El nou tàndem sindical espavila l’1 de Maig demanant sous més alts

Javier Pacheco i Camil Ros s’estrenen plegats com a líders de CCOO i UGT

Aquest dilluns ha estat el primer cop que tots dos es trobaven a la manifestació com a màxims responsables dels dos grans sindicats catalans. Ros va debutar l’any passat, però Pacheco està al capdavant de CCOO des de fa només unes setmanes. Els seus predecessors, Josep Maria Àlvarez i Joan Carles Gallego, hi havien coincidit en set ocasions, però no els havia passat que el furor fotogràfic dels admiradors retardés fins a 12 minuts l’inici de la marxa, com avui.

Aquest nou tàndem ha donat impuls a una cita que porta anys en serveis mínims per la seva condició de festiu (agreujada ahir per un pont), l’esclat primaveral i una certa pèrdua de poder de convocatòria dels sindicats. Tots dos han mostrat sintonia i un discurs coordinat. Ros ha destacat que la jornada està centrada en “la recuperació dels salaris” i ha recordat que “la millora de l’economia s’ha traslladat als beneficis empresarials, però no als sous dels treballadors”. Pacheco anunciava una “ofensiva pels drets dels treballadors” i denunciava que “el creixement econòmic no ha arribat a les seves butxaques”.

La manifestació ha reunit polítics com la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, o la consellera de Treball, Dolors Bassa, que han reclamat que totes les competències en matèria laboral siguin catalanes; dirigents d’ERC com Marta Rovira o Joan Tardà; del PSC, com Miquel Iceta, o l’alcalde accidental de Barcelona, Gerardo Pisarello.

Disfresses de William Wallace

A Madrid, els líders estatals de CCOO i UGT elevaven el to i advertien als empresaris d’un “calvari” si no apugen els sous dels treballadors, en una manifestació que ha estat molt marcada pels crits contra la “corrupció pornogràfica” que va denunciar  Àlvarez, líder d’UGT.

La de Barcelona, sense deixar de ser modesta, ha estat la més seguida de les últimes edicions (amb 5.000 manifestants, segons la Guàrdia Urbana). Les percussions hi han ajudat, com la ‘performance’ dels joves de CCOO que s’han presentat a la cita disfressats a la manera del William Wallace a ‘Braveheart’.

A la marxa hi reclamava els seus drets laborals l’Aitor, de 27 anys. “Amb aquest govern els drets no són segurs enlloc; no ens regalaran res i els hem de reclamar al carrer”, feia. L’Elena, amb samarreta de Podem, de 34 anys i treballadora de teleassistència, anava més enllà: “Que els de dalt guanyin menys, els de baix més i que no hi hagi propietat privada”. La Yolanda, administrativa de 53 anys, lamentava que “actualment la gent no té llibertat de queixar-se al seu lloc de treball”.

El Xavi, educador social de 41 anys, no ocultava una certa decepció per l’escàs èxit de convocatòria i feia anar la vista enrere: “Estem reivindicant coses que els nostres pares havien guanyat fa 40 anys”, deia. “Això parla de l’Estat on vivim, de l’estat d’aquí i el d’allà, que la reforma laboral la va voltar CiU”, afegia.

El José, paleta jubilat, recorria la manifestació amb una bandera comunista amb l’efígie de Lenin. “Reclamem un món millor per a tots els pobles; la lluita continua mentre existeixi el capitalisme”, deia. I llançava un avís: “El feixisme ha après molt, està fort i malauradament ja no existeix la Unió Soviètica”.

Plazas exprés para profesores, Policía y Guardia Civil

  • El Gobierno selló ayer la mayor oferta de empleo público de la democracia (entre 250.000 y 300.000 plazas hasta 2019) para reducir la interinidad del 25% al 8%. Mañana mismo, se aprobará un real decreto para cubrir los puestos más urgentes

El Gobierno y los sindicatos rubricaron ayer la mayor oferta de empleo público de la democracia, que contempla la convocatoria masiva de plazas para acabar con la tasa de interinidad, que ronda el 25% en el conjunto de las administraciones, y reducirla hasta el 8% en el plazo de tres años. Sin embargo, para no perder la costumbre, las partes no se pusieron de acuerdo en la cifras, como si del número de asistentes a la marcha del Primero de Mayo se tratase. Según el Ejecutivo, con este proceso de estabilización del empleo se podría llegar a un total aproximado de 250.000 plazas consolidadas, de las que 129.700 corresponden a los ámbitos de sanidad, 98.807 a la docencia y 8.564 al ámbito de la justicia, como adelantó LA RAZÓN en su edición de ayer. Para los sindicatos, esta cifra podría incluso llegar a los 300.000 empleos públicos, según indicó CC OO en un comunicado.

