On són les dones, al Mobile? Les congressistes no representen ni una quarta part dels assistents

Articles diaris, ,

Women4Tech i WomenInMobile posen en relleu la bretxa de gènere de la indústria tecnològica

Ara.cat – PAULA SOLANAS L’Hospitalet de Llobregat 

La GSMA va estrenar l'any passat un programa paral·lel per debatre sobre la desigualtat de gènere al sector. / FRANCESC MELCION

La GSMA va estrenar l’any passat un programa paral·lel per debatre sobre la desigualtat de gènere al sector. / FRANCESC MELCION

L’últim dia del Mobile World Congress és, precisament, el que més visibilitat dona a un dels problemes urgents de la indústria tecnològica. La bretxa de gènere és molt evident en aquest esdeveniment, on el percentatge de dones congressistes ni tan sols arriba al 25% del total d’assistents. Aquesta xifra és l’objectiu que la GSMA -la patronal del sector i organitzadora del congrés- fa dos anys que es marca, però en l’edició del 2017 la representació femenina encara era del 23%.

Women4Tech és el programa que va llançar l’any passat la GSMA per posar en relleu la falta de dones directives en un dels sectors amb més projecció de l’economia global. “Aquest és un debat que hauria de començar als consells d’administració”, ha demanat Mary Clark, vicepresidenta executiva i directora de màrqueting de la companyia nord-americana de serveis digitals per al núvol Synchronoss Technologies.

En aquest sentit, l’esdeveniment ha destacat que encara que les dones són gairebé el 40% de la massa laboral al món, aquest percentatge baixa dràsticament quan es tracta d’empreses relacionades amb les noves tecnologies. Per exemple, en el sector de la indústria mòbil, només són un 19% del total de treballadors. Emma McGuigan -la directora de tecnologia de la consultora Accenture per a Irlanda i el Regne Unit- també lamentava que el gruix de les activitats del Women4Tech no es facin fins dijous, quan la majoria de congressistes ja són en direcció a l’aeroport i l’auditori principal no omple ni una quarta part dels seients.

No obstant, Julie Woods-Moss, la presidenta del grup de telecomunicacions indi Tata Communications, ha apuntat que la desigualtat de gènere no només vindrà de les organitzacions. “Hem de procurar que no creem una intel·ligència artificial amb els mateixos prejudicis”, ha afirmat. Amb aquestes paraules, la directiva s’ha referit als estudis que alerten que els algoritmes en què es basen molts programes de ‘software’ i plataformes digitals també son proclius a incorporar biaixos sexistes i racials. “Les màquines aprenen de qui les programa i aquests són els homes”, ha reivindicat McGuigan.

Directives i tècniques sobre l’escenari

El director general de la GSMA, Matts Granryd, ha celebrat que ja hi ha un 28% dels conferenciants que són dones, respecte del 21% de l’any anterior. Tot i així, a les vuit sessions més rellevants que organitza el congrés -les anomenades ‘keynotes’- només hi han participat 6 dones, poques en comparació amb els 28 homes que hi han intervingut durant els quatre dies que dura l’esdeveniment. De fet, en tres d’aquestes conferències no hi ha participat ni una sola dona.

Per això, esdeveniments com WomenInMobile -l’esdeveniment professional que se celebra durant la setmana del Mobile per quarta vegada aquest 2018- busquen fer el tomb a la visió tradicional dels congressos de tecnologia. La cita proposa que siguin les dones les que pugin a l’escenari a parlar sobre innovació, en lloc de posar el focus del debat només en la bretxa de gènere. Així doncs, aquest any les sessions es van centrar en la intel·ligència artificial amb xerrades de directives d’empreses com Google, BlaBlaCar o Booking.com.

Com entrar al Mobile per la cara

General

L’entrada més barata del Mobile costa 799 euros, però jo he entrat cada dia al recinte per la cara. Literalment

Arta.cat – ALBERT CUESTA 

L’empresa canadenca Mexia Interactive està provant un sistema que es podria generalitzar en el Mobile del futur. / PERE VIRGILI

L’empresa canadenca Mexia Interactive està provant un sistema que es podria generalitzar en el Mobile del futur. / PERE VIRGILI

L’ENTRADA MÉS barata del Mobile costa 799 euros, però jo he entrat cada dia al recinte per la cara. Literalment. Soc un dels participants en l’experiment de reconeixement facial que l’organització del saló ha fet en quatre dels accessos menys concorreguts al recinte de la Fira. L’empresa Mexia Interactive hi ha instal·lat càmeres de vídeo per on els 3.000 voluntaris preinscrits podem passar sense haver d’ensenyar la credencial, sempre que el sistema ens reconegui i encengui el semàfor verd. Si la prova pilot acaba amb èxit, és probable que la seva aplicació es generalitzi en edicions futures.

