Arxiu de la categoria: Formació i Orientació Laboral

L’Estat promet mobilitzar 72.000 M€ del fons europeu antipandèmia abans del 2023

 

L’executiu vol que es creïn 800.000 llocs de treball a través del pla de recuperació econòmica

ara.catEl president del govern espanyol, Pedro Sánchez, durant la presentació aquest dimecres del pla de recuperació econòmica

Abans que a Brussel·les s’hagi esclarit com i quan s’obrirà l’aixeta dels fons europeus andipandèmia, el govern espanyol ha promès aquest dimecres que abans del 2023 haurà “mobilitzat” 72.000 milions d’euros dels 140.000 milions que té assignats del fons comú pactat pels líders europeus abans de vacances.  D’aquests 72.000 milions, el govern espanyol preveu avançar-ne 27.000 milions l’any que ve a través dels pressupostos generals de l’Estat.

La xifra dels 72.000 milions no l’ha triada l’executiu espanyol per casualitat. El paquet europeu de 750.000 milions d’euros que es va pactar abans de vacances d’estiu a dures penes a Brussel·les, està compost a través de transferències directes (és a dir subvencions europees) i de crèdits barats. La porció espanyola d’aquest macropastís és d’un total de 140.000 milions (72.700 en transferències i 66.300 en préstecs). El que ha fet aquest dimecres Sánchez, en una comapreixença sense preguntes, és anunciar només la porció d’ajuts directes que li corresponen sense parlar dels crèdits, que assegura que gastarà més endevant, entre 2024 i 2026.  Per això, ha afirmat que 59.000 milions provenen del mecanisme de recuperació i 12.400 del conegut com a React-EU, una nova branca dels tradicionals fons de cohesió europeus.  Sánchez ha pres totes aquestes xifres i a partir d’aquí ha anunciat un seguit de projectes i inversions gens concretes que encara han d’aconseguir el vist-i-plau de Brussel·les.

“El món ha canviat i hem d’accelerar la modernització del país si volem guanyar el futur”, ha defensat Sánchez durant la presentació. En un acte a la Moncloa amb connexió telemàtica tant dels ministres com dels diferents representats de la societat civil, el president espanyol ha detallat els eixos del programa de recuperació, alineats amb els objectius europeus, que giraran entorn de la transformació ecològica i digital, la igualtat de gènere i la cohesió social i territorial. D’aquestes quatre potes, la de la transformació ecològica rebrà un 37% dels 72.000 milions d’euros (el mínim que fixa Brussel·les), mentre que l’eix de la transició digital un 33%, entre totes dues gairebé el 70% dels 72.000 milions.

La resta de diners es repartiran entre els programes destinats a la igualtat de gènere i a la cohesió social i territorial. Amb tot, l’executiu té previst que aquesta primera injecció de capital permeti generar 800.000 llocs de treball fins al 2023. “El pla de recuperació es basa en un principi innovador”, ha defensat Sánchez, que ha subratllat que preveu un “efecte multiplicador” que permeti incrementar 2,5 punts percentuals el PIB cada any.

Deu polítiques motores

Durant la presentació, Sánchez ha desgranat alguns dels objectius i mesures dels quatre eixos principals per als tres anys vinents. Pel que fa a la transició verda i energètica, el govern té previst desplegar fins a 250.000 cotxes elèctrics i arribar als 100.000 punts de recàrrega a tot l’Estat. “Volem que sigui una transformació a gran escala”, ha defensat Sánchez. El pla també recull assolir un sistema 100% renovable l’any 2050, així com la rehabilitació de fins a 500.000 habitatges per fer-los més sostenibles energèticament.

“La situació del covid-19 ha impulsat el desplegament de la digitalització”, ha apuntat Sánchez. En aquest sentit, algunes de les mesures avançades pel govern en matèria digital inclouen garantir la cobertura 5G al 75% del territori l’any 2023, impulsar la formació digital de 150.000 treballadors públics i desplegar programes de digitalització per a 2,5 milions de petites i mitjanes empreses. Finalment, en relació amb els programes d’igualtat de gènere i cohesió social i territorial, Sánchez ha anunciat la creació de 65.000 places d’educació infantil, així com 1.400 unitats noves d’atenció personal a l’alumnat més vulnerable.

