Arxiu de la categoria: Articles digitals

Las familias abandonan la renta fija

Expansión –  26/01/2016

Los particulares tienen vedado el acceso a las letras, por las rentabilidades negativas. La inversión en fondos sigue en cuotas elevadas.

La renta fija tiene menos atractivo que nunca para los particulares. El porcentaje del ahorro familiar en renta fija se situaba en el 1,3% a cierre del tercer trimestre de 2015 (último dato disponible), según Inverco. Este porcentaje es el más reducido de la serie histórica.

Esta caída responde principalmente al entorno de bajos tipos de interés, que ha provocado que la deuda pública pierda brillo. Además, el programa de recompra de deuda del BCE ha supuesto un lastre adicional para la rentabilidad de los bonos.

En este contexto, las letras del Tesoro han llegado a emitirse incluso con intereses negativos, lo que ha dejado fuera del mercado a los particulares. De hecho, las familias no podrían invertir en letras a tipo negativo ni siquiera por equivocación, ya que el Tesoro Público emitió una nueva norma en agosto de 2014 prohibiendo esta posibilidad.

De este modo, la inversión en letras del Tesoro se situaba en los 869 millones de euros a cierre de octubre, según datos del Tesoro Público, mínimos desde 2001.

En consecuencia, los particulares han preferido posicionarse en la renta fija a través de fondos de inversión, uno de los productos estrella en el último año. Suponen un 12,3% del ahorro total.

Inversión en Bolsa

Otro activo que está perdiendo fuelle en el contexto actual es la renta variable pura. El peso de la inversión directa en Bolsa dentro del ahorro familiar es del 7,2%, lo que supone el porcentaje más bajo desde 2012. A ello contribuye el mal comportamiento de los mercados, que ha desincentivado la inversión de los particulares con más aversión al riesgo.

La elevada incertidumbre sigue dando protagonismo a los depósitos y la liquidez, a pesar de que el entorno de tipos en mínimos hace que su rendimiento sea ínfimo para el inversor. Esta partida sigue siendo la mayoritaria en el cómputo total, con un 42,3%.

Uno de los pocos productos que han ganado peso en el tercer trimestre han sido los seguros. El porcentaje sobre el total se ha elevado del 7,1% al 7,3%, con lo que junto a las reservas de vida y los planes de previsión social suman un peso del 10,8% en el total del ahorro familiar.

Por su parte, los fondos de pensiones se mantienen con un peso del 5,5% por cuarto trimestre consecutivo.

L’atur mundial torna a créixer i sumarà tres milions de persones més el 2017

L’Organització Internacional del Treball (OIT) preveu que es redueixi el nombre de desocupats a Espanya però situa el país encara en nivells “preocupants” d’atur

L'OIT alerta de la mala qualitat del treball i la precarietat creixent a causa de l'increment d'autònoms i feines no remunerades. L’OIT alerta de la mala qualitat del treball i la precarietat creixent a causa de l’increment d’autònoms i feines no remunerades. / EFE

Els principals indicadors de l’estat de salut de l’ economia global acumulen males notícies aquesta setmana. Després que Oxfam Intermón alertés de la creixent desigualtat arreu del món en el seu últim informe i que aquest dimarts el Fons Monetari Internacional (FMI) empitjorés les previsions per al creixement de la majoria de països, aquest dimecres l’ Organització Internacional del Treball (OIT) fa públic un informe en què alerta que l ‘atur continuarà sent un dels mals per a la majoria d’economies mundials, sobretot les emergents. 

Segons l’informe ‘ Perspectives Socials i d’Ocupació al Món: Tendències 2016‘, l’atur a nivell mundial va passar de 196,4 milions de persones a 197,1 milions, gairebé un milió d’aturats més. Així, doncs, aquest 2015 el nombre de persones sense feina ha tornat a augmentar després que el 2014 es reduís en dos milions. Si es compara amb els anys previs a la crisi econòmica, hi ha un total de 27 milions més d’aturats a tot el món.

Segons l’informe, “l’afebliment de l’economia ha provocat un augment de la desocupació mundial“. L’OIT vincula aquest increment a la situació que pateixen els països emergents i en desenvolupament, en particular de l’Amèrica Llatina i d’alguns països asiàtics, “ especialment la Xina i els països àrabs exportadors de petroli“, assenyala l’informe.

En aquest sentit, l’OIT afirma que el deteriorament de les condicions de treball en les economies emergents no s’ha vist compensat per les millores en els països desenvolupats. L’informe detalla que l’atur del conjunt de les economies desenvolupades representa una quarta part de la desocupació mundial. Es calcula que la seva taxa d’atur s’ha reduït del 7,1% al 6,7% durant l’últim any, una dendència motivada per les millores al nord d’Europa (sobretot Alemanya i Itàlia) i als Estats Units, amb una reducció del 6,3% al 5,3%. Tot i això, l’augment de l’atur a les economies emergents pesa més i “descompensa” la balança a nivell global.

Tot i que l’informe reconeix que en la majoria d’economies avançades l’any 2015 hi va haver una recuperació de l’ocupació, la taxa d’atur als països del sud d’Europa “ha continuat sent alta”. A més, l’informe alerta que la mala qualitat del treball “continua sent un problema creixent arreu del món”, en referència a la precarietat que provoca l’augment de la proporció del treball per compte pròpi i del treball familiar sense remuneració.

