Arxiu de la categoria: Articles digitals

Cortes en las vías catalanas en protesta por los encarcelamientos del Govern cesado

Desde las 6 de la mañana se han producido los primeros muros humanos para evitar el tráfico.

Cortes en las vías catalanas en protesta por los encarcelamientos del Govern cesado
Un grupo de Arran ha cortado la Diagonal con Carles III (Twitter/ Arran_jovent)
La Vanguardia – 08/11/2017

 

La huelga genera de este miércoles 8 de noviembre ha provocado afectaciones en el tráfico desde las 6 de la mañana. Las primeras vías afectadas por las manifestaciones han sido la Nacional II y la AP-7, esta última en los dos extremos de Catalunya, desde Camarles (Ebre) hasta Borrassà (Empordà). A estos cortes se han ido sumando una treintena más a medida que se acercaban las horas puntas de circulación.

Han sufrido cortes la A-2 en diversos puntos como Abrera, Sant Joan Despí y Òdena; también la AP-7 en ViIlafrant y Santa Perpètua de Mogoda; la B-20 en Santa Coloma de Gramenet; la B-23 a Sant Just Desvern; la C-16 a la altura de Sallent; o la C-25 en Vic, entre otras. En total son 35 vías cortadas por manifestantes, dos por obstáculos en la vía y diez sufren considerables retenciones en la marcha.

Los Mossos d’Esquadra ya trabajan para tratar de reestablecer el tráfico y piden colaboración a los ciudadanos. Por su parte, el Servei Català de Trànsit recomienda a los conductores intentar evitar hoy el uso de coche y que busquen otras vías ante las retenciones que se prevén a lo largo de la jornada. Para los que no tengan otra manera de desplazarse está disponible la consulta de incidencias online donde se informa al minuto de las afectaciones.

Los primeros cortes en la AP-7 han sido obra de miembros de los Comités de Defensa de la República (CDR). Llevan pancartas exigiendo la libertad de los políticos encarcelados y su objetivo es crear barreras humanas que impidan la circulación en las vías más importantes de Catalunya, principalmente aquellas que sirven de entrada y salida de Barcelona.

En esta autopista, a la altura de Riudellots d ela Selva, un operativo de los Mossos d’Esquadra ha desistido de su intento de desmontar un piquete que cortaba la circulación en la vía. A gritos de “fuera fuera, que sólo sois cuatro”,los integrantes del piquete han logrado resistir el intento de los agentes, que se han retirado viendo como la carretera seguía cortada.

En la ciudad de Barcelona, la Guardia Urbana ha informado de incidencias de la circulación en la avenida Diagonal –que se encuentra cortada a la altura de la plaza Maria Cristina–, en la plaza Borràs (Ronda de Dalt), en la Gran Via en la zona de Glòries y en el cruce con la calle Sardenya, en el paseo Maragall, y en la plaza Cerdà. Asimismo, el cuerpo ha indicado a través de Twitter que está trabajando para reabrir las calles cortadas y que regula los cruces y realiza desvíos.

En el Baix Llobregat l’Hospitalet también se han producido diversos cortes de carreteras. Por ejemplo, se ha cortado la autopista B-23 a la altura de Molins de Rei, la A-2 en Sant Joan Despí y en Abrera y la C-31 cerca del Hospital de Bellvitge. La acción ha sido coordinada por los diferentes CDR de la comarca. En algunos de estos puntos han intervenido los Mossos d’Esquadra. Por ejemplo en Molins de Rei, sobre las 10:30 horas aproximadamente, los agentes han obligado a abrir dos carriles – uno en dirección Barcelona y el otro en sentido contrario- e incluso se han producido algunos golpes de porra ante la oposición de los manifestantes a levantarse del suelo de la autopista, donde estaban sentados.

Invasión de manifestantes en las vías ferroviarias

En lo que se refiere al transporte público, de momento los servicios de metro y autobús de Barcelona circulan con normalidad y algunos retrasos puntuales. TMB informa que la línea 4 es la más afectada y sólo hay el 50% del servicio habitual, mientras que el resto de líneas operan con fluidez.

Rodalies, por su parte, ha tenido algunos problemas en la estación de Sant Vicenç de Castellet, la de Mataró y en Montcada Bifurcació debido a la invasión de personas en la vías. La R4 está sufriendo importantes retrasos, la R1 está cortada en Mataró y desde la cuenta oficial anuncian “grandes afectaciones en todo el nucleo de Rodalies por invasión de personas y objetos en las vías”.