Els experts avisen sobre els fons europeus: “Faltaran projectes”

Amb tot, Sánchez ha enumerat 10 prioritats o “polítiques motores” que recull el pla de recuperació i el repartiment concret dels 72.000 milions d’euros que algunes absorbiran. Les polítiques que rebran més recursos seran aquelles dirigides a la protecció de l’ecosistema (12%), a la modernització de la indústria i el turisme (17%), a l’educació i la formació contínua (18%), així com un pacte per la ciència que buscarà impulsar la recerca i la innovació (17%). La resta de prioritats seran l’agenda rural i la lluita contra la despoblació, la transició energètica, la modernització de les administracions públiques, el desenvolupament de l’esport i la cultura, un millor desplegament dels serveis d’atenció a les persones grans i la millora de l’eficiència de la despesa pública.

Amb tot, les respostes al pla de reconstrucció no s’han fet esperar i els sindicats ja hi han dit la seva. Des de la UGT, el seu secretari general, Pepe Álvarez, ha titllat “d’insuficient” la proposta de creació de fins a 800.000 llocs de treball. Al seu torn, des de CCOO, tot i que abracen el pla, han apuntat que “és molt genèric”, mentre que han demanat que “abordi més la fiscalitat”.

Sota la lupa europea

Tots els grans ‘eixos’ presentats per Sánchez són també les grans consignes vingudes des de Brussel·les. Però la lletra petita és que tot plegat ha de ser avaluat pels funcionaris de la Comissió Europea i, fins i tot, per la resta de governs europeus que podrien aturar l’aprovació de certs plans si no ho veuen clar. I hi ha condicions. Unes condicions que s’estan encara negociant, perquè són una de les espines de l’acord. D’entrada aquesta setmana els ministres van acordar ressaltar que els fons europeus han d’anar lligats a les recomanacions macroecnòmiques i fiscals que venen des de Brussel·les, une exigències ara més flexibles però que sempre fan referències a la “sostenibilitat financera” i, fins i tot, del sistema de pensions. Espanya pressiona per alleugerir aquestes condicions però ho té difícil davant les posicions de països com Alemanya o els Països Baixos.

Tot aquest gran esboç de pla de reformes ha de ser presentat a partir del 15 d’octubre a Brussel·les, però hi ha temps fins al 30 d’abril per aprovar-ho perquè el cert és que el fons antipandèmia encara no ha vist la llum. La seva tramitació està bloquejada per traves diverses i Brussel·les encara no ha pogut emetre el deute necessari per repartir els diners. La versió més optimista espera que els diners comencin a arribar “a finals de la primera meitat del 2021”, però entre tots aquests anuncis, Sánchez no hi ha fet menció.

Els ajuts europeus antipandèmia no arribaran fins a l’estiu que ve

 

 

El 87% de les grans empreses incompleixen la Llei d’Igualtat

6 de cada 10 companyies espanyoles no compten amb cap dona directiva

En ple segle XXI, els homes continuen dominant el món empresarial. Ni l’existència d’una Llei d’Igualtat que estableix que les grans empreses han de tenir almenys un 40% de dones als consells d’administració ha servit per aconseguir la paritat en la direcció de les companyies. Les xifres són poc encoratjadores: el 87% de les grans empreses no compleixen la Llei d’Igualtat, segons un estudi d’Informa D&B.

La norma estipula que les societats haurien d’arribar a un equilibri entre homes i dones -per equilibri s’entén entre el 40% i el 60% de persones de cada sexe- als seus consells d’administració. Les empreses que compleixen amb prou feines són el 12,8%. La llei del 2007 també obliga les companyies de més de 250 treballadors a elaborar plans d’igualtat que afavoreixin l’accés de les dones als càrrecs directius. Però l’obligació serveix de poc. La taxa de conselleres a les empreses de més de 250 treballadors només és del 13%. A les companyies amb menys empleats, la taxa s’eleva al 19%, lluny encara de la paritat.

“La llei gairebé no ha tingut impacte, sobretot pel seu caràcter voluntari”, apunta l’autora de l’informe, Nathalie Gianese. Informa D&B elabora anualment el mateix estudi des del 2008, i Gianese constata que algunes xifres “amb prou feines” han canviat els últims 12 anys. “Els resultats posen en evidència la poca eficàcia de la llei. El problema és que no hi ha sancions en cas d’incompliment”, insisteix.

Empreses cotitzades

La llei es va actualitzar el 2019 i amplia l’obligació de fer plans d’igualtat a les empreses amb més de 50 treballadors, però en realitat són les companyies més grans les que menys dones directives tenen. Per posar un exemple, les sis empreses catalanes de l’Íbex-35 -Naturgy, CaixaBank, Cellnex, Grifols, Banc Sabadell i Colonial- estan dirigides per homes. No hi ha cap dona presidenta, vicepresidenta o consellera delegada. On hi ha dones és als consells d’administració, però només CaixaBank i Cellnex s’apropen a la quota del 40%.

