El Gobierno reforma la cotización de las trabajadoras del hogar

Formació i Orientació Laboral

El Ejecutivo introdujo en diciembre una modificación hacia un sistema por tramos según ingresos que no ha contentado a parte del colectivo

El Periodico – Gabriel Ubieto 19/01/2019

Una mujer trabajando como personal de limpieza.

Una mujer trabajando como personal de limpieza. / EL PERIÓDICO (ARCHIVO)

El empleo doméstico está regulado por un real decreto ley aprobado en el 2012 y que el PSOE modificó en su último Consejo de Ministros del 2018. Con el decreto del PP, a las trabajadoras del hogar se les suspendía el derecho a paro y se les calculaba la pensión bajo criterios diferentes a los del resto de asalariados hasta el 2024. El PSOE avanzó esa fecha al 2021 e introdujo un sistema de nueve tramos de cotización según los ingresos.

Esta reforma que no ha contentado a parte del colectivo, tal como expresaron 42 organizaciones de toda España a través de un manifiesto. En este texto, las trabajadoras del hogar advierten que la reforma provocará un aumento de ingresos sin declarar. Por un lado, consideran demasiado elevada la base mínima para cotizar (206 euros) y, por el otro, el sistema de tramos incentiva a que se declaren ingresos inferiores a los reales para tributar menos.

Otra medida que sí puede contentar al colectivo es el aumento del 60% en la inversión en dependencia que contemplan los Presupuestos Generales del Estado, pendientes de conseguir los necesarios apoyos parlamentarios. Ello dotaría de más recursos a las familias para costear dentro de la legalidad los servicios de estas profesionales.

Els salaris deixen de ser l’ascensor cap a la classe mitjana

Formació i Orientació Laboral

La precarietat laboral fa que el treball ja no tingui l’efecte redistributiu del passat

Ara.cat. BARCELONA Els salaris deixen de ser l’ascensor cap a la classe mitjanaEls salaris deixen de ser l’ascensor cap a la classe mitjana

El treball està perdent la seva funció d’ascensor social. Només una de cada tres famílies pot arribar als nivells de renda de la classe mitjana a través del sou, molt per sota de la mitjana europea, segons es desprèn de l’informe de desigualtat a Espanya d’Oxfam Intermón.

Segons l’informe, “la disminució del pes dels salaris en l’economia és una de les principals causes de l’augment de la desigualtat i de l’exagerada proporció de persones treballadores pobres”. Espanya és el quart país amb més desigualtats econòmiques de la Unió Europea, i la tendència indica que aquestes diferències es consoliden els últims anys: entre el 2013 i el 2016, mentre que el 10% de les cases més pobres incrementaven la renda un 3,8%, l’augment en el 10% de les més riques era del 18,8%.

Així com a Espanya només un 33% de les persones accedeixen a la classe mitjana gràcies al sou, a Suècia -que és a l’altre extrem- les rendes del treball situen en la classe mitjana quasi la meitat de la població. “El mercat laboral espanyol genera molta menys classe mitjana que la resta” de països desenvolupats, conclou l’informe. Per a Oxfam, la classe mitjana la formen les persones amb uns ingressos que estan entre 30 punts per sobre i 30 punts per sota de la renda mitjana.

De fet, el 13,1% dels treballadors espanyols viuen per sota del llindar de la pobresa, una dada que situa Espanya a la cua de la UE: només Romania i Grècia presenten xifres pitjors en aquest àmbit.

Les causes d’aquesta incapacitat del treball per funcionar com a ascensor social s’expliquen, segons Oxfam Intermón, per la caiguda de sous i per la precarització de les feines, que va augmentar amb l’esclat de la crisi i es va accelerar encara més amb l’aprovació de la reforma laboral del 2012. En aquest sentit, el text destaca que, el 2017, el salari mitjà real -aplicant-hi l’efecte de la inflació- va baixar un 1,8%.

