Arxiu de la categoria: Formació i Orientació Laboral

Multes de fins a 6.250 € a les empreses sense registre horari

La normativa és obligatòria per a totes les companyies encara que la plantilla no faci hores extres

Tot i que hi ha molts sectors en què els empleats ja fitxen, com l’industrial i l’administració pública, hi ha una part important d’empreses que encara han de fer els deures que va posar el govern de Pedro Sánchez, via decret llei, el 8 de març passat. “Paradoxalment, la majoria són companyies que han optat per la flexibilitat horària i laboral”, apunta la sòcia del despatx d’advocats Cuatrecasas Lara Vivas, que afegeix que és “difícil” compatibilitzar mesures de flexibilització laboral amb el sistema de fitxar.

Vivas explica que el debat de registrar la jornada dels treballadors ha estat damunt la taula de tribunals, Inspecció de Treball i sindicats des del 2015. Tant l’advocada de Cuatrecasas com el professor de dret laboral de la UOC Pere Vidal recorden, amb tot, que el treballador pot fer fins a 80 hores extres remunerades a l’any. “Excedir aquest temps és il·legal”, deixen clar. Els dos advocats desgranen les novetats d’aquest decret llei.

Quan entra en vigor el decret llei?

Ha d’estar vigent a partir del 12 de maig, just dos mesos després de la publicació del decret llei al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). La diputació permanent del Congrés -ho haurien de fer les Corts, però estan dissoltes- el convalidarà aquest dimecres. Si no convalidés la llei, el registre horari no s’arribaria a aplicar.

Com han de crear el registre les empreses?

La primera cosa és analitzar, urgentment, els tipus de treballadors i la tipologia de feines que desenvolupen: quants són a l’oficina, quants viatgen constantment o fan visites, quants fan teletreball… Paral·lelament, s’ha de negociar i acordar amb els empleats la manera de fitxar.

Sense hores extres també cal tenir registre?

Sí, el decret llei deixa clar que el deure de l’empresa, sense excepcions, és “garantir el registre diari de jornada” de cada treballador, deixant constància de l’hora d’inici i d’acabament.

Què passa si el registre no està vigent el 12 de maig?

Segons Vivas, l’empresa s’enfrontaria a una “sanció greu” que pot anar dels 626 euros fins als 6.250 depenent del nombre de treballadors que tingui la companyia o del seu volum de negoci, entre més aspectes.

Com s’ha de fer aquest registre?

“El decret llei diu que és obligatori tenir el registre però no com s’ha de fer”, expliquen els advocats. El primer que s’ha de tenir clar, segons Vivas, és que no ser present a l’edifici no vol dir que un empleat no treballi, perquè hi ha professions, com per exemple la de comercial o la de visitador mèdic, en què gairebé no es passa per l’oficina. A causa d’aquesta diversitat, cada empresa ha de buscar el seu sistema, que prèviament haurà negociat amb els treballadors. “Probablement hi haurà més d’un sistema en una mateixa companyia perquè hi ha diferents tipologies de feina”, assegura el professor de la UOC. Entre aquests hi pot haver, per exemple, un registre en un full que firmi el treballador, o bé una aplicació mòbil o una empremta digital.

Ha de complir amb la protecció de dades?

Sí, les dades d’entrada i de sortida estan protegides per la llei de protecció de dades i, per tant, la companyia ha d’informar els treballadors de l’ús que es farà d’aquestes dades i amb quina finalitat es recullen. A més, sempre han d’estar a disposició de l’empleat, el comitè d’empresa i Inspecció de Treball.

Qui ha de fer el registre dels empleats d’ETTs?

Les empreses de treball temporal s’haurien de posar d’acord amb la companyia que té cedit el seu treballador per veure quina de les dues se n’encarrega. En cas d’incompliment, la responsabilitat seria de l’ETT.

Quant de temps s’han  de guardar els registres?

El període de conservació és de quatre anys. El que no determina la nova llei és amb quina periodicitat s’ha de fer el registre: diària, setmanal o mensual. “La cosa habitual és que sigui diari”, apunta Vivas.

Quines conseqüències té si es detecten hores extres?

