Les empreses amb seu en paradisos fiscals no s’hi podran acollir
ara.cat. MADRID / 
La ministra de Treball, Yolanda Díaz
En els últims dies són diverses les veus –Generalitat, sindicats i patronals inclosos– que han alertat que o s’allargaven els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) de força major, els causats pel covid-19, o l’atur es dispararia a una velocitat encara més vertiginosa que l’actual. Enmig d’aquest clam, finalment aquest divendres el govern espanyol ha anunciat que ha arribat a un acord amb sindicats i patronal per allargar-los fins al 30 de juny, data en què es preveu que es podria acabar l’estat d’emergència.
La patronal CEOE és la que més s’ha resistit a donar el vistiplau a l’acord, que tindrà forma de reial decret i s’aprovarà, si no hi ha canvis, en el consell de ministres de dimarts vinent. El motiu és que la patronal volia que s’allargués més enllà de la data fixada.
El text preveu ampliar fins al 30 de juny els ERTO de força major total (sense reinici de l’activitat) i els parcials (recuperació d’una part de l’activitat). Els treballadors fixos discontinus, a més, podran continuar cobrant la prestació fins al 31 de desembre.
Ara bé, s’introdueixen dues condicions per acollir-se a la mesura: que les empreses no tinguin domicili en paradisos fiscals i que no reparteixin dividends durant l’exercici fiscal, excepte si tornen a la Seguretat Social les quotes que no han pagat o, en data del 29 de febrer, tenien menys de 50 treballadors.
Pel que fa a les exempcions de les quotes, es mantindran amb diferents percentatges els mesos de maig i juny depenent de les circumstàncies de cada expedient. Els de força major total continuaran amb una exoneració del 75% per a les empreses de més de 50 treballadors i del 100% per a les que no arribin a aquesta xifra. En canvi, les que puguin reactivar parcialment l’activitat es podran acollir a una exoneració del 85% al maig i del 70% al juny si tenen menys de 50 treballadors. Si superen aquesta xifra a la plantilla, se’ls perdonarà el 60% de les cotitzacions al maig i el 45% al juny.
A més, es facilitarà la transició dels ERTO per força major als motivats per causes organitzatives, econòmiques o de producció. Aquests últims es podran tramitar mentre els primers siguin vigents perquè els treballadors “no quedin desprotegits”, segons ha detallat la ministra de Treball, Yolanda Díaz, després del consell de ministres extraordinari.
Negociacions per la clàusula de manteniment
Un dels principals cavalls de batalla d’aquesta negociació sobre els ERTO ha sigut l’obligatorietat de les empreses de no poder acomiadar els treballadors durant almenys sis mesos després de reprendre l’activitat. La CEOE s’ha mostrat reticent amb aquest punt i el govern espanyol l’ha flexibilitzat: el mig any començarà a comptar des de les primeres reincorporacions a la feina de les persones afectades per l’ERTO, encara que sigui a mitja jornada o que només afecti una part de la plantilla.
Aquest compromís de manteniment de l’ocupació es considerarà incomplert si es fa fora qualsevol treballador afectat per ERTO, excepte si es tracta d’un acomiadament disciplinari procedent o l’extinció d’un contracte temporal. En el cas d’incompliment d’aquesta clàusula, les empreses hauran de tornar totes les quotes que se’ls han exonerat, amb recàrrec i interessos de demora.
Tot i així, la lletra petita també especifica que aquest compromís de mantenir l’ocupació sis mesos no és aplicable a aquells negocis que tinguin risc d’entrar en concurs de creditors. La ministra de Treball ha felicitat els agents socials per “haver estat a l’altura de les circumstàncies”, però ha insistit que la clàusula de l’acord tancat “exigeix i garanteix el manteniment dels llocs de treball”.
La titular de Treball també ha detallat que una comissió formada pel mateix executiu, sindicats i patronals examinarà la situació de cada sector econòmic cada quinze dies per determinar quins necessitaran ajudes una vegada s’aixequi l’estat d’alarma, com podria ser el cas del turístic, que serà un dels últims a recuperar la denominada nova normativa. “Aquells sectors que requereixin l’acompanyament i la protecció de l’executiu espanyol, la tindran”, ha afirmat. En aquest sentit, ha insistit que “no hi ha motius” perquè els ERTO s’acabin convertint en acomiadaments definitius.
