La brecha digital de los salarios

Las empresas convencionales pagan más para captar a profesionales que se desarrollan y se sienten más cómodos en ‘start-ups’

La brecha digital de los salarios
Las start-ups compensan los menores sueldos con entornos de trabajo más flexibles, posibilidad de crecer con el proyecto y aprendizaje (.)
 23/07/2017 – La Vanguardia

Los salarios de las posiciones ejecutivas en las empresas digitales – start-ups o compañías ya más consolidadas– son todavía considerablemente inferiores que los que se pagan en las empresas convencionales (que pueden llegar a ser el doble, hasta el triple). Eso se debe a que las start-ups son por definición más jóvenes y con modelos de negocio más recientes. Sin embargo, desde que las grandes corporaciones tradicionales han entrado en la vorágine de la transformación digital, en los dos últimos años se está acelerando el diferencial de salarios a favor de los perfiles con habilidades digitales, que consiguen ganar fácilmente un 20% más que los que no los tienen. El resultado es un mercado laboral en plena redefinición de habilidades y retribuciones, al que empresas y trabajadores intentan adaptarse.

Las grandes empresas van locas para incorporar buenos perfiles con conocimiento digital, y el talento digital está evidentemente en las start-ups, donde los salarios inferiores (normalmente lo son, con excepciones en función de las rondas de financiación conseguidas) se compensan con incentivos variables, acciones y sobre todo con una diferente cultura de empresa: flexibilidad, posibilidad de aportar y participar del proyecto y aprendizaje. “Sucede que muchos profesionales digitales se resisten a trabajar en las grandes corporaciones tradicionales por un tema cultural, y sólo acceden a cambio de más salario”, reflexiona Joana Sánchez, presidenta de Inesdi y cofundadora de Indigital Advantage, especializada en la búsqueda de directivos y profesionales digitales.

Las empresas tradicionales pagan hasta un 70% más que las tecnológicas

Los salarios de las posiciones ejecutivas en una start-up pueden representar menos de la mitad de los que paga una empresa digital consolidada; y respecto a estas, las corporaciones pagan todavía hasta un 70% más, según el estudio (ver cuadro adjunto) que ha realizado la consultora Talent Republic a partir de contrataciones recientes en posiciones similares en empresas comparables en Barcelona y Madrid.

Sin embargo, en el sector persiste la impresión de que hay todavía mucha volatilidad, quizás algo de burbuja, en los salarios en empresas o puestos digitales. “Las corporaciones convencionales, grandes o pequeñas, no saben muy bien cómo retribuir a los perfiles digitales y tecnológicos. En muchos casos no tienen claros ni los perfiles que necesitan ni qué competencias”, explica Carlos Llagostera, socio y consejero delegado de Talent Republic. “En una start-up, el salario no es lo más importante, lo que determina es el proyecto. En las empresas más analógicas, tiene que haber un
equilibrio entre el salario y la posi-bilidad de recorrido profesional”.

Salvador Sicart, de Hays, explica que hay cierta burbuja: “No hay paro en el sector tecnológico. Cuesta encontrar candidatos para algunas posiciones digitales,y los salarios se han inflacionado. Hay gente que consigue aumentar su sueldo un 15% cada año, hay mucha rotación. El problema es que muchos son millennials que buscan proyecto más que dinero y las empresas tienen que adaptarse, demostrar que pueden ofrecer flexibilidad, aprendizaje”. En este contexto, “el salario, por sí mismo, no retiene a nadie”, añade Llagostera. “Hay que ofrecer proyecto”.

La presión salarial en Barcelona crece con los centros de innovación como los de Nestlé

Esther Casademont, socia directora en Hunivers People Hub, coincide en que las empresas caen en una “necesidad imperiosa de transformarse y digitalizarse, y quieren resolver con un fichaje lo que no han hecho en diez años. En estos casos muchas empresas no saben lo que buscan, y también hay profesionales que se aprovechan. Y existe el peligro de apostar por perfiles digitales pero que en cambio tienen inmadurez en otros campos de gestión, y asignarles una responsabilidad y un salario excesivos que distorsionan el mercado”.