El primer que ha de fer la companyia és informar el treballador i el comitè d’empresa de la situació. A partir d’aquí, l’empresa té dues opcions: compensar les hores extres amb dies de descans i sempre dins els quatre mesos següents de quan s’han fet, o pagar a l’empleat aquestes hores incloent-les a la nòmina i sempre tenint en compte que el límit d’hores extres per treballador a l’any és de 80.

“Un cop entri en vigor la llei, s’haurà de veure com respira Inspecció de Treball, perquè la normativa és molt oberta”, insisteix el professor en dret laboral de la Universitat Oberta de Catalunya.

Tres de cada diez contratos fijos firmados en 2018 fueron a tiempo parcial

DREAMSTIMEEXPANSION

Expansión – 201/01/2019

El 30% de los contratos fijos firmados en 2018 tenía jornada parcial, en un año en el que la contratación indefinida ha registrado la cifra más alta de la serie histórica, con un total de 2,28 millones de contratos, que suponen un incremento del 18,44% con respecto a 2017.

De acuerdo con los últimos datos publicados por el Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE), el 58,5% de la contratación indefinida se hizo a tiempo completo y el 11,3% fue para empleados fijos discontinuos.

La contratación total acumulada en el conjunto de 2018 ha alcanzado la cifra de 22,29 millones, un dato que también bate récord, tras superar en más de dos millones la cifra obtenida en 2017, cuando se registraron 20,2 millones de contratos.

De todos los contratos firmados en 2018, 20,01 millones fueron temporales y representaron el 89,75% del total, mientras que los 2,28 millones restantes, el 10,25%, fueron indefinidos.

El análisis de los datos del SEPE refleja que el año 2018 se volvió a caracterizar, no solo por la prevalencia de la temporalidad de los contratos, sino también por su corta duración, ya que entre enero y diciembre casi el 40% de los contratos firmados (8,5 millones) tuvieron una duración de un mes o menos.

En este sentido, el sector servicios es el que más acumula contratos de una duración de un mes o menos, con un porcentaje que roza el 30% del total (6,5 millones), que es reflejo de las condiciones laborales que han caracterizado a este sector en los últimos años.

El sector servicios es también el que acumula mayor contratación en general, con 15,6 millones de contratos firmados en 2018, lo que supone el 70,3% de todas las contrataciones del año.

A los servicios le siguen de lejos la agricultura y la pesca, con 3 millones de contrataciones, la industria (2,2 millones) y la construcción (1,2 millones).

Durante 2018 fueron las empresas más pequeñas, de hasta 25 trabajadores, las que más contratos realizaron, con 10,7 millones (el 48% de todas las contrataciones), tanto temporales (9,4 millones) como indefinidos (1,3 millones).

En cuanto al nivel de estudios, la mayor concentración de contratos la reunió el colectivo con estudios secundarios (12 millones), seguidos de los que tienen estudios primarios (5,8 millones), los que no tienen estudios (1,5 millones) y los titulados en segundo o tercer ciclo universitario -licenciados, graduados con máster o doctores- (1,2 millones).

Sin embargo, de estos datos se puede extraer que solo el 5,6% de los contratos firmados por los trabajadores sin estudios fueron indefinidos, mientras que este porcentaje se eleva al 20,5% para los titulados en segundo o tercer ciclo universitario.

Por edad, los menores de 30 años suscribieron el 35,6% de los contratos totales; los trabajadores entre 30 y 44 años, el 39,3%; los de entre 45 y 55 años, el 18,4%; y los mayores de 55 años, el 6,7%.

El grupo de edad con mayor contratación, aquellos de entre 30 y 44 años, también concentró el mayor número de contratos indefinidos.

Los sindicatos han advertido de que, a pesar de los buenos datos de paro y afiliación registrados a cierre de año, este alto número de contratos es consecuencia de la elevada rotación laboral y de la reducción de la duración media de los contratos.

Por este motivo, tanto CCOO como UGT insisten en seguir negociando en la mesa de diálogo social con patronal y Gobierno para modificar aspectos centrales de la reforma laboral de 2012, como la prevalencia del convenio sectorial sobre el de empresa, la ultraactividad o la subcontratación.

El Gobierno reforma la cotización de las trabajadoras del hogar

El Ejecutivo introdujo en diciembre una modificación hacia un sistema por tramos según ingresos que no ha contentado a parte del colectivo

El Periodico – Gabriel Ubieto 19/01/2019

Una mujer trabajando como personal de limpieza.