PER MOLTES aplicacions, serveis multimèdia i objectes connectats que surtin, l’ús fonamental d’un telèfon mòbil és parlar i escoltar. Per això s’agraeixen iniciatives que facin més agradables les converses, i no em refereixo al que s’hi diu, sinó a la qualitat de so. El centre de recerca alemany Fraunhofer està demostrant al Mobile el codificador d’àudio EVS, que aporta a les comunicacions telefòniques en les xarxes 4G la mateixa qualitat d’audició que ja ofereixen els serveis de xat de veu de tercers. La millora respecte a una trucada convencional és espectacular. Això sí, cal que el telèfon sigui compatible -molts models recents ho són- i, sobretot, que l’operadora activi el servei, com ja han fet companyies asiàtiques i dels EUA. Tant de bo tingui més èxit que la veu en HD nascuda per a les trucades 3G, que ni tan sols permet gaudir de millor so en les comunicacions entre clients de companyies diferents.

COM SABEN molt bé les companyies d’assegurances, la por és un gran negoci. En el món tecnològic això es tradueix en ciberseguretat, i la proliferació de dispositius connectats pot obrir molts forats als intrusos. L’empresa russa Kaspersky ha presentat al MWC una apli gratuïta per comprovar si les bombetes, els panys, els electrodomèstics i altres andròmines domèstiques connectades estan prou protegides. I diversos fabricants de routers han tret models que aturen els intrusos a la porta digital de casa: la connexió d’internet. És el cas de BitDefender, D-Link i fins tot Telefónica, que equiparà aviat tots els seus aparells a Espanya i l’Amèrica Llatina amb el programari de seguretat de McAfee.

AL MOBILE és d’allò més normal veure cotxes i altres vehicles als estands d’empreses de tecnologia. El que ja no ho és tant és veure una marca d’automoció que no exposa cap cotxe al seu. Doncs això és el que fa Ford, que ha vingut per atreure desenvolupadors d’aplicacions per a la seva plataforma AppLink d’informació i entreteniment sobre rodes. Don Butler, vicepresident de l’empresa, m’assegura que volen evitar que els conductors dels seus cotxes siguin captius d’Apple o de Google. Rivals com Toyota i el grup PSA han adoptat també SDO, la versió de codi obert d’AppLink.

Barcelona apunta a convertirse en hub mundial de start-ups

General,

El ritmo de crecimiento del sector invita al optimismo, pero se reconoce que aún queda trabajo por delante

Barcelona apunta a convertirse en hub mundial de start-upsVista de la zona de Glòries, uno de los centros de inversión de las nuevas empresas que se instalan en Barcelona (fazon1 / Getty)

La Vanguardia – 26/02/2018

Social Point, Wuaki, Trovit, Privalia, Letsbonus… Éxitos con un denominador común: Barcelona. La capital catalana se ha consolidado como uno de los hubs de start-ups en Europa y mira al futuro con optimismo. Apunta alto, aunque consciente de que queda mucho trabajo por hacer. La idea, el sueño, es convertirse en uno de los referentes globales. A la altura de las grandes.

El Mobile World Congress vuelve a ponerla en el centro del planeta. El meteórico repunte del sector en apenas una década aún no ha agotado todo el potencial que tiene, defienden los que están dentro. Por ahora no hay techo.

Marca consolidada

A favor de Barcelona juegan varios factores para acercarse a la cima. Ya cuenta con un ecosistema start-up asentado, hay talento local e internacional, tiene tejido empresarial robusto, el sector tiene el apoyo público y es competitiva en costes. Lo del talento es el factor clave. La multiculturalidad de Barcelona permite contratar a gente de todo el mundo y operar desde aquí en mercados internacionales con gente de allí, sin salir de la ciudad.

Para los que vienen in situ hay ventajas. De entrada un menor coste de vida que en ciudades con las que se compite. Y el ‘sol y playa’ también cuenta: el clima suave es el gran factor intangible. El estilo de vida mediterráneo gusta fuera. Pero no vale sólo con eso. “Si no tienes los ingredientes necesarios como talento o economía desarrollada con lo otro (lo intangible) no tendrías suficiente”, opina Joan Romero, consejero delegado de ACCIÓ, la agencia de atracción de inversiones de la Generalitat. “Pero en igualdad de condiciones lo prefieres”, sigue.

El Mobile vuelve a poner a Barcelona en el centro del mundo
El Mobile vuelve a poner a Barcelona en el centro del mundo (Albert Gea / Reuters)

Son puntos a favor en la lucha por captar inversiones. Pese a ello, los primeros lugares aún quedan lejos. “La liga mundial ya la jugamos”, plantea Miquel Martí, consejero delegado de Barcelona Tech City, pero aclara que se está entre los 25 primeros hubs globales. Y falta recorrido para llegar al top ten: “Si seguimos la línea actual en tres o cinco años estaremos entre las quince primeras. Para acercarse a las diez se tienen que alinear muchas cosas”, reconoce.