“Cuando muchas empresas aún no habían terminado la transición digital, llega una segunda etapa con el internet de las cosas y la explotación extensiva e intensiva de los datos – considera Oriol Guitart, directivo experto en marketing digital–. Eso generará un nuevo grado de volatilidad a los salarios”.

Además del ecosistema de start-ups y de los procesos de transformación digital de las empresas, la presión del mercado se acentúa porque en Barcelona se están implantando centros de innovación digital de multinacionales –como Nestlé, Lidl o Zurich–. La falta de oferta de profesionales con competencias digitales se traduce en una creciente brecha salarial. Sin embargo, “no me imagino dentro de unos años un director general o un directivo de cualquier sector sin un amplio conocimiento del mundo digital”, concluye Joana Sánchez.

La economía sumergida aún supone un quinto de la actividad en España

Es el tercer peor porcentaje entre los países desarrollados

La economía sumergida aún supone un quinto de la actividad en España

Comprar ‘online’ també és més car a Catalunya

Els súpers fan variar fins a un 2% el preu en funció d’on visqui el comprador

Fer una mateixa compra en un mateix supermercat online d’abast estatal pot sortir prop d’un 2% més car o més barat en funció de la ubicació del comprador, i com passa en altres àmbits Catalunya és una de les comunitats que en surt més mal parada. Ho constata un estudi de l’agregador Soysuper, que ha analitzat el preu de més de 150.000 productes a vuit grans supermercats d’abast estatal (Mercadona, Carrefour, Alcampo, Dia, Eroski, El Corte Inglés, Caprabo i Hipercor) de totes les capitals de província.

Les Illes Balears i Catalunya són les comunitats amb preus més alts, un 0,62% i un 0,46% per sobre del preu mitjà a l’Estat, respectivament. A l’altre extrem, Galícia és la comunitat amb preus més baixos, un 1,05% per sota del preu mitjà a l’Estat, seguida de Múrcia i Extremadura, amb preus un 0,53% i un 0,2% per sota del preu mitjà, respectivament. La Comunitat de Madrid també queda per sota de la mitjana, amb preus un 0,13% per sota del preu mitjà a l’Estat.

Un reflex dels establiments físics

L’estudi de Soysuper apunta que aquestes diferències de preu reflecteixen les diferències que hi ha entre establiments físics de les mateixes cadenes de distribució en diferents comunitats. Un estudi sobre els preus en establiments físics publicat fa uns mesos per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) també situa les Balears i Catalunya com les comunitats en què surt més car fer la compra.

En el cas dels establiments físics, però, la Comunitat de Madrid no és entre les comunitats més barates, sinó a un nivell semblant al de Catalunya, i la Rioja no està per sobre de la mitjana sinó que és la més barata de l’Estat. La relació, doncs, no és del tot directa.

Possible sensació d’injustícia

Manu Carricano, professor de data science a Esade i fundador d’una consultora especialitzada en optimització de preus, explica que aquestes diferències entre comunitats en vendes online i en establiments físics “apliquen criteris macro, com el nivell d’atur o la renda mitjana, amb una visió agregada dels clients, per grans blocs”. Segons Carricano, amb aquest tipus de segmentació “hi ha el risc que el client se senti enganyat, que tingui una sensació d’injustícia”. És el mateix, afegeix, que mostrar preus més alts als usuaris d’iPhone que als usuaris d’Android, o apujar el preu d’un projecte per a tots els usuaris que l’hagin consultat prèviament. “Coses així són injustes”, opina.

Tot i això, aquests vuit grans supermercats d’abast estatal aposten cada vegada més per aquesta mena de segmentació. La distància entre els preus més alts i els més baixos és més gran ara que fa un any, quan ja havia crescut respecte a l’any anterior. Mentre que el juliol del 2017 la distància entre la primera i l’última comunitat és d’1,67 punts, el juliol de l’any passat era d’1,43 punts, i el juliol del 2015, d’1,34 punts.