Quant a la precarietat, la temporalitat hi juga un paper essencial, segons Oxfam Intermón. La proporció de població activa amb un contracte indefinit i a jornada completa no arriba a la meitat. Això vol dir que més del 50% dels empleats treballen menys de vuit hores diàries, tenen una feina temporal o totes dues coses alhora. “Moltes de les retribucions baixes es deuen al fet que les persones no només guanyen pocs diners per hora, sinó que a més treballen menys hores de les que voldrien”, diu l’estudi. La durada mitjana dels contractes, ara de 49 dies, era de 72 dies abans de la crisi.

L’informe també assenyala com a causa de la disminució del pes dels sous en l’economia “els canvis en la indústria” que, des dels anys 70, han reduït “progressivament el nombre d’operaris i persones empleades” en el sector manufacturer. Aquesta mena d’empleats tenien “més drets laborals i una bona capacitat de negociació col·lectiva”, per la qual cosa “aconseguien salaris més alts”. A més, en els anys de creixement econòmic previs a la crisi, els tipus de feines que es van crear van ser, preeminentment, de baixa qualificació i, per tant, de menys retribució, centrades en sectors de productivitat baixa o basats en l’economia especulativa, com ara la construcció.

Ajudes socials ineficients

Les transferències públiques -subsidis, beques i pensions- tampoc compleixen la funció de redistribuir la riquesa de les rendes més altes a les més baixes. Espanya és el vuitè país de la Unió Europea amb les transferències públiques més ineficients per desigualtats, perquè només disminueixen un 24% la pobresa. És a dir, les ajudes socials a Espanya només treuen de la pobresa menys d’una de cada quatre persones. La mitjana europea és del 33% i en països com Finlàndia, Dinamarca i Irlanda és superior al 50%.

A escala de desigualtat, aquestes dades es tradueixen en el fet que les transferències públiques només redueixen un 32% la desigualtat -mesurada amb l’índex de Gini-, mentre que al conjunt de la UE la rebaixa és del 40,3% i a Suècia, que encapçala el rànquing, és del 52,2%. D’acord amb Oxfam Intermón, la principal raó de la cronificació de la desigualtat és la poca despesa pública dedicada a política social.

Impostos poc progressius

“Durant la crisi hi va haver una disminució de recursos tributaris a Espanya molt més marcada que en altres països de l’entorn europeu”, diu l’informe. Tot i ser molt inferior a la dels veïns europeus, la pressió fiscal a Espanya va tocar fons el 2009, però s’ha recuperat amb diferències de recaptació respecte als nivells anteriors a l’inici de la recessió. En particular, ha augmentat el pes de l’impost sobre el valor afegit (IVA) respecte al total recaptat, mentre que les aportacions de l’impost de societats han caigut.

L’IVA, com la resta de taxes que graven el consum, té un efecte regressiu; és a dir, transfereix la riquesa de les rendes més baixes a les més altes, al contrari que els impostos directes com l’IRPF i el de societats. El 2007, l’impost que paguen les empreses aportava un de cada cinc euros que arribaven a les arques públiques a través de la recaptació. Deu anys més tard només era un de cada deu. En canvi, l’IVA va passar del 27,8% de la recaptació al 32,8% en el mateix període.

La tecnología del futuro visita la feria CES Las Vegas

Innovació i emprenedoria,

Expansión 11 ENE. 2019

Infiniti

Los coches autónomos y las pantallas enrollables y flexibles han sido los protagonistas.

Esta semana se ha celebrado la feria más grande de tecnología del mundo, Consumer Electronic Show (CES), en Las Vegas. Aunque es complicado eclipsar las luces y los casinos de la ciudad estadounidense, la tecnología ha sido durante esta semana la protagonista, con gadgets para el hogar, automóviles autónomos o televisores enrollables.

El sector automovilístico siempre tiene un hueco importante en las ferias de tecnología, y es que los vehículos cada vez incorporan más innovaciones. En Las Vegas, compañías como Bosch y Hyundai han presumido de sus avances en la conducción autónoma. Bosch, por su parte, lo ha hecho con la presentación de un prototipo de vehículo lanzadera sin conductor que ha llamado la atención de los visitantes por su diseño futurista de cuatro plazas solo para pasajeros. Hyundai, en cambio, ha apostado por un todoterreno autónomo con patas capaz de caminar en terrenos complicados o subir escaleras como si fuera un robot.