Una mujer trabajando como personal de limpieza. / EL PERIÓDICO (ARCHIVO)

El empleo doméstico está regulado por un real decreto ley aprobado en el 2012 y que el PSOE modificó en su último Consejo de Ministros del 2018. Con el decreto del PP, a las trabajadoras del hogar se les suspendía el derecho a paro y se les calculaba la pensión bajo criterios diferentes a los del resto de asalariados hasta el 2024. El PSOE avanzó esa fecha al 2021 e introdujo un sistema de nueve tramos de cotización según los ingresos.

Esta reforma que no ha contentado a parte del colectivo, tal como expresaron 42 organizaciones de toda España a través de un manifiesto. En este texto, las trabajadoras del hogar advierten que la reforma provocará un aumento de ingresos sin declarar. Por un lado, consideran demasiado elevada la base mínima para cotizar (206 euros) y, por el otro, el sistema de tramos incentiva a que se declaren ingresos inferiores a los reales para tributar menos.

Otra medida que sí puede contentar al colectivo es el aumento del 60% en la inversión en dependencia que contemplan los Presupuestos Generales del Estado, pendientes de conseguir los necesarios apoyos parlamentarios. Ello dotaría de más recursos a las familias para costear dentro de la legalidad los servicios de estas profesionales.

Els salaris deixen de ser l’ascensor cap a la classe mitjana

La precarietat laboral fa que el treball ja no tingui l’efecte redistributiu del passat

El treball està perdent la seva funció d’ascensor social. Només una de cada tres famílies pot arribar als nivells de renda de la classe mitjana a través del sou, molt per sota de la mitjana europea, segons es desprèn de l’informe de desigualtat a Espanya d’Oxfam Intermón.

Segons l’informe, “la disminució del pes dels salaris en l’economia és una de les principals causes de l’augment de la desigualtat i de l’exagerada proporció de persones treballadores pobres”. Espanya és el quart país amb més desigualtats econòmiques de la Unió Europea, i la tendència indica que aquestes diferències es consoliden els últims anys: entre el 2013 i el 2016, mentre que el 10% de les cases més pobres incrementaven la renda un 3,8%, l’augment en el 10% de les més riques era del 18,8%.

Així com a Espanya només un 33% de les persones accedeixen a la classe mitjana gràcies al sou, a Suècia -que és a l’altre extrem- les rendes del treball situen en la classe mitjana quasi la meitat de la població. “El mercat laboral espanyol genera molta menys classe mitjana que la resta” de països desenvolupats, conclou l’informe. Per a Oxfam, la classe mitjana la formen les persones amb uns ingressos que estan entre 30 punts per sobre i 30 punts per sota de la renda mitjana.

De fet, el 13,1% dels treballadors espanyols viuen per sota del llindar de la pobresa, una dada que situa Espanya a la cua de la UE: només Romania i Grècia presenten xifres pitjors en aquest àmbit.

Les causes d’aquesta incapacitat del treball per funcionar com a ascensor social s’expliquen, segons Oxfam Intermón, per la caiguda de sous i per la precarització de les feines, que va augmentar amb l’esclat de la crisi i es va accelerar encara més amb l’aprovació de la reforma laboral del 2012. En aquest sentit, el text destaca que, el 2017, el salari mitjà real -aplicant-hi l’efecte de la inflació- va baixar un 1,8%.

Quant a la precarietat, la temporalitat hi juga un paper essencial, segons Oxfam Intermón. La proporció de població activa amb un contracte indefinit i a jornada completa no arriba a la meitat. Això vol dir que més del 50% dels empleats treballen menys de vuit hores diàries, tenen una feina temporal o totes dues coses alhora. “Moltes de les retribucions baixes es deuen al fet que les persones no només guanyen pocs diners per hora, sinó que a més treballen menys hores de les que voldrien”, diu l’estudi. La durada mitjana dels contractes, ara de 49 dies, era de 72 dies abans de la crisi.

L’informe també assenyala com a causa de la disminució del pes dels sous en l’economia “els canvis en la indústria” que, des dels anys 70, han reduït “progressivament el nombre d’operaris i persones empleades” en el sector manufacturer. Aquesta mena d’empleats tenien “més drets laborals i una bona capacitat de negociació col·lectiva”, per la qual cosa “aconseguien salaris més alts”. A més, en els anys de creixement econòmic previs a la crisi, els tipus de feines que es van crear van ser, preeminentment, de baixa qualificació i, per tant, de menys retribució, centrades en sectors de productivitat baixa o basats en l’economia especulativa, com ara la construcció.