Ver imagen en Twitter

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya informa que la línea Barcelona-Vallès está sin servicio de trenes entre Sarrià, Terrassa Nacions y Sabadell Parc del Nord por la presencia de manifestantes en la estación de Sant Cugat.

Corte de vías en la estación de Mataró
Corte de vías en la estación de Mataró (Cedida / LVD)

Sobre las 8 de la mañana se ha producido una enorme invasión en la estación del AVE de Girona para cortar la circulación de trenes. Se ha interrumpido el servicio de AVE entre la capital y Figueres-Vilafant. Fuentes de Renfe han aclarado que la línea Barcelona-Madrid no se ve afectada por esta situación y que de momento no está previsto la circulación de convoyes internacionales.

Bloquean el paso de la frontera con Francia en Puigcerdà

El paso de la frontera con Francia en el municipio gerundense de Puigcerdà ha sido bloqueado sobre las diez de la mañana por los manifestantes que secundan la huelga convocada por el sindicato Intersindical-CSC. Según confirma el Servei Català de Trànsit, el corte afecta a la carretera N-152, mientras que otra vía principal afectada es la AP-7 tanto a la altura de Vilafant como de Riudellots de la Selva.

Normalidad en Mercabarna

Los mayoristas del pescado y de la fruta en Mercabarna han operado con normalidad esta mañana y no se han producido incidencias, aunque sí que se ha registrado menos actividad detallista, coincidiendo con la huelga. Según fuentes de Mercabarna, se ha celebrado la subasta del pescado a primera hora de la mañana con normalidad, y el mercado de la fruta ha iniciado también la jornada sin problemas. En cambio, sí que se ha registrado un 25% menos de actividad en la venta detallista del pescado, según las mismas fuentes.

 

El País Valencià i Catalunya són les comunitats amb més creixement econòmic

L’Airef situa el PIB català cinc dècimes per sobre de l’espanyol

El president de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, José Luis Escrivá. / JAVIER BARBANCHO

El País Valencià i Catalunya són les dues comunitats amb un major creixement econòmic el tercer trimestre i també des de principis d’any, segons els càlculs de l’autoritat fiscal independent, l’Airef, fets públics aquest dijous.

Així, el PIB del País Valencià haurà tingut un creixement durant el tercer trimestre del 2017 de l’1%, percentatge que també té l’Aragó, i Catalunya del 0,9%, com La Rioja i Cantàbria. En canvi, el creixement del conjunt espanyol és una dècima inferior, del 0,8%, que és també el creixement de Madrid.

En termes interanuals, el PIB del País Valencià l’Airef el situa el tercer trimestre d’enguany en el 3,8%. Catalunya se situa en el segon lloc, amb el 3,6%, per sobre de les Canàries (3,5%), Navarra i La Rioja (3,4%), i l’Aragó i Madrid (3,3%).

Segons l’Airef, el PIB espanyol se situa en el 3,1%; per tant, cinc dècimes per sota del de Catalunya i set dècimes per sota del del País Valencià.

Un trasllat de seus sense una anàlisi objectiva del risc

El president del Col·legi d’Actuaris, Miquel Viñals, creu que la decisió que han pres moltes empreses no se sustenta en un estudi del risc econòmic

Un trasllat de seus sense una anàlisi objectiva del risc / FRANCESC MELCION

Ara.cat 29-10-2017

Més de 150 actuaris de 30 països de tot el món s’han reunit a Barcelona en un congrés internacional del sector, desconegut però important per a la vida econòmica i, sobretot, financera. Perquè, al cap i a la fi, els actuaris són els analistes de risc. Un risc que s’analitza amb una base de coneixements empresarials i financers, però també d’estadística i matemàtica. I, sobretot, des del coneixement històric i l’experiència, segons explica Miquel Viñals, president del Col·legi d’Actuaris de Catalunya, organitzador d’aquest congrés.

I malgrat que els actuaris analitzen sobretot el risc financer i empresarial, en la seva feina hi entra l’estudi de tot tipus de risc, també el polític. Viñals, per exemple, té la seva opinió pròpia, com a actuari, del trasllat de la seu social fora de Catalunya de més de 1.500 empreses que posen com a argument el risc polític.