L’aval dels sindicats i la patronal
La patronal i els sindicats ja s’han pronunciat després de l’anunci de principi d’acord. La CEOE ha valorat que millora la proposta inicial però que volia un acord més llarg, que “hauria donat seguretat i certesa a les empreses i a les persones treballadores per acompanyar-les en el procés de recuperació total de l’activitat”, ha explicat en un comunicat. Alhora, ha instat el govern a reunir-se “des de demà mateix” amb els sectors més afectats i consensuar mesures “necessàries i específiques per a cadascun d’ells”.
El secretari general de CCOO, Unai Sordo, ha assegurat via Twitter que era “una de les claus per evitar la destrucció de treball”.
Unai Sordo✔@UnaiSordo
L’economia catalana es desploma el primer trimestre amb l’inici del confinament
La caiguda és la més forta des del 2000 a nivell intertrimestral
Ara.cat. BARCELONA
L’economia catalana va caure el primer trimestre d’aquest any un 3,9% respecte al mateix període del 2019 i un 4,6% en comparació amb el trimestre anterior, l’últim del 2019, fruit de l’impacte de l’inici del confinament. Aquesta xifra representa la davallada més forta des del 2000 -des que hi ha dades disponibles-, superant fins i tot les registrades durant els anys de la crisi financera i de l’euro, entre el 2008 i el 2013, segons dades avançades publicades aquest dijous per l’Idescat, l’oficina estadística de la Generalitat.
No obstant, a nivell interanual sí que hi ha precedents de caigudes més grans durant els anys 2009 i 2010. Cal tenir en compte, però, que el primer trimestre només inclou les dues primeres setmanes de confinament de finals de març, arran de l’estat d’alarma decretat el dia 14 d’aquell mes. Per tant, no inclou ni l’abril ni el maig, quan l’economia va continuar sota mínims per les mesures contra la pandèmia.
Les dades concorden amb les prediccions de diversos organismes, com el Banc d’Espanya i l’FMI, i de la Generalitat, que pronostiquen caigudes històriques per al conjunt del 2020. En concret, el govern català va apuntar la setmana passada que el producte interior brut català s’ensorrarà entre un 7,6% i un 8,8% aquest any.
Per sectors productius, es registren caigudes en tots els nivells. La construcció va ser el més afectat, amb un ensorrament de la producció del 8,2% respecte a un any enrere, mentre que la indústria, tot i disminuir un 2,4%, és el que va patir menys l’impacte de les mesures contra la pandèmia. El sector serveis, que representa més de dos terços del producte interior brut català, va caure en conjunt un 4%, i el sector primari (agricultura, pesca, ramaderia i mineria) va caure un 2,7%.
Pel que fa als serveis, l’Idescat destaca en una nota de premsa “l’afectació directa del confinament en diverses activitats, com el transport de viatgers, l’hoteleria, la restauració o les activitats artístiques i culturals, que tenen una presència important a Catalunya”. No obstant, també destaca una activitat més gran dels serveis públics, “en particular, pels serveis sanitaris”.
Pel que fa a la indústria, “algunes branques rellevants han tancat les factories en un context de paràlisi de les cadenes de subministrament internacional -recorda l’Idescat-, mentre que altres branques, associades a serveis essencials com l’alimentació o la indústria farmacèutica, han pogut mantenir una certa activitat”.
En el cas de la construcció, destaca que es trenca una tendència positiva “de creixement continuat” que, tanmateix, “ja s’havia començat a desaccelerar al llarg del 2019”. L’agricultura, en canvi, va mantenir la tendència negativa acumulada durant diversos trimestres.
L’Airef preveu una caiguda més gran
L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ha publicat aquest dijous les projeccions de creixement per a les comunitats autònomes i l’Estat per al primer trimestre. La xifra prevista per l’organisme preveu una davallada més gran per a Catalunya que les dades provisionals publicades per l’Idescat.
Concretament, les estimacions de l’Airef situen la caiguda del PIB català en un 4,1% interanual i un 5,2% en comparació amb el trimestre anterior. Això suposa una diferència de dues i set dècimes, respectivament, amb els càlculs de l’oficina d’estadística de la Generalitat.
Les xifres per a Catalunya són les mateixes exactes que els pronòstics per al conjunt de l’economia espanyola. Pel que fa a altres comunitats, l’ens de responsabilitat fiscal augura que totes patiran disminucions superiors al 3,8%, amb la Rioja i les Balears liderant el rànquing de caigudes, amb un -4,8% i un -4,6% interanuals, respectivament.