Ajudes socials ineficients

Les transferències públiques -subsidis, beques i pensions- tampoc compleixen la funció de redistribuir la riquesa de les rendes més altes a les més baixes. Espanya és el vuitè país de la Unió Europea amb les transferències públiques més ineficients per desigualtats, perquè només disminueixen un 24% la pobresa. És a dir, les ajudes socials a Espanya només treuen de la pobresa menys d’una de cada quatre persones. La mitjana europea és del 33% i en països com Finlàndia, Dinamarca i Irlanda és superior al 50%.

A escala de desigualtat, aquestes dades es tradueixen en el fet que les transferències públiques només redueixen un 32% la desigualtat -mesurada amb l’índex de Gini-, mentre que al conjunt de la UE la rebaixa és del 40,3% i a Suècia, que encapçala el rànquing, és del 52,2%. D’acord amb Oxfam Intermón, la principal raó de la cronificació de la desigualtat és la poca despesa pública dedicada a política social.

Impostos poc progressius

“Durant la crisi hi va haver una disminució de recursos tributaris a Espanya molt més marcada que en altres països de l’entorn europeu”, diu l’informe. Tot i ser molt inferior a la dels veïns europeus, la pressió fiscal a Espanya va tocar fons el 2009, però s’ha recuperat amb diferències de recaptació respecte als nivells anteriors a l’inici de la recessió. En particular, ha augmentat el pes de l’impost sobre el valor afegit (IVA) respecte al total recaptat, mentre que les aportacions de l’impost de societats han caigut.

L’IVA, com la resta de taxes que graven el consum, té un efecte regressiu; és a dir, transfereix la riquesa de les rendes més baixes a les més altes, al contrari que els impostos directes com l’IRPF i el de societats. El 2007, l’impost que paguen les empreses aportava un de cada cinc euros que arribaven a les arques públiques a través de la recaptació. Deu anys més tard només era un de cada deu. En canvi, l’IVA va passar del 27,8% de la recaptació al 32,8% en el mateix període.

Treball advoca per retardar un any l’edat real de jubilació el 2048

Granado aposta per buscar “fórmules més flexibles”

El Periodico – Rosa María Sánchez – 11/01/2019

Treball advoca per retardar un any l'edat real de jubilació el 2048

MIGUEL LORENZO

El Ministeri de Treball coincideix amb la proposta de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) d’adoptar mesures que permetin retardar l’edat efectiva de jubilació (actualment en 62,7 anys) perquè s’acosti progressivament a l’edat legal (65 anys i 8 mesos). En concret, l’Airef planteja “retardar l’edat efectiva de jubilació un any”. El 2027 es preveu que l’edat real assoleixi els 64,5 anys davant una edat legal que llavors serà de 67 anys. Segons l’Airef, començar a adoptar mesures ara perquè el 2048 l’edat efectiva augmenti fins als 65,5 anys, permetria una contenció de la despesa en pensions d’entre 0,4 i 1,2 punts de PIB el 2048, així com una lleugera millora de la prestació.

Amb caràcter general, el secretari d’Estat de la Seguretat Social, Octavio Granado, ha valorat aquest divendres com a “raonables i molt moderades” les propostes formulades per l’Airef, difoses aquest dimecres. “És necessari continuar augmentant l’edat real de jubilació”, ha dit Granado mentre ha descartat elevar l’edat legal, que en l’actualitat se situa en 65 anys i 8 mesos (67 anys a partir del 2027). “Hem d’aconseguir que es retardi l’edat real, buscant fórmules més flexibles”, perquè s’aconsegueixi aquest objectiu, segons Granado.