“En aquest cas són decisions de tàctica o del que sigui”, assegura, però no d’una anàlisi actuarial del risc, perquè “hi ha una part clara: el mercat català seguirà existint”. Per a Viñas, “tots els canvis que es puguin produir de domicili social i fiscal tindran un impacte molt més aparent que real”. El president del Col·legi d’Actuaris entén, per exemple, el trasllat en el cas dels bancs per continuar sota el paraigua del Banc Central Europeu. Però en el cas de la resta d’empreses, el canvi de seu “ve per altres coses”. “Actualment no hi ha cap decisió econòmica que sustenti un canvi”, assegura, però admet que “no totes les decisions són objectives”, malgrat que des d’un punt de vista actuarial s’haurien de prendre de forma objectiva.

“Pensem que el risc zero no existeix mai, i per tant s’ha de fer front a aquest risc i s’ha de preveure”, indica el president del Col·legi d’Actuaris, que recorda que hi ha “tot tipus de riscos” i que alguns “són molt difícils de valorar, perquè aquesta feina es fa amb l’experiència històrica, sabent què va passar, però si hi ha elements sense prou experiència només es pot arribar a intuir”, indica. Però el risc polític existeix, i un actuari el pot analitzar. “Es pot arribar a estimar quines seran les repercussions -diu Viñals-. Un economista sap que la incertesa determina una sèrie de problemàtiques, i en el risc polític hi ha incertesa”, explica. Però creu que des de la feina d’un actuari es pot saber fins a quines magnituds pot afectar aquesta incertesa. “Una altra cosa és quantificar l’impacte possible, perquè no se sap quin grau d’incidència tindrà la incertesa”, afirma aquest expert.

Si se sap fins a quin nivell pot afectar una incertesa, per exemple un tipus d’interès, llavors “s’intenta minimitzar” el risc i “mirar quin tipus de solucions pots donar”. Per exemple, una solució pot ser l’assegurança, que pot ser a tot risc o només per a una part, com la franquícia en una pòlissa d’auto.

El sector assegurador és potser el que més compta amb la feina dels actuaris. Però també les administracions públiques utilitzen els seus serveis, per exemple en el càlcul de les pensions. ¿Catalunya podria assumir en un futur les pensions en cas de ser independent? Viñals no es mulla, no entra a valorar-ho. Però sí que diu que des del punt de vista d’un actuari s’haurien d’analitzar dos aspectes: d’una banda, un risc demogràfic; de l’altra, com es finançaran.

Però després de fer l’anàlisi, s’ha de tenir en compte que la decisió ha de ser de país: si es vol mantenir una política social i com s’ha de pagar. En el debat de les pensions, el president dels actuaris catalans creu que s’ha de distingir entre les mesures estratègiques i les tàctiques. Per a ell, la decisió de crear la guardiola de les pensions -el fons de reserva que ara s’està esgotant- va ser una decisió tàctica. I troba a faltar entre els polítics decisions estratègiques, per saber com s’ha de fer en un futur. Decisions estratègiques com la de les mutualitats basques, on hi ha un acord per destinar a les pensions futures una part del salari.

Per a Viñals, de solucions per al problema de les pensions “n’hi ha”. Destaca que les més fàcils són els ajustos paramètrics, com allargar l’edat de jubilació. “Però el principal problema que tenim a Espanya és que la taxa de natalitat és molt baixa i hauríem de donar condicions perquè pogués créixer”, diu. Sobre la feina dels actuaris en el cas de les pensions, Viñals creu que “hauria de delimitar el risc i, en funció d’això, traçar les estratègies”, però indica que “el problema és que són decisions a llarg termini, i els polítics compten en períodes de quatre anys, i no es prenen les decisions que cal”, assegura.

Las empresas emocionales venden más

La vanguardia -27/10/2017
El liderazgo es el principal activo de una organización

La personalidad de una empresa viene marcada por su líder. Cuando el consejo selecciona un CEO o director general sabe qué estilo de liderzgo está contratando. No es casualidad elegir un perfil más racional o emocional. Esa decisión comportará ventajas y desventajas. Los buenos directivos, sin embargo, son camaleónicos, equilibrados y saben ejercer roles basados en ambos hemisferios cerebrales.

Competimos con personas

Las marcas representan valores. Los atributos humanos asociados a las organizaciones son aspectos relevantes para la atracción de talento y la adopción masiva de productos en los mercados globales. Crear un equipo altamente competitivo (COM+COM = Comprometido + Competente) tiene mucho que ver con los valores que se transmiten dentro y fuera en el día a día.