En qualsevol cas, l’estudi demostra que el percentatge de dones als consells d’administració de les empreses espanyoles de l’Íbex-35 ha augmentat considerablement els últims anys, i ha passat del 3,3% el 2005 al 23,1% el 2018. “No s’ha de veure la foto fixa, s’ha de veure l’evolució. Crec que estem avançant molt ràpid en igualtat”, assegura la directora general de CEOE Campus, María Teresa Gómez Condado. Algunes xifres, però, desmunten l’optimisme de la patronal: un 63,3% de les empreses grans i mitjanes no compten encara amb cap dona al seu comitè de direcció.

A Catalunya les dones dirigint grans empreses també són una minoria. Inka Guixà (Barcelona, 1981) és la directora general de La Farga, una companyia familiar dedicada a la metal·lúrgica que fabrica i comercialitza coure i que factura al voltant de 1.000 milions d’euros anuals. Guixà creu que no hi ha prou dones al capdavant de les empreses per diversos factors però principalment perquè falten mesures de conciliació familiar i perquè socialment són les dones les que renuncien a la carrera professional quan són mares. “Quan una parella té fills, qui normalment abaixa el pistó és la dona”, lamenta. “Si volem que tant els homes com les dones puguem tenir èxit en la vida professional i personal, hem de canviar coses profundes en la nostra societat”, afegeix Guixà, que a més d’empresària és mare de tres fills.

Almenys 43 persones moren en un incendi en una fàbrica a l’Índia

La policia deté el propietari de la fàbrica, on es produïen bolsos de dona

El foc ha començat a dos quarts de sis del matí per raons que encara es desconeixen, però es creu que un curtcircuit en podria haver estat la causa. “És el segon pitjor incendi de la història de Nova Delhi”, ha assegurat Atul Garg, el cap de bombers de la capital índia, que s’ha queixat de la dificultat que han tingut per sufocar el foc perquè la fàbrica se situava en un barri de carrerons estrets i on la xarxa elèctrica és un eixam de cables que pengen pel mig de la via pública. Precisament per això, només un únic camió dels bombers ha pogut accedir fins al lloc de l’incendi i ha calgut més d’una hora per extingir-lo. A l’interior de la fàbrica, els bombers han trobat almenys 50 persones que estaven inconscients a causa de la inhalació del fum. “Era molt fosc, a dins”, ha detallat un dels bombers per explicar la dificultat per localitzar les víctimes.

Confusió sobre les indemnitzacions

“Tinc presents a tots aquells que han perdut els seus éssers estimats”, ha escrit a Twitter el primer ministre indi, Narendra Modi, que també ha titllat d'”extremadament horrible” l’ocorregut i ha assegurat que s’oferirà ajut a les víctimes. De fet, des del compte de Twitter de la seva oficina s’ha detallat que el govern pagarà 200.000 rupies (2.540 euros) als familiars de les víctimes mortals, i 50.000 (630 euros) als dels ferits.

En canvi, el cap del govern de Delhi, Arvind Kejriwal, ha anunciat en una visita al lloc dels fets que es concedirà “una indemnització d’un milió de rupies [12.680 euros] a les famílies dels que han mort, i 100.000 rupies [1.270 euros] als ferits greus”. Sobre el que sí que hi ha consens entre les autoritats índies, però, és que cal obrir una investigació sobre els fets.

Trabajo ya ha multado a un centenar de empresas por el registro horario

Los inspectores han puesto sanciones por 113.000 euros en los seis primeros meses de la ley

Trabajo ya ha multado a un centenar de empresas por el registro horario
La nueva normativa sobre control horario entró en vigor el pasado mes de mayo (Xavier Cervera)
La Vanguardia 

El Ministerio de Trabajo publicó este martes su primer balance de la aplicación de la nueva normativa sobre el registro obligatorio de la jornada , que tanta polvareda levantó hace unos meses. Entre mayo y octubre, los inspectores de Trabajo abrieron 2.000 expedientes relacionados en exclusiva con la implantación y aplicación de un sistema diario para controlar cuántas horas trabaja la plantilla. Hasta ahora, la Inspección de Trabajo ha finalizado medio millar de ellos. De los expedientes concluidos, 107 han acabado con una sanción. Es decir, han sido multadas el 20% de las empresas inspeccionadas sólo por su sistema para fichar.