Menys males notícies per a Espanya

Tot i això, l’OIT alerta que els nivells d’atur a l’Estat encara són “preocupants”

De la mateixa manera que  Espanya és un dels pocs països que se salva dels mals pronòstics de l’FMI, l’informe de l’OIT també assenyala que l’ atur es reduirà fins al 21,5% a l’estat espanyol aquest 2016 i que arribarà al 21,3% l’any 2017. “S’espera una modesta millora de la taxa d’atur a Espanya, però encara queden molts reptes per afrontar”, assenyala l’informe.

La millora existeix, però aquesta organització internacional encara és pressimista: “És cert que hi ha certa recuperació, però des del punt de vista de l’ocupació, realment la situació encara és preocupant. Hi ha més d’un 20% d’atur, una de les taxes més elevades d’Europa i del món desenvolupat“, afirma Raymond Torres, cap del departament d’investigació de l’OIT, a l’agència de notícies Efe.

Espanya trigarà com a mínim 10 anys a tornar als nivells d’atur anteriors a la crisi

A més, aquest informe posa especial èmfasi en la qualitat de l’ocupació creada a l’estat espanyol. Torres afegeix que “es tracta d’un atur de llarga durada, amb desocupats de més de 12 mesos i sense prestació”. Tampoc s’oblida d’un dels segments de la població que més ha patit les conseqüències de la crisi, els joves. L’OIT alerta que l’ atur juvenil continua sent elevat, per sobre del 63% per a les persones d’entre 16 i 19 anys, i del 42% per a la franja dels 20 als 24. Si es compleixen les previsions de l’OIT, “Espanya trigarà com a mínim 10 anys a tornar als nivells d’atur anteriors a la crisi”.

Si tu empresa se hace mayor, ¿dejarás de ser emprendedor?

<strong>Hacer empresa</strong> El éxito en los negocios...

Hacer empresa El éxito en los negocios de Mark Zuckerberg, artífice de Facebook, no ha erosionado su imagen de emprendedor. Tanto su empresa como su espíritu para transformar una idea en una compañía muy rentable son un modelo a seguir. A sus 31 años, Zuckerberg ha amasado una fortuna de más de 47.000 millones de dólares; seguir la misión, ser auténtico y humilde son algunas de sus lecciones para el éxito.

Mantener la iniciativa, creatividad y entusiasmo que animaron el lanzamiento de tu negocio es el punto de partida para evitar que el éxito mate tu ‘start up’. Rodearte de un buen equipo hace el resto.

Bill Gates ha presumido en más de una ocasión de su capacidad para emprender… y no cabe duda de que su imperio es una muestra de su éxito. “Yo fallé en algunos exámenes, pero mi compañero pasó todo. Ahora él es un ingeniero de Microsoft y yo soy el dueño de Microsoft”. Parece que esto de emprender no depende tanto de sacar buenas notas como del ingenio y la creatividad para los negocios, sin descartar, por supuesto, la visión de futuro. La idea y la adrenalina que alimentan el comienzo de un negocio, una plantilla reducida que facilita el contacto diario con los trabajadores y la puesta en común de todos los temas… pueden acabarse cuando la empresa crece y el fundador pasa de ser un colega al jefe que tiene que ocuparse más de dar a conocer la empresa fuera que de lo que sucede dentro. ¿Es posible ser emprendedor para siempre? Sí, pero para ello conviene seguir ciertas reglas:

Equipo

Incluye a pesimistas y optimistas en tu equipo inicial de colaboradores y, cuando la empresa crezca, mantenlos en el grupo directivo. Los que mandan tienen que ser los más optimistas, y también los más pesimistas si lo requiere la ocasión. Contar con estos aliados y detractores te ayudará a equilibrar tus decisiones y a tener los pies en la tierra.

Innovación

Ni los primeros empleados ni los que vienen después pueden tener miedo a los entornos de alto riesgo. Tú, como artífice de la empresa, tienes que ser el primero en transmitir este mensaje. Emprender significa innovar, probar cosas nuevas que nadie antes ha sido capaz de afrontar. Como explica Matt Blumberg, fundador de Return Path -una herramienta de contabilización y certificación de correo electrónico- “en una start up necesitas a gente que esté cómoda haciendo pruebas y seleccionando lo que funciona”. Que ese talante emprendedor se mantenga en el tiempo depende en gran parte de esta premisa.

Transparencia

No permitas que a medida que tu empresa se hace mayor disminuyan tus ganas de comunicar la marcha del negocio. Recuerda que la gente da lo mejor de sí misma cuando confías en ella y le das toda la información que necesita para tomar decisiones. Conocer los peligros ayudará a tu plantilla a pensar cómo hacerles frente; no te dejes tentar por la incertidumbre que reina en las grandes corporaciones.

Aprende a despedir

Si detectas que alguno de tus colaboradores deja de tener fe en tus ideas tienes que despedirle, de lo contrario minará la ilusión del resto. Los empleados tóxicos no tienen cabida en un entorno laboral que ambiciona colaboración y buen rollo sano. Los jóvenes sin ataduras y responsabilidades familiares que contrataste en los inicios también crecen y, en ocasiones, un nuevo modo de vida les hace perder esa ilusión que les animó a emprender contigo. Un compromiso débil no te ayudará a mantener el éxito inicial.

Visión y productividad

No renuncies a la creatividad y a tu carácter visionario de los negocios. Esto no está reñido con la productividad. Comparte esta filosofía con tus colaboradores y hazles saber que deben aceptar los riesgos sin apartarse de los plazos: cumplir con un calendario es el mejor camino para hacer frente a los retos.