El sindicat majoritari dels funcionaris de l’Estat avisa els empleats públics que han d’acatar la Constitució si no volen perdre la feina

El president del CSIF, Miguel Borra, recorda als funcionaris que si reben una ordre il·legal han de denunciar-ho. També nega que la Generalitat pugui absorbir els treballadors de l’Estat a Catalunya en cas de desconnexió

El president del sindicat del Centre Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), Miguel Borra, ha demanat aclariments a la Generalitat arran de la informació que publica ‘El País’ sobre la llei de transitorietat que estableix, entre altres coses, que els funcionaris de l’administració general de l’Estat passaran automàticament a dependre de la Generalitat en cas de desconnexió. “ Això és impossible“, ha afirmat Borra, després de reunir-se amb el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. per abordar la situació dels funcionaris en el marc del Procés. El CSIF és el sindicat majoritari dels funcionaris de l’administració general de l’Estat i el passat dia 10 ja es va reunir amb la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, per la mateixa qüestió.
Segons Borra, del contingut de la reunió es desprèn que Millo i el CSIF mantenen la mateixa posició amb relació a com reaccionar a la llei de transitorietat jurídica. Borra ha avisat que en cas que els funcionaris cometin accions il·legals s’hi juguen el sou i la feina perquè han d’actuar d’acord amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la Constitució. “Si complissin amb alguna ordre il·legal cometrien una infracció i podrien perdre el seu nomenament”, ha assegurat en declaracions als mitjans de comunicació a la seu de la delegació del govern espanyol a Barcelona. Ha recordat que la llei reconeix com a “falta molt greu” no acatar la Constitució.
Borra ha recordat als funcionaris que es recomana seguir un protocol d’actuació en cas que detectin il·legalitats. Ha parlat de tres accions en cas que interpretin que se’ls ha donat una ordre que contradiu la llei: demanar una inspecció a la conselleria corresponent, posar els fets en coneixement de la fiscalia i avisar el mateix sindicat.
Concretament, en relació al que disposa l’esborrany de la llei de transitorietat publicat pel diari ‘El País’, Borra ha assegurat que no és possible que un personal laboral passi a dependre d’un altre ocupador diferent, ja que no està reconegut en l’ordenament jurídic. I que, en aquest sentit, tant Millo com Sáenz de Santamaría, els han assegurat que cap funcionari quedarà “desemparat”. “[Des del govern espanyol] Ens transmeten un missatge de tranquil·litat”, ha afirmat el president del sindicat.

“No ens deixaven posar una jaqueta tot i el fred”: les queixes de les hostesses del Godó

El patrocinador, Schweppes, es defensa assegurant que va enviar jaquetes quan va veure les baixes temperatures i dient que no sabia que les noies estaven malaltes

Una de les hostesses del torneig Open Banc Sabadell de tenis que es va disputar la setmana passada, Raquel Muñoz, ha denunciat aquest dilluns al matí al programa ‘El matí de Catalunya Ràdio’ les condicions en què ha hagut de treballar. I és que, segons la noia, l’agència que la va contractar per vestir-se amb el nom del patrocinador, Schweppes, la va obligar a dur roba d’estiu, tot i que durant la setmana passada les temperatures van baixar força a Barcelona. “Treballàvem en unes condicions que et feien tremolar, contra la teva salud i contra la teva dignitat, directament. No ens deixaven posar jaqueta tot i el fred”, ha comentat.

Mostra la imatge al Twitter

Ella és una de les vuit noies que feien de paraigüeres dels tenistes. “La nostra tasca era passejar-nos en vestidet curtet com qui passeja en ple agost per la Rambla”, ha explicat, i ha afegit: “Jo i les meves companyes estàvem gairebé cada nit amb febre. Cada nit malaltes, amb febre i migranyes. Treballàvem contra la nostra salut i la nostra dignitat”. Les vuit noies que feien de paraigüeres havien de treballar durant “tres hores” (mentre duraven els partits) i només podien posar-se una jaqueta per sobre quan estaven “assegudes al banc”. “El públic anava abrigat i nosaltres havíem d’anar en faldilla i màniga curta”, indica.

Segons explica, quan van demanar de posar-se una jaqueta els van dir que no, perquè si no, no es veia bé la marca del patrocinador, Schweppes. “Ens van esbroncar perquè ens vam posar una tovallola per sobre dels peus perquè feia molt de fred. Vam haver de demanar perdó“, conclou.

Dissabte vam demanar sisplau que ens donessin unes mitges“, ha explicat de nou Muñoz aquest dimarts a ‘El matí de Catalunya Ràdio’. “Van fer partits de nit i ens va arribar una jaqueta negra, però va arribar després d’uns dies de feina”, ha afegit, i ha comentat que “les altres agències van saber cuidar les seves hostesses i, quan van veure que hi havia aquestes baixes temperatures, els van canviar el vestuari i van passar al d’hivern”.