Al tiempo, otros 189 expedientes han venido acompañados de un requerimiento para subsanar situaciones irregulares. De no hacerlo, la empresa inspeccionada se arriesga a recibir una sanción. Hasta el momento, las infracciones por procedimientos de la Inspección relacionados con el registro horario ascienden a 113.000 euros. Por lo que, de media, a las empresas infractoras se les reclaman unos 1.000 euros de multa. El régimen sancionador de la ley oscila entre los 626 y los 6.250 euros .

En el 2020 se pondrá en marcha una campaña específica sobre el control de la jornada laboral

Cuando la nueva norma entró en vigor en mayo, las organizaciones de inspectores ya mostraron su convencimiento de que su efecto, más que en el volumen de las multas, se iba a reflejar a la larga en la reducción de las horas trabajadas que ni se pagan ni se cotizan .

La ley obliga a los empresarios a llevar un registro diario de la jornada de todos sus trabajadores, mediante un sistema fiable y que no se pueda manipular. Una información que ha de estar a disposición de cada asalariado y de los representantes de los trabajadores. La medida, aprobada por el departamento que comanda –ahora en funciones– Magdalena Valerio, busca contribuir a que se reduzca el fraude en la contratación a tiempo parcial y en la realización de horas extras que ni se pagan ni se compensan con descanso. Se trata de abusos en el mercado laboral que engordan la economía sumergida, merman las arcas de la Seguridad Social, además de ser una práctica de competencia desleal. Tal y como recoge la última EPA, entre julio y septiembre pasado se realizaron casi 5,4 millones de horas extras a la semana, de las que 2,2 millones no estaban remuneradas.

Dos trabajadores en una oficina
Dos trabajadores en una oficina (EP)

Según los datos facilitados este martes por el Ministerio de Trabajo, Migraciones y Seguridad Social, todas las actuaciones relacionadas con el tiempo de trabajo del último semestre se han saldado con 5.363 expedientes de la Inspección de Trabajo, lo que supone casi un 4% de incremento con respecto a los seis meses anteriores. Además, el balance del ministerio destaca que se han impuesto infracciones al 18,3% de las empresas inspeccionadas. En total, las infracciones reclamadas a las empresas ascienden a 1,26 millones de euros (1,15 millones por expedientes sobre tiempo de trabajo y 113.000 por el registro de jornada).

Asimismo, el ministerio ha anunciado que en el 2020, la Inspección de Trabajo pondrá en marcha, en coordinación con las comunidades autónomas una campaña específica de control del registro de jornada.

Registro

Dudas entre los empresarios

La generalización del registro horario suscitó muchas consultas por parte de los empresarios y discusiones sobre cómo implantarlo en la práctica. El primer elemento por decidir es el sistema de registro, que se debe negociar con los trabajadores. Aunque las empresas sólo están obligadas a recoger la hora en que empieza y acaba la jornada diaria de todos sus empleados, una de las cuestiones más controvertidas ha sido también cómo computar las pausas para estirar las piernas o fumar. Este tipo de aclaraciones deben acordarse con los trabajadores y trasladarse al convenio colectivo.

La norma establece que toda la información sobre la contabilidad de la jornada diaria se conserve durante cuatro años y “ha de estar y permanecer físicamente” en cada centro de trabajo o ser accesible desde allí. Ante el desconcierto de las primeras semanas, Trabajo aseguró que serían benévolos en los primeros compases de la aplicación de la ley. Hace ya tiempo que esa manga ancha acabó.

Tenemos que enseñar a nuestros hijos a manejar su economía

Hoy 7 de octubre, se celebra el Día de la Educación Financiera, una jornada para concienciar de la importancia que tiene conocer los conceptos financieros que utilizan los medios de comunicación y las entidades crediticias.


Tenemos que enseñar a nuestros hijos a manejar su economía
Hoy lunes 7 de octubre, es el Día de la Educación Financiera, una iniciativa que cumple su quinta edición y que en España está auspiciada por la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV) y por el propio Banco de España (Fuente: Banco Santander)
REDACCIÓN

Cualquiera que haya firmado alguna vez una hipoteca, haya solicitado un crédito o haya realizado un trámite común en una oficina bancaria se habrá encontrado con que no todo lo que escucha, lee o firma le resulta de fácil comprensión. Ese, precisamente ese, sería el objetivo último de lo que conocemos como educación financiera. Una disciplina de la que antes nunca se hablaba y que ahora está de plena actualidad. Una materia que debería servir para que cualquier persona entienda de qué le hablan cuando, por ejemplo, solicita un crédito; para que comprenda de qué depende la concesión o no de una hipoteca o cuáles son las obligaciones que contrae al firmarla, entre otras situaciones cotidianas

Es tan relevante el asunto que hasta tiene un Día de celebración en el calendario y ya se sabe que hasta que alguien no declara una fecha como día internacional de lo que sea, ese algo no asciende a la máxima categoría de las cosas realmente importantes en la vida.