Casi igual de sorprendente es el smartphone FlexiPai de la marca china Royole, el primer teléfono del mercado capaz de doblar su pantalla como si de un libro se tratara.

Los televisores han sido otro de los dispositivos estrella del CES Las Vegas. LG ha atraído la mirada de los más curiosos con la presentación de un televisor enrollable. Con una base desde donde sale el equipo, el usuario puede esconder la nueva LGSignature OLED TV 65R9 por completo, dejar un tercio de la pantalla fuera para mostrar aplicaciones como la hora o el tiempo, o desplegarla por completo.

Samsung, por su parte, ha apostado por el MicroLED, una tecnología que comparte algunas similitudes con el OLED pero con ciertas ventajas y que ha llamado la atención de los expertos. La coreana también ha presentado la renovación de su ordenador portátil para gamers, o aficionados a los videojuegos, el llamado Samsung Odissey.

Lenovo también ha aprovechado la feria para mostrar sus nuevos equipos gaming, en este caso dos dispositivos, Lenovo Legion Y540 e Y740, el segundo más potente que el primero pero los dos con buenas prestaciones para los más jugones.

En el sector de la salud destaca el wearable de L’Oréal, My Skin Track pH, para medir los niveles de pH de la piel y y crear tratamientos personalizados.

Els empleats rasos són els únics que perden poder adquisitiu

General, ,

Se’ls redueix un 0,3% en una dècada, mentre que creix el de directius i càrrecs intermedis

Ara.cat

Tan sols els empleats rasos han perdut poder adquisitiu en l’última dècada. Concretament n’han perdut un 0,3%, un cop es descompta la inflació. En canvi, els directius i els comandaments intermedis sí que l’han incrementat, en un 1,18% i un 2,46%, respectivament.

Així ho recull l’informe ‘Evolució salarial 2007-2018’, presentat ahir per l’escola de negocis Eada i la consultora Icsa Grupo i basat en enquestes a més de 80.000 assalariats espanyols. “És preocupant que el creixement que ha registrat l’economia durant els últims quatre anys [ha crescut tres anys seguits per sobre del 3%] no s’hagi materialitzat en una millora de la retribució dels treballadors”, va lamentar Ernest Poveda, president d’Icsa. “I encara és més preocupant que hi hagi tres milions de persones a l’atur”, va afegir Jordi Costa, professor d’Eada.

Per capgirar aquesta tendència, els dos responsables de l’informe es van mostrar partidaris que una part de la retribució salarial dels treballadors de rang més baix sigui “variable”, tal com tenen els directius o els càrrecs intermedis. Ara bé, aquest és un aspecte que no veuen amb bons ulls els sindicats.

Poveda va assegurar que la cultura empresarial d’aquests últims 12 anys ha sigut de “molta prudència”, amb la idea de fer sostenibles les organitzacions després de la crisi iniciada el 2008. “Avui, però, tenim una economia molt més tocada”, va alertar.

Nova política retributiva

L’evolució dels sous del 2018 respecte a l’any anterior tampoc va ser favorable per als empleats rasos i, un altre cop, va afavorir les altres dues categories analitzades. Concretament, els assalariats van guanyar un sou brut mitjà de 22.819 euros, pràcticament el mateix que el 2017 perquè l’increment va ser només del 0,11%. En canvi, els del càrrecs intermedis van arribar als 41.507 euros (+2,48%) i el dels directius als 81.059 (+2,65%).

Balanç de la crisi: els sous més baixos són un 10% inferiors

Balanç de la crisi: els sous més baixos són un 10% inferiors

Tant Poveda com Costa van insistir que si no es repensa l’actual model de polítiques retributives l’any que ve es tornarà a repetir la mateixa tendència. “Serà com el dia de la marmota”, va dir el portaveu d’Icsa. També es van mostrar convençuts que la recent pujada del salari mínim interprofessional (SMI) a 900 euros bruts a l’any tindrà “una incidència mínima” en els sous dels empleats, si es té en compte que només se’n beneficiarà un 4%. El que s’haurà de veure -van afegir- és com aquest increment afectarà en les negociacions col·lectives, perquè si el SMI s’ha incrementat un 22% pot ser que els sindicats exigeixin augments més alts que el de l’IPC.