Irracionalidad

El Nobel de literatura Bernard Shaw dijo que “todo progreso depende del hombre irracional”. Tú debes ser el hombre irracional de tu empresa; debes sacar a la gente de su zona de confort. El trabajo rutinario no tiene cabida en la innovación y la creatividad. El secreto para que la jornada laboral no se convierta en rutina está en conseguir a personas realmente buenas, darles confianza y escuchar sus ideas. Por muy irracional o descabellado que pueda parecer, a lo mejor resulta tremendamente práctico, ¿por qué no probarlo? Recuerda que poner en práctica una idea ‘irracional’ fue el germen de tu negocio.

Talento

Evita que el éxito te lleve a creerte un semidios. Te alejarás de tus colaboradores y, por tanto, del negocio. Identifica, localiza y fomenta el talento de los que te rodean, asciende a aquellos que aportan más allá de sus obligaciones. Rodney Brooks, fundador de iRobot Heartland Robotics -creador del robot aspiradora Roomba-, recomienda “buscar a la gente que tiene una idea global de la empresa, más allá de su equipo particular, y que es capaz de hacer aportaciones de amplio espectro. Es a ellos a quienes interesa hacer subir en tu organización”.

Tú eres la empresa

Steve Blank y Bob Dorf, autores de El manual del emprendedor (Ed. Gestión 2000), aseguran que los fundadores de un negocio son como los artistas y que “ningún consejo o recomendación se adapta a todas las situaciones que se pueden encontrar. Yno todos los consejos funcionarán siempre. Para eso están los emprendedores”

Treballadors feliços, treballadors rendibles.

noticies araunaltrehorari2

La directora de les caves Mont Marçal fa vuit anys que aplica l’horari europeu amb bons resultats

Germán Esteban és el director de qualitat de Mont Marçal i té molt clar per què fa més de dues dècades que hi treballa: “Perquè jo m’adapto a l’empresa i l’empresa s’adapta a mi. Vaig tenir un mal any amb els meus pares i aquí no em van posar cap problema amb les visites constants als hospitals”. La Rosa Campos treballa al laboratori com a responsable del control de qualitat i fa un any que ha tornat a treballar a jornada completa després de deu anys de reducció per maternitat: “Recordo quan la meva mare va tenir un càncer greu i la Blanca em va dir: «Marxa sense excedència i torna quan vulguis». Li estaré sempre agraïda, això ho valores més que un salari”. “Si l’ajudes a conciliar, la gent és agraïda; els diners no ho són tot”, explica la directora general, que recorda que abans de la crisi molts dels seus treballadors haurien pogut marxar a altres feines a cobrar més però ningú ho va fer.

A les 6 de la tarda tothom a casa

Mont Marçal exporta un 80% de la seva producció a 30 països diferents, on, com recorda la Blanca, a les vuit del vespre no hi ha ningú treballant. Per aquest motiu ella permet que tothom es faci un horari que s’adapti a la seva realitat, però que a les sis de la tarda tothom pugui ser a casa “per tenir vida privada”. Sunsi Arnabat és la responsable del magatzem i fa 21 anys que treballa a Mont Marçal: “Jo entro a les 6.00 del matí i surto a les 2 del migdia, però és flexible, i si algun cop he de venir fora d’hores, com que visc a prop, puc fer-ho”.

En aquestes caves del Penedès fa vuit anys -des que la Blanca va agafar el relleu del seu pare- que s’hi treballa amb horari europeu: “Abans els treballadors tenien dues hores per dinar, però jo vaig decidir posar un menjador i una cuina perquè tothom pogués dinar aquí en vint minuts i plegar abans”. La Blanca, que és la primera que fa aquest horari, no amaga que aquesta decisió és empresarial: “Es produeix més, perquè en aquests 20 minuts se continua parlant de feina”.

Blanca Sancho recorda que el seu pare tota la vida va arribar molt tard a casa. Ella es va quedar vídua molt jove amb un fill petit, el Manel: “Volia plegar d’hora per poder passar la tarda amb ell, i si jo ho vull, ho vol tothom”. La tecnologia també ha facilitat molt més aquesta conciliació laboral, ja que “amb els telèfons intel·ligents es pot resoldre qualsevol problema a qualsevol hora però des de casa, amb la família”.

El Grup Bardinet de Gelida va comprar a principis d’aquest any un 90% de les accions de Mont Marçal a la família Sancho. “Malgrat la compra vaig negociar mantenir el mateix equip de treball, que continua intacte”, recorda la Blanca, orgullosa de la seva gent. Tot i que ha rebut diferents premis i reconeixements com a empresària assegura: “El millor reconeixement el tinc dels treballadors, que fa més de 20 anys que estan amb mi i quan els demano un esforç el fan, i això impressiona”.

Manuel Sancho, el pare de la Blanca, va fundar Mont Marçal fa 40 anys -el 1975-, tot i que venia del món discogràfic. Va començar venent discos per a EMI i va arribar a ser director de Movieplay, que va editar els discos de cantants d’esquerres com Lluís Llach, Raimon i Pau Riba. Ell era madrileny però la seva dona catalana, i a mitjans dels setanta van decidir comprar la masia Finca Manlleu i les vinyes que la rodejaven de Castellví de la Marca (Alt Penedès). Quan es va adonar dels pocs diners que pagaven pel raïm en comparació amb la feina que duia, va decidir començar a fer vi per vendre’l, i va crear la marca Mont Marçal, que ara factura 6 milions d’euros anuals. Tot i que fa temps que l’empresa dóna beneficis, arrossega un deute que no la deixava créixer. Però aquesta no és l’única raó per la qual la Blanca s’ha venut l’empresa familiar: “El meu fill estudia biologia i no vol les caves. He preferit vendre-la bé ara abans que malvendre-la més endavant”.