No tiene nada que envidiar a San Francisco”

JACINTO ROCA (RAKUTEN TV)

Eso no quita que pueda medirse cara a cara con las referentes. “No tiene nada que envidiar a San Francisco”, asegura Jacinto Roca, fundador de Wuaki.tv, en referencia a la cuna de Silicon Valley. El de Wuaki es uno de los casos de éxito surgidos de Barcelona. La empresa fue adquirida por la japonesa Rakuten en 2012, que la ha convertido en su plataforma de video bajo demanda, ahora opera como Rakuten TV.

El optimismo se sustenta en cifras. El 34% de las start-ups españolas están en Barcelona, en cabeza; en 2017 captó 453 millones, el 58% nacional; y es el quinto mayor hub europeo y tercero por atractivo para fundadores, según datos recopilados por Mobile World Capital y el fondo Atomico.

Se crece año tras año: la mejor muestra está en el 4YFN, la feria paralela a la feria del móvil que nació del impulso de la propia Mobile World Capital y la GSMA.

El impulso de Barcelona Tech City

“Barcelona puede acabar siendo un hub global, pero queda mucho trabajo”, opina Romero. Entre las fuentes consultadas se coincide, en cualquier caso, que hay potencial para serlo. En esto aportará una parte sustancial el Barcelona Tech City, el clúster de impulso público-privado que se ha convertido en centro start-up europeo de referencia. Se erige en faro del sector: suma 600 empresas asociadas del sector digital y tecnológico en Barcelona, que a su vez ya moviliza 1.200 millones anuales y da empleo a 30.000 personas.

Con él no sólo se ha conseguido “aumentar la competitividad, la inversión y el conocimiento”, en palabras de Martí, sino que ha logrado arrastrar a la gran empresa tradicional. Seat, Gas Natural o CaixaBank se han instalado en la sede del Pier 01. Gigantes que distan del concepto start-up, pero que han sabido encajar en su ecosistema.

Pese al crecimiento, quedan tareas pendientes

Para llegar a lo alto hay que rozar la perfección. Hay varios frentes que resolver. Falta un marco legal y fiscal “adaptado a las start-ups”, lanza Martí. Además, impulsar la colaboración con el mundo universitario y de la investigación, dice. “Que se facilite la vida”, plantea Romero.

Por otro lado, falta visibilidad. Saber transmitir los éxitos. Que el mundo sepa lo que pasa en la ciudad. Muchas de las empresas que triunfan quedan en un segundo plano. “Hay grandes emprendedores de los que a veces se conoce poco”, resume Roca.

Catalunya siempre ha tenido mentalidad emprendedora”

DANIEL VINIEGRA (IKOMOBI)

“Catalunya siempre ha tenido mentalidad emprendedora. No hay que tener miedo a lanzar proyectos”, abunda Daniel Viniegra, director para España en la francesa Ikomobi, que aterrizó en Barcelona hace cuatro años. Una decisión que ha impulsado el negocio: el último año el ingreso creció el 200% en la ciudad, lo que permitirá a la firma de soluciones en la experiencia de usuario llegar al millón en facturación.

Otro factor clave es que despegue la inversión. Aún se está lejos de niveles de Estados Unidos o Asia. El capital es más conservador en Europa. “El acceso a cantidades importantes de financiación es más difícil”, cree Roca. Iñaki Ecenarro coincide. En 2014 le vendió a Next su empresa, Trovit, surgida en Barcelona, por 80 millones de éxitos. Otro éxito. Pide poner los pies en el suelo: “Falta algún caso de éxito importante… Unos cuantos Spotify o Zalando”, dice con la vista en Europa.

Aun así, es positivo de cara al futuro. Confía en la próxima generación, la que ha visto que en Barcelona se puede triunfar. Quizás de ahí salga el ‘pelotazo’ tecnológico que impulse a la ciudad al máximo. Todo suma en la carrera por estar en la cima de hubs mundiales.

El supermercado de Amazon sin cajas para cobrar ni filas estrenó con largas colas para entrar

Articles digitals, ,

Hubo furor en Seattle en la primera jornada del sistema de “Amazon Go”.

El supermercado de Amazon sin cajas para cobrar ni filas estrenó con largas colas para entrar

La fila para entrar en la tienda de Amazon Go (@typesfast)

Amazon abrió hoy en Seattle (Estados Unidos) “Amazon Go”, el primer supermercado donde los usuarios podrán llevarse directamente los productos sin pasar por las cajas ni hacer fila.

Las imágenes de la primera jornada mostraron el furor por conocer la nueva tienda, que se reflejó en largas filas esperando para ingresar. Pero eso, justamente, desató la ironía en las redes sobre el moderno sistema que está diseñado precisamente para no esperar.

“Estoy en Seattle y actualmente hay una fila para comprar en el supermercado cuya premisa es que no tendrás que esperar en la fila“, tuiteó el usuario Ryan Petersen.

“Larga fila de personas afuera de Aman Go Store en el centro de Seattle, donde se anuncia como una tienda sin filas dentro de la tienda”, escribió por su parte Patranya Bhoolsuwan.