Pel que fa a les comunitats autònomes, Madrid, Catalunya i Navarra són, per aquest ordre, les que paguen millor als seus directius i càrrecs intermedis. En canvi, en el rànquing d’assalariats Catalunya ocupa la tercera posició, per darrere de Navarra i Madrid. Castella-la Manxa, La Rioja i Extremadura tanquen la classificació.

Els sectors que més han repuntat són la banca i les assegurances, i milloren la indústria i la construcció. Paradoxalment, però, el principal motor econòmic del país, el comerç i el turisme, és el que té pitjors condicions salarials. “Sorprèn que se segueixi retribuint tan malament els seus treballadors. Aquests salaris ens porten a tenir serveis de menys qualitat i que perden valor afegit”, va dir Poveda.

Espanya, un dels cinc estats de la UE que retalla la inversió en R+D

comerç,

En una dècada el pes de la recerca en el PIB minva i s’allunya dels objectius

Ara.cat  Espanya, un dels cinc estats de la UE que retalla la inversió en R+D

Espanya va ser un dels únics cinc països de la Unió Europea on es va reduir la inversió en recerca i desenvolupament (R+D) en la dècada entre el 2007 i el 2017.

En deu anys, en termes absoluts, la despesa en R+D a Espanya va augmentar en 719 milions d’euros, fins a 14.052 milions, és a dir un 5,1%. Ara bé, a causa dels creixements de l’economia espanyola en aquests últims anys de bonança, la inversió en investigació com a percentatge del producte interior brut (PIB) d’Espanya va caure lleugerament -en concret tres centèsimes-, de l’1,23% a l’1,20%, segons dades de l’agència europea d’estadística, l’Eurostat.

D’aquesta manera, Espanya es va situar per sota de la meitat del 3% marcat per la Unió Europea com a objectiu per al 2020. Tot i així, la mitjana de la UE també va quedar per sota de l’objectiu comunitari, però menys, ja que va ser del 2,07%, gairebé nou dècimes per sobre de la inversió espanyola.

En total, però, els 28 estats membres de la UE van augmentar la despesa en investigació excepte sis casos, entre ells Espanya. D’aquests sis, un, Malta, la va mantenir estable, mentre que cinc més la van reduir: Romania, Letònia, Irlanda, Luxemburg, Finlàndia i la ja esmentada Espanya. En el cas finès, a més, el 2007 estava per sobre de l’objectiu del 3% però el 2017 s’havia tornat a situar gairebé un quart de punt per sota del mínim establert per Brussel·les .

Espanya va acabar el 2017 com al dotzè país amb menys inversió en recerca de la UE. Letònia i Romania, amb un 0,51% i un 0,50%, respectivament, van tancar el rànquing en despesa en R+D. A l’altre extrem, Suècia i Àustria van encapçalar la classificació amb un 3,25% i un 3,16%.

En comparació amb el seu entorn, Espanya va ser el segon país amb menys despesa en investigació de l’Europa Occidental, només per damunt d’Irlanda, que hi va invertir un 1,05% del PIB. Entre altres països de l’entorn espanyol, Alemanya i França van dedicar el 3,02% i el 2,25% del seu PIB a projectes de recerca i desenvolupament, mentre que les xifres a Itàlia i Portugal van ser lleugerament superiors a les d’Espanya, de l’1,35% i l’1,32%.

Entre els països desenvolupats de fora de la UE, Corea del Sud és el que, proporcionalment, destina més a R+D, un 4,22%. Si fossin membres de la UE, Suïssa i el Japó complirien amb escreix els objectius de despesa en investigació, ja que van tancar el 2017 amb el 3,37% i el 3,28% respectivament. Les dues principals economies del món, en canvi, hi van invertir un 2,76% en el cas dels Estats Units i un 2,06% en el de la Xina.