Sobre el fet que l’empresa diu que els van habilitar una zona per descansar, Muñoz ha volgut explicar com dinaven i on descansaven entre els partits. “Quan vaig veure aquesta informació vaig trucar a les meves companyes i rèiem. És com veure una novel·la de ficció. Ens estan fent treure informació que no volíem treure. No teníem ni on dinar, dinàvem en un parc del costat. Quan va començar a ploure ens van posar una taula i unes cadires de plàstic en un magatzem que era una carpa blanca on entrava el fred igual, però almenys no teníem el cul a terra“, ha recordat, i sobre el descans ha dit: “Per descansar estàvem igual, en una carpa similar”.

“Ens enviaven fotos nostres amb jaquetes durant el piloteig dels tenistes dient que això no s’havia de tornar a repetir”

RAQUEL MUÑOZHOSTESSA DEL GODÓ

Schweppes apunta que “les persones contractades coneixien perfectament que el seu treball es desenvoluparia a l’aire lliure” i diu que se’ls va “recomanar que portessin roba tèrmica sota el polo groc”. “En cap moment ningú dels contractats va informar estar malalt”, asseguren, fet que Muñoz contradiu: “L’agència estava al cas. Jo avisava la meva agència i ells ho sabien, perquè ens enviaven fotos nostres amb jaquetes durant el piloteig dels tenistes dient que això no s’havia de tornar a repetir. A més, jo directament vaig parlar amb la gent de Schweppes i veien el fred que passàvem”. A més, diu que una noia “va caure malalta els primers dies i algú la va substituir en qüestió d’hores, i els últims dies en va caure una altra”.

L’agència, Toté Vignau, després que sortís la informació a Catalunya Ràdio, va trucar a Muñoz i li va assegurar que no la contractarien més. “Em van demanar explicacions, em van dir que no creien que s’ho mereixessin i que no hi tornaria a treballar, amb ells“.

La justícia prohibeix contractar becaris per fer feines estructurals

La Inspecció de Treball no pot intervenir perquè no són “relacions laborals”

La feina d’un becari, sigui remunerada o no, no pot substituir la pròpia d’una categoria professional. O dit d’una altra manera: les empreses no poden contractar becaris per fer una feina que correspondria a un treballador de plantilla. Aquesta és la conclusió a la qual va arribar el Tribunal Suprem el 2005 i que després la justícia ha reiterat en diverses sentències arreu d’Espanya.

A la resolució, el Suprem remarca que “les tasques encomanades a un becari han d’estar en consonància amb la finalitat de la beca, i si no és així, i les tasques que se li ordena realitzar integren les funcions pròpies d’una categoria professional, la relació entre les parts haurà de ser laboral”. En aquesta mateixa sentència, el tribunal precisa que el problema rau en la valoració que es fa de la prestació del becari.

“Dins dels convenis regulats, que es fan amb els centres de formació, l’empresa no està obligada a remunerar el becari perquè, de fet, no està contractat”, explica Enric Juez, advocat expert en dret laboral de Foz Associats, que afegeix: “El problema sorgeix quan, dins d’aquest buit legal, les empreses se n’aprofiten”. “Un becari no hauria d’entrar a la roda de treball i mà d’obra barata, però el sistema ho permet i les empreses se n’aprofiten”, denuncia Irene Ortiz, coordinadora d’Acció Jove de CCOO de Catalunya.

El debat s’ha reobert després de les declaracions del cuiner Jordi Cruz en una entrevista al diari El Confidencial. El xef, guardonat amb una estrella Michelin, defensava que els estudiants en pràctiques del seu restaurant no cobren i que si ho fessin el local no seria rendible. Els sindicats, en canvi, defensen -com les sentències judicials- que si la relació excedeix el marc purament formatiu les companyies haurien de remunerar els estudiants. “Si, encara que s’estigui formant i aprenent, el becari en qüestió genera un benefici o una productivitat per a l’empresa, aleshores hauria de cobrar”, argumenta Ortiz.