La temporalitat en el turisme és un 50% més alta que a la UE

Un de cada tres empleats en el sector a Espanya té contracte eventual i un 60% dels  ocupats són dones

L’activitat turística es mou al ritme que marquen les estacions de l’any, amb forts pics de negoci i altres èpoques més fluixes. La demanda de treballadors en els sectors directament lligats a aquests negocis és de les que pateixen més aquests alts i baixos: Espanya és un dels països on els empleats noten més les fluctuacions en forma de precarietat laboral. Al mercat espanyol un de cada tres treballadors de les branques més lligades al turisme treballa amb un contracte temporal, un percentatge molt per sobre del 21% que pateixen aquesta situació en el conjunt de la UE, segons l’estadística de l’Eurostat amb dades del 2014.

Les xifres constaten que les activitats directament lligades al turisme -hostaleria, agències de viatges i turoperadors i línies aèries- no només concentren més índex d’eventualitat, sinó que també aglutinen més percentatge de feines a temps parcial que la mitjana de sectors de l’economia productiva.

Les comparacions amb la resta d’activitats (excloent-ne les financeres) ho diuen clar: la taxa de temporalitat a Espanya és del 24%, però puja al 31% si només s’agafen les feines en el sector turístic. Les diferències també es veuen en el conjunt de la UE, tot i que es mouen en xifres més baixes: un 14% de temporalitat global enfront del 21% que pateixen perfils com els de cambrer, agent de viatges o personal d’hotel.

Bretxa salarial femenina

Les dones són un blanc recurrent de la precarietat. Tant a Espanya com en el conjunt de la UE tenen una presència majoritària en aquests sectors. En el cas d’Espanya, el seu pes frega el 60%, pràcticament la mateixa dada que a la mitjana europea. La feminització del sector turístic contrasta amb la resta de sectors de l’economia, en què la presència de treballadores no arriba al 40% ni al mercat espanyol ni a la UE.

Justament que el pes de la dona sigui més important en sectors més precaritzats ajuda a explicar el perquè de les diferències salarials que persisteixen entre homes i dones al mercat de treball. La bretxa salarial és un fet global que recollia, aquesta mateixa setmana, un informe de les Nacions Unides que certifica que les treballadores no només fan més feines no remunerades (com les d’atenció a la llar), sinó que són majoria en feines remunerades de qualificació mitjana com els serveis i les tasques administratives d’oficina, mentre que els homes tenen més pes en arts, oficis, operacions de maquinària i càrrecs directius.

Les feines del sector turístic, en el cas d’Espanya però també en molts altres països, acostumen a concentrar-se a l’estiu i són una oportunitat per donar entrada al mercat laboral als treballadors més joves. En el conjunt de la UE, el percentatge de persones més joves de 25 anys ocupades en activitats turístiques és del 13%, molt per sobre del pes que tenen en el conjunt del mercat laboral, en què representen el 9%.

A Espanya, però, les oportunitats que ofereix el mercat laboral a aquests treballadors són força més baixes. Els treballadors joves representaven un 6% del total en el sector turístic el 2014 a Espanya, només un punt per sobre del seu pes en el total d’activitats productives, que era del 5%, de les més baixes dels països de la UE. A Alemanya, per exemple, els més joves de 25 anys ocupen el 10% de llocs de treball en el mercat laboral global (excloent-ne les finances) i són el 15% a les feines turístiques, segons l’Eurostat.

La precarietat juvenil i la falta d’expectatives laborals és un dels principals problemes que arrossega Espanya tot i enfilar la recuperació de l’ocupació. De moment, aquesta millora ha passat de llarg de les franges d’edat més joves. Un estudi de Manpower ho certificava fa dues setmanes: la creació de llocs de treball dels últims dos anys no s’ha notat encara en els més joves de 35 anys, un col·lectiu en què no ha crescut el nombre d’ocupats.

LES CLAUS

1. ¿Hi ha més precarietat a les feines lligades al turisme?

Els contractes temporals són majoria en els nous llocs de treball que es creen tant a Catalunya -on 9 de cada 10 dels signats al novembre eren eventuals- com a Espanya (8%). Els serveis, i dins d’aquests l’hostaleria i el comerç, són els principals aportadors a la nova contractació, i per això s’entén que concentrin bona part d’aquesta precarietat. L’economia terciaritzada tant espanyola com catalana comporta feines menys estables i amb sous més baixos i lligades a l’estacionalitat del turisme, mentre que la indústria té unes ràtios més baixes de temporalitat i uns sous mitjans més alts.

2. Quina temporalitat arrossega el sector en comparació amb els països de l’entorn?

Espanya té un mercat de treball més precaritzat en general. La taxa de temporalitat en el mercat laboral és del 24%, deu punts per sobre de la mitjana europea, però s’enfila encara més, fins al 31%, quan es tracta dels serveis que mou el turisme, com ara l’hostaleria, les agències de viatges i les aerolínies. Segons l’Eurostat, la temporalitat en aquestes activitats a Espanya és d’un 50% per sobre de la mitjana de la UE.