Desde Amazon habían explicado que el mecanismo funciona con “las mismas tecnologías usadas en autos sin conductor”, es decir con sensores combinados con inteligencia artificial que permiten seguir los movimientos de los usuarios.

 https://www.clarin.com/tecnologia/tech/supermercado-amazon-cajas-cobrar-filas-estreno-largas-colas-entrar_0_By8XR1VBM.html

Comprar ‘online’ també és més car a Catalunya

Articles diaris, comerç, ,

Els súpers fan variar fins a un 2% el preu en funció d’on visqui el comprador

AURI GARCIA MORERA Barcelona 

Fer una mateixa compra en un mateix supermercat online d’abast estatal pot sortir prop d’un 2% més car o més barat en funció de la ubicació del comprador, i com passa en altres àmbits Catalunya és una de les comunitats que en surt més mal parada. Ho constata un estudi de l’agregador Soysuper, que ha analitzat el preu de més de 150.000 productes a vuit grans supermercats d’abast estatal (Mercadona, Carrefour, Alcampo, Dia, Eroski, El Corte Inglés, Caprabo i Hipercor) de totes les capitals de província.

Les Illes Balears i Catalunya són les comunitats amb preus més alts, un 0,62% i un 0,46% per sobre del preu mitjà a l’Estat, respectivament. A l’altre extrem, Galícia és la comunitat amb preus més baixos, un 1,05% per sota del preu mitjà a l’Estat, seguida de Múrcia i Extremadura, amb preus un 0,53% i un 0,2% per sota del preu mitjà, respectivament. La Comunitat de Madrid també queda per sota de la mitjana, amb preus un 0,13% per sota del preu mitjà a l’Estat.

Un reflex dels establiments físics

L’estudi de Soysuper apunta que aquestes diferències de preu reflecteixen les diferències que hi ha entre establiments físics de les mateixes cadenes de distribució en diferents comunitats. Un estudi sobre els preus en establiments físics publicat fa uns mesos per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) també situa les Balears i Catalunya com les comunitats en què surt més car fer la compra.

En el cas dels establiments físics, però, la Comunitat de Madrid no és entre les comunitats més barates, sinó a un nivell semblant al de Catalunya, i la Rioja no està per sobre de la mitjana sinó que és la més barata de l’Estat. La relació, doncs, no és del tot directa.

Possible sensació d’injustícia

Manu Carricano, professor de data science a Esade i fundador d’una consultora especialitzada en optimització de preus, explica que aquestes diferències entre comunitats en vendes online i en establiments físics “apliquen criteris macro, com el nivell d’atur o la renda mitjana, amb una visió agregada dels clients, per grans blocs”. Segons Carricano, amb aquest tipus de segmentació “hi ha el risc que el client se senti enganyat, que tingui una sensació d’injustícia”. És el mateix, afegeix, que mostrar preus més alts als usuaris d’iPhone que als usuaris d’Android, o apujar el preu d’un projecte per a tots els usuaris que l’hagin consultat prèviament. “Coses així són injustes”, opina.

Tot i això, aquests vuit grans supermercats d’abast estatal aposten cada vegada més per aquesta mena de segmentació. La distància entre els preus més alts i els més baixos és més gran ara que fa un any, quan ja havia crescut respecte a l’any anterior. Mentre que el juliol del 2017 la distància entre la primera i l’última comunitat és d’1,67 punts, el juliol de l’any passat era d’1,43 punts, i el juliol del 2015, d’1,34 punts.

Amazon, a un altre nivell

Les empreses pioneres en preus dinàmics, com les agències de viatges online o el gegant del comerç electrònic Amazon, apliquen una segmentació molt més complexa. “Utilitzen moltíssimes variables i ho fan en temps real per a cada client individual”, explica Carricano. Amazon, diu, és capaç de fer dos milions i mig de canvis de preu al dia tenint en compte, per exemple, “els preus dels seus competidors, els seus estocs, i la voluntat de pagar que té cada client, en cada moment”. Així, la demanda es redistribueix en el temps i s’equilibra amb l’oferta.

Carricano admet que d’aquesta manera ni tan sols es pot arribar a saber quins criteris s’estan aplicant per valorar si són més justos o menys. Assegura, però, que els consumidors ho prefereixen: “Hi ha una enquesta de la consultora de tecnologia Forrester que diu que el 78% dels clients confien més en el big data que en els distribuïdors mateixos per posar preus justos. M’imagino que la gent creu que és millor fixar uns criteris prèviament que no pas que algú vagi decidint que apuja preus aquí o allà per incrementar el marge”.

Mala època per als preus de les primeres matèries

Articles digitals

Ara.cat JAUME ABELLANA PUYOL 

Ara bé, tot això ha impactat negativament en l’economia dels pagesos i, per tant, en la venda de fertilitzants, llavors i maquinària agrícola. Els únics beneficiats han sigut les càrniques, que han vist com es reduïa el 70% del seu cost de producció que correspon, precisament, al preu de les primeres matèries agrícoles.