Amazon, a un altre nivell

Les empreses pioneres en preus dinàmics, com les agències de viatges online o el gegant del comerç electrònic Amazon, apliquen una segmentació molt més complexa. “Utilitzen moltíssimes variables i ho fan en temps real per a cada client individual”, explica Carricano. Amazon, diu, és capaç de fer dos milions i mig de canvis de preu al dia tenint en compte, per exemple, “els preus dels seus competidors, els seus estocs, i la voluntat de pagar que té cada client, en cada moment”. Així, la demanda es redistribueix en el temps i s’equilibra amb l’oferta.

Carricano admet que d’aquesta manera ni tan sols es pot arribar a saber quins criteris s’estan aplicant per valorar si són més justos o menys. Assegura, però, que els consumidors ho prefereixen: “Hi ha una enquesta de la consultora de tecnologia Forrester que diu que el 78% dels clients confien més en el big data que en els distribuïdors mateixos per posar preus justos. M’imagino que la gent creu que és millor fixar uns criteris prèviament que no pas que algú vagi decidint que apuja preus aquí o allà per incrementar el marge”.

XI Premi Conviure Parlament de Catalunya

El passat divendres 16 de juny una petita representació del alumnes del Cicle Formatiu de Gestió Administrativa del nostre institut, va assistir al Parlament de Catalunya per recollir el diploma com a finalista de la XI edició del Premi Conviure, convocat per l’associació d’antics parlamentaris.

Imatge inserida 2L’acte va començar a les 10 del matí a la Sala de Plens del Parlament de Catalunya on vam acabar de defensar les esmenes a la proposta de llei que hem estat treballant durant l’últim trimestre. La proposta de llei que hem debatut ha sigut “Llei de Pràctiques Remunerades”, presentada per l’Institut de Santa Coloma de Farners.

La nostra companya Laia Serra com a portaveu del nostre grup parlamentari va defensar davant dels altres grups les nostres esmenes.

Al final el projecte de llei va ser aprovat, amb 11 vots en contra i 11 abstencions.

A la 1 del migdia va tenir lloc l’entrega dels diplomes i el premi a les diferents categories presentades.

La M.H. Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la M.H. Expresidenta, Núria de Gispert, van entregar a la nostra companya, Laia Serra, el diploma.

Es mostra P1180262 (1).JPG.

El sindicat majoritari dels funcionaris de l’Estat avisa els empleats públics que han d’acatar la Constitució si no volen perdre la feina

El president del CSIF, Miguel Borra, recorda als funcionaris que si reben una ordre il·legal han de denunciar-ho. També nega que la Generalitat pugui absorbir els treballadors de l’Estat a Catalunya en cas de desconnexió

El president del sindicat del Centre Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), Miguel Borra, ha demanat aclariments a la Generalitat arran de la informació que publica ‘El País’ sobre la llei de transitorietat que estableix, entre altres coses, que els funcionaris de l’administració general de l’Estat passaran automàticament a dependre de la Generalitat en cas de desconnexió. “ Això és impossible“, ha afirmat Borra, després de reunir-se amb el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. per abordar la situació dels funcionaris en el marc del Procés. El CSIF és el sindicat majoritari dels funcionaris de l’administració general de l’Estat i el passat dia 10 ja es va reunir amb la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, per la mateixa qüestió.
Segons Borra, del contingut de la reunió es desprèn que Millo i el CSIF mantenen la mateixa posició amb relació a com reaccionar a la llei de transitorietat jurídica. Borra ha avisat que en cas que els funcionaris cometin accions il·legals s’hi juguen el sou i la feina perquè han d’actuar d’acord amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la Constitució. “Si complissin amb alguna ordre il·legal cometrien una infracció i podrien perdre el seu nomenament”, ha assegurat en declaracions als mitjans de comunicació a la seu de la delegació del govern espanyol a Barcelona. Ha recordat que la llei reconeix com a “falta molt greu” no acatar la Constitució.
Borra ha recordat als funcionaris que es recomana seguir un protocol d’actuació en cas que detectin il·legalitats. Ha parlat de tres accions en cas que interpretin que se’ls ha donat una ordre que contradiu la llei: demanar una inspecció a la conselleria corresponent, posar els fets en coneixement de la fiscalia i avisar el mateix sindicat.
Concretament, en relació al que disposa l’esborrany de la llei de transitorietat publicat pel diari ‘El País’, Borra ha assegurat que no és possible que un personal laboral passi a dependre d’un altre ocupador diferent, ja que no està reconegut en l’ordenament jurídic. I que, en aquest sentit, tant Millo com Sáenz de Santamaría, els han assegurat que cap funcionari quedarà “desemparat”. “[Des del govern espanyol] Ens transmeten un missatge de tranquil·litat”, ha afirmat el president del sindicat.