3. Qui pateix més aquesta precarietat laboral?

Les dones ocupen sis de cada deu llocs de treball en el sector serveis, tant a Espanya com en el conjunt de la UE. Aquesta feminització de les activitats lligades als serveis fa que les treballadores pateixin més casos de precarietat laboral, i això explica, en part, la bretxa salarial al mercat de treball perquè, normalment, són feines que estan més mal remunerades que les d’altres sectors en què els homes són majoria. Al mercat laboral espanyol un 60% dels llocs de treball dels serveis turístics els cobreixen dones, però el percentatge cau a només un 38% si s’amplia el radi a tots els sectors productius de l’economia. També s’ha de tenir en compte la baixa presència de dones en càrrecs directius, no només en els serveis sinó en el conjunt dels sectors. Segons un estudi de la UGT de Catalunya, la bretxa salarial catalana és del 24%, però en la restauració i venda és la més alta de totes, per sobre del 36%.

El comerç català sucumbeix al Black Friday per esgarrapar vendes

La pressió dels gegants del ‘retail’ i un mal novembre impulsen els botiguers a avançar els descomptes

El Halloween de les compres ha entrat a les botigues catalanes amb més força que mai aquest 2015. El primer dia de grans rebaixes nadalenques als Estats Units, l’anomenat Black Friday, ha travessat les portes de les grans cadenes de distribució multinacionals i els comerciants catalans s’hi han aferrat com una oportunitat més per acabar d’esperonar les vendes després d’un novembre decebedor.

Black Friday 2015: Guia per aprofitar les millors ofertes El cert és que el Black Friday ha sigut un tsunami difícil d’esquivar per als comerços locals. “Era o pujar al carro o quedar fora de la cursa”, diu Teresa Llordés, presidenta de l’entitat que aplega els comerciants del Barri Gòtic, Barcelona Oberta. Aquesta és una de les diverses associacions de botiguers que han sucumbit a l’onada de rebaixes que han anunciat grans cadenes i marques com El Corte Inglés, Decathlon, Ikea, Carrefour o Media Markt. Però és que aquest any el Black Friday s’ha estès a tots els sectors i fins i tot el Futbol Club Barcelona, Iberia i alguns bancs s’han apuntat a la jornada de descomptes.

Tot i que ja fa uns quatre anys que les principals cadenes, com Zara o grups de distribució tecnològics com Amazon o eBay, han exportat fora dels Estats Units aquesta jornada històrica de descomptes, aquest any fins i tot els més petits i menys urbans han decidit apuntar-s’hi. Fora de Sèrie és una botiga de roba i complements de Palafolls, un petit poble del Maresme on hi ha tres establiments outlet de la cadena Inditex: Bershka, Oysho i Massimo Dutti. La pressió d’aquestes botigues sobre el comerç local ha forçat els més petits, com Fora de Sèrie, a sumar-se al Black Friday. “No sabia que aquestes rebaixes vénen dels Estats Units, però les dependentes del poble van dir que aquest cap de setmana farien descomptes”, diu la Maria Teresa, una veïna de Palafolls de 70 anys que aquest any també ha conegut el Black Friday.

“A contracor”

Els comerciants catalans confessen que el mateix que ha passat a Palafolls a petita escala és el que ha passat arreu. “És un corrent imparable i ens hi hem de suar, encara que sigui a contracor. A més, tot el que sigui animar les vendes va bé”, afirma el secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya, Miquel Àngel Fraile. Una posició similar mostra Joan Carles Calbet, president de l’associació d’empreses familiars del retail Comertia. Segons afirma, “tot i que a primera vista sembla una tradició americana que no hauria d’encaixar amb el model comercial català, el petit comerç no podia quedar enrere”.

El bombardeig publicitari ha sigut una altra de les característiques del Black Friday català d’aquest 2015. “Les expectatives aquesta vegada són molt més altes perquè s’hi ha sumat molta més gent, hi ha hagut molta més implicació”, aclareix el professor d’economia de la UOC Josep Lladós. De fet, les cadenes de moda, però també les d’electrodomèstics, aerolínies i fins i tot altres empreses que ja viuen dels descomptes -com ara Atrápalo, TicketToday o Privalia-, han fet arribar als consumidors les seves ofertes per correu electrònic.

Amb la mateixa intenció de no quedar enrere, uns 2.000 comerços de Barcelona s’han sumat a la iniciativa Black Friday Barcelona, que ha rebut l’adhesió de la Confederació de Comerç de Catalunya, de Pimec Comerç, de Comertia i del Gremi de Restauració, entre d’altres, i també han impulsat una forta campanya publicitària. Per contra, la Fundació Barcelona Comerç no s’hi ha adherit de manera explícita però ha deixat llibertat als seus membres per oferir descomptes i promocions. Per a Vicenç Gasca, el president de la Fundació Barcelona Comerç, la pressió de les grans cadenes ha empès els comerciants a sumar-se a una iniciativa “menys nostra”, però reconeix que després d’un mal novembre en vendes un incentiu com aquest “és benvingut”.

Un nou consumidor

Un altre dels elements clau és el factor online. “El model actual de rebaixes ha tocat sostre i aquesta adhesió massiva demostra les ganes de canvi”, diu Lladós. A més, el professor assenyala que, en tot cas, si acaba sent un èxit de vendes, el que es donarà de ben segur “no s’ha de qualificar d’americanització de la societat”, sinó que és un “canvi positiu en la manera de consumir”.