Primer de tot, cal deixar clar que fer prediccions és sempre un problema. Fins i tot entitats molt especialitzades com l’FMI no n’encerten ni una. Dit això, si hagués de fer una predicció diria que sembla que tot estigui a punt de canviar. El Consell Internacional de Cereals preveu un consum superior a la producció per primer cop en els últims cinc anys. Tot i així, no es produirà un increment vertiginós del preu, ja que els estocs segueixen sent molt importants.

El preu pot créixer no només per una baixa producció a causa d’una meteorologia adversa, sinó també pel preu del petroli, les divises i per un augment del consum.

Les tensions entre l’Iran i l’Aràbia Saudita poden provocar un augment més marcat del preu del petroli, amb el posterior increment del cost del transport (en anglès, freight rate ), de producció i de transformació. Directament, també impacta amb els incentius a les polítiques que promouen els biocombustibles.

Pel que fa a les divises, hem de tenir en compte que la Reserva Federal ja ha finalitzat l’expansió monetària a la vegada que ha apujat les taxes d’interès; en canvi, el Banc Central Europeu ho farà progressivament. Com que mana l’oferta i la demanda, si al final hi ha més euros, aquesta moneda es depreciarà respecte al dòlar. I si el valor del dòlar s’incrementés, se’ns faria més car importar soja i panís, i en som molt dependents. També cal aclarir com acabaran les eleccions a Europa, com anirà l’economia i com evolucionarà Trump.

Per acabar, la població mundial no para de créixer: cada cop es necessita més menjar i cada cop disminueix més la quantitat de terra cultivable per càpita. La Xina sembla que creixerà l’any 2018 al 6,2% i l’Índia a més del 8%. I això també són raons per pensar que es pugui animar el preu de les primeres matèries.

L’Íbex apuja el salari dels directius i congela el dels treballadors

Articles digitals, ,

Oxfam Intermón denuncia que el 2016 un conseller delegat cobrava 112 cops més que l’empleat mitjà

ara.cat – 

L’Íbex apuja el salari dels directius i congela el dels treballadors

Cada vegada més diners estan en mans de menys persones. Aquesta és una màxima que es repeteix any rere any a les companyies que formen part de l’Íbex-35. Una dada: el primer executiu d’una d’aquestes empreses cobra de mitjana 112 vegades el salari mitjà de la companyia. Una altra: ara les empreses de l’Íbex paguen per l’impost de societats menys que el 2007. Són dues de les conclusions que ha tret Oxfam Intermón d’un estudi titulatDiferències abismals, en què analitza el fenomen de la bretxa salarial en les grans cotitzades espanyoles. La conclusió és senzilla d’entendre: les diferències salarials entre les cúpules directives i la resta dels treballadors no només estan lluny d’escurçar-se, sinó que continuen una tendència lineal i aparentment imparable. El 2014 un primer executiu de l’Íbex cobrava 84 vegades més que un treballador mitjà. Un any després la diferència s’ampliava a 98 vegades. I el 2016, a 112 vegades.

Aquesta evolució ha anat en paral·lel a una millora continuada de la remuneració dels consellers delegats, que, després d’elevar la seva retribució un 15,4%, van passar a cobrar de mitjana l’any passat 4,3 milions d’euros. L’increment de la retribució es va traslladar també, tot i que en diferents proporcions, a l’equip directiu i als membres dels consells d’administració. Cal suposar que aquesta millora estava vinculada a l’augment dels guanys de les empreses de l’Íbex el 2016 -un 68% més de beneficis, tot i que la cotització va caure-, però els premis a aquesta rendibilitat no es van acabar de socialitzar entre els empleats de les empreses, on el conjunt dels salaris es van estancar i només van créixer un 0,3% durant l’exercici.

Banco Popular, de rècord

El 2016 es va produir un fet paradoxal: la màxima expressió de la bretxa salarial entre la cúpula directiva i els treballadors es va produir al Banco Popular. El seu president va cobrar 1.252 vegades més que el salari més baix que es cobrava al banc i 1.800 vegades el salari mínim interprofessional (655 euros anuals). Pocs mesos després, el juny passat, el Santander va adquirir aquesta entitat per un euro i en una operació llampec perquè corria el risc que el Popular es quedés sense liquiditat per seguir operant.

Però, més enllà del Popular, l’estudi elaborat per l’organització no governamental afirma que l’empresa on hi ha més desigualtat salarial és Inditex, ja que “el seu director executiu guanya 559 vegades més que el salari mitjà de la companyia”. Per darrere quedarien Ferrovial (407 vegades) i l’esmentat Banco Popular (363 vegades en aquest càlcul). Al conjunt de l’Íbex-35 la diferència és de 112 vegades.