Lo menos copiable de una empresa es el equipo humano y su organización (cómo trabajan juntos). A la vez, ese equipo humano es la mejor arma para competir.

Hace más el que quiere que el que puede

Si el equipo sabe por qué es importante su trabajo, rendirá mucho más y sufrirá menos crisis. No será casualidad. Muy probablemente delante haya un liderzgo trascendente. Alguien con quien compartirán visión, valores y objetivos además de unas metas nobles. Un empleado consciente de la trascendencia de su trabajo lo transmtirá de manera sincera fortaleciendo la marca para la que trabaja.

Los clientes compran estilos de vida

Según expertos en neuromarketing, en las decisiones de compra, el sentimiento de pertenencia y la compartición de valores son los factores más frecuentes . Por delante de la satisfacción de la necesidad objetiva. Es decir, que en un muchos casos, puede más el corazón que la razón.

El caso más emblemático es el “¿te gusta conducir?” de BMW.

Siendo pues el mundo de las emociones tan relevante en la toma de decisiones (querer trabajar para una empresa o comprar los productos de una marca), las empresas deben considerar si prefieren ser emocionales o racionales. Pero esa decisión tendrá que estar en línea con el liderazgo adecuado, el equipo compatible y lo que espera la clientela.

Tenemos ejemplos de empresas que han virado su enfoque.  Seguros Ocaso le ha dado la vuelta a su propuesta racional (seguros para la defunción). Ahora se posiciona en un discurso más emocional (más positivo) con “el sol de la tranquilidad”.

La emocionalidad tiene ventajas

Emocionarás a tus empleados, inversores, clientes, proveedores … y construirás una marca más querida. Reducirás el coste de adquisición de clientes y reducirás el plazo de maduración de las ventas. Las empresas emocionales se adaptan mejor en los cambios sociales.

Pruébalo y luego me lo cuentas.

Los buenos números de la EPA

Las cifras positivas de la evolución del empleo no deben ocultar los problemas reales del mercado laboral

Alto desempleo 8 Cola de parados en una oficina del Servei dOcupació de Catalunya (SOC) en Terrassa.

Los resultados de la encuesta de población activa (EPA) conocidos este jueves han vuelto a reflejar todas las luces y sombras que acompañan desde hace tiempo la evolución del mercado laboral en España. Las cifras sobre el tercer trimestre del año –que incluye la temporada de verano con el consiguiente gran impulso del sector servicios– no pueden ser acogidas más que con optimismo. El número de ocupados supera los 19 millones de personas, la cifra más alta desde el mismo periodo en el 2009, mientras que el de parados desciende hasta los 3,7 millones, la más baja desde el 2008. La tasa de desempleados es del 16,3% (12,5% en Catalunya), lo que supone un descenso de dos puntos y medio respecto a hace un año.

Son datos que efectivamente marcan una senda sostenida de creación de empleo pero que no pueden ocultar carencias evidentes. La tasa de temporalidad, por ejemplo, sigue siendo de las más altas de la Unión Europea y se calcula en torno al 27,4%, y la tasa de paro juvenil, a pesar de seguir bajando, aún marca un abultado porcentaje del 35,9%.

Puede el Gobierno mostrar su satisfacción con estas estadísticas que nos hablan de excelentes macrocifras antes que de las calidades de un empleo que transita al alza según los vaivenes de la estacionalidad y con alta carga de temporalidad de los contratos y  precariedad de los salarios. Optimismo, sí, pero sin caer en euforias que impidan ver los problemas reales de fondo.

Guindos asegura que habrá una “interferencia mínima” al aplicar el 155  

El ministro de Economía afirma que cada cartera tiene ya identificadas las áreas sobre las que hay que actuar

La Vanguardia 26-10-2017

Guindos asegura que habrá una “interferencia mínima” al aplicar el 155
El ministro de Economía, Luis de Guindos, este jueves en una radio (Zipi / EFE)

El ministro de EconomíaLuis de Guindos, ha asegurado este jueves que la aplicación en Catalunya del artículo 155 de la Constitución no va a suponer que el Gobierno vaya a tomar decisiones políticas, sino a gestionar los servicios públicos fundamentales hasta que haya un nuevo Ejecutivo regional, y que la “interferencia” será “mínima”.