Per a Lladós, aquesta jornada s’enfoca principalment a un tipus d’usuari format, que consulta a internet les ofertes abans d’anar a les botigues, que compara i que busca una cosa molt concreta. Lladós afirma que, “com a mínim, aquesta nova data al calendari suposarà que els comerços catalans arribin a un sector pendent: els joves amb més formació però menys poder adquisitiu, que han crescut sota la crisi i que coneixen un model de consum menys impulsiu i més sostenible”.

Les agències privades troben feina a 2.500 aturats del SOC

La prova pilot de col·laboració amb el sector públic voreja l’objectiu d’inserir el 25% dels candidats, segons la patronal Acacer

La segona convocatòria ja està oberta

  • Ofertes de feina a les oficines del SOC de Barcelona Foto: QUIM PUIG / ARXIU.

Uns 2.500 aturats han treballat durant més de sis mesos gràcies a la intermediació de les agències de col·locació, que des de l’any passat col·laboren amb el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Aquestes entitats –empreses, però també centres de formació i entitats del tercer sector– ajuden el SOC a inserir laboralment col·lectius especialment vulnerables com ara les persones de més de 45 anys que fa més d’un i de dos anys que no tenen feina i també aturats en risc d’exclusió social i discapacitats. La prova pilot, que es va iniciar amb la convocatòria del setembre de l’any passat, va atreure un centenar de les 180 agències acreditades llavors, que es van repartir al voltant de 10.000 candidats, explica Àngel Buxó, president de l’Associació Catalana d’Agències de Col·locació i Empreses de Recol·locació (Acacer).

Acacer està ara elaborant la memòria que inclou totes les dades referents als aturats als quals han trobat feina i la durada d’aquesta, però el president de la patronal avança que s’ha estat “molt a prop” d’aconseguir l’objectiu que es proposava aquesta experiència pilot, que era inserir el 25% dels desocupats que van ser derivats a les agències de col·locació. Com recorda Buxó, es tracta de col·lectius als quals costa molt trobar feina, i és per això que, fins i tot en països on fa anys que la inserció laboral té la col·laboració entre el sector públic i el privat, es considera que arribar a aquest 25% és “tot un èxit”.

Nova convocatòria

A més, la patronal explica que són moltes més les persones a qui s’ha ajudat a trobar feina, però no estan comptabilitzades com a inserides laboralment perquè cal que treballin durant sis mesos o més “en el temps que tingui vigència el pla”.

La prova pilot va néixer amb un pressupost de 2,9 milions d’euros que s’amplien a 9 milions d’euros en la segona convocatòria, que ja està oberta. D’aquí a poques setmanes se sabrà quines agències de col·locació hi participaran. El SOC està ara analitzant les peticions rebudes.

 LA XIFRA

10.000 desocupats de difícil inserció van ser derivats del SOC cap a les agències de col·locació en la prova pilot.

LA FRASE

On hi ha tradició de col·laboració pública i privada, inserir el 25% és tot un èxit
Àngel Buxó
PRESIDENT PATRONAL ACACER

Les compensacions, pendents de cobrament

Com a compensació, les agències de col·locació reben una quantitat variable en funció de quin és el perfil de la persona que insereixen (més alta en funció de l’edat i el temps que fa que està a l’atur, fins a 1.600 euros en el cas de discapacitats) i una quantitat fixa per la feina d’entrevistar el candidat i saber quines són les seves actituds i aptituds. En la primera convocatòria, segons la base publicada al DOGC, es pagaven per persona i entrevista 50 o 100 euros, una quantitat que el sector va trobar insuficient. “Si ho vols fer bé i enviar a l’empresa un candidat que s’adigui al que necessita, cal molta feina prèvia”, explica el president d’Acacer, Àngel Buxó.

Buxó està satisfet perquè les compensacions que reben les agències s’han apujat en aquesta segona convocatòria. Cal recordar que aquestes retribucions no les determina la Generalitat, sinó el govern estatal.

De tota manera, la patronal Acacer lamenta que cap agència hagi rebut encara “ni un euro”. El govern, relata, justifica que Madrid no ha pagat. “Es parla molt dels deutes amb les farmàcies, però darrere d’elles hi ha moltes més empreses i sectors que treballen per a l’administració i que també pateixen.”

¿Le conviene a España un tipo único de IVA?

Mercado madrileño.

La recaudación de este gravamen está punto y medio por debajo de la media europea, algo que los expertos achacan a que solo el 42% de los productos y servicios se ven afectados por el nivel general.

A las puertas de unas elecciones generales decisivas para el futuro económico de España, la política fiscal será uno de los temas que ocupe la agenda de los partidos políticos que aspiran a ocupar La Moncloa. En este sentido, las propuestas para reformar el Impuesto sobre el Valor Añadido, también conocido como IVA, ya han sido objeto de debate entre los diferentes candidatos.

La forma en que se estructura esta tasa actualmente se divide en tres niveles: el general (21%), el reducido (10%) y el superreducido (4%).

Hasta el momento, solo Ciudadanos y Podemos han presentado opciones que se salen de la tónica general. El partido de Albert Rivera pretende simplificar los tipos de dicho gravamen bajo dos grados del 18% y el 7%.

Por el contrario, la formación de Pablo Iglesias quiere sumar un nuevo escalón del 25% para artículos de lujo. Además, planea gravar con el mínimo del 4% más alimentos y bebidas y pasar al tipo reducido los servicios básicos de luz, gas y calefacción, ahora encajados en el tipo general.