El acuerdo establece una tasa de reposición de empleados públicos por encima del 100% en aquellos sectores considerados prioritarios hasta ahora en la Ley de Presupuestos Generales del Estado e incrementa al 100% la tasa a otros servicios públicos que se consideran esenciales para atender a las necesidades de los ciudadanos. Los sectores prioritarios recogidos en el acuerdo para los que prevé una tasa de reposición del 100% son, entre otros, sanidad, educación, administración de justicia, servicios sociales, control y lucha contra el fraude fiscal y de la Seguridad Social, prevención y extinción de incendios, políticas activas de empleo, atención a la ciudadanía en los servicios públicos, transporte público, seguridad y emergencias. El 100% de la tasa de reposición se aplicará también a las sociedades mercantiles públicas y entidades públicas empresariales que gestionen servicios prioritarios.

La urgencia ha llevado al Ejecutivo a anunciar que el Consejo de Ministros aprobará mañana mismo un real decreto para habilitar una partida destinada a que los sectores con necesidades más urgentes como son Educación, incluido el ámbito universitario, Guardia Civil y Policía Nacional, puedan convocar inmediatamente plazas de reposición del 100%. Además, el decreto permitirá que las regiones puedan habilitar la conversión de las plazas de interinos en estos ámbitos sin tener que esperar a la tramitación parlamentaria de los Presupuestos.

De acuerdo a la oferta aprobada en 2016, este acuerdo podría suponer una oferta de empleo público de alrededor de 67.000 plazas para 2017. Por subsectores, 19.000 plazas serán en la Administración General del Estado, 28.144 plazas, aproximadamente, corresponderán a las comunidades autónomas y en torno a 20.000 plazas se destinarán a las entidades locales, según indicó el Ministerio de Hacienda. Cristóbal Montoro, titular de la cartera, destacó que se trata del primer acuerdo de la Legislatura sobre la función pública que busca «dignificar» su trabajo y su «importante contribución a la recuperación económica».

El Gobierno admite que la tasa de temporalidad es muy elevada, con casi 300.000 interinos en la Administración. Se da la particularidad de que, además, ese problema afecta a sectores clave como son la sanidad, con una tasa de interinidad del 30%, la administración de justicia (25%) y la enseñanza no universitaria (20%). La convocatoria logrará estabilizar el empleo público en algunas comunidades autónomas donde la tasa de interinidad supera el 40%, como en Canarias.

En materia salarial, Montoro expresó su deseo de que el acuerdo suscrito para la mejora del empleo con los sindicatos se extienda también al tema salarial, y aseguró que «inmediatamente entraremos en la negociación de otros ámbitos, el primero el retributivo, para que tenga sus consecuencias ya en los PGE de 2018», una vez está «encauzada» la reducción del déficit público. En esta línea, apuntó que el Gobierno aprobará a finales de junio el techo de gasto para 2018. «No tenemos mucho tiempo, tenemos que ponernos a ello, manos a la obra», insistió Montoro, quien dijo tener la vista puesta en los Presupuestos de 2018 en lo que respecta a la retribución salarial.

Por su parte, los principales sindicatos del sector público mostraron su total rechazo a la propuesta de subida salarial del 1%. El presidente de CSIF, Miguel Borra, mostró su disconformidad con la cifra ofrecida por Montoro y anunció que iniciará una ronda de contactos con los grupos parlamentarios para abordar la recuperación gradual de la pérdida de capacidad adquisitiva de los empleados públicos.

Por su parte, el secretario general de la Federación de Servicios Públicos de UGT, Julio Lacuerda, reiteró que el alza salarial del 1% significaría una nueva pérdida de poder adquisitivo para este año, por lo que ofreció un pacto de legislatura en materia de empleo público. También el representante del ramo de CC OO, Javier Jiménez, subrayó que el aumento de la retribución de los empleados públicos debería ser, como mínimo, superior a la inflación de 2017, que el Ejecutivo prevé que se sitúe en el 1,2%

Brexit: Londres pide el divorcio a la Unión Europea

ACTIVACIÓN DEL ARTÍCULO 50
Donald Tusk recibe la carta que solicita la salida del Reino Unido del bloque comunitario y Theresa May da su discurso de confirmación en el Parlamento: “No hay vuelta atrás”

Brexit: Londres pide el divorcio a la Unión Europea

Els Vint-i-set es comprometen a seguir junts després del Brexit

La Declaració de Roma posa els fonaments d’una UE més forta i segura per frenar els populismes

El Regne Unit encara no ha marxat de la Unió Europea, però els 27 socis que es queden ja estan assumint la pèrdua. Tot i les dificultats i les divisions internes que afronta la nova UE, ahir era el moment de mostrar-se units, recuperar l’autoestima i fer un pas endavant per “renovar els vots” d’un projecte que, malgrat la sortida de Londres, continuarà ben viu i “arribarà als 100 anys”, en paraules del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.