“Se va a aplicar con mucha prudencia y mucho equilibrio. No vamos a ir a hacer política, sino a gestionar los servicios públicos fundamentales para que no se merme su calidad”, ha afirmado el ministro en declaraciones a la SER, donde ha recordado que el objetivo de la intervención es volver a respetar la legalidad del Estatuto de Autonomía y convocar elecciones en un plazo máximo de seis meses.

Se intervendrá “sin hacer política”

Sobre quién gestionará la aplicación del 155, De Guindos ha dicho que es decisión del presidente, pero que cada Ministerio tiene ya identificadas las áreas sobre las que hay que actuar para mantener el funcionamiento de la administración catalana, lo que se limitará “prácticamente a la administración del gasto corriente”.

Ha insistido en que se actuará con prudencia y con las “interferencias mínimas”, solo “preparando el terreno” para la celebración de elecciones autonómicas, del mismo modo que cuando el Gobierno central estuvo en funciones durante 2016 no aprobó ninguna norma que pudiera perjudicar a un nuevo Gobierno en plenas funciones. “No vamos a ir a hacer política, sino meramente a gestionar los servicios públicos fundamentales para que no haya la más mínima merma en calidad de los mismos e ir preparando todo para que en un plazo corto haya elecciones”, ha señalado.

A su juicio, la “vuelta a la normalidad” que espera que traiga consigo la aplicación del 155 permitirá también al Ejecutivo de Mariano Rajoy volver a retomar en las próximas semanas proyectos que han quedado paralizados como la aprobación de los Presupuestos Generales del Estado para 2018.

Privatización de Bankia

El ministro ha considerado que aún es posible vender antes de fin de año parte del paquete accionarial del Estado en Bankia, a pesar de la tensión generada en el mercado por la crisis catalana. A mediados de mes, la secretaria de Estado de Economía, Irene Garrido, explicó que el Gobierno estaba esperando a que se resolviera el conflicto con Catalunya para plantearse colocar una participación de Bankia, lo que se interpretó como un posible aplazamiento de la operación.

 

Sin embargo, Guindos ha abierto de nuevo la posibilidad de que la privatización de Bankia se retome este mismo año, siempre y cuando se solvente la volatilidad que se está viviendo en los mercados financieros por Catalunya. Este verano, el titular de Economía desveló que en los planes del Ejecutivo estaba retomar la venta de acciones de Bankia en manos del Estado con la colocación de entre un 7% y un 9 % de la participación pública, que ronda el 67%.

ANDREU MAS-COLELL – SEUS

La sortida de seus de Catalunya no és mai una bona notícia, prengui la forma que prengui. Ara bé, l’impacte final que tindrà la tongada actual de decisions empresarials sobre l’economia encara no el sabem. Hi ha molts desplegaments possibles i segurament necessitarem anys per fer-ne un judici definitiu.

En les empreses que han fet aquest pas hi han confluït una varietat de consideracions que voldria repassar.

Un primer aspecte afecta les empreses que cotitzen a borsa. És esperable que la incertesa pugui afectar negativament les cotitzacions a borsa. I és també normal que les empreses prenguin mesures per minimitzar aquest efecte, i que ho hagin de fer amb moviments urgents. No és evident, però, que canviar el domicili d’una empresa disminueixi la incertesa que afronta, com ja hem vist en algun cas. L’excepció són els bancs. Canviar d’adreça dilueix una incertesa important: la d’estar o no sota el paraigua del regulador europeu.

Un segon aspecte, que se superposa amb el primer en el cas d’empreses cotitzades, és la incertesa generada pels boicots. No afecta totes les empreses amb adreça catalana, però pot afectar les que es relacionen directament amb consumidors, especialment si la dependència del mercat espanyol és important. Altra vegada, no és evident que el canvi d’adreça sigui una solució miraculosa a aquest problema. Es veurà. En tot cas, aquí tenim una lliçó. A l’economia catalana li convindria aprofundir en la seva política de diversificació de mercats: som lluny del dia que venguem a França tant o més que a la resta d’Espanya.