Y es que hoy lunes 7 de octubre, es el Día de la Educación Financiera, una iniciativa que cumple su quinta edición y que en España está auspiciada por la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV) y por el propio Banco de España, y que cuenta con la participación activa de las más importantes entidades crediticias del país.

El programa de actividades preparadas para celebrar el día en el que todos deberíamos saber algo más de finanzas y de dinero es completísimo y se puede conocer al detalle en la página web habilitada para la ocasión, educacionfinanciera.es. Nos encontramos con citas en muchísimas ciudades españolas que van desde multitud de charlas y talleres, hasta concursos de dibujo infantil pasando por jornadas de ping pong en la calle, ciclos de cine sobre finanzas, carreras solidarias o el Torneo Nacional de Debate Económico en Bachillerato. Un muestrario de actividades con un único objetivo: que cada día entendamos algo más del lenguaje financiero que nos rodea por los cuatro costados.

Los programas de actividades tienen un objetivo: que cada día entendamos algo más del lenguaje financiero que nos rodea por los cuatro costados

Esta educación en materia económica es el paso previo e imprescindible para conseguir la verdadera inclusión financiera, uno de los ejes de actuación de entidades como Banco Santander y motivo por el cual –entre otros- ha sido recientemente reconocido como el Banco más sostenible del Mundo según el Dow Jones Sustainability World Index. Para la entidad española, la inclusión financiera es clave para reducir la pobreza, aumentar la prosperidad y contribuir a siete de los 17 Objetivos de Desarrollo Sostenible marcados por Naciones Unidas. La educación financiera y el acceso a productos y servicios a medida tienen un gran impacto en la mejora de las condiciones de vida de las comunidades desfavorecidas, fomentando el tejido económico, empoderando a las personas e impulsado el progreso personal y profesional, la inversión en educación y en salud.

Por este motivo, más de 360.000 personas se beneficiaron el pasado año 2018 de los programas de educación financiera que Banco Santander desarrolla en los distintos países en los que opera. Estos programas suponen la plasmación de una política importantísima para el Santander, que trabaja en tres ejes fundamentales en materia de inclusión financiera como banco responsable. En primer lugar, el acceso, a través de las tecnologías digitales, como por ejemplo la app Superdigital en Brasil, Chile y México.

En segundo lugar, la financiación, con la concesión de microcréditos, especialmente a emprendedores sociales con rentas bajas y la aportación de soluciones financieras para personas o familias en dificultades económicas. Y, por último, la resiliencia, mejorando el conocimiento financiero de las personas, al enseñarles a utilizar los servicios de forma eficiente y generarles mayor confianza para facilitar la toma de decisiones.

Una de las principales apuestas de Banco Santander en España, en materia de educación financiera ha sido, sin duda, el programa Finanzas para Mortales. Y su éxito no ha quedado reducido al ámbito interno de la entidad, sino que el año pasado recibió el premio a la Mejor Iniciativa en los Premios Finanzas para Todos 2018, patrocinados por el Banco de España y la Comisión Nacional del Mercado de Valores.

Una de las principales apuestas de Banco Santander en España, en materia de educación financiera ha sido, sin duda, el programa Finanzas para Mortales

Finanzas para Mortales, programa promovido por Banco Santander, la Universidad de Cantabria, Santander Financial Institute (SanFi) y UCEIF, forma a los jóvenes y a grupos en riesgo de exclusión en los conceptos básicos de las finanzas para ayudarles en su día a día. En 2018, se celebraron 1.105 sesiones presenciales con más de 25.000 participantes y más de 28.900 horas de formación, con el apoyo de 900 voluntarios del Santander, entre empleados activos, prejubilados y jubilados.

Pero la importancia preeminente que Banco Santander otorga a la educación y la inclusión financiera no se reducen al ámbito nacional. Por ejemplo, en Reino Unido se desarrollan actividades como el Scam Avoidance School, jornadas públicas y gratuitas para concienciar e informar a las personas más vulnerables, como los mayores, sobre cómo pueden protegerse frente a los fraudes.

Otro caso es el de Brasil donde, a través del programa Escola, empleados y familiares del Santander llevan a cabo iniciativas de educación financiera en escuelas públicas; o la Red de Educadores financieros en Argentina, formada por empleados voluntarios que imparten talleres de educación financiera a adolescentes, niños, emprendedores y madres. También destaca la puesta en marcha de portales web con vídeos, herramientas, cursos y juegos educativos en esta materia, entre otras muchas iniciativas.