Dependència del sector públic

Les dades demostren un fet que fa temps que els experts adverteixen: que la recerca espanyola cada vegada depèn més de la iniciativa i del finançament del sector públic. Malgrat això, la majoria de la despesa en investigació a Espanya l’any 2017 es va dur a terme en empreses privades, concretament un 55%, però està per sota de la mitjana europea, del 66%. Així doncs, la recerca va dependre amb més importància d’institucions i beques d’investigació dependents de les administracions, que van aportar el 18% del total invertit, i de centres d’educació superior, que van gastar el 27%, la majoria dels quals són universitats de titularitat pública. A nivell de la UE, en canvi, els governs van representar l’11% i les universitats, el 22% de la despesa. Els estats europeus amb una despesa més gran en R+D acostumen a ser també els que compten amb més inversió privada en aquest camp, com és el cas dels països escandinaus, Àustria o Alemanya.

A més, Eurostat no va registrar cap tipus de despesa en R+D procedent d’entitats sense ànim de lucre a Espanya, que representen un testimonial 1% de la inversió total a nivell comunitari.

Cash-To-Goods, el eCommerce de los pobres

General,

Las tecnologías de la información y la comunicación están transformando los negocios y están permitiendo la aparición de múltiples oportunidades.

Internet ha facilitado la creación de miles de nuevas compañías que no antes no hubieran podido existir. Las “puntocom” han vivido modas y oleadas. Con frecuencia vemos aparecer modelos de negocio. Nos hemos acostumbrado a los eCommerce, los “marketplace”, las llamadas empresas de economía colaborativa o las Fintech.

De camino nos hemos topado con tecnologías como el Big Data, realidad virtual, blockchain o la inteligencia artificial.

Estamos comprobando el uso intensivo de todas las tecnologías casi a la vez. Las fintech usan intensivamente Inteligencia Artificial con Big Data. Los eCommerce aplican recomendadores y reconocimiento facial para mostrarte ropa que quizás te guste y te la puedas probar virtualmente antes de comprar.

Además, asistimos a la convergencia del eCommerce y las Fintech. Una entidad financiera que todos conocemos es el principal vendedor de Smart-TVs, y de alarmas y seguros. ¿Banco o comercio?

Los emigrantes pobres remiten 600 millones de dólares al año a sus familias en los lugares de origen. Las compañías de transferencia de dinero se están transformando porque muchos emigrantes han aprendido a usar Apps para pagar menos por sus remesas. Una mayoría de emigrantes todavía sigue usando cash. Ya sea porque no están bancarizados o bien porque no se fían de las instituciones financieras.

¿Cómo envían ese dinero metálico (cash)? Algunos todavía usan Hawala (el medio de transferencia de pago más antiguo -siglo VIII-, usado en el comercio de la seda). Sí, se fían de entregarle dinero a una persona en la confianza de que su familiar reciba el 90% del valor en una remota aldea de África. Funciona. Miles de africanos lo usan diariamente.

Según el banco mundial, el coste medio de enviar dinero a Africa es del 10%

Los emigrantes están aprendiendo a ayudar a sus familias de manera finalista, sin dinero en metálico. Les pagan el móvil, la electricidad, les compran comida en tiendas locales. Sí, pueden comprar a sus padres un saco de arroz de 50 kilos de una tienda local en una aldea remota de la Africa subsahariana. Esa tienda (sacos apilados bajo una lona) está regentada, muy probablemente, por un hombre de edad media sin estudios. Con móvil pero sólo sabe enviar mensajes de voz por WhatsApp, llamar y recibir llamadas.

Con una infraestructura así no es fácil que los emigrantes compren comida pero sí, es posible. La tecnología permite que esos emigrantes puedan usar su dinero en metálico (cash) para comprar comida (goods). Por eso las empresas de envío de remesas  están evolucionando hacia el Cash-To-Goods. Les toca ponerse las pilas porque los emigrantes se han cansado de pagar los costes del envío de dinero. Además, prefieren ayudar con control y en tiempo real.

Son pobres pero han inventado un nuevo eCommerce: el Cash-To-Goods.