Però no ens hem d’enganyar. Moltes empreses han aprofitat una bona circumstància per avançar, i en algun cas culminar, el que ja feia temps que anaven fent: incrementar activitat a Madrid. La pèrdua de seus de Barcelona per anar a Madrid fa molts anys que és una realitat de la qual a Catalunya som ben conscients. Aquest fenomen no és una conseqüència normal del funcionament dels mercats: és induït per una estructura econòmica que magnifica els beneficis de la proximitat al poder (als Estats Units n’hi ha prou que una gran empresa tingui lobistes a Washington; aquí han de ser les adreces les que siguin a prop del poder) i per una política que no contempla amb favor l’existència de centres de decisió importants a la perifèria espanyola. ¿Recordeu, oi, aquell “Abans alemanya que catalana” de quan Gas Natural va intentar una opa sobre Endesa? És possible que el conflicte hagi decantat algun canvi de seu, però abans d’això la causalitat ha estat a la inversa: la pulsió centralitzadora, incloent-hi el permanent afavoriment de l’atracció de seus cap al centre, ha impulsat el conflicte.

No sé pas com s’ho farà el govern del PP per fer compatibles les expressions d’amor i de neutralitat cap al que, per a ell, són espanyols vivint a Catalunya amb l’ànim afavoridor i l’evident alegria que li produeix que les empreses se’n vagin de Catalunya. Que dir que el govern central hauria de ser el primer interessat que les empreses no se’n vagin de Catalunya soni com un enunciat totalment absurd és una bona indicació d’on hem arribat. Els esdeveniments dels darrers deu anys són molt enrevessats. Però tenen una constant: totes les crisis, econòmiques, polítiques, de seguretat, han estat aprofitades pel govern del PP per recentralitzar. Un exemple: tot just estrenar-se, el gener del 2011, el nou govern del PP va liquidar el procés cap a la gestió singularitzada de l’aeroport del Prat i va eliminar l’única seu reguladora, la de telecomunicacions, amb adreça barcelonina. No dubteu que si tinguéssim un desastre natural la solució seria l’habitual: recentralitzar. He de dir que hi ha alguna àrea en què tenim infraestructures d’àmbit espanyol a Catalunya. Per exemple, el de la recerca (supercomputador, CNAG, Sincrotró…). Però, malauradament, és l’excepció.

Richard H. Thaler gana el Nobel de Economía

El profesor de la Universidad de Chicago ha sido galardonado por sus contribuciones “a la economía conductual”

Richard H. Thaler gana el Nobel de EconomíaRichard H. Thaler gana el Nobel de Economía 2017 (Nobel Prize)

La Vanguardia – 09/10/2017

Richard H. Thaler es el ganador de este año del Premio Nobel de Economía por sus “contribuciones a la economía conductual”. En esta edición, como viene siendo habitual, no había un claro favorito. Decenas de candidatos aspiraban al prestigioso galardón, pero finalmente quien se ha impuesto es este profesor de 72 años de la universidad de Chicago.

Según se ha expuesto en la Real Academia Sueca de las Ciencias, las contribuciones de Richard H. Thaler, natural de Nueva Jersey, “han construido un puente entre los análisis económicos y psicológicos de la toma de decisiones individuales”. Con este galardón, el economista ganará prestigio mundial y un premio dotado en 9 millones de coronas suecas (unos 944.000 euros).

Aseguran que ”sus hallazgos empíricos y conocimientos teóricos han sido decisivos en la creación de la nueva y creciente área de la economía conductual, la cual ha tenido un impacto profundo en muchas de las áreas de la investigación y políticas económicas”.

 “Al incorporar nuevas ideas sobre la psicología humana al análisis económico, ha dotado a los economistas de una mayor riqueza de herramientas analíticas y experimentales para comprender y predecir el comportamiento humano”, añadieron.

En sus primeras declaraciones tras conocerse el premio, Richard H. Thaler bromeó al asegurar que tratará de gastar el dinero del galardón “tan irracionalmente como sea posible”, recordando además su breve aparición en la película ‘La Gran Apuesta’ y recomendando su visionado al presidente de EE.UU., Donald Trump.

Richard H. Thaler bromea con gastar el premio 'tan irracionalmente como sea posible'

Richard H. Thaler bromea con gastar el premio ‘tan irracionalmente como sea posible’ (Handout / Reuters)

Alfred Nobel no dejó la distinción económica en su testamento

Si bien algunos Nobel se conceden desde 1901, el Nobel de Economía no se empezó a entregar hasta 1969 debido a que esta categoría no aparecía en el testamento de Alfred Nobel. De hecho, el nobel dedicado a esta disciplina se bautizó oficialmente como el ‘Premio del Banco de Suecia en Ciencias Económicas en memoria de Alfred Nobel’ pero con los años, y por comodidad, se ha abreviado para simplificarlo.

