d’estripar l’ordre judicial dins la llibertat d’expressió: “Per desagradable i mal educat que pugui semblar estripar una resolució judicial, s’ha de dir que en termes juridicopenals és una conducta irrellevant, emparada plenament per la llibertat d’expressió consagrada al Conveni Europeu de Drets Humans”.

El primer tinent d’alcalde de Badalona, Oriol Lladó, ha celebrat que la causa penal s’hagi arxivat: “Sempre hem estat convençuts que no havíem comès cap delicte”. Lladó, un dels regidors investigats, ha recordat que l’Ajuntament va entendre des del principi que era “un tema polític” i que, per aquest motiu, “només van anar a treballar càrrecs polítics”. I ha insistit: “L’objectiu era fer un exercici de dignitat, de sobirania municipal per seguir fent el que fem tots els dies de l’any, també el 12 d’octubre”. El tinent d’alcalde ha recordat que, resolta la causa penal, encara queda pendent el contenciós administratiu. En funció de com es resolgui aquesta causa, els regidors tornaran a treballar el proper 12-O.