La marxa del Regne Unit suposarà un punt i a part per a la Unió Europea, i ahir els líders van presentar-ho com una oportunitat per posar el marcador a zero. Els socis tenen ganes de girar full i mirar endavant amb un optimisme renovat. “La Unió està començant de nou”, va assegurar el primer ministre d’Itàlia, Paolo Gentiloni.

Els caps d’estat i de govern de la UE -sense la britànica Theresa May- van celebrar a la capital italiana el 60è aniversari del club comunitari amb la signatura en un acte solemne de la Declaració de Roma, un text que repassa els èxits dels 60 anys de la Unió i en el qual els socis es declaren orgullosos del projecte i subratllen que, després de la sortida del Regne Unit, la UE es concentrarà a donar respostes a les preocupacions reals dels ciutadans. Però la Declaració de Roma és, per sobre de tot, un compromís a seguir junts, una crida a la unitat, a evitar sigui com sigui que hi hagi més Brexits. “La unitat és una necessitat i és la nostra lliure elecció”, afirma el text, que també subratlla que la Unió és “indivisible”.

La cimera va estar carregada de simbolismes. La firma de la Declaració va tenir lloc a la sala dels Horacis i Curiacis del Palau dels Conservadors de Roma, la mateixa on fa 60 anys els sis estats fundadors del club europeu van firmar els tractats de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i el de l’Energia Atòmica (Euratom), l’embrió de l’actual Unió Europea. Juncker fins i tot va utilitzar ahir el mateix bolígraf amb què fa sis dècades Luxemburg va firmar els Tractats de Roma. Superades les tensions dels últims dies -Polònia i Grècia havien amenaçat de no signar el document-, els líders van anar firmant un a un el text. A la primera ministra polonesa, Beata Szydlo, habitualment amb gest seriós, ahir se la va veure distesa i somrient.

Tusk reclama lideratge

En els seus discursos, els líders van defensar fermament el projecte europeu. El president del Consell Europeu, Donald Tusk, va advertir que sense unitat no hi ha futur. “Europa, com a entitat política, o estarà unida o no serà res en absolut”, va dir el polonès. Tusk, més combatiu que mai, va exigir lideratge als caps d’estat i de govern: “Demostreu que sou els líders d’Europa, que podeu conservar el gran llegat que hem heretat dels herois de la integració de fa 60 anys”. El president del Consell també va tenir paraules d’elogi per als pares fundadors de la UE, que fa 60 anys van crear una organització política per garantir la pau a Europa després de la Segona Guerra Mundial. “En aquell moment no es discutien diferents velocitats, no es preveien sortides de la UE, però malgrat les tràgiques circumstàncies, van posar tota la seva fe en la unitat d’Europa”, va dir.

El primer ministre d’Itàlia va apel·lar als valors comuns dels europeus recordant els últims atemptats jihadistes que ha viscut el continent. “Hem de tenir el coratge de posar al centre de tot els valors comuns que ens fan sentir colpits quan el Parlament britànic és atacat o sentir joia quan el Bataclan torna a obrir les portes”, va assegurar Gentiloni.

La Declaració de Roma posa els fonaments de la nova Europa de 27 membres, una Unió que serà més dura en matèria de seguretat -més controls fronterers i una política de defensa comuna, entre altres iniciatives-, que posarà l’accent en el creixement econòmic i que serà “més forta al món”. El document també subratlla que la nova UE permetrà que un nucli dur de socis avanci pel seu compte en la integració sense esperar els altres. La UE treballarà “unida, quan sigui possible, i a diferents ritmes i intensitat, quan sigui necessari”, afirma la Declaració de Roma.

Frenar els populismes

Amb aquests compromisos, els líders esperen frenar els populismes que amenacen el projecte europeu. La primera prova de foc després de la trobada de Roma seran les eleccions franceses d’aquesta primavera. Ahir el president de la Comissió va demanar als francesos -sense dir-ho explícitament- que no votin l’extrema dreta de Marine Le Pen. “Vull dir als francesos que no han d’oblidar què és França. És una gran república que sap parlar al món i ha de seguir un discurs que respongui a l’ambició del passat i del futur”, va dir Juncker.

L’alegria europea durarà poc perquè dimecres el Regne Unit presentarà la seva demanda de divorci. Està previst que Theresa May activi formalment l’article 50 per començar les negociacions del Brexit.