Treball advoca per retardar un any l’edat real de jubilació el 2048

Formació i Orientació Laboral

Granado aposta per buscar “fórmules més flexibles”

El Periodico – Rosa María Sánchez – 11/01/2019

Treball advoca per retardar un any l'edat real de jubilació el 2048

MIGUEL LORENZO

El Ministeri de Treball coincideix amb la proposta de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) d’adoptar mesures que permetin retardar l’edat efectiva de jubilació (actualment en 62,7 anys) perquè s’acosti progressivament a l’edat legal (65 anys i 8 mesos). En concret, l’Airef planteja “retardar l’edat efectiva de jubilació un any”. El 2027 es preveu que l’edat real assoleixi els 64,5 anys davant una edat legal que llavors serà de 67 anys. Segons l’Airef, començar a adoptar mesures ara perquè el 2048 l’edat efectiva augmenti fins als 65,5 anys, permetria una contenció de la despesa en pensions d’entre 0,4 i 1,2 punts de PIB el 2048, així com una lleugera millora de la prestació.

Amb caràcter general, el secretari d’Estat de la Seguretat Social, Octavio Granado, ha valorat aquest divendres com a “raonables i molt moderades” les propostes formulades per l’Airef, difoses aquest dimecres. “És necessari continuar augmentant l’edat real de jubilació”, ha dit Granado mentre ha descartat elevar l’edat legal, que en l’actualitat se situa en 65 anys i 8 mesos (67 anys a partir del 2027). “Hem d’aconseguir que es retardi l’edat real, buscant fórmules més flexibles”, perquè s’aconsegueixi aquest objectiu, segons Granado.

Mercadona amplía a 7 semanas el permiso de paternidad de sus trabajadores

General,

Sindicatos y compañía firman un nuevo convenio y un Plan de Igualdad que entrará en vigor en 2019 y tendrá cinco años de vigencia
Mercadona amplía a 7 semanas el permiso de paternidad de sus trabajadores
Varios empleados de Mercadona en la sección de charcutería de uno de sus centros (Oscar Garrido Serra / mercadona)
REDACCIÓN, BARCELONA

Los trabajadores de Mercadona podrán disfrutar de un permiso de paternidad de siete semanas, dos más de las que recoge la legislación actual. Así lo refleja el nuevo convenio colectivo de empresa y el Plan de Igualdad firmado entre los sindicatos UGT y CCOO y la cadena de supermercados. La medida entrará en vigor el 1 de enero de 2019 y tendrá una vigencia de cinco años, hasta 2023.

En el marco de la conciliación familiar, se ha aprobado una ampliación de concesión de excedencias para el cuidado de los hijos hasta que el menor cumpla los 12 años de edad. Mercadona y sindicatos, además, han acordado que aquellos empleados que tengan un menor de 12 años a su cargo y dispongan de una reducción de jornada podrán acceder a un contrato a tiempo parcial hasta que el hijo alcance los 15 años y volver a tiempo completo si así lo desean.

El salario mínimo de entrada se establece en 1.300 euros brutos mensuales

El salario mínimo de entrada se establece en 1.300 euros brutos mensuales, a los que se suman complementos que suponen incrementos de hasta un 11% anual hasta el tramo 5, y un aumento progresivo del salario base vinculado al IPC. Además, el nuevo convenio introduce mejoras en los pluses de nocturnidad -un 10% más- y frío.

Entre las nuevas medidas también se incluye el cobro del 100% del sueldo en bajas por incapacidad temporal hasta los 18 meses y solicitar una excedencia con reserva del puesto de trabajo hasta los 3 años en caso de violencia de género, así como otros derechos específicos en estos casos.

Un Plan de Igualdad y un Observatorio paritario

El Plan de Igualdad acordado consolidará la línea de actuación de la compañía para potenciar la igualdad de oportunidades entre mujeres y hombres en acceso a la ocupación, a la formación y a la formación interna, así como en el ámbito de la conciliación familiar.

Para obtener una mayor flexibilidad y eficiencia a la hora de introducir mejoras relacionadas con las jornadas laborales y su distribución, las organizaciones sindicales y Mercadona también han acordado la creación de un Observatorio de carácter paritario. Este organismo estará al corriente de los nuevos proyectos que la cadena de supermercados tenga previsto implementar, y se encargará de trasladar a la compañía recomendaciones relacionadas con la clasificación profesional, la jornada o su distribución.