Conocer cada día algo nuevo en materia financiera y económica nos convierte en personas más libres y más conscientes, en individuos más preparados para tomar decisiones sobre nuestras finanzas personales y, a su vez, construir entre todos un futuro mejor y de progreso.

“A la feina m’exploten i necessito explicar-ho”

Ara.cat – ELISABET ESCRICHE – 26/05/2019

Mierda Jobs i Trabajos Ruineros s’han convertit en espais on els joves denuncien la seva precarietat laboral

“A la feina m’exploten  i necessito explicar-ho” / LAURA MAGALLÓN
“Feina de cambrera. Soc un noi turc de 32 anys i nacionalitat espanyola. Tinc diversos negocis de restauració. Busco una noia responsable per a un local de Madrid i que, a més, sigui la meva companya sentimental. Ha de ser llatina de menys de 30 anys. Tindrà contracte laboral i un sou de 1.100 euros bruts al mes. Assumeixo les despeses d’habitatge i alimentació. Si no compliu els requisits, abstingueu-vos de trucar”. Tipa de veure anuncis com aquest (o encara pitjors) mentre buscava feina de periodisme, l’Alejandra de la Fuente va decidir crear un perfil a Twitter, Mierda Jobs, per visibilitzar la precarietat laboral que pateixen els joves. La seva missió és clara: “Aquí us deixem les millors feines de merda que podeu arribar a trobar”, resumeix el perfil. En només vuit mesos ja té prop de 37.000 seguidors, una resposta que va sorprendre De la Fuente, que ha continuat sent víctima d’aquesta precarietat que tant denuncia. Després de treballar a mitja jornada de recepcionista i d’encadenar quatre contractes de pràctiques en empreses periodístiques, ara, amb 24 anys, és administrativa en una empresa privada on cobra mil euros al mes.

Abans de publicar qualsevol oferta laboral, l’Alejandra contrasta que sigui certa comprovant que el perfil de la persona que l’hi envia és real o que la feina oferta existeix. “Si no n’estic segura, truco directament a l’empresa”, explica. Després de llegir centenars d’ofertes, n’hi ha dues menes que la continuen sorprenent molt: d’una banda, les de particulars que tenen sous precaris i que per necessitat contracten treballadors (com ara cangurs o cuidadors) en condicions encara més precàries; i de l’altra, les que busquen dones. “En moltes, però moltes, trobes un component sexual al darrere”, insisteix.

A qui no ha agradat la iniciativa és a les empreses. Algunes grans companyies, quan l’Alejandra publica un dels seus anuncis es posen en contacte amb ella i es justifiquen amb excuses com “en les condicions salarials hi falta un zero” o “el sou publicat és només orientatiu”. “Mai admeten que exploten els treballadors”, assegura. Alguns van un pas més enllà i l’amenacen. “Un director d’una agència de màrqueting em va dir que me’n penediria i que em denunciaria”, recorda. De moment, però, no ha rebut cap citació judicial.

Mentre Mierda Jobs dona a conèixer les ofertes laborals precàries, hi ha un altre perfil, Trabajos Ruineros, que denuncia a través d’Instagram les condicions laborals de gent que ja està treballant: “Porto un mes en un restaurant japonès. Cobro menys de 5 euros l’hora. L’horari que faré el sé el mateix dia i depèn de les reserves que tingui el restaurant. Un dia puc treballar tres hores al migdia i tres més al vespre, o directament cap. M’he de pagar de la butxaca la vestimenta de cambrer i les sabates. De les propines no en veig ni un euro, i de contracte laboral, tampoc”.

Darrere d’aquesta xarxa social hi ha dues joves que volen mantenir l’anonimat. La carta de presentació és igual d’explícita que la de Mierda Jobs: “Contrainformació, autodefensa i suport mutu laboral basat en experiències reals i anònimes”. El perfil també porta vuit mesos a la xarxa preferida per les influencers i té més de 26.000 seguidors. En aquest cas es publica el nom de l’empresa on treballa l’empleat i a quina ciutat és. Les responsables del perfil editen els textos que els envien els afectats per missatge directe o via correu electrònic i n’eliminen els noms de persones o la informació sensible. Hi ha empreses que surten només puntualment i n’hi ha que ja acumulen desenes de queixes, sobretot les del sector serveis, entre les quals hi ha conegudes cadenes de supermercats, de cosmètica o cafeteries.