Bases de Manresa, mito fundacional o protoconstitución

Se cumplen 125 años de una efeméride clave para entender el catalanismo, más por su proyección futura que por su importancia en el momentoBases de Manresa, mito fundacional o protoconstituciónGrabado de la reunión en Manresa que dio como resultado las llamadas Bases per a la Constitució Regional Catalana (Ajuntament de Manresa)

La Vanguardia – 26/03/2017

En 1992, en plena vorágine olímpica, el gobierno de la Generalitat que presidía Jordi Pujol quiso añadir tímidamente un nuevo motivo de celebración: el centenario de las Bases de Manresa. La conmemoración incluyó un solemne acto de homenaje en la capital del Bages, en la que participaron todos los partidos catalanes -CiU, PSC, PP, ERC e Iniciativa per Catalunya- además de exposiciones, ciclos de conferencias, la publicación de varios libros y reportajes y folletos e incluso -y fuera de la oficialidad- alguna suerte de reactualización reivindicativa.

Las celebraciones del Govern de Pujol contribuyeron a la recuperación del mito de las Bases de Manresa, como una suerte de carta fundacional del catalanismo. El inicio del movimiento que hoy en su mayoría está pidiendo un referéndum independentista. Una etiqueta que, sin embargo, es puesta en duda o, como mínimo matizada, por la mayor parte de los historiadores del catalanismo que, sin quitarle un ápice de la importancia que tuvo, piden situar el evento en su justa medida.

En contextoLa importancia de las Bases radica más en que encumbró a una generación de jóvenes líderes del catalanismo que en su contenido

Hoy, a 125 años de ese encuentro en Manresa, y justo cuando el Govern que encabeza Carles Puigdemont ha vuelto a conmemorar la efeméride, asaltan las preguntas: ¿fundaron las Bases el catalanismo? No, aunque le dieron un impulso que sería definitivo en el cambio de siglo. ¿Aglutinó todo el catalanismo? No, pero sí el mayoritario y sobre todo encumbró a una nueva generación de líderes que pilotarían la transición entre el movimiento cultural y la articulación política ¿Eran una constitución? No exactamente. Eran, sobre todo, un proyecto idealizado de máximos con el que se comenzó a trabajar. ¿Fueron claves? Tuvieron su importancia. Pero lo fueron en el marco de una serie de eventos, reuniones y circunstancias del contexto histórico de al menos igual importancia. En definitiva, tienen algo más de simbólico que de otra cosa.

Carles Puigdemont y Carme Forcadell , en el acto conmemorativo del pasado viernes
Carles Puigdemont y Carme Forcadell , en el acto conmemorativo del pasado viernes (Mar Martí / ACN)

“Se han querido presentar como el inicio del catalanismo político pero no fue su primer proyecto. El primer congreso catalanista fue en 1880; el Memorial de Greuges, en 1885; Lo Catalanisme, de Valentí Almirall, en 1886”, sostiene Josep Pich, profesor de Historia Contemporánea de la UPF, que recuerda que el movimiento catalanista tuvo tensiones internas desde sus inicios y que las Bases no fue sino el fruto de ellas.

El también historiador y profesor de la UOC, Jaume Claret, lo resume así: “En realidad, las Bases hay que entenderlas como la crisis de la apuesta de Almirall, que empieza a perder la iniciativa del primer catalanismo en favor de un grupo de escindidos de su entidad, el Centre Català, más jóvenes y que, pese a ello, son más conservadores. Las Bases son un traspaso del testigo: de Almiral a estos chicos”.

¿Inicio del catalanismo?Las Bases hay que entenderlas como la crisis de la apuesta de Valentí Almirall, que empieza a perder la iniciativa del primer catalanismo en favor de un grupo de escindidos del Centre Català, más jóvenes y que, pese a ello, son más conservadores”

JAUME CLARET

Profesor de historia contemporánea de la UOC

De hecho, las Bases son consecuencia directa de la fundación un año antes, en 1891, de la Unió Catalanista, una entidad red que aglutinaba todo tipo de asociaciones, entidades, publicaciones y grupos escoltas, que lideraría este movimiento político antes de su entrada real en la arena puramente partidista o electoral.

Las bases, que se definieron en las reuniones de los días 25, 26 y 27 de marzo, constaban de 16 artículos. El primero definía cuáles debían ser las competencias del “poder central”, tales como política exterior, ejército, política arancelaria y mantenimiento de transportes e infraestructuras; mientras que de la segunda a la decimosexta base se definían las competencias del “poder regional”.

Video conmemorativo de las Bases impulsado por la Generalitat en 1992

“Propone una estructura muy acorde al catalanismo tradicional: gobernarse en casa y colaborar con los asuntos generales. Visto con perspectiva, se propone un marco político-jurídico federal asimétrico o confederal parecido al que se debatía en el imperio austrohúngaro del momento”, defiende el historiador del catalanismo Lluís Duran. Obviamente, ni rastro de secesionismo, añaden todos los expertos consultados.