Comencen a imprimir-se els primers respiradors 3D
El Consorci de la Zona Franca, HP, Leitat i Seat impulsen un model per donar suport als hospitals
El respirador de campanya dissenyat pel Consorci de la Zona Franca / ARAPer fi una bona notícia: les UCI podran deixar de patir per la falta de respiradors. L’aliança entre el Consorci de la Zona Franca, el fabricant d’electrònica HP, el centre tecnològic Leitat (Tecnio) i la firma automobilística Seat ha anunciat aquest diumenge que han aconseguit dissenyar el primer respirador de campanya fet amb impressió 3D. Es tracta d’un projecte en col·laboració amb el CatSalut, a través del Consorci Sanitari de Terrassa i l’Hospital Parc Taulí de Sabadell. Aquest dilluns començaran a fabricar-se, a un ritme de 100 unitats diàries i d’unes 300 a finals de setmana. L’Agència Espanyola del Medicament ja ha rebut la fitxa tècnica de l’aparell i n’ha concedit l’homologació provisional.
Aquest respiradors, considerats d’emergència, són més senzills que els que hi ha a les UCI i permeten insuflar aire a pressió constant (i, per tant, a pacients anestesiats) durant tres o quatre dies. El seu cost és unes 50 vegades inferior als respiradors més sofisticats.
El doctor Manuel Balcells, president del Consell Assessor del departament de Salut de la Generalitat, ha declarat a l’ARA que aquests respiradors low cost “salvaran vides, i arriben en el moment oportú perquè els hospitals ja estaven terriblement angoixats davant l’allau de malalts crítics que s’esperen per a la setmana que avui comença”. Balcells ha explicat que les simulacions de respiració s’han fet amb maniquins i que els plans de fabricació s’han posat a disposició del ministeri de Sanitat perquè el model es pugui replicar allà on faci més falta.
L’aparell s’ha batejat amb el nom Leitat 1 i se n’ha simplificat al màxim el disseny i els components per, segons el comunicat enviat pel Consorci, “poder desenvolupar un dispositiu mèdic robust, d’utilitat i de menys complexitat facilitant-ne la producció i assemblatge”. A més, ja s’està treballant en un segon model millorat. El disseny l’ha fet l’enginyer de Leitat Magí Galindo, i ha estat validat a nivell mèdic pel doctor Lluís Blanch, director d’innovació a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell i expert en ventilació mecànica.
En els últims dies, diverses indústries i fabricants no vinculats als dispositius mèdics s’han posat a disposició del govern espanyol per començar a produir materials de tot tipus per als hospitals, des de mascaretes o respiradors fins a gel desinfectant. Per exemple, la firma de perfums Puig va oferir-se ahir per produir solucions hidroalcohòliques i higienitzants.
L’onada d’ERTOs duplicarà el nombre d’aturats a Catalunya
Les persones afectades per acomiadaments temporals ja superen les 342.000, 71.000 més que dimarts
Ara.cat – BARCELONA 
El Corte Inglés ha estat una de les últimes empreses que ha anunciat un ERTO
La corba d’aturats temporals puja gairebé a la mateixa velocitat vertiginosa que la de contagiats pel coronavirus. Les últimes dades, publicades aquest dimecres pel departament de Treball, confirmen que ja hi ha 342.602 treballadors afectats per expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO). Aquesta dada gairebé duplica l’atur de febrer a Catalunya, que va ser de 395.214 desocupats. La corba laboral, doncs, s’han disparat en un dia en 71.000 desocupats temporals.
Això significa que, de tots els afectats per ERTOs a Catalunya, un de cada quatre s’ha registrat en l’últim dia.
En total s’han presentat 41.555 ERO temporals. La demarcació més afectada per nombres absoluts, lògicament, és Barcelona (29.565), seguida per Tarragona (4.916), Girona (4.770) i Lleida (2.304).
En els últims dies el catedràtic de dret del treball de la Universitat de Barcelona, Jordi García, ja ha advertit que “ s’arribarà a xifres d’atur històriques“, que no s’han vist ni amb la crisi del 1993 ni tampoc amb la del 2008. De fet, si es sumen els desocupats del mes de febrer amb els afectats per ERTOs, la xifra supera ja les 700.000 persones.
Cal remarcar que, com que aquestes persones afectades per ERTOs rebran un subsidi públic, tècnicament es consideraran aturades i passaran a engreixar les llistes de l’atur.
Tal com han denunciat aquest dies els sindicats, l’economista Ernest Poveda, president de la consultora de recursos humans ICSA , assegura que sobretot les grans empreses estan presentant ERTOs injustificats. “Amb les mesures que s’han pres s’està afavorint les grans empreses i s’estan socialitzant les seves pèrdues”, lamenta.