Les proporcions varien si es baixa un esglaó i s’analitzen les remuneracions dels directius. Llavors, tenint en compte el que cobra un directiu (946.828 euros), el múltiple és 47. En aquest cas, les diferències més grans es produeixen al Banco Santander, on un directiu cobra 225 vegades el salari mitjà de l’empresa. A Amadeus aquesta xifra és de 199.

Menys paradisos fiscals

L’estudi d’Oxfam Intermón intenta entrar en un tema que escapa a les estadístiques sobre masses salarials de les companyies: l’externalització, és a dir, l’atribució d’alguns serveis de l’empresa a tercers. L’informe diu que un 90% de les empreses que facturen més de 12 milions recorren a empreses externes per proveir-se de serveis. També diu que les empreses de l’Íbex “impacten en les baixades salarials dels treballadors de les empreses multiserveis: contractant-les, concedint a la baixa les seves licitacions o, directament, constituint una empresa multiservei dins del seu grup”. En conseqüència, els empleats de les empreses subcontractades tenen sous més baixos que els que depenen directament de l’empresa.

Un altre capítol és el de la presència de les grans cotitzades en paradisos fiscals. El treball certifica que els 35 grups presents al selectiu tenen un miler d’empreses (996) escampades per territoris de baixa fiscalitat però aplaudeix que, després de diferents escàndols, la xifra s’hagi reduït en 22 societats el 2016. “És aviat per celebrar que aquest sigui un canvi estructural en les pràctiques de les principals empreses”, diu l’estudi, que es pregunta si la tendència pot tenir continuïtat en els pròxims anys. En tot cas, afirma que si seguim a aquest ritme de reducció d’empreses en paradisos fiscals, “necessitarem més de 45 anys per acabar d’esborrar el seu rastre d’aquests territoris tan tòxics”.

LES CLAUS

1. ¿És possible revertir el creixement desigual de salaris?

Els experts no hi veuen solució, tot i que Oxfam Intermón reclama establir escales salarials justes a través de la legislació. De la mateixa manera, per escurçar les diferències entre qui més té i qui menys té, aposta per enèsima vegada per augmentar el salari mínim (SMI) fins als 1.000 euros.

2. Quines mesures es podrien prendre dins les empreses?

L’organització no governamental recomana que les empreses aprovin unes regles que limitin les diferències salarials, més enllà de lleis bàsiques. Per fer-ho, creu que seria important que els representants dels treballadors tinguessin presència als consells d’administració i a les comissions de nomenaments i retribucions.

3. ¿Vincular salaris i productivitat és bo?

És un element que en els últims anys s’ha incorporat, tot i que discretament, als convenis, però són casos molt limitats. En algunes ocasions la inflació segueix tenint un pes important en la negociació.

El nombre de ‘ni-nis’ catalans es redueix a la meitat en tres anys

General, , ,

Els joves tenen 27 vegades més opcions de trobar feina temporal que indefinida

Ara.cat – ALBERT CADANET Un 12% dels joves catalans són ni-nis. A la imatge, una oficina del Servei d’Ocupació a Cornellà de Llobregat. / MARC ROVIRAUn 12% dels joves catalans són ni-nis. A la imatge, una oficina del Servei d’Ocupació a Cornellà de Llobregat. / MARC ROVIRA

El percentatge de ni-nis a Catalunya segueix reduint-se i s’allunya, de forma definitiva, dels nivells registrats durant la crisi. Així ho va assegurar ahir la patronal d’empreses de treball temporal i agències de feina Asempleo. L’associació va apuntar que aquest 2017 un 12% dels joves catalans d’entre 16 i 25 anys ni estudien ni treballen, 14 punts menys que fa tres anys, quan la situació va passar a ser crítica.

A més, el percentatge d’aquest exercici millora la xifra d’abans de la crisi, que se situava al voltant del 14% l’any 2007. Tot i que el territori català va aconseguir aquests nivells l’any 2016, Espanya hi ha arribat tot just aquest any. A banda d’això, Catalunya segueix sent una de les comunitats de l’Estat on el percentatge de ni-nis és més baix, i se situa un punt per sota de la mitjana de tot l’Estat.

Catalunya és, de fet, una de les regions que genera més ocupació entre els joves que ni estudien ni treballen. Aquest fet es deu al fort pes del turisme i les diverses activitats que se’n deriven (comerç, transport i hostaleria). Segons l’Idescat, aquest sector va generar un 24% del PIB a Catalunya l’any 2016, i va ser el segon sector més important.

A més, el creixement continuat dels contractes temporals signats durant les últimes campanyes d’estiu també ha impulsat la contractació de ni-nis aquest 2017. De fet, la majoria dels joves que han trobat la seva primera feina enguany ho han fet mitjançant un contracte temporal. Segons va indicar Asempleo, la possibilitat que la primera feina d’un jove sigui temporal és 27 vegades superior a l’opció que sigui indefinida.