Tampoco hay ninguna duda de que las Bases representaron un catalanismo de índole conservador y tradicional, fundamentado en el mundo rural, aspecto especialmente palmario en la definición de un poder regional elegido por sufragio censitario corporativo y no universal, además de cierta nostalgia en las estructuras constitucionales anteriores a 1714. Sin embargo, rechazan términos como “reaccionarias”, y contraponen su carácter regeneracionista, en un contexto en el que pronto el régimen de la Restauración entraría en crisis por la pérdida de las colonias. “Es un catalanismo conservador, sí, pero que poco a poco iría poniendo en jaque a las estructuras también conservadoras del Estado”, apunta Duran.

¿Germen del independentismo?Proponen una estructura muy acorde al catalanismo tradicional: gobernarse en casa y colaborar con los asuntos generales del Estado. Visto con perspectiva,era un marco político-jurídico federal asimétrico o confederal parecido al que se debatía en el imperio austrohúngaro del momento”

LLUÍS DURAN

Historiador del catalanismo

También hay coincidencias unánimes en situar en el mismo plano de importancia las reuniones de la Unió Catalanista en los años sucesivos a las Bases, que en sí mismas son un documento meramente aspiracional. Lo explica el profesor de Derecho Constitucional de la UAB y autor de Les Bases de Manresa i el programa polític de la Unió Catalanista (1891-1899), Joan Lluís Pérez Francesch: “La Unió Catalanista se reunió anualmente en los años 90 del siglo XIX para crear un cuerpo doctrinal: desarrollan el programa de las bases y tratan los asuntos sectoriales. Por lo tanto, la influencia de las bases en sí mismas hay que relativizarla. Es más importante que fue la ‘escuela’ de todo un grupo de personas que pronto se activaría políticamente”.

Y es que poco después, en 1901, se fundaría la Lliga Catalanista, el primer partido político, y un dato no menor: el que sería su figura más influyente en los primeros años del siglo XX, Enric Prat de la Riba, había sido el joven secretario de la reunión de Manresa.

De hecho, cabe recordar que en 1892, el catalanismo era un movimiento absolutamente minoritario -sin articulación política ni representación parlamentaria- pero que en menos de 20 años se convertiría en hegemónico en Catalunya. ¿Qué ocurrió? “Cuando llegaron estas reivindicaciones a Madrid, éste lo tomó como una afrenta separatista. Objetivamente no lo era, pero la reacción tanto de liberales como de conservadores fue esa”, apunta Pich.

Abunda en esa idea Pérez Francesch. “Se fue viviendo como una amenaza, especialmente después del desastre del 98. Reaccionan con una contundencia verbal muy fuerte, con debates muy encendidos. Y poco a poco el catalanismo en poco tiempo se convierte en alternativa, en Catalunya, y eso alarma”, relata.

Reacción del EstadoCuando llegaron estas reivindicaciones a Madrid, éste lo tomó como una afrenta separatista. Objetivamente no lo era, pero la reacción tanto de liberales como de conservadores fue esa”

JOSEP PICH

Profesor de historia contemporánea de la UPF

En todo caso, si las Bases son un documento de transición, una protoconstitución con tintes historicistas, y sin efectos prácticos en sí mismas (no así su desarrollo), ¿por qué se elevaron a categoría de mito fundacional? En parte, gracias a aquellos que allí estuvieron y posteriormente protagonizarían el desarrollo del movimiento político. “Cuando la Lliga explica la historia, se apropia de las Bases de Manresa. Está creando su propio relato, su propia genealogía”, subraya Claret, punto en el que abunda Pérez Francesch: “Han pasado a la historia porque el catalanismo las ha ido recordando en tono mítico. Es el documento de referencia hasta la Mancomunitat y crea un cierto imaginario colectivo”.

Analizada la historia, es el turno de paralelismos y lecciones, tema siempre peliagudo para los historiadores. Sin embargo, y por supuesto salvando distancias, se atreven. Para Pich, echar la vista atrás recuerda que lo dicho en Manresa es historia del catalanismo hasta 2010 y que conviene diferenciarlo bien. “No se puede comparar el catalanismo histórico con el actual. Desde que nace, a mediados del XIX hasta 2010, el catalanismo se caracterizó por buscar el encaje dentro de España”.

Enric Prat de la Riba fue el secretario de las Bases de Manresa. Posteriormente presidiría la Mancomunitat de Catalunya
Enric Prat de la Riba fue el secretario de las Bases de Manresa. Posteriormente presidiría la Mancomunitat de Catalunya (Archivo)

Pérez Francesch va más allá: “Las Bases y los primeros años del catalanismo reflejan las dificultades del Estado para adaptarse a una realidad plural. Hoy en día sigue ocurriendo. Ya entonces se comenzaba a diseñar la estructura de dos mundos paralelos en concepción de Estado, Barcelona y Madrid, que perduraría y sigue vigente”.