“S’estan socialitzant les pèrdues de les grans empreses”, alerta Ernest Poveda
En aquest sentit, assegura que les ajudes s’ha de focalitzar en les petites i mitjanes empreses i en aquestes mesures –afegeix– s’hauria d’incloure, tal com reclamen les patronals, la suspensió d’impostos durant un trimestre. “Si es fes aquest pas reduiríem part dels expedients”, manté.
L’expert, però, també creu que és imprescindible establir una renda bàsica per a les persones més desafavorides perquè puguin “sobreviure” mentre duri la crisi del Covid-19.
El Corte Inglés presenta un ERTO per a 22.000 treballadors
Entre les empreses que han presentat ERTOs aquest dimecres hi ha El Corte Inglés, que farà un acomiadament temporal per a 22.000 treballadors a tot l’Estat. El personal afectat cobrarà el 100% del sou, en lloc del 70% com preveu com a mínim la llei, gràcies el complement del 30% que ofereix l’empresa.
L’empresa argumenta la mesura per “causes de força major” i amb l’objectiu de mantenir l’ocupació. L’ERTO durarà 14 dies des de la publicació del decret d’estat d’alarma i s’allargarà depenent de la prolongació de la crisi provocada per la pandèmia de Covid-19.
Viajes El Corte Inglés també presenta un expedient per a 1.900 persones i Sfera un altre per a 2.000 treballadors. Aquests afectats també cobraran el 100% del seu salari.
El sector de concessionaris de venda de cotxes també ha anunciat aquest dimecres que els seus ERTOs afectaran 20.000 treballadors dels 344 locals de venda de cotxes que hi ha a Catalunya, segons la patronal del sector Faconauto. Pel que fa a Espanya, la xifra augmentarà fins als 151.000 empleats afectats. Els concessionaris van haver de tancar amb la declaració de l’estat d’alarma i les vendes de cotxes nous han baixat un 85%, mentre que la feina dels tallers ha caigut un 90%, amb un impacte que arribarà als 2.500 milions d’euros, segons afirma Faconauto.
El 87% de les grans empreses incompleixen la Llei d’Igualtat
6 de cada 10 companyies espanyoles no compten amb cap dona directiva
ara.cat 
Segons la llei, les grans empreses espanyoles haurien de tenir almenys un 40% de dones al consell d’administració. / GETTY IMAGES
En ple segle XXI, els homes continuen dominant el món empresarial. Ni l’existència d’una Llei d’Igualtat que estableix que les grans empreses han de tenir almenys un 40% de dones als consells d’administració ha servit per aconseguir la paritat en la direcció de les companyies. Les xifres són poc encoratjadores: el 87% de les grans empreses no compleixen la Llei d’Igualtat, segons un estudi d’Informa D&B.
La norma estipula que les societats haurien d’arribar a un equilibri entre homes i dones -per equilibri s’entén entre el 40% i el 60% de persones de cada sexe- als seus consells d’administració. Les empreses que compleixen amb prou feines són el 12,8%. La llei del 2007 també obliga les companyies de més de 250 treballadors a elaborar plans d’igualtat que afavoreixin l’accés de les dones als càrrecs directius. Però l’obligació serveix de poc. La taxa de conselleres a les empreses de més de 250 treballadors només és del 13%. A les companyies amb menys empleats, la taxa s’eleva al 19%, lluny encara de la paritat.
“La llei gairebé no ha tingut impacte, sobretot pel seu caràcter voluntari”, apunta l’autora de l’informe, Nathalie Gianese. Informa D&B elabora anualment el mateix estudi des del 2008, i Gianese constata que algunes xifres “amb prou feines” han canviat els últims 12 anys. “Els resultats posen en evidència la poca eficàcia de la llei. El problema és que no hi ha sancions en cas d’incompliment”, insisteix.
Empreses cotitzades
La llei es va actualitzar el 2019 i amplia l’obligació de fer plans d’igualtat a les empreses amb més de 50 treballadors, però en realitat són les companyies més grans les que menys dones directives tenen. Per posar un exemple, les sis empreses catalanes de l’Íbex-35 -Naturgy, CaixaBank, Cellnex, Grifols, Banc Sabadell i Colonial- estan dirigides per homes. No hi ha cap dona presidenta, vicepresidenta o consellera delegada. On hi ha dones és als consells d’administració, però només CaixaBank i Cellnex s’apropen a la quota del 40%.