Trencar el cercle viciós

No obstant això, la taxa de temporalitat entre els joves catalans és la segona més baixa de tot l’Estat. Concretament, quatre de cada deu joves d’entre 16 i 25 anys amb feina treballen amb un contracte indefinit, mentre que la resta ho fan amb un de temporal. Segons Andreu Cruañas, president d’Asempleo, aquesta dada no és preocupant. “Accedir al món laboral a través d’un contracte temporal, molt més accessible, trenca un cercle viciós: la gent no contracta els joves perquè no tenen experiència”. Ara bé, Cruañas avisa que si aquesta situació “es cronifica, sobretot de manera involuntària per al contractat, la situació esdevé precària”.

Una altra dada que es desprèn de l’estudi són les possibilitats que tenen els ni-nis catalans de trobar feina. Catalunya es troba per sobre de la nota mitjana espanyola, però lluny de les més ben valorades en aquest camp. “Les dades demostren la capacitat d’absorció de les empreses i la disposició dels treballadors, però hi ha marge de millora”, apunta Cruañas.

Preocupació pels ‘ni-nis’ inactius

Dins dels joves que ni estudien ni treballen, Asempleo assenyala dos grups: el primer inclou tots aquells ni-nis que busquen una feina de forma activa, mentre que el segon agrupa tots aquells que no se senten motivats per entrar al mercat laboral. Aquest segon col·lectiu és el que més preocupa la patronal.

Les dades de l’informe posen de manifest que el nombre de joves en aquesta categoria ha augmentat a Catalunya malgrat la reducció de l’atur entre els joves. A finals de juny d’aquest any, el percentatge de joves considerats inactius representava un 5% de la població d’entre 16 i 25 anys, un punt per sobre del percentatge registrat l’any 2015. “Aquest és el grup en què ens hem de centrar, i la seva evolució dependrà de com ho faci el sector turístic i de les polítiques que adopti el govern que surti el 21-D”, va sentenciar Cruañas.

El comercio al completo ya vive una semana clave por el Black Friday 2017

Articles digitals, ,

Los usuarios gastarán durante la jornada una media de 222 euros, el 3,4% más que hace un año

El comercio al completo ya vive una semana clave por el Black Friday 2017
Black Friday: el comercio al completo ya vive una semana clave (Àlex Garcia)
Ara.cat – AGENCIAS, Madrid

El sector comercial y muchas compañías de servicios afrontan a partir de hoy la semana central de la campaña de descuentos del Black Friday, que en muchos casos se extenderá hasta el próximo lunes 27, coincidiendo con el conocido como Cyber Monday.

Aunque inicialmente este festival del consumo, importado desde Estados Unidos hace unos seis años, se ceñía básicamente a ropa y tecnología, pronto se sumaron otros sectores conscientes de su tirón entre los consumidores. En esta ocasión, las grandes superficies, tiendas especializadas en tecnología y cadenas de moda no defraudarán a los usuarios y ofrecerán descuentos durante varias jornadas.

Black Friday 2017Los grandes se apuntan

Aunque algunos distribuidores comenzaron a ofrecer descuentos con anterioridad, otros aguardarán al último momento para publicitar unas ofertas que guardan celosamente, entre los que destacan El Corte Inglés o las diferentes cadenas de Inditex, como Zara o Massimo Dutti.

Por su parte, Amazon, uno de los precursores de la implantación de Black Friday en España, ha ampliado este año la duración de la campaña a dos semanas (del 13 al 27 de noviembre) y ha elevado el número de artículos con descuentos a 15.000, el 50% más que en 2016.

El comercio también gana

El pequeño comercio, con un 30% de los establecimientos participando, prevé que como mucho las ventas se mantengan porque, en su opinión, el mal mes de octubre ha hecho que muchos estén aplicando descuentos desde comienzo de mes y eso “desinflará” el fenómeno.

Desde Anged, patronal de las grandes superficies, han destacado que estos días pueden concentrar hasta un tercio de las ventas de Navidad de algunas categorías de productos.

Centro Amazon, una de las compañías precursoras del Black Friday en España, amplía la duración de la campaña
Centro Amazon, una de las compañías precursoras del Black Friday en España, amplía la duración de la campaña (Leon Neal / Getty)

Este año los usuarios gastarán durante el Black Friday una media de 222 euros, el 3,4% más, lo que supone una desaceleración frente a ejercicios anteriores, en los que el gasto subía a tasas de hasta el 20%, según un informe de GFK y Worten.

Las ventas de los e-commerce españoles rondarán los 1.417 millones de euros durante la celebración del Black Friday y del Cybermonday, según los datos ofrecidos por el estudio realizado por la Asociación Española de la Economía Digital (Adigital) y el optimizador financiero Fintonic.

El gasto por edades

Nueve de cada diez empresas asegura que se sumará este año a la campaña con acciones especiales, frente al 80% que lo hizo en 2016. A la hora de gastar también hay diferencias por edades. Los mayores de 45 años son los que tienen un mayor presupuesto, ya que en 2016 desembolsaron una media de 267 euros, seguidos por los consumidores de entre 35 y 44 años (227 euros) y los menores de 35 (174 euros).