Finalmente, Duran apunta a un detalle interesante. “La Unió Catalanista tiene interés en la medida que es un programa mínimo en el que todos los catalanistas están de acuerdo. Esta será una de las vías del catalanismo político, la vía de los consensos y la unidad. Como la ANC u Òmnium”, subraya. “Vivimos una especie de revival, de recuperación de esas estructuras unitarias más allá de sensibilidades. Unas entidades civiles que se convierten en ojo crítico, en vigilante”.

MitificaciónHan pasado a la historia porque el catalanismo las ha ido recordando en tono mítico. Es el documento de referencia hasta la Mancomunitat y crea un cierto imaginario colectivo”

JOAN LLUÍS PÉREZ FRANCESCH

Profesor de Derecho Constitucional de la UAB

Els líders de la UE (menys Theresa May) fan una crida a la unitat en la celebració dels 60 anys del projecte europeu

La cimera se celebra quatre dies abans que el Regne Unit activi l’article 50 per sortir del club europeu

Els líders europeus es reuneixen a Roma per celebrar els 60 anys de la UE. / TONY GENTILE / REUTERSEls líders europeus es reuneixen a Roma per celebrar els 60 anys de la UE. / TONY GENTILE / REUTERS

Els líders de la Unió Europea, a excepció de la primera ministra britànica, Theresa May, s’han reunit aquest dissabte al matí a Roma, a la sala dels Horacis i Curiacis del Palau dels Conservadors, la mateixa on fa 60 anys els sis països fundadors del club europeu van signar els tractats de la  Comunitat Econòmica Europea (CEE) i el de l’Energia Atòmica (Euratom), l’embrió de l’actual Unió Europea.

Els caps d’estat i de govern de la UE han celebrat a la capital italiana l’aniversari del club europeu amb la signatura en un acte solemne de la Declaració de Roma, un text en què repassen els èxits dels 60 anys de la Unió i subratllen que, després de la sortida del Regne Unit, la UE estarà unida per fer front als reptes del futur. La paradoxa és que els líders celebren l’aniversari enmig de profundes divisions sobre com ha de ser la UE del futur.

El president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha fet una crida a la unitat. “Europa, com a entitat política, o estarà unida o no serà res”, ha dit el polonès. Tusk també ha demanat lideratge als caps d’estat i de govern: “Demostreu que sou els líders d’Europa, que podeu conservar el gran llegat que hem heretat dels herois de la integració de fa 60 anys”.

Valors comuns

El primer ministre d’Itàlia, Paolo Gentiloni, ha recordat que la UE és una història de pau i ha subratllat que els europeus tenen valors comuns. “Hem de tenir el coratge de posar al centre de tot els valors comuns que ens fan sentir colpits quan el Parlament britànic és atac o de sentir joia quan el Bataclan torna a obrir les seves portes”, ha assegurat.

El president del Parlament Europeu, també present als actes de celebració de Roma, ha fet autocrítica. “No estem cansats d’Europa però s’han comès molts errors. Com a president del Parlament, estic preocupat per la desafecció que tenen molts ciutadans de la UE. No podem tornar a avançar sense acostar-nos a la gent”, ha dit.

Activació de l’article 50

La trobada dels líders europeus té lloc només quatre dies abans que el Regne Unit activi l’article 50 dels tractats –el que preveu la sortida de la UE–. De fet, May no ha participat en aquesta cimera perquè l’objectiu és parlar del futur d’una Unió de 27. 

Els socis europeus han reiterat la voluntat d’apostar per una Europa a dues velocitats en què un grup d’estats membres puguin avançar sols en la integració europea en àrees com la seguretat i la defensa. La UE treballarà “unida, quan sigui possible, i a diferents ritmes i intensitat, quan sigui necessari”, afirma la Declaració de Roma.

Sant Pere de Ribes presenta un pla biennal de 13 milions d’euros per crear feina i millorar l’espai públic

La Fura – 23 de març de 2017

 El regidor José Perona i l’alcaldessa Abigail Garrido van presentar dimecres el Pla Municipal de Reactivació Econòmica

El govern de Sant Pere de Ribes ha presentat el primer esborrany del Pla Municipal de Reactivació Econòmica per al període 2017-2018, una eina que té el doble objectiu de millorar l’espai públic i crear llocs de treball en un dels municipis que presenta una de les taxes d’atur (16,33%) més elevades de Catalunya. L’Ajuntament preveu dotar el pla amb més de 13 milions d’euros procedents del romanent de tresoreria. Una operació que és possible gràcies a l’esforç que el consistori ha fet els darrers anys per eixugar la totalitat del deute, situació que permet mobilitzar aquesta quantitat de diners.