Bajo el sistema vigente, la recaudación que el Estado obtiene a través de este impuesto indirecto es del 5,5% del PIB, una cifra inferior a la media de los países de la Unión Europea, que alcanza el 7%.

Este déficit recaudatorio en relación al resto de los países de la UE hace que los expertos reclamen una reforma en la estructura del IVA, algo que la Comisión Europea ya ha pedido a España en el pasado. En particular porque esta falta de ingresos se debe especialmente al número de productos y servicios que se encuentran gravados por el tipo reducido o superreducido, más que al fraude.

“Solo el 42% de los productos de la cesta está con el tipo general. La mayoría está en el reducido o superreducido, y eso es algo que no ocurre en ningún países de la Unión Europea”, apunta José Ignacio Conde-Ruiz, subdirector de FEDEA.

Medida impopular

La supresión de los niveles “reducido” y “superreducido” del IVA permitiría al Estado aumentar sus recursos, pero traería consigo una serie de inconvenientes. Un sector tan importante para la economía nacional como es el turismo se vería penalizado al aplicarse esta medida, ya que dejaría de estar exento de gravar sus operaciones con el tipo máximo.

“La elevación del actual tipo reducido del 10% que se aplica a los principales servicios turísticos (hostelería y transporte), hasta los niveles que alcanzaría dicho tipo único, haría que España perdiese competitividad en la actividad turística, que es la que genera la mayor entrada de fondos procedentes del exterior en nuestra economía”, recuerda José Manuel de Bunes Ibarra, socio de Deloitte Abogados y coordinador de la Sección de Impuestos Indirectos de la AEDAF.

La eliminación de los tipos inferiores también sería percibida como un paso atrás en la progresividad del sistema, ya que bienes de primera necesidad, como el pan o la carne, pasarían a tener el mismo IVA que otros elementos más exclusivos.

En contra de esta posición, Conde-Ruiz asegura que este retroceso en la progresividad no sería tan notable como en un principio se cree. Y es que, mediante la inclusión de algunos productos o servicios en tramos de IVA superiores se ganaría en progresividad, al no estar estos al alcance de todos los ciudadanos de forma regular.

“El problema de unificar el IVA es que se piensa que dicha medida iría contra la progresividad del sistema, pero no es cierto. De hecho, cuando se pone el IVA reducido a productos como las flores o en los restaurantes, se va contra la progresividad del sistema. ¿No van Messi o Ronaldo más a los restaurantes que la gente pobre?”, explica este experto.

Por su parte, Alain Cuenca, profesor de Economía Aplicada de la Universidad de Zaragoza, si bien se muestra más partidario de mantener un tipo de IVA reducido, ya que “por supuesto que suprimir los tipos reducidos perjudicaría a los hogares con menos renta, porque consumen bienes de primera necesidad”, coincide en apuntar la necesaria revisión que debe hacerse de ciertos productos y su correspondiente carga indirecta, ya que existen algunos que claramente están fuera del alcance de las rentas más bajas. “Por ejemplo, algunos quesos se han convertido en productos de lujo y todavía tributan al 4%”, recuerda.

Aumento de la renta disponible

De hacerse efectiva la unificación de tipos, Conde- Ruiz defiende una trasferencia directa a las rentas menos pudientes, imitando de este modo el modelo existente en países como Dinamarca. Allí, una elevada fiscalidad en la que solo existe un IVA único del 25% se compensa mediante una efectiva política del gasto, dirigida a proteger a las clases menos pudientes.

“Hay que entender que la redistribución también debe venir por la parte del gasto, que es más efectiva”, señala el experto.

Este aumento de renta disponible para las familias con menores ingresos, unido a la bajada que experimentarían los productos gravados con el actual tipo general, hace pensar a los expertos que el consumo no tendría por qué resentirse.

No obstante, a pesar de que el repunte de la demanda interna es una de las bases de la recuperación económica, los analistas coinciden en advertir que la prioridad actual, por encima del resto de variables, debe ser aumentar los ingresos del Estado para así cuadrar las cuentas públicas.

“No se trata de determinar el nivel de gasto público que debe tener un país, eso es una discusión entre ideologías. Pero una vez se establece un nivel determinado, es necesario una forma para financiarlo”, defiende Conde-Ruiz.

Expansión – 15/11/2015

L’autoritat fiscal espanyola porta Hisenda als tribunals

  • L’AIReF interposa un recurs davant l’Audiència Nacional contra una norma del ministeri regit per Montoro que centralitza la informació
  • Considera que obstaculitza la transparència del dèficit

Segons l’AIReF, els obstacles que hi posa Hisenda impedeixen que l’organisme obtingui dades de forma àgil sobre l’evolució del dèficit públic, especialment pel que fa a les comunitats autònomes i els ajuntaments. Convé recordar que els informes de l’AIReF són els que utilitza la Comissió Europea per avaluar el compliment de l’estabilitat pressupostària de l’Estat.

Reunions prèvies

L’acta de l’AIReF indica que en el procés d’elaboració de l’ordre ministerial hi va haver reunions amb representants d’Hisenda en les quals es van debatre els principals aspectes de la norma. Amb tot, assegura, el text final no va recollir la major part de les seves al·legacions i que per aquest motiu el 29 de setembre passat va trametre una carta a Montoro en la qual demanava la derogació o la modificació de l’ordre. El 28 d’octubre Hisenda responia amb la no admissió del requeriment.