En qualsevol cas, l’estudi demostra que el percentatge de dones als consells d’administració de les empreses espanyoles de l’Íbex-35 ha augmentat considerablement els últims anys, i ha passat del 3,3% el 2005 al 23,1% el 2018. “No s’ha de veure la foto fixa, s’ha de veure l’evolució. Crec que estem avançant molt ràpid en igualtat”, assegura la directora general de CEOE Campus, María Teresa Gómez Condado. Algunes xifres, però, desmunten l’optimisme de la patronal: un 63,3% de les empreses grans i mitjanes no compten encara amb cap dona al seu comitè de direcció.
A Catalunya les dones dirigint grans empreses també són una minoria. Inka Guixà (Barcelona, 1981) és la directora general de La Farga, una companyia familiar dedicada a la metal·lúrgica que fabrica i comercialitza coure i que factura al voltant de 1.000 milions d’euros anuals. Guixà creu que no hi ha prou dones al capdavant de les empreses per diversos factors però principalment perquè falten mesures de conciliació familiar i perquè socialment són les dones les que renuncien a la carrera professional quan són mares. “Quan una parella té fills, qui normalment abaixa el pistó és la dona”, lamenta. “Si volem que tant els homes com les dones puguem tenir èxit en la vida professional i personal, hem de canviar coses profundes en la nostra societat”, afegeix Guixà, que a més d’empresària és mare de tres fills.
El teletrabajo se impone frente a los casos de coronavirus
Las empresas españolas que registran los primeros contagiados en sus plantillas envían a trabajar desde casa a sus empleados
La consultora EY ha enviado a 3.100 empleados a trabajar a su casa, pero en empresas industriales la medida es casi imposible
Turistas con mascarillas para protegerse del coronavirus pasean por Sevilla. /
La detección de casos de coronavirus en las empresas está obligando a acelerar la implantación del teletrabajo en España. Primero fue Telefónica al registrar un caso en Madrid. Después le tocó a Puig, que al registrar un caso en un pequeño departamento tuvo que enviar a ocho empleados a trabajar desde casa. Este jueves le tocó el turno a la consultora EY, que tomó la drástica decisión de enviar a 3.100 empleados a trabajar desde casa. Este viernes ha sido Bankia la que ha decidido hacer lo mismo con 80 empleados. El criticado manual impulsado por la ministra de Trabajo, Yolanda Díaz, ya se está aplicando, como medida preventiva para evitar la proliferación de los contagios. Zurich Seguros ha decidido que este viernes unos 400 trabajadores de la sede de Via Augusta de Barcelona y de la de Bilbao trabajen desde casa, en el marco de una prueba piloto por el coronavirus. La decisión de Zurich permitirá “conocer y medir” la capacidad de respuesta de la empresa ante situaciones que puedan requerir el cierre temporal de los centros de trabajo. Lo mismo ha experimentado la sede de Vodafone en Madrid, al dejar que 2.600 empleados completasen su jornada laboral en casa este viernes para demostrar las posibilidades del sistema de teletrabajo de la organización. La amenaza del coronavirus puede cambiar los hábitos de trabajo de toda España en los próximos meses.
El patrón común de comportamiento de los órganos de dirección de las empresas afectadas por casos de coronavirus ha sido enviar durante 14 días a sus empleados que hubiesen estado cerca de los compañeros con un caso confirmado. Pero causa inquietud que puede pasar si estos casos se desarrollan en plantas de fabricación y no en empresas de servicios. La constatación de cancelaciones de hoteles (un 25% en Madrid) o de viajes (las aerolíneas prevén que recortarán sus ingresos unos 80.000 millones) abona las incertidumbres. Pero una cuestión es limitar los viajes de los directivos o empleados y otra muy distinta reorganizar la producción. Y en eso falta flexibilidad.
Fue el asunto de las medidas a tomar en caso de coronavirus uno de los temas recurrentes en las conversaciones en la feria industrial Advanced Factories celebrada en Barcelona. Pero pese a la inquietud entre los asistentes, la afluencia no se resintió ni los estrechones de mano se dejaron de lado, al preferirse creer en que el coronavirus no es mucho más que una gripe.
En opinión del profesor de la UOC Pere Vidal, “en el caso de estar en aislamiento preventivo como consecuencia del coronavirus, se considerará que el trabajador está en situación de incapacidad temporal derivada de enfermedad común”. De aplicarse a rajatabla esa perspectiva, los costes para el sistema laboral español y para las empresas son actualmente difíciles de calcular en caso de que los contagios vayan a más.
Para Eva Rimbau, profesora de Economía y Empresa de la UOC y experta en teletrabajo, las actuales medidas de emergencia tomadas “serán costosas y probablemente no darán los resultados esperados, y por ello se podría llegar a pensar que no funcionan”. “Implantar en una empresa el teletrabajo cuando no se ha hecho nunca es muy difícil porque requiere políticas, tecnología y una calidad directiva que no se improvisa”, opina Rimbau. Además, el teletrabajo no se puede imponer.
