Si la jornada continuada és superior a 6 hores s’ha d’establir un període mínim de 15 minuts de descans (segons l’article 34 de l’Estatut dels Treballadors). S’hi regula que entre el final d’una jornada i el començament de la següent hauran de passar 12 hores. La jornada partida és l’opció més habitual i en ella s’estableix una interrupció al migdia d’una o més hores per menjar.
Tot i que la taxa d’ocupació femenina ha experimentat un “augment progressiu” a Espanya, segueixen sent les dones “les que més assumeixen la cura familiar informal dels fills i familiars dependents”, segons recull l’informe ‘La Conciliació de la vida laboral i familiar en Espanya ‘publicat per l’ONG’ Save The Children ‘.
Segons les dades recollides l’any 2014 per l’Institut de la Dona dependent del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, de les 31.435 excedències per fills aquell any, un total de 29.554 van ser demanades per dones i només 1.881 van ser sol·licitades per homes.
L’Estatut dels Treballadors preveu un ús fraccionat d’excedències per cada fill fins que compleixi els 3 anys. És a dir, es pot demanar primer quatre mesos i després quatre més, segons la conveniència del treballador. Es pot anar prorrogant o es pot reincorporar-se al treball i després tornar a demanar-la.
Però al tractar-se d’un permís no retribuït “impedeix a moltes famílies fer ús d’ell o afavoreix que siguin les dones les que ho sol·liciten”
Espanya: 16 setmanes de baixa per maternitat
Actualment, el permís de maternitat a Espanya és de 16 setmanes (quatre mesos) i el de paternitat de 15 dies (2 setmanes). “La protecció durant l’embaràs i el període de lactància està justificada per raons de salut, però la conciliació afecta tant a dones com a homes, i ha de tenir en compte les necessitats i drets dels infants”, denuncia l’ONG, que demana ampliar el permís de maternitat a 24 setmanes.
La baixa maternal d’Espanya està entre les menors d’Europa i es troba molt allunyada del permís mig a la UE27 (28 setmanes). Després d’ella es troben Malta i Alemanya (14 setmanes), Finlàndia, Bèlgica i Eslovènia (15 setmanes).
També cal destacar que, a causa de la falta de facilitats per conciliar la vida laboral amb la familiar, es veu afectada la quantitat de fills que es desitjaria tenir. En el cas de tenir-los, 2 de cada 3 enquestats en l’informe de l’Institut de Política Familiar, demanen que la baixa de maternitat hauria de durar entre 5 mesos i un any, i només 1 de cada 10 pensa que hauria de ser d’entre 13 mesos i dos anys.
No obstant això, la solució demandada és que, quan es tenen fills petits, la millor opció, en la dona, és el treball a temps parcial o fins i tot no treballar. Una cosa que, segons l’Institut, dista molt de la realitat ja que 6 de cada 10 dones han tingut jornada completa quan els seus fills han estat menors, i tan sols 1 de cada 8 han tingut jornada a temps parcial (el 13%).
L’entitat denuncia que a Espanya existeix l’anomenat ‘mobbing maternal’, una “xacra” laboral que impedeix que moltes dones puguin tenir fills al perillar el seu lloc de treball.
Segons les dades del Baròmetre Cisneros (2009), el 18% de les treballadores embarassades pateix pressions per la seva empresa a causa de la seva maternitat, el 16% de les treballadores són assetjades per reclamar els drets que per maternitat els correspon i prop del 25% de les treballadores embarassades d’entre 18 i 25 anys acaben sent acomiadades (aquest última dada segons les xifres de la Fundació Padrina).
Conciliació cada vegada més defectuosa
Segons l’informe publicat el desembre de 2015 per l’Institut de Política Familiar, la conciliació laboral i familiar a Espanya és cada vegada “més defectuosa” a causa de la incorporació dels dos cònjuges al mercat de treball i l’allargament dels horaris laborals.
En aquest informe, més de la meitat dels enquestats considera que, amb la incorporació de la dona al mercat laboral, es veuen perjudicats els fills menors a càrrec. Sobretot, quan aquesta té una jornada laboral completa.
Pel que fa a l’extensió de les hores de treball, 8 de cada 10 persones consideren que els horaris són “molt estrictes i que haurien de ser més flexibles”. A més, asseguren que els horaris de sortida “afecten negativament a la conciliació”.
Segons dades publicades el 2014 per l’OCDE, Espanya treballa una mitjana de 1.689 hores a l’any, per sobre d’Alemanya (1.371), Holanda (1.425) o Dinamarca (1.438). A més, els treballadors espanyols només poden dedicar 3,3 hores de mitjana a la llar i a la família, sent les dones (amb 4,29 hores) les que dediquen més temps, gairebé el doble de temps que dediquen els homes (2,32 hores), segons xifres extretes per l’IPF.
No obstant això, els espanyols gaudeixen de 30 dies de vacances, la major xifra registrada a Europa al costat de països com França, Alemanya, Suècia, Itàlia i Finlàndia, entre d’altres, segons l’informe publicat el 2015 per ‘Vacation deprivation’ per Expedia.
Un de cada 9 treballadors tenen flexibilitat horària
Així mateix i pel que fa a la flexibilitat horària, tan sols 1 de cada 9 espanyols (el 11,9%) té horari flexible, el que fa que Espanya sigui, juntament amb Portugal, el país de la UE28 amb menys flexibilitat laboral. El nombre de persones que s’acull a la jornada parcial a Espanya (15,9%) està per sota de la mitjana europea (20,4%) i “molt per sota” de gairebé tots els països de la UE-15.
D’altra banda, la pràctica totalitat dels ocupats (92%) no fan servir mai el teletreball, el que situa Espanya també per sota de la mitjana de la UE28 (13,5%). Mentre hi ha bastants països de la UE28 on 1 de cada 4 persones té teletreball, a Espanya és d’1 cada 14 persones.
Suècia: jornada laboral de 6 hores
Recentment diverses empreses públiques sueques van aprovar un règim de jornada laboral de sis hores, una mesura que fins llavors i segons diversos directius, permet que els empleats siguin més productius i que hi hagi menys baixes laborals. A Suècia, no així com a Espanya, s’entén que qui treballa més enllà de les cinc de la tarda no sap organitzar-se o no és eficient i és mirat amb recel.
A més, els països nòrdics van ser els primers a portar a la pràctica els permisos parentals tant per a pares com per a mares. Aquests permisos es denominen “segurs” parentals i persegueixen ser un suport financer tant a llarg com a curt termini.
Així, per a les parelles que acaben de tenir un fill, l’assegurança a Suècia reemplaça al seu antic salari i se’ls garanteix a cada un dels pares el retorn al mercat de treball després del permís. Aquest ‘segur’ dura 16 mesos (480 dies) amb una prestació del 80% del salari dels 390 primers dies, mentre que els 90 dies darrers es remuneren segons una quantia fixa garantida igual per a tothom.
No obstant això, els permisos parentals són obligatoris per a les dones i opcionals per als homes. Mentre el 100% de les dones assumeixen l’assegurança parental quan són mares durant 400 dies del permís, el 43% dels pares només els utilitzen durant 90 dies.
D’altra banda, si un pare no falta a la feina per la malaltia del seu fill, “els seus companys el miren malament”. A Suècia existeix l’anomenat ‘VAB’, dret que tenen els pares a tenir cura dels seus fills quan estan malalts i pot durar un màxim de 4 mesos per any.