L’acord PP-PNB té un sobrecost elèctric de 200 M€ per a Catalunya

El Govern demana al ministre un canvi de tarifa per evitar “el greuge” per a les empreses catalanes

Uns 200 milions d’euros. Aquesta és la quantitat en què han xifrat diverses patronals catalanes el sobrecost elèctric que comportarà per a les empreses catalanes el pacte entre el PP i el PNB per aprovar els pressupostos generals de l’Estat. Tot ve d’un canvi en els trams de les tarifes de mitjana tensió i del fet que la xarxa elèctrica basca va a un voltatge diferent que la catalana.

El tema ha fet disparar les alertes del Govern. El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ja ha enviat una carta al ministre d’Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, perquè eviti aquesta discriminació, que afecta sobretot les empreses catalanes, que, amb una energia comparativament més alta, perdran competitivitat respecte a les indústries d’altres comunitats, especialment la basca. El problema neix en el compromís que ha arrencat el PNB al govern espanyol de suprimir la tarifa elèctrica 6.1B.

Fins ara hi ha tres tarifes industrials: la 6.1A, d’1 quilovolt (kV) a 30kV; la tarifa 6.1B, de 30 kV a 36kV, i la tarifa 6.2, de 36 kV a 72,5kV. L’acord preveu suprimir la tarifa 6.1B, de manera que els clients quedarien en la 6.2. Però aquestes tarifes tenen preus molt diferents. Així, el 2016, el preu mitjà de la tarifa 6.1A ha sigut de 32,30 euros el megawatt hora (MWh), la 6.1B de 26,42 euros el MWh i la 6.2 de 14,97 euros el MWh. Per tant, els clients de la tarifa 6.1B, que ara pagaven 26,42 euros el MWh, amb preus del 2016 passarien a pagar 14,97 euros. I amb les previsions de tarifes per a l’any 2017, el salt seria de pagar 26,26 euros el MWh a pagar-ne només 14,72. El greuge ve del fet de que a Catalunya no hi ha xarxa de 30 kV i, per tant, no hi ha clients que puguin fet el salt a la tarifa més barata, mentre que al País Basc la xarxa sí que és de 30 kV i, per tant, moltes empreses poden acollir-se a aquesta tarifa més barata.

De fet, el canvi està previst per al 2018, però el conseller d’Empresa ja ha demanat al ministre que hi intervingui. El greuge no només afecta empreses catalanes. En total, segons les patronals catalanes, són 5.800 empreses a tot l’Estat, però el gran gruix, 3.277 (el 56% del total), són catalanes.

La petició del conseller al ministre és clara. “La solució requereix una modificació del reial decret que estableix les tarifes d’accés i passar els subministraments de 25kV de l’actual tarifa 6.1 a la tarifa 6.2”, diu a la carta Baiget, que no dubta a demanar una millora “dels aspectes normatius que generen una discriminació geogràfica dels preus de l’energia aplicats a les empreses”.

“La diferència tan significativa en la tarifa de subministrament pel simple fet de tenir un subministrament a 25 kV o a 30 kV es converteix en un factor de desigualtat i en un greuge comparatiu, i encara més quan els estàndards de tensió nominal són conseqüència de decisions històriques que no es poden corregir en l’actualitat”, indica el conseller d’Empresa.