Todas las grandes compañías siguen con el máximo detalle la evolución del coronavirus y las recomendaciones de los organismos correspondientes. Ya han empezado a acordar protocolos de medidas tanto preventivas como reactivas para cubrir cualquier escenario potencial.
Las pruebas de teletrabajo son un campo de pruebas al que se han sumado algunas empresas ante un posible escenario de restricción de la movilidad de los empleados. “Queremos asegurar que se disponen de las herramientas y medios adecuados para poder teletrabajar desde casa con normalidad”, explicaron en fuentes de Vodafone. La sede central madrileña se quedó este viernes sin casi personal. Un total de 2.600 trabajadores de un total de 3.000 se quedaron en casa en un simulacro de teletrabajo “para anticipar un potencial escenario y asegurar la capacidad de la empresa para afrontar una situación de contingencia puntual o más prolongada en el tiempo”. Pero en el caso de Vodafone, el teletrabajo se aplica de manera habitual, en concreto un día a la semana. Lo excepcional es que este viernes se hizo con todos los empleados.
Les empreses amb risc de contagi del coronavirus hauran de tancar
Les companyies que aturin la seva activitat no hauran de pagar les cotitzacions dels treballadors
ara.cat BARCELONA / MADRID 
Les empreses amb risc de contagi del coronavirus hauran de tancar
Les empreses on hi hagi risc imminent de contagi de coronavirus hauran de parar l’activitat en el seu lloc de treball. Aquesta és la principal obligació que recull el ministeri de Treball i Economia Social en una guia que ha fet pública aquest dimecres davant del Covid-19 en l’àmbit laboral. Segons el document, les empreses “hauran de donar les instruccions necessàries perquè en cas de perill “greu, imminent i inevitable” els treballadors “puguin interrompre la seva activitat i, si és necessari, abandonar d’immediat el lloc de treball”.
El govern espanyol també preveu que siguin els mateixos treballadors que decideixin aturar l’activitat. Segons la guia, en cas que siguin els empleats els que vegin “un risc greu i imminent” de contagi també podran parar de treballar i abandonar el lloc de feina sempre que la decisió es prengui de forma majoritària entre la plantilla, el comitè d’empresa o els delegats de prevenció.
Davant d’aquesta última decisió, el ministeri de Treball deixa clar que ni els empleats ni els seus representants “podran patir cap perjudici derivat de l’adopció d’aquestes mesures”, excepte si ho fan de “mala fe” el que es consideraria una “negligència greu”. Respecte a la “immediatesa de el risc”, el ministeri puntualitza que “la mera suposició o l’alarma social generalitzada no són arguments suficients per prendre aquesta mesura.
Critiques dels empresaris
La publicació de la guia no ha fet gens de gràcia als empresaris. La Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE) i els representants de la petita i mitjana empresa (Cepime) han criticat durament el ministeri de Treball. En un comunicat conjunt titllen de “greu error” la difusió de la guia perquè consideren que genera “alerta i confusió” i que no correspon amb la valoració de el risc pel coronavirus que ha fet el ministeri de Sanitat. Els empresaris també denuncien que l’elaboració del document no ha comptat amb la participació de les empreses i dels sindicats.
Davant de les crítiques, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha assegurat que la guia publicada no aporta cap mesura addicional i es limita a recollir el que estableix la legislació laboral perquè empreses i treballadors tinguin més eines per saber què poden fer davant del coronavirus. Segons Díaz, l’objectiu de la guia és “donar absoluta tranquil·litat als treballadors” i facilitar “tots els canals per preveure les situacions que es puguin donar”. La ministra ha defensat que el seu executiu “està actuant correctament” i ha destacat que la possible aturada de l’activitat d’una empresa seria la mesura “més extrema” de totes les que es poden prendre. “Esperem que no hagi d’arribar a aplicar-se”, ha assegurat.
Exempció de les quotes a la Seguretat Social
El govern espanyol també assegura a la guia que aquelles empreses que aturin uns dies la seva activitat pel coronavirus no hauran de pagar les cotitzacions dels treballadors. El ministeri de Treball fa referència a un article de l’Estatut de Treballadors que preveu les suspensions temporals de contractes en casos “d’emergència”, com es podria considerar el coronavirus. En aquest cas, l’Estatut deixa clar que la Tresoreria General de la Seguretat Social “podrà exonerar l’empresari de l’abonament de les quotes de la Seguretat Social i per conceptes de recaptació conjunta mentre duri el període de suspensió, mantenint la condició del d’aquest període com a efectivament cotitzat pel treballador”.