El secretario general de la Federació de Serveis de CCOO, Jose María Martínez, ha aplaudido la creación del Observatorio, que permitirá a las organizaciones sindicales “formar parte de los nuevos proyectos que se quieran implementar” y ha destacado que las mejoras son en aspectos sociales y salariales son “unas de las más importantes en la historia de este convenio”.

El texto mejorará las condiciones laborales de 12.895 trabajadores de la compañía, según ha subrayado la directora de RRH de Mercadona en Catalunya, Cristina Rafi.

El govern espanyol no descarta apujar fins als 1.000 euros el salari mínim el 2020

General,

Montero ha dit que “ningú s’ha posat les mans als cap” quan França l’ha situat en 1.598 euros

Ara.cat

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, en una imatge recent / EFE

El govern espanyol apujarà el salari mínim interprofessional (SMI) fins als 900 euros mensuals el 2019, però no descarta augmentar-lo encara més, fins als 1.000 euros, de cara al 2020. És una xifra reivindicada per Podem i pels sindicats. “Les organitzacions sindicals tenien la intenció que el 2020 es pogués arribar a 1.000 euros a través dels convenis col·lectius. Aquesta reivindicació segueix intacta”, ha assegurat aquest dimarts la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero.

La titular d’Hisenda ha defensat l’augment del salari mínim i ha subratllat que a França, on el president, Emmamuel Macron, ha anunciat una pujada del salari mínim de 100 euros mensuals, “ningú s’ha posat les mans al cap” davant la proposta de situar-lo en 1.598 euros.

Segons Montero, aquest fet demostra que la idea del govern espanyol d’apujar-lo a 900 euros “no està fora de la realitat” ni tampoc fa que estigui “allunyat dels països de l’entorn”. A més de França, Luxemburg –el país europeu amb un SMI més elevat– també acaba d’anunciar un augment del salari mínim de 100 euros a partir del gener, fins a situar-lo en 2.048 euros per als treballadors sense qualificació i 2.458 per als qualificats.

Estats membres sense SMI

A la Unió Europea hi ha sis països, entre els quals Itàlia i Finlàndia, que no tenen SMI. Entre els 22 socis que en tenen es poden observar grans oscil·lacions: van dels més de 2.000 euros de Luxemburg i els 1.613 d’Irlanda als 261 de Bulgària, els 400 de Lituània i els 407 de Romania, segons dades d’Eurostat. Espanya se situa a la vuitena posició en el rànquing. Sense comptabilitzar la pujada anunciada pel govern espanyol encara pendent d’aprovació, el sou mínim actual és de 858 euros (Eurostat fa el càlcul amb dotze pagues. A Espanya es calcula amb catorze i es queda en 735 euros).

La creació d’empreses a Catalunya augmenta un 11% a l’octubre

General

Catalunya és la segona comunitat autònoma on se’n van crear més

Ara.cat. BARCELONA 

Un total de 1.358 empreses es van crear l’octubre passat a Catalunya, la qual cosa representa un increment del 10,9% en comparació amb el mateix mes del 2017, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) sobre creació de societats mercantils. La xifra de companyies catalanes dissoltes va ser de 120, que suposa un increment interanual del 4,3%. Així doncs, la xifra neta va ser de 1.238 empreses més que l’octubre de l’any passat.

A nivell espanyol, després de dos mesos de disminucions, es van formar un total de 7.725 noves societats, una pujada del 6,9%, i se’n van dissoldre fins a 1.659, un 10,1% més que l’octubre de l’any anterior. D’aquesta manera, el total d’empreses a l’Estat es va incrementar en 6.066. Madrid va ser la comunitat autònoma on es van formar més companyies, amb 1.878 empreses de nova creació, seguida de Catalunya i Andalusia, amb 1.350 societats noves.

Per sectors, les empreses dedicades al comerç van suposar el 22,3% de les noves companyies, així com el 22,5% de les societats dissoltes a l’octubre a Espanya. Les empreses immobiliàries, financeres i d’assegurances van suposar el 15,6% de les companyies formades i les constructores van representar el 15,4%. Pel que fa a les empreses dissoltes, el 13,2% es dedicaven als serveis i el 12,6% eren constructores.