Becaris i contractes de formació

Amb el marc legal actual, però, els drets i les obligacions dels candidats i les empreses queden desdibuixats. Els experts remarquen les diferents tipologies de contractes per evitar confusions. Segons Juez, els convenis de pràctiques tenen com a objectiu que una part de la formació se substitueixi per la integració laboral dels estudiants en una empresa. “En aquest cas l’empresa no tria el seu candidat i tampoc paga les cotitzacions a la Seguretat Social, és el centre educatiu qui se’n fa càrrec; legalment, l’empresa no està obligada a res”, explica l’advocat.

Els contractes de formació -que va impulsar l’última reforma laboral del Partit Popular- funcionen diferent. En aquest cas la relació és directament entre empresa i candidat i “es tracta d’una relació purament laboral, que inclou elements formatius que sí que estan regulats”, matisa Juez, que afegeix: “En aquest cas no és que l’empresa s’aprofiti d’un becari, és que directament aprofita aquests contractes per tenir plantilla a un cost baix”. “Això de pagar amb formació acaba sent xauxa, i els estudiants no tenen ni tan sols tutors visibles que els controlin”, assegura Ortiz.

La patronal també defensa els límits i ha sortit al pas de les declaracions de Cruz. El president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, va dir ahir que les empreses no haurien d’intentar “eliminar costos laborals” a través dels becaris.Els límits, però, són difícils de controlar. Quan la relació entre estudiant i empresa forma part d’un conveni, la Inspecció de Treball no té potestat per fer inspeccions de les condicions de treball dels becaris, perquè, tècnicament, no es tracta d’una relació laboral. “En els casos de contractes de formació, on sí que poden entrar, vigilen que la feina s’adigui al curs de formació”, conclou Juez.

El nou tàndem sindical espavila l’1 de Maig demanant sous més alts

Javier Pacheco i Camil Ros s’estrenen plegats com a líders de CCOO i UGT

Aquest dilluns ha estat el primer cop que tots dos es trobaven a la manifestació com a màxims responsables dels dos grans sindicats catalans. Ros va debutar l’any passat, però Pacheco està al capdavant de CCOO des de fa només unes setmanes. Els seus predecessors, Josep Maria Àlvarez i Joan Carles Gallego, hi havien coincidit en set ocasions, però no els havia passat que el furor fotogràfic dels admiradors retardés fins a 12 minuts l’inici de la marxa, com avui.

Aquest nou tàndem ha donat impuls a una cita que porta anys en serveis mínims per la seva condició de festiu (agreujada ahir per un pont), l’esclat primaveral i una certa pèrdua de poder de convocatòria dels sindicats. Tots dos han mostrat sintonia i un discurs coordinat. Ros ha destacat que la jornada està centrada en “la recuperació dels salaris” i ha recordat que “la millora de l’economia s’ha traslladat als beneficis empresarials, però no als sous dels treballadors”. Pacheco anunciava una “ofensiva pels drets dels treballadors” i denunciava que “el creixement econòmic no ha arribat a les seves butxaques”.

La manifestació ha reunit polítics com la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, o la consellera de Treball, Dolors Bassa, que han reclamat que totes les competències en matèria laboral siguin catalanes; dirigents d’ERC com Marta Rovira o Joan Tardà; del PSC, com Miquel Iceta, o l’alcalde accidental de Barcelona, Gerardo Pisarello.

Disfresses de William Wallace

A Madrid, els líders estatals de CCOO i UGT elevaven el to i advertien als empresaris d’un “calvari” si no apugen els sous dels treballadors, en una manifestació que ha estat molt marcada pels crits contra la “corrupció pornogràfica” que va denunciar  Àlvarez, líder d’UGT.

La de Barcelona, sense deixar de ser modesta, ha estat la més seguida de les últimes edicions (amb 5.000 manifestants, segons la Guàrdia Urbana). Les percussions hi han ajudat, com la ‘performance’ dels joves de CCOO que s’han presentat a la cita disfressats a la manera del William Wallace a ‘Braveheart’.

A la marxa hi reclamava els seus drets laborals l’Aitor, de 27 anys. “Amb aquest govern els drets no són segurs enlloc; no ens regalaran res i els hem de reclamar al carrer”, feia. L’Elena, amb samarreta de Podem, de 34 anys i treballadora de teleassistència, anava més enllà: “Que els de dalt guanyin menys, els de baix més i que no hi hagi propietat privada”. La Yolanda, administrativa de 53 anys, lamentava que “actualment la gent no té llibertat de queixar-se al seu lloc de treball”.