El govern espanyol també prepara mesures fiscals per a les empreses que aplicaria si la crisi del coronavirus s’allarga i té conseqüències per a l’economia. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha explicat que l’executiu estudiarà implementar ajudes fiscals a les empreses similars a les que ha aprovat el govern italià per ajudar les companyies a reduir l’impacte econòmic de la crisi sanitària. Montero ha assenyalat que l’Executiu està preparat i “treballant per estar llestos” si el nivell de l’epidèmia s’allarga i les seves conseqüències comencen a notar-se en l’economia. De moment, però, Montero considera que el coronvirus encara no té impacte econòmic.
Europa autoritza els estats membres a incomplir les normes fiscals
D’altra banda, la UE també està disposada a relaxar la disciplina fiscal. Després de reunir-se aquest dimecres per videoconferència per discutir l’impacte del Covid-19, els ministres de finances diuen que estan llestos per prendre qualsevol mesura fiscal necessària per paliar les conseqüències econòmiques del coronavirus. Els ministres han recordat que hi ha una clàusula al Pacte d’Estabilitat que permetria que els estats es desviïn dels seus objectius de dèficit si cal incrementar la despesa per causes extraordinàries com el coronavirus. L’augment de la despesa, però, només podrà ser temporal i estar vinculat a la crisi sanitària.
Impostos extra als vols i als plàstics d’un sol ús
El ministeri d’Hisenda proposa noves taxes per resoldre l’endarreriment d’Espanya en fiscalitat verda
ara.cat. BARCELONA 
Fruita i sucs en gots de plàstic / FRANCESC MELCION
El president d’Aena, Maurici Lucena, defensava amb orgull fa dos dies que els aeroports espanyols tenen les taxes més baixes de tot Europa, un punt clau per atreure aerolínies, visitants i diners. Això, però, podria estar a punt de canviar: el ministeri d’Hisenda va anunciar ahir que es planteja establir un impost especial sobre el transport aeri dins d’una estratègia de fiscalitat verda que també inclou taxes sobre els envasos de plàstic d’un sol ús. El departament va fer públics ahir els textos amb totes dues propostes perquè les “organitzacions i associacions més representatives potencialment afectades per la futura norma” i “qualsevol ciutadà” que ho vulgui puguin fer arribar al govern els seus comentaris al respecte.
Les mesures, diu el ministeri, responen a les recomanacions emeses per la Comissió Europea, que ha assenyalat que Espanya té marge en matèria de fiscalitat verda. De fet, recorden que Espanya figura en les últimes posicions de la UE en ingressos mediambientals. Amb dades del 2017, és el cinquè percentatge més baix d’ingressos d’aquest tipus: l’1,8% del PIB davant una mitjana de la Unió Europea del 2,4%.
Fomentar alternatives a l’avió
L’impost al transport aeri es planteja des de l’òptica -diuen els responsables de la proposta- que els avions són una important font d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. “L’objectiu d’aquest gravamen, que hauria de tenir en compte el factor insular, seria fomentar l’ús de mitjans de transport més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient i que serveixi com a incentiu per explorar noves tecnologies i carburants menys contaminants”, expliquen des del ministeri. A més, defensen, l’aplicació de la taxa permetria al país incrementar la contribució dels tributs mediambientals en els ingressos públics i afavoriria el compliment dels compromisos adquirits per reduir les emissions d’efecte hivernacle. Per arrodonir l’argumentari, tiren dels exemples més propers: Alemanya, el Regne Unit, els Països Baixos o Àustria apliquen taxes al transport aeri.
A Catalunya es va crear el 2014 un impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació, un tribut que el 2018 va recaptar 4,5 milions d’euros.
La indústria que de les aerolínies fa temps que defensa que incrementar el preu del bitllet no és la solució contra les emissions contaminants.
Pel que fa als envasos de plàstic, la idea és reduir el consum d’aquests productes per limitar “l’impacte que tenen sobre el medi ambient i la salut humana”, justifica el document. Segons dades del 2017, hi ha 1,6 milions de tones de residus procedents d’envasos plàstics, cosa que situa el país en els nivells de precrisi. Així, l’objectiu és moderar el nombre d’unitats al mercat i fer-ne baixar el consum. “Aquesta mesura ha de servir també per propiciar nous models de negoci i incentivar una producció i un consum més sostenibles”, afegeix Hisenda.