Els joves de menys de 35 anys cobren una mitjana de 15.166 euros bruts a l’any, segons l’INE. Tot i que l’objectiu inicial era denunciar la precarietat laboral dels joves, l’experiència d’aquests vuit mesos els ha demostrat que és un problema que també afecta altres treballadors, sobretot els més grans. “Necessitem compartir la nostra frustració”, diu De la Fuente mentre continua buscant una feina digna de periodista.

“Tinc 16 anys i vull treballar”

Només hi ha dues assignatures relacionades amb la inserció laboral dels joves i una de les dues és al batxillerat

“Al sistema educatiu no hi ha cap mena de formació dedicada a la inserció laboral”, lamenta l’Anais Díaz, una jove de 18 anys que considera necessària una assignatura a l’ESO en què s’aprengui a fer un bon currículum, a afrontar una entrevista de feina o en què s’ensenyi com funciona el món empresarial i quins són els diferents tipus de contractes. “Tens 16 i 18 anys i no saps què signes”, denuncia Díaz.

L’Anais, de Barcelona, va decidir estudiar un grau mitjà d’auxiliar d’infermeria sense saber què li agradava exactament: “Jo no tenia res clar -assegura-. L’educació hauria de fer-te reflexionar sobre qui ets i on vols arribar”. Comenta que la història es repeteix amb la majoria de joves fins a arribar al batxillerat o a la universitat: “Una amiga ha fet la selectivitat sense saber què vol fer”.

Només hi ha dues assignatures relacionades amb la inserció laboral dels joves i una de les dues és al batxillerat. A l’ESO hi ha l’assignatura d’emprenedoria i al batxillerat la d’estada a l’empresa. Totes dues, però, són optatives; queden fora, per tant, del currículum de molts centres educatius. “Si puc treballar amb 16 anys, ajuda’m a fer-ho”, reclama Díaz. D’altra banda, considera que les empreses també dificulten aquesta integració demanant sempre experiència: “No puc tenir experiència si soc jove i no he treballat mai”, denuncia.

Ajudes públiques i fundacions

“Hi ha eines que funcionen però no es coneixen del tot”, assegura en Jason, un jove de 23 anys. Ell va tenir l’ajuda del Servei d’Ocupació de Catalunya, el SOC, i considera que aquestes eines públiques haurien de ser més utilitzades pels joves. En Jason, que va néixer a Barcelona però va marxar a la República Dominicana -país d’origen dels seus pares- durant la crisi, estudia desenvolupament web a Factoria 5, a Barcelona, gràcies a la Fundació Exit, que el va ajudar molt en la seva tornada a Catalunya.

Les fundacions, a part de ser vies per seguir una formació professional, també són “oportunitats per entrar al món laboral”, comenta l’Anais, “tot i que sigui de voluntariat”, afegeix. Ella està interessada a ser voluntària de la Creu Roja: “És un bon mètode per començar a treballar perquè no miren el teu aspecte, sinó la capacitat que tens i les ganes de fer la feina i ajudar”.

L’Anais i en Jason van participar en el projecte Gira Jóvenes de Coca-Cola, dedicat a la inserció laboral dels joves. La iniciativa inclou xerrades i tallers formatius sobre com tenir uns bons recursos a l’hora de buscar feina, així com sobre com fer un bon currículum, una carta de presentació o una entrevista personal.

Si l’entorn és atractiu, l’empleat treballa millor

El treballador creatiu necessita entorns agradables

Les universitats més antigues creien molt en construir claustres tranquils on els acadèmics trobessin la llibertat per pensar. Les grans empreses tecnològiques de Califòrnia normalment busquen un efecte similar i, a més, disposen dels diners (i l’espai) per aconseguir-ho. El campus corporatiu és una idea que els indis han adoptat, per exemple Infosys a Bangalore o Tata Consultancy Services a Madràs. Però solen ser les grans multinacionals les que construeixen aquests projectes, empreses que donen feina a molts treballadors en una única seu, lluny del centre i amb amplis espais per aparcar.

Normalment els que tenen la feina a la gran ciutat s’han de conformar amb treballar atrapats en espais molt atapeïts, envoltats de carrers amb molt trànsit. Però hi ha excepcions. Chiswick Park, a l’oest de Londres, és el tipus de zona que als residents els agrada freqüentar els dies de festa. Té una cascada i un llac on es passegen els ànecs, i hi ha zones de gespa a l’ombra d’uns quants arbres on es poden fer pícnics els dies assolellats d’estiu. Aquells a qui els agradi l’esport poden accedir a una zona d’esbarjo on poden jugar a bàsquet o a futbol sala.