El Xavi, educador social de 41 anys, no ocultava una certa decepció per l’escàs èxit de convocatòria i feia anar la vista enrere: “Estem reivindicant coses que els nostres pares havien guanyat fa 40 anys”, deia. “Això parla de l’Estat on vivim, de l’estat d’aquí i el d’allà, que la reforma laboral la va voltar CiU”, afegia.

El José, paleta jubilat, recorria la manifestació amb una bandera comunista amb l’efígie de Lenin. “Reclamem un món millor per a tots els pobles; la lluita continua mentre existeixi el capitalisme”, deia. I llançava un avís: “El feixisme ha après molt, està fort i malauradament ja no existeix la Unió Soviètica”.

Amazon crea en Barcelona un centro europeo de servicio a pymes con 500 personas

La multinacional pondrá en marcha en centro antes del verano con 100 empleadosAmazon crea en Barcelona un centro europeo de servicio a pymes con 500 personas

Amazon recientemente presentó sus planes del edificio emblemático que compró en la calle Rosselló de Barcelona (Xavier Gómez)
La Vanguardia – 06/03/2017

 

Amazon ha anunciado hoy la creación en Barcelona de un centro de apoyo a las pymes que operan a través de su marketplace, que dará servicio al sur de Europa y que empleará a 500 personas en el plazo de tres años. La selección de los primeros cien empleados ya está en marcha, y el centro deberá empezar a operar antes del verano.La ubicación no se ha anunciado aún oficialmente, pero fuentes del mercado inmobiliario indicaron hace unos días que la multinacional se ha interesado por un edificio de 13.000 m2, propiedad del grupo Castellví, en el distrito del 22@.

Se trata de la cuarta apuesta por Barcelona que Amazon realiza en menos de un año: la de mayor envergadura es el gran centro logístico que construye en el Prat, de 60.000m2, que entrará en funcionamiento en otoño. Además, en Castellbisbal ya funciona un centro logístico también para el sur de Europa, y en el centro de Barcelona abrió en verano un centro de distribución urbano. Amazon, que abrió su filial española a finales de 2011, tiene en Madrid un centro logístico en San Fernando de Henares y otro en el centro de la ciudad. Además, Amazon tiene desde hace año y medio un Tech Hub en Madrid, un centro de desarrollo de software con más de 100 ingenieros. En total, actualmente emplea a más de mil personas fijas, señala la empresa.

Las pymes españolas exportaron en 2016 productos por valor de más de 200 millones de euros

El servicio de marketplace ofrece a empresas de todo tipo vender sus productos a través de la plataforma de comercio electrónico de Amazon, pero sin pasar por los almacenes de la multinacional. La compañía de Seattle asegura que en 2016 las pymes españolas que venden sus productos a través de Amazon Marketplace exportaron por valor de más de 200 millones de euros. Amazon ya tiene tres centros de soporte a pymes -les llama seller support hubs– para el mercado europeo, que están ubicados en Irlanda, Alemania y Sudáfrica.

Fuentes de la compañía explican que dado que en España e Italia el servicio de marketplace se inició más tarde y está creciendo rápidamente, se ha decidido crear un centro de apoyo específico para las pymes de España, Francia e Italia. Para la ubicación se ha decidido Barcelona, pero se estudió también las opciones de París, Milán o Roma.

Barcelona  gusta a Amazon por su facilidad para  atraer talento internacional
Barcelona gusta a Amazon por su facilidad para atraer talento internacional (Xavier Gómez)

A favor de Barcelona ha influido, explican en Amazon, la capacidad de la ciudad para atraer talento internacional, y el hecho de que ya haya una comunidad importante de italianos y franceses. Los perfiles demandados para cubrir estos 500 puestos de trabajos serán técnicos, multilingües y con experiencia internacional.

“Barcelona es la sede ideal para nuestro nuevo Hub. Se trata de una ciudad que cuenta con la combinación de una red de profesionales internacionales de reconocido talento y con un tejido de pymes, emprendedores y start-ups especialmente dinámico e innovador”, afirma François Nuyts, vicepresidente y director general de Amazon.es y Amazon.it.