L’autoritat fiscal també ha demanat a Montoro una gratificació extraordinària per al seu personal, “en atenció a la sobrecàrrega excepcional de feina que ha hagut d’assumir des de la creació de la institució”. En la mateixa nota, també demana l’autorització per modificar el pressupost de l’AIReF per comptar amb serveis que permetin desenvolupar “amb normalitat” les seves funcions, com ara sistemes informàtics, bases de dades especialitzades i procediments d’anàlisi.

Montoro va respondre a l’autoritat fiscal instant-la a “no crear problemes allà on no n’hi ha”, ja que, va argüir el ministre, l’ordre ministerial que qüestiona l’AIReF “no col·lideix amb les seves competències” i Hisenda fa un seguiment “complet i estricte” del dèficit i de l’execució pressupostària de totes les administracions. Segons Montoro, l’objectiu de centralitzar la informació és evitar duplicitats i “simplificar” els procediments.

 LA FRASE
“Centralitzem la informació per evitar duplicitats i per simplificar els procediments”
Cristóbal Montoro -Ministre espanyol d’hisenda i administracions públiques

Retallades, no; “reajustaments

Montoro va assegurar ahir que no demanarà més retallades a Catalunya, sinó un “reajustament” en el seu pla econòmic i financer per complir els objectius de dèficit pactats amb Brussel·les.

“Que s’entengui clarament –va insistir a la premsa– que es tracta d’una actualització del pla econòmic de Catalunya”. El ministre va explicar que l’ajust addicional de més de 1.300 milions que ha de fer el Principat és per la imputació, l’any 2015, d’uns contractes públics i privats del 2013 que van ser, segons va dir, ocultats a la Intervenció General de l’Estat. Aquesta situació, que també s’ha produït en altres administracions, com ara a l’Ajuntament de Saragossa, obliga Hisenda a demanar una actualització del pla econòmic i financer perquè tingui en compte les noves circumstàncies. No obstant això, “no es demanen més retallades ni a Saragossa ni a Catalunya”, va postil·lar Montoro.

El Punt Avui – 13/11/20105

Los jóvenes ‘ninis’ ya triplican a los ‘sisis’

La última Encuesta de Población Activa (EPA) muestra que en España hay 1.549.300 personas de 16 a 29 años que son ninis, una situación a la que se han incorporado 244.200 personas en el tercer trimestre.

El número de jóvenes ninis, aquellos de entre 16 y 29 años que no estudian ni trabajan, ha repuntado en el tercer trimestre del año y triplica ya al de sisis, los que, por el contrario, compatibilizan un empleo con sus estudios.

La última Encuesta de Población Activa (EPA) muestra que en España hay 1.549.300 personas de 16 a 29 años que son ninis, una situación a la que se han incorporado 244.200 personas en el tercer trimestre.

Por su parte, entre julio y septiembre había 511.100 jóvenes sisis, 66.200 menos que en los tres meses anteriores, una caída que se produce de manera habitual cada año, entre otros motivos, por el fin del curso escolar al llegar las vacaciones de verano.

Ambos colectivos se han reducido durante la crisis, en línea también con los descensos que ha experimentado la población juvenil residente en España, que ha menguado en más de un millón y medio de personas desde 2008, principalmente por un descenso demográfico y por la emigración de muchos de ellos al extranjero.

Así, en la actualidad el número de ninis se ha reducido un 20% respecto a los 1.942.400 que había en el tercer trimestre de 2009, momento en el que alcanzó su máximo y desde el cual su número se ha ido reduciendo año tras año, aunque recuperándose siempre durante el periodo estival.

Del total de 1.549.300 ninis que había en el tercer trimestre del año, dos de cada tres estaban en situación de desempleo (994.800) mientras que el resto eran inactivos (554.600), es decir, que ni siquiera estaban buscando un trabajo.

El número de ninis aumenta en función de su edad, de forma que casi la mitad de ellos (705.200) tenían entre 25 y 29 años.

En cuanto a los sisis, habría que remontarse al año 2005 (el primero que proporciona el histórico del Instituto Nacional de Estadística) para encontrar su número máximo, con 1.133.700 jóvenes que estudiaban al mismo tiempo que trabajaban.

Esta cifra apenas menguó hasta el segundo trimestre de 2008, cuando había 1.055.300 sisis, el doble que en la actualidad, y desde entonces se ha ido reduciendo año tras año y con mayor intensidad a partir de 2011.

Según el último informe de la Organización Internacional del Trabajo (OIT) sobre Tendencias globales del empleo juvenil 2015, la proporción de jóvenes europeos que no trabajan ni estudian (que en este caso incluye a los de 15-24 años) aumentó drásticamente en 2010 en el contexto de la gran recesión en la mayoría de las economías desarrolladas.

No obstante, las proporciones de ninis en la UE empezaron a reducirse desde el punto máximo (13,1%) registrado en 2012 al 12,4% en 2014, advierte el informe.

En el caso de España y teniendo en cuenta los datos que proporciona el INE, la proporción de ninis asciende en la actualidad al 23,23% de la población juvenil de entre 16 y 29 años, aunque, al igual que la europea, la tasa también se ha reducido desde el máximo de 2012 (25,62%).

En el caso de los sisis, su porcentaje se ha situado este año en el 7,6% de la población juvenil y se ha visto muy perjudicado en el transcurso de la crisis económica, desde que alcanzó su máximo en el año 2007 (10,7%).

Expansión – 10 novembre 2015