Tanmateix, durant la setmana, 9.000 persones treballen en els 12 edificis d’oficines que hi ha al parc. Hi tenen la seu 73 empreses, entre elles grans corporacions de mitjans, com ara Paramount i CBS, multinacionals japoneses com Sony i Mitsubishi, i Danone, la multinacional francesa de l’alimentació.

La zona havia sigut un garatge d’autobusos de la London Transport, i això explica l’abundant espai. El primer a construir-hi, ara fa 20 anys, va ser Stuart Lipton -el mateix que va construir Broadgate, un complex d’oficines del districte financer de Londres-. Amb tot, part de les infraestructures encara s’estan construint. Al gener es va instal·lar un pont per a vianants sobre una estació de tren per garantir l’accés a l’estació de metro de Chiswick Park.

De treballadors a invitats

Matt Coulson és el director executiu de l’empresa que gestiona l’espai Enjoy-Work, que en part és propietat de Blackstone, un grup de capital privat. Coulson, que anteriorment havia treballat a Center Parcs, un campament de vacances, parla d’“invitats” més que de treballadors o llogaters, i explica que el seu principal objectiu són els serveis. A la tardor hi ha focs artificials, i quan fa bon temps la zona s’omple de fires gastronòmiques, concerts i altres esdeveniments. A vegades s’instal·la una tirolina que baixa des d’algun dels edificis més alts per delectar treballadors que busquen noves emocions.

Qualsevol que hagi visitat la seu central d’una empresa tecnològica hi reconeixerà altres peculiaritats, com ara guitarres a l’entrada o bicicletes de lloguer. A l’empresa de llibres en línia Bartleby li van oferir unes oficines totalment renovades, amb cadires còmodes i taula de billar, que semblaven ben bé la sala d’estar d’un hotel de gamma alta.

Una visió cínica d’aquesta mena d’instal·lacions és que intenten mantenir els empleats a l’oficina el màxim temps possible. Si pots menjar, anar al gimnàs i fins i tot disposar de serveis de tintoreria a la feina, quina necessitat hi ha d’anar a casa?

La revolució industrial va provocar que els treballadors anessin com ovelles a les fàbriques, amb regles rígides i tasques repetitives. Més endavant, els treballadors es van traslladar a oficines sufocants on s’asseien en fileres de pupitres alineats i esperaven amb impaciència que els rellotges marquessin les 5 de la tarda. Però els futuristes ens recorden constantment que les tasques rutinàries estaran automatitzades i que els humans se centraran en tasques de tipus més creatiu. La qual cosa apunta a la necessitat de tenir àrees de treball diferents, que fomentin el pensament independent.

El perill, com passa amb molts aspectes de l’economia del futur, és que hi hagi una nova divisió de classes. Uns, els que cobrin més, disposaran de luxoses oficines amb instal·lacions de primera categoria arrecerades en parcs atractius reservats als pocs privilegiats que programen per a grans grups tecnològics o dirigeixen rendibles multinacionals; la resta faran feines avorrides en centres de treball i blocs d’oficines deixats. Vist des d’un angle positiu, el treballador humil almenys tindrà un motiu per voler tornar a casa.

Avui entra en vigor l’ampliació a vuit setmanes del permís de paternitat

Els dos progenitors s’hauran d’agafar dues setmanes de baixa en el moment del naixement o l’adopció

De moment, el decret amplia de cinc a vuit les setmanes de baixa per als pares que tinguin o adoptin un fill, un període que augmentarà fins a les dotze setmanes l’any vinent i fins a les 16 setmanes el 2021, fins a assolir l’equiparació temporal del permís de paternitat amb el de maternitat.

D’aquesta manera, tots els progenitors s’hauran d’agafar obligatòriament dues setmanes de baixa a partir del moment del naixement o l’adopció, un temps que s’ampliarà a quatre i a sis setmanes el 2020 i el 2021, respectivament. Els dos progenitors podran dividir la resta del temps de baixa com vulguin al llarg del primer any de vida o adopció de la criatura.

L’ampliació del permís de paternitat és una de les promeses del govern de Pedro Sánchez per millorar el nivell d’igualtat de gènere en l’àmbit laboral. La nova normativa havia d’entrar en vigor abans, però errors en la publicació del text al ‘Butlletí Oficial de l’Estat’ i l’adaptació del sistema informàtic de la Seguretat Social n’han retardat l’aplicació.

A més, l’executiu va argumentar que calia donar més temps a les empreses perquè s’ajustessin al nou marc legal. El govern calcula que la mesura suposarà una despesa de 615 milions d’euros a les arques de l’Estat.