Respecto a los productos más demandados los relacionados con la electrónica son los más solicitados con un incremento de ventas de hasta un 60% con respecto a cualquier otra semana del año. Le siguen la ropa y los complementos, por los que se decantaron en 2016 uno de cada tres compradores, con un gasto medio de 100 euros.

Electrónica, ropa y complementos, lo más demandado

Los futuros de bitcoin afrontarán estándares de riesgo más severos

General,

DREAMSTIMEEXPANSION

 

Expansión 18/11/2017

Los operadores que aguardan con impaciencia el debut de los futuros de bitcoin afrontarán estándares de riesgo más severos, según afirma el consejero delegado del operador de bolsas CME Group, que planea lanzar contratos sobre la volátil criptomoneda.

Terry Duffy explicó a Financial Times que quiere captar a una nueva generación de operadores de futuros atraídos por el boom de las monedas digitales, aunque reconoce los retos que plantea crear una infraestructura de mercado que pueda gestionar con seguridad las fuertes oscilaciones del bitcoin.

Esto puede obligar a los operadores de futuros de bitcoin de CME a depositar cerca del 30% de su valor como colateral, explica Duffy, que compite con una oferta rival de su vecino en Chicago, Cboe Global Markets.

El movimiento de las bolsas se convierte en el primer paso que dan instituciones tradicionales para tomar en consideración una criptomoneda, a las que a menudo se asocia con el blanqueo de dinero y el ciberdelito. No obstante, preocupa que el lanzamiento exponga nuevos riesgos para importantes organismos financieros como las cámaras de compensación que garantizan los mercados de futuros.

“No es un misterio, es un producto distinto”, afirma Duffy. “Queremos sacar algo que sea seguro”.

En CME, no se permitirá la negociación de futuros de bitcoin a precios un 20% por encima o por debajo del cierre del día anterior, según los documentos del operador. Es una medida similar a la aplicada para futuros de índices bursátiles.

CME también exigirá a los operadores de futuros de bitcoin que reserven más colateral frente a pérdidas. “El margen aún está por decidir, pero no va a ser el margen estándar de los futuros. Probablemente se aproxime al 30%”, apuntó Duffy. Por lo general, los márgenes para los futuros son de porcentajes de un solo dígito.

Hay quienes expresan su preocupación por los riesgos que plantea un mercado así para cámaras de compensación que contribuyen a reducir el riesgo sistémico.

Thomas Peterffy, el presidente de Interactive Brokers, compró esta semana una página completa de publicidad en The Wall Street Journal para advertir de que los futuros de bitcoin ponían en peligro la cámara de compensación de CME donde su compañía se juega dinero como miembro, e instaba a los reguladores a exigir cámaras de compensación aparte para las criptomonedas.

“Establecer un margen para un producto así de una forma razonable es imposible”, escribía Peterffy, añadiendo que “un gran movimiento en el precio de la criptomoneda que desestabilice a los miembros que liquidan criptomonedas desestabilizará al propio organismo de compensación”.

Los precios de los dos futuros de bitcoin en competencia estarán basados en las transacciones al contado de bitcoin en bolsas de criptomonedas, cuya trayectoria preocupa a los financieros.

CME pretende utilizar el CME CF Bitcoin Rreference Rate, un indicador del precio diario en dólares del bitcoin extraído de los precios de cuatro grandes bolsas de bitcoin: Bitstampo, GDAX, itBit y Kraken.

Seis bolsas de bitcoin apuntalaban el índice en abril, cuando CME retiró las bolsas Bitfinex y OKCoin después de que los bancos impidiesen a sus clientes transferir y sacar dólares.

El contrato de Cboe utilizará como base los precios de subastas de bitcoin en Gemini Trust, una Bolsa de criptomonedas de Nueva York.

No obstante, Don Wilson, el responsable de DRW, un importante operador de derivados y criptomonedas, expresó su preocupación sobre Gemini en la conferencia de la industria de futuros de Chicago el mes pasado. “Algunas subastas apenas tienen demanda”, explica, sacando a colación que una no llegó a producirse. Una persona próxima a Gemini responsabilizó de ello a un fallo técnico que ya ha sido subsanado.

La mayoría de bancos y gestores de activos han evitado el mercado de bitcoin, que alcanza un valor de 120.000 millones de dólares, debido a su intensa volatilidad y a su mecánica en constante evolución. Vincent Viola, fundador de la firma Virtu Financial, señala: “En Virtu no hemos apostado por el bitcoin… no lo entendíamos lo suficientemente bien y no estaba suficientemente regulado”.

Sin embargo, ejecutivos de la industria de futuros aseguran que si hay algo que pueda abordar los giros del bitcoin son los mercados de futuros, que suelen gestionar contratos que hacen que las criptomonedas parezcan algo monótono, como los derivados sobre electricidad.