Doble greuge

Però el greuge no es queda només en el preu de tarificació, sinó en la repercussió que això pot tenir en els costos del sistema elèctric, els anomenats peatges. “També cal tenir present que qualsevol rebaixa en alguna de les tarifes generaria un desequilibri en la cobertura dels costos del sistema”, recorda el conseller en la seva carta al ministre. “Per no afectar la competitivitat de les empreses i el benestar de les famílies, és convenient que qualsevol rebaixa en algun dels peatges d’accés no sigui repercutida en la resta de peatges”, diu el conseller Jordi Baiget, que recorda que si això passa “seria un segon greuge per a la competitivitat de les empreses connectades a menys de 30 kV”.

Tot i que el conseller no indica en la carta el cost que pot tenir per a les empreses catalanes el canvi de tarificació, cinc patronals -la Cecot, la Federació Empresarial del Metall, la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona, Texfor-Confederació de la Indústria Tèxtil i la Unió Patronal Metal·lúrgica- el xifren en uns 200 milions d’euros.

Aquestes organitzacions empresarials denuncien que la decisió del canvi de tarifa és “únicament de caràcter polític” i que “afecta la competitivitat de les empreses i atempta directament contra la unitat de mercat, tan reclamada per les forces polítiques al Congrés”. L’acord PP-PNB, segons aquestes organitzacions, beneficiarà empreses ubicades bàsicament al País Basc (790 en total), però també algunes de Navarra (42), Castella i Lleó (33), Cantàbria (17), Astúries (11) i Andalusia (357).

Soria ja va fer una rebaixa

A més, plou sobre mullat. La rebaixa per als clients elèctrics de 30 a 35kV no és la primera. L’anterior ministre d’Indústria i Energia, José Manuel Soria, ja va fer el primer pas per aquesta discriminació quan el dia de Sant Esteve del 2014 publicava una ordre ministerial al Butlletí Oficial de l’Estat per la qual es creava la tarifa 6.1B. Llavors el secretari d’estat d’Energia era Alberto Nadal, el germà de l’actual ministre, Álvaro Nadal.

La creació d’aquesta tarifa és la que va portar la primera gran rebaixa elèctrica per a les empreses basques, la majoria connectades a 35kV. Suposava una baixada aproximada del 5% dels peatges, i d’un 15% en el rebut de la llum.

LES CLAUS

1. Per què les xarxes elèctriques són diferents?

Perquè històricament venen d’empreses locals. A Catalunya la xarxa de distribució la va fer pràcticament (no tota) l’antiga Fecsa, ara Endesa. Per això, la majoria de la mitjana tensió és de 25 quilovolts (kV). Al País Basc l’elèctrica dominant era Iberdrola, que la va fer de 35 kV.

2. Què és el que han pactat el PP i el PNB?

Dins de l’acord de pressupostos, els dos partit han arribat a l’acord de suprimir a partir de l’any 2018 la tarifa 6.1B, la que paguen els clients de mitjana tensió amb subministrament d’entre 30 i 36 kV. Aquests clients passaran a la següent tarifa, la 6.2, que és molt més barata, gairebé la meitat de preu.

3. Per què és un greuge per a les empreses catalanes?

Perquè com que estan a la xarxa de 25 kV, la majoria de les petites i mitjanes empreses catalanes no poden fer el salt a la tarifa 6.2, que és la més barata, i és queden en la 6.1A, que ja era més cara que l’actual 6.1B (de 30 a 36kV), però no hi havia tanta diferència com la que hi ha amb la tarifa 6.2.

4. Qui patirà aquest greuge comparatiu?

Segons les patronals catalanes són 5.800 empreses les que estan connectades a la xarxa de 25 kV i no podran fer el salt de tarifa. D’aquestes empreses, un 56,5% del total, és a dir, 3.277, són a Catalunya. Això tindrà un sobrecost de 200 milions per a les empreses catalanes, segons les patronals.

5. Qui es beneficia del canvi?

El canvi de grup de tarifa beneficiarà, amb una rebaixa energètica que els farà guanyar competitivitat, empreses ubicades bàsicament al País Basc (790 en total), però també algunes empreses de Navarra (42), Castella i Lleó (33), Cantàbria (17), Astúries (11) i Andalusia (357).