A diferencia de otras categorías, acertar en la quiniela sobre los favoritos a llevarse este galardón es mucho más complejo.

Empresaris davant la crisi política a Catalunya

 La DUI divideix el teixit empresarial entre favorables i contraris. Més consens concita el temor al fet que un deteriorament social porti a la convocatòria de vagues

El Punt Avui – 08-10-2017

Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona; Joaquim Gay de Montellà, president de Foment del Treball, i Josep Gonzàlez, president de Pimec, en un acte del 2012. Foto: ARXIU.
Els hotelers i les agències de viatges reconeixen que hi ha cancel·lacions

Finalment va tenir lloc el tan anunciat xoc de trens. La celebració del referèndum d’independència l’1 d’octubre passat, tot i els intents de l’Estat per impedir-lo, i la repressió de la jornada per part de la Guàrdia Civil i la Policía Nacional espanyola han elevat la tensió social i institucional a uns nivells desconeguts en la història recent de Catalunya.

La sensació és que, tot i que el procés sobiranista ha estat un camí d’anys, diumenge 1 va significar un salt d’escala de grans proporcions i a molts nivells.

La temperatura s’ha elevat molts graus de cop i el vapor no sap per on escapar ja que les posicions continuen enrocades. La Generalitat amb el suport de les forces independentistes manté el full de ruta, que hauria de tenir la pròxima etapa en una declaració unilateral d’independència (DUI). Per la seva banda, el govern estatal es manté ferm a no acceptar cap altra sortida que no sigui la renúncia de Catalunya a la via de l’autodeterminació. Ni les propostes de mediació que s’han succeït aquests dies han esquerdat aquest posat monolític.

Socialment, la gran aturada de l’activitat del dia 3 d’octubre, amb impressionants manifestacions arreu del país, ha canalitzat, en part, el descontentament i la tensió acumulats en espera de nous esdeveniments.

Menció especial mereixen les derivades internacional i econòmica del conflicte. El salt d’escala d’aquests dies destaca i és molt evident el pla internacional pel ressò dels fets esdevinguts a Catalunya. La implicació d’Europa i la resta del món en el problema català havia estat una de les vies més treballades per les forces del sí, però no ha estat fins que les imatges de brutalitat policial van saltar a les pantalles de la televisió de mig planeta que la qüestió catalana ha entrat en l’agenda mundial.

En el pla econòmic, la precipitació dels esdeveniments -els recents però sobretot els que estan per venir-, comença a tenir un impacte en els mercats i les empreses. De fet, a mitjan setmana passada les notícies de repercussions econòmiques van restar protagonisme a les polítiques i socials. Sobretot dos aspectes: la volatilitat de la borsa davant una possible declaració unilateral d’independència (DUI) i el trasllat de seus socials d’empreses fora de Catalunya.

Cal pensar que si bé el tema econòmic ha estat sempre present al llarg de tots aquests anys de “procés”, fins ara hi havia un consens força generalitzat que no estava repercutint negativament en la recuperació. Això malgrat que el fantasma de la fuga d’empreses ha estat atiat periòdicament de manera interessada. La realitat és que la sortida de la crisi ha estat més destacada a Catalunya, amb creixements del PIB i increments de les exportacions de béns i serveis per sobre de la mitjana d’Espanya. Els saldos de la inversió estrangera també han avalat aquesta teoria.

O bé el “procés” no espantava el món econòmic o bé aquest no li donava credibilitat. El fet és que ara, més enllà dels rumors i l’especulació, comença a haver-hi moviments en aquest terreny. Segurament el més destacat és la decisió del Banc Sabadell de traslladar la seu social a Alacant, amb l’argument que la independència de Catalunya deixaria l’entitat fora de l’aixopluc del Banc Central Europeu. La mesura va ser aplaudida pels mercats inicialment. Està previst que CaixaBank prengui una decisió similar, però al tancament d’aquesta edició encara no s’havia produït. D’altres grans empreses podrien seguir aquest camí.

Unilateralitat.

L’escenari d’una Catalunya independent es viu de forma molt desigual entre les empreses catalanes consultades. Algunes pensen que aquesta fita les perjudica mentre que d’altres ho veuen com una oportunitat. El mercat i les circumstàncies de cada empresa determinen aquesta idea. Si bé és cert que, com ho han demostrat durant la crisi, el teixit empresarial s’acaba adaptant a les circumstàncies siguin quines siguin.