Un total de 85 accions
El pla contempla un total de 85 accions en equipaments, espai públic, infraestructures bàsiques, patrimoni històric, serveis socials i medi ambient. Per a la seva execució, s’establiran convenis amb entitats del tercer sector i es farà contractació directa i contractes negociats amb empreses especialitzades, PIMES i autònoms. “No volem deixar fora de joc ningú. Volem treballar amb moltes petites adjudicacions per donar l’oportunitat de treballar també a les petites empreses i autònoms del municipi”, ha explicat l’alcaldessa Abigail Garrido que, a canvi, demana a aquestes empreses que seleccioni el seu personal de la borsa local d’aturats i, així, “els diners invertits serveixen per reactivar l’economia de manera col·laborativa”.

300.000 euros en Plans d’Ocupació
Per a l’execució dels treballs menors, es preveu destinar una partida de 300.000 euros a Plans d’Ocupació, a través dels quals es vol rescatar de l’atur a dos dels col·lectius més afectats per la crisi: majors de 45 anys, el segment on es concentra més l’atur, i majors de 60 anys a qui els falta pocs mesos de cotització per poder accedir a la pensió de jubilació.

Projectes destacats
L’aposta més important recau sobre l’espai públic amb una inversió total de 3,2 milions d’euros per posar al dia l’enllumenat, el clavegueram i la xarxa d’aigua i solucionar definitivament els problemes que es venen arrossegant des de fa temps. També destaquen 2,6 milions d’euros per a la rehabilitació del teatre de les Roquetes (2,6 milions), 155.000 euros per redactar la segona fase de millores de El Local de Ribes i una partida de 100.000 euros per complementar la segona fase de rehabilitació de la Casa de la Vila.

La creació d’un viver d’empreses a l’espai que actualment ocupa l’ambulatori de Ribes, l’arranjament d’habitatges de persones grans amb dependència, el trasllat del Banc d’Aliments en un nou espai que dignifiqui el servei i la posada al dia de 16 pisos del Parc Central per al lloguer social, són altres de les propostes. També sobresurten, per la seva envergadura, la construcció d’una planta per crear energia a través de biomassa i la rehabilitació del Castell de Ribes, dues intervencions que han aconseguit el cofinaçament dels fons europeus FEDER.

L’Eurogrup decidirà si relleva Dijsselbloem com a president

Ara.cat

La continuïtat de l’holandès Jeroen Dijsselbloem com a president de l’Eurogrup (els governs de la moneda única) està en mans dels ministres de Finances dels països de l’euro. El partit laborista de Dijsselbloem va patir una derrota històrica a les eleccions que Holanda va celebrar dimecres i no formarà part del nou executiu. El president del club de l’euro deixarà de ser ministre de Finances, un dels requisits per ser president de l’Eurogrup.

Tot i que Dijsselbloem perdrà la seva cartera al govern dels Països Baixos, l’holandès no està disposat a renunciar a la presidència de l’Eurogrup i vol esgotar el seu mandat, que expira el gener del 2018. “És una responsabilitat important i no en fugiré”, es va justificar.

Els pesos pesants de l’Eurogrup, com Alemanya i França, van tenir ahir paraules d’elogi per a Dijsselbloem, un gest que pot suposar el seu suport a l’holandès per continuar com a president fins al gener. Fonts comunitàries asseguren que les normes obliguen a ser ministre de Finances per poder ser candidat a presidir l’Eurogrup, però no cal mantenir el càrrec durant tot el mandat. Amb tot, el més probable és que Dijsselbloem es mantingui al càrrec fins al gener, i fins i tot més enllà. La decisió la prendran els ministres de Finances de l’euro. Una de les possibilitats és que els socis decideixin convertir la presidència en un càrrec permanent. En aquest cas, no l’ocuparia un ministre de Finances i sí que podria ser un exministre com Dijsselbloem.

Guindos no es postula

El titular d’Economia espanyol, Luis de Guindos, va assegurar ahir que no es postularà com a substitut de Dijsselbloem. Guindos aspirava a ser president de l’Eurogrup quan es va acabar el primer mandat de l’holandès però l’Eurogrup va optar per renovar Dijsselbloem.