“No ens deixaven posar una jaqueta tot i el fred”: les queixes de les hostesses del Godó

El patrocinador, Schweppes, es defensa assegurant que va enviar jaquetes quan va veure les baixes temperatures i dient que no sabia que les noies estaven malaltes

Una de les hostesses del torneig Open Banc Sabadell de tenis que es va disputar la setmana passada, Raquel Muñoz, ha denunciat aquest dilluns al matí al programa ‘El matí de Catalunya Ràdio’ les condicions en què ha hagut de treballar. I és que, segons la noia, l’agència que la va contractar per vestir-se amb el nom del patrocinador, Schweppes, la va obligar a dur roba d’estiu, tot i que durant la setmana passada les temperatures van baixar força a Barcelona. “Treballàvem en unes condicions que et feien tremolar, contra la teva salud i contra la teva dignitat, directament. No ens deixaven posar jaqueta tot i el fred”, ha comentat.

Mostra la imatge al Twitter

Ella és una de les vuit noies que feien de paraigüeres dels tenistes. “La nostra tasca era passejar-nos en vestidet curtet com qui passeja en ple agost per la Rambla”, ha explicat, i ha afegit: “Jo i les meves companyes estàvem gairebé cada nit amb febre. Cada nit malaltes, amb febre i migranyes. Treballàvem contra la nostra salut i la nostra dignitat”. Les vuit noies que feien de paraigüeres havien de treballar durant “tres hores” (mentre duraven els partits) i només podien posar-se una jaqueta per sobre quan estaven “assegudes al banc”. “El públic anava abrigat i nosaltres havíem d’anar en faldilla i màniga curta”, indica.

Segons explica, quan van demanar de posar-se una jaqueta els van dir que no, perquè si no, no es veia bé la marca del patrocinador, Schweppes. “Ens van esbroncar perquè ens vam posar una tovallola per sobre dels peus perquè feia molt de fred. Vam haver de demanar perdó“, conclou.

Dissabte vam demanar sisplau que ens donessin unes mitges“, ha explicat de nou Muñoz aquest dimarts a ‘El matí de Catalunya Ràdio’. “Van fer partits de nit i ens va arribar una jaqueta negra, però va arribar després d’uns dies de feina”, ha afegit, i ha comentat que “les altres agències van saber cuidar les seves hostesses i, quan van veure que hi havia aquestes baixes temperatures, els van canviar el vestuari i van passar al d’hivern”.

Sobre el fet que l’empresa diu que els van habilitar una zona per descansar, Muñoz ha volgut explicar com dinaven i on descansaven entre els partits. “Quan vaig veure aquesta informació vaig trucar a les meves companyes i rèiem. És com veure una novel·la de ficció. Ens estan fent treure informació que no volíem treure. No teníem ni on dinar, dinàvem en un parc del costat. Quan va començar a ploure ens van posar una taula i unes cadires de plàstic en un magatzem que era una carpa blanca on entrava el fred igual, però almenys no teníem el cul a terra“, ha recordat, i sobre el descans ha dit: “Per descansar estàvem igual, en una carpa similar”.

“Ens enviaven fotos nostres amb jaquetes durant el piloteig dels tenistes dient que això no s’havia de tornar a repetir”

RAQUEL MUÑOZHOSTESSA DEL GODÓ

Schweppes apunta que “les persones contractades coneixien perfectament que el seu treball es desenvoluparia a l’aire lliure” i diu que se’ls va “recomanar que portessin roba tèrmica sota el polo groc”. “En cap moment ningú dels contractats va informar estar malalt”, asseguren, fet que Muñoz contradiu: “L’agència estava al cas. Jo avisava la meva agència i ells ho sabien, perquè ens enviaven fotos nostres amb jaquetes durant el piloteig dels tenistes dient que això no s’havia de tornar a repetir. A més, jo directament vaig parlar amb la gent de Schweppes i veien el fred que passàvem”. A més, diu que una noia “va caure malalta els primers dies i algú la va substituir en qüestió d’hores, i els últims dies en va caure una altra”.