Les fundacions ocupen 82.000 persones a Catalunya
El sector gairebé ha doblat els llocs de treball que generava abans de la crisi
Ara.cat – BARCELONA 
A Catalunya un 49% de les fundacions són del món cultural
Les fundacions que hi ha a Catalunya donen feina a més de 82.000 persones i generen una activitat econòmica superior als 3.200 milions d’euros anuals, segons dades de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF). L’organització ha publicat aquest dilluns el primer estudi del sector, en què afirma que aporta l’1,5% del valor econòmic generat al Principat i supera àmbits com l’aigua i el gas.
Les xifres, que fan referència a l’any 2017, gairebé doblen els llocs de treball que generava el sector abans de la crisi: el 2008 ocupava 44.300 persones. Amb aquest increment les fundacions han passat de representar un 1,3% de l’ocupació que hi havia a Catalunya fa 11 anys a un 2,5% el 2017.
L’estudi recull les dades de més de 2.000 fundacions catalanes en actiu i posa especial atenció en els registres de finançament de les entitats. Segons la Coordinadora, entre un 60% i 65% d’aquestes entitats no reben subvencions públiques. En canvi, però, més del 66% sí que tenen ajudes de caràcter privat. Les fundacions que sí que reben subvencions públiques ho fan majoritàriament de la Generalitat (34%).
El món cultural, el que més fundacions concentra
Pel que fa als àmbits, les fundacions de caràcter cultural destaquen especialment a Catalunya, ja que suposen el 49% de totes existents al territori. En segona posició, hi ha les assistencials, que amb un 40% de presència són les que han experimentat un increment més gran, amb una taxa del 95% de creixement respecte a les dades de l’any 2000. Tanquen la classificació, en tercer i quart lloc, respectivament, el sector de la docència amb un 8% i la ciència amb un 3%.
La Coordinadora Catalana de Fundacions també assenyala en l’estudi l’alt nombre de fundacions que es troben a Barcelona. La capital catalana i la resta del Barcelonès concentren gairebé la meitat (1.276) de les 2.500 entitats fundacionals existents a Catalunya. La segueixen el Vallès Occidental (198 fundacions), el Baix Llobregat (117) i el Maresme (99).
El president de la CCF, Pere Fàbregas, ha destacat que la publicació d’aquest estudi afavoreix a la transparència del sector. “Ajuda a explicar millor el que fan les fundacions”, ha insistit.
Almenys 43 persones moren en un incendi en una fàbrica a l’Índia
La policia deté el propietari de la fàbrica, on es produïen bolsos de dona
ara.cat BARCELONA 
Els serveis d’emergència intenten accedir a la fàbrica pels estrets carrerons / ADNAN ABIDI / REUTERS
Almenys 43 persones han mort i setze més han quedat ferides aquest diumenge a Nova Delhi, a l’Índia, al declarar-se un incendi en una fàbrica situada en un edifici de tres plantes. La majoria de les víctimes són treballadors que estaven dormint dins de les instal·lacions i que han mort per la inhalació del fum. A la fàbrica s’hi fabricaven bolsos de dona, i el seu propietari ja ha sigut detingut per la policia. Se l’acusa d’haver provocat la mort de persones per un acte de negligència, delicte penat amb condemnes de fins a dos anys de presó a l’Índia.
El foc ha començat a dos quarts de sis del matí per raons que encara es desconeixen, però es creu que un curtcircuit en podria haver estat la causa. “És el segon pitjor incendi de la història de Nova Delhi”, ha assegurat Atul Garg, el cap de bombers de la capital índia, que s’ha queixat de la dificultat que han tingut per sufocar el foc perquè la fàbrica se situava en un barri de carrerons estrets i on la xarxa elèctrica és un eixam de cables que pengen pel mig de la via pública. Precisament per això, només un únic camió dels bombers ha pogut accedir fins al lloc de l’incendi i ha calgut més d’una hora per extingir-lo. A l’interior de la fàbrica, els bombers han trobat almenys 50 persones que estaven inconscients a causa de la inhalació del fum. “Era molt fosc, a dins”, ha detallat un dels bombers per explicar la dificultat per localitzar les víctimes.
Confusió sobre les indemnitzacions
“Tinc presents a tots aquells que han perdut els seus éssers estimats”, ha escrit a Twitter el primer ministre indi, Narendra Modi, que també ha titllat d'”extremadament horrible” l’ocorregut i ha assegurat que s’oferirà ajut a les víctimes. De fet, des del compte de Twitter de la seva oficina s’ha detallat que el govern pagarà 200.000 rupies (2.540 euros) als familiars de les víctimes mortals, i 50.000 (630 euros) als dels ferits.