Amazon crea en Barcelona un centro europeo de servicio a pymes con 500 personas

La multinacional pondrá en marcha en centro antes del verano con 100 empleadosAmazon crea en Barcelona un centro europeo de servicio a pymes con 500 personas

Amazon recientemente presentó sus planes del edificio emblemático que compró en la calle Rosselló de Barcelona (Xavier Gómez)
La Vanguardia – 06/03/2017

 

Amazon ha anunciado hoy la creación en Barcelona de un centro de apoyo a las pymes que operan a través de su marketplace, que dará servicio al sur de Europa y que empleará a 500 personas en el plazo de tres años. La selección de los primeros cien empleados ya está en marcha, y el centro deberá empezar a operar antes del verano.La ubicación no se ha anunciado aún oficialmente, pero fuentes del mercado inmobiliario indicaron hace unos días que la multinacional se ha interesado por un edificio de 13.000 m2, propiedad del grupo Castellví, en el distrito del 22@.

Se trata de la cuarta apuesta por Barcelona que Amazon realiza en menos de un año: la de mayor envergadura es el gran centro logístico que construye en el Prat, de 60.000m2, que entrará en funcionamiento en otoño. Además, en Castellbisbal ya funciona un centro logístico también para el sur de Europa, y en el centro de Barcelona abrió en verano un centro de distribución urbano. Amazon, que abrió su filial española a finales de 2011, tiene en Madrid un centro logístico en San Fernando de Henares y otro en el centro de la ciudad. Además, Amazon tiene desde hace año y medio un Tech Hub en Madrid, un centro de desarrollo de software con más de 100 ingenieros. En total, actualmente emplea a más de mil personas fijas, señala la empresa.

Las pymes españolas exportaron en 2016 productos por valor de más de 200 millones de euros

El servicio de marketplace ofrece a empresas de todo tipo vender sus productos a través de la plataforma de comercio electrónico de Amazon, pero sin pasar por los almacenes de la multinacional. La compañía de Seattle asegura que en 2016 las pymes españolas que venden sus productos a través de Amazon Marketplace exportaron por valor de más de 200 millones de euros. Amazon ya tiene tres centros de soporte a pymes -les llama seller support hubs– para el mercado europeo, que están ubicados en Irlanda, Alemania y Sudáfrica.

Fuentes de la compañía explican que dado que en España e Italia el servicio de marketplace se inició más tarde y está creciendo rápidamente, se ha decidido crear un centro de apoyo específico para las pymes de España, Francia e Italia. Para la ubicación se ha decidido Barcelona, pero se estudió también las opciones de París, Milán o Roma.

Barcelona  gusta a Amazon por su facilidad para  atraer talento internacional
Barcelona gusta a Amazon por su facilidad para atraer talento internacional (Xavier Gómez)

A favor de Barcelona ha influido, explican en Amazon, la capacidad de la ciudad para atraer talento internacional, y el hecho de que ya haya una comunidad importante de italianos y franceses. Los perfiles demandados para cubrir estos 500 puestos de trabajos serán técnicos, multilingües y con experiencia internacional.

“Barcelona es la sede ideal para nuestro nuevo Hub. Se trata de una ciudad que cuenta con la combinación de una red de profesionales internacionales de reconocido talento y con un tejido de pymes, emprendedores y start-ups especialmente dinámico e innovador”, afirma François Nuyts, vicepresidente y director general de Amazon.es y Amazon.it.

Amazon crearà 500 llocs de treball a Barcelona en un nou centre per assessorar pimes

Aquest nou servei d’Amazon donarà servei multilingüe a les empreses de França, Espanya i Itàlia que venen a través de la seva plataforma

L’empresa Amazon ha decidit instal·lar a Barcelona un centre per assessorar les pimes del sud d’Europa que venen els seus productes a través de les diferents webs globals de la companyia.

Aquest nou centre d’Amazon, que donarà servei multilingüe a França, Espanya i Itàlia, suposarà la creació de 500 llocs de treball els pròxims tres anys, segons les previsions de l’empresa. Abans de l’estiu ja estarà operatiu un equip inicial amb 100 treballadors.

La venda a través del servei que Amazon anomena Amazon Marketplace permet a qualsevol empresa arribar als clients d’aquesta plataforma arreu del món. Només a Espanya, d’acord amb els càlculs de la companyia, les pimes que venen a través d’aquest servei van exportar per valor de 200 milions d’euros.

Aquest nou centre, que rep el nom de Seller Support Hub, és la cinquena inversió que Amazon anuncia a Espanya en 9 mesos, després de les instal·lacions logístiques urbanes –per al servei Prime Now– de Madrid i Barcelona i dos centres logístics a Castellbisbal i El Prat de Llobregat.

“Barcelona és la seu ideal per al nostre nou Hub”, assegura François Nuyts, vicepresident i director general d’Amazon.es i Amazon.it en un comunicat. “Es tracta d’una ciutat que compta amb la combinació d’una xarxa de professionals internacionals de reconegut talent i amb un teixit de pimes, emprenedors i ‘start-ups’ especialment dinàmic i innovador”, afegeix.