L’agència, Toté Vignau, després que sortís la informació a Catalunya Ràdio, va trucar a Muñoz i li va assegurar que no la contractarien més. “Em van demanar explicacions, em van dir que no creien que s’ho mereixessin i que no hi tornaria a treballar, amb ells“.

La justícia prohibeix contractar becaris per fer feines estructurals

La Inspecció de Treball no pot intervenir perquè no són “relacions laborals”

La feina d’un becari, sigui remunerada o no, no pot substituir la pròpia d’una categoria professional. O dit d’una altra manera: les empreses no poden contractar becaris per fer una feina que correspondria a un treballador de plantilla. Aquesta és la conclusió a la qual va arribar el Tribunal Suprem el 2005 i que després la justícia ha reiterat en diverses sentències arreu d’Espanya.

A la resolució, el Suprem remarca que “les tasques encomanades a un becari han d’estar en consonància amb la finalitat de la beca, i si no és així, i les tasques que se li ordena realitzar integren les funcions pròpies d’una categoria professional, la relació entre les parts haurà de ser laboral”. En aquesta mateixa sentència, el tribunal precisa que el problema rau en la valoració que es fa de la prestació del becari.

“Dins dels convenis regulats, que es fan amb els centres de formació, l’empresa no està obligada a remunerar el becari perquè, de fet, no està contractat”, explica Enric Juez, advocat expert en dret laboral de Foz Associats, que afegeix: “El problema sorgeix quan, dins d’aquest buit legal, les empreses se n’aprofiten”. “Un becari no hauria d’entrar a la roda de treball i mà d’obra barata, però el sistema ho permet i les empreses se n’aprofiten”, denuncia Irene Ortiz, coordinadora d’Acció Jove de CCOO de Catalunya.

El debat s’ha reobert després de les declaracions del cuiner Jordi Cruz en una entrevista al diari El Confidencial. El xef, guardonat amb una estrella Michelin, defensava que els estudiants en pràctiques del seu restaurant no cobren i que si ho fessin el local no seria rendible. Els sindicats, en canvi, defensen -com les sentències judicials- que si la relació excedeix el marc purament formatiu les companyies haurien de remunerar els estudiants. “Si, encara que s’estigui formant i aprenent, el becari en qüestió genera un benefici o una productivitat per a l’empresa, aleshores hauria de cobrar”, argumenta Ortiz.

Becaris i contractes de formació

Amb el marc legal actual, però, els drets i les obligacions dels candidats i les empreses queden desdibuixats. Els experts remarquen les diferents tipologies de contractes per evitar confusions. Segons Juez, els convenis de pràctiques tenen com a objectiu que una part de la formació se substitueixi per la integració laboral dels estudiants en una empresa. “En aquest cas l’empresa no tria el seu candidat i tampoc paga les cotitzacions a la Seguretat Social, és el centre educatiu qui se’n fa càrrec; legalment, l’empresa no està obligada a res”, explica l’advocat.

Els contractes de formació -que va impulsar l’última reforma laboral del Partit Popular- funcionen diferent. En aquest cas la relació és directament entre empresa i candidat i “es tracta d’una relació purament laboral, que inclou elements formatius que sí que estan regulats”, matisa Juez, que afegeix: “En aquest cas no és que l’empresa s’aprofiti d’un becari, és que directament aprofita aquests contractes per tenir plantilla a un cost baix”. “Això de pagar amb formació acaba sent xauxa, i els estudiants no tenen ni tan sols tutors visibles que els controlin”, assegura Ortiz.

La patronal també defensa els límits i ha sortit al pas de les declaracions de Cruz. El president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, va dir ahir que les empreses no haurien d’intentar “eliminar costos laborals” a través dels becaris.Els límits, però, són difícils de controlar. Quan la relació entre estudiant i empresa forma part d’un conveni, la Inspecció de Treball no té potestat per fer inspeccions de les condicions de treball dels becaris, perquè, tècnicament, no es tracta d’una relació laboral. “En els casos de contractes de formació, on sí que poden entrar, vigilen que la feina s’adigui al curs de formació”, conclou Juez.