Una altra cosa és com valoren les conseqüències que es puguin derivar d’un procés unilateral. L’ombra de la DUI plana sobre el comunicat urgent del Cercle d’Economia emès el dimecres 4 d’octubre en un to molt dur: “Aquesta declaració sumiria el país en una situació extraordinària complexa i de conseqüències desconegudes però, en qualsevol cas, molt greus. No només perjudicaria totes les opcions polítiques sinó que, el més preocupant, sotmetria la ciutadania catalana, sigui quina sigui la seva sensibilitat política, a una tensió de difícil control.” El Cercle d’Economia és un club de debat econòmic amb 1.400 socis, que reuneix empresaris de grans empreses, sobretot financeres, i acadèmics. En el seu comunicat recorda els seus 60 anys de trajectòria i condemna la violència de l’1 d’octubre.

La denúncia de les agressions centra el comunicat del comitè executiu i la junta directiva de Foment del Treball, que es va reunir dimarts 2. A diferència del Cercle, no va més enllà i es limita a demanar diàleg. Membres dels òrgans de govern consultats reconeixen que la crítica a la violència és el punt de trobada entre els membres però que internament hi ha diferents opinions, sovint enfrontades, sobre la posició de la patronal catalana davant el procés. Ni el suport a l’aturada de dimarts va poder tirar endavant. El poder de la institució està en mans dels crítics amb el procés, que entenen que l’activitat econòmica necessita previsibilitat, seguretat jurídica i estabilitat política i que cada dia que passa Catalunya s’allunya d’aquest escenari. En minoria estaria el bloc d’empresaris favorables a la independència, pel als quals la màxima preocupació és que la situació pugui derivar en una vaga general prolongada.

En aquesta mateixa línia, Pere Relats, president del grup Relats, una empresa de Caldes de Montbui del sector auxiliar de l’automoció que comercialitza els seus productes en un 99% al mercat exterior, afirma que la DUI amoïna però el que més preocupa seria “entrar en un període de diversos dies d’aturades generals, un fet que afectaria de ple les línies de producció automobilístiques mundials”.

Per la seva part, Antoni Abad, president de la patronal vallesana Cecot, diu que s’ha tibat massa la situació. “Fa anys que vam dir que a la democràcia espanyola li mancava qualitat, quina llàstima tenir raó, perquè la repressió de diumenge passat no tocava”, assegura Abad, que afegeix que “el govern espanyol no ha dialogat per la qüestió del procés però és que amb els nostres empresaris tampoc no ha dialogat mai”. El president de la patronal -que fa uns anys en una enquesta més d’un 60% dels empresaris afiliats van mostrar-se favorables a la independència- diu que “arribats en aquest moment la mediació és el millor camí, una mediació que ens permeti tenir opció de decidir el nostre futur”.

Per la seva banda, el comitè de direcció de Pimec va fer una reunió l’endemà de 1-O per valorar la situació. La iniciativa va ser subscriure una aturada d’una hora en contra de la violència. “Però va ser tan forta la insistència de les empreses associades que ens vam veure obligats a secundar-la tot el dia”, explica Josep Gonzàlez, president de la patronal de la petita i mitjana empresa, que hi afegeix: “Mai no havia vist que els mateixos empresaris demanessin fer una aturada de país.”

Per a Pimec, aprovar una DUI comportaria incrementar la incertesa en el món econòmic. Però també comenta que “si es mira el comportament de Madrid tampoc sembla que estiguin molt per trobar una solució pactada”, explica Gonzàlez. A més, sentencia que la seva sorpresa va esclatar quan va sentir el discurs del rei Felip VI, “dirigit només a una part dels catalans” i amb un “error greu quan no va tenir paraules per als prop de 800 ferits que van provocar la Guàrdia Civil i la Policía Nacional l’1-O”.

Martí Sistaré, president de la Federació d’Empreses del Gran Penedès (FEGP), pensa que “més que saber si hi haurà DUI o no cal saber com serà”, explica, i afegeix que el que preocupa realment l’empresari és si es tallen les línies de finançament, perquè llavors se’n ressentiria l’economia de tot el país.

Una altra opinió en aquest sentit és la de Blai Paco, president de la Unió d’Empresaris de l’Anoia (UEA), per a qui l’escenari actual no és “amable ni fàcil, però ja estem pel dret a decidir i respectarem el que digui el Parlament de Catalunya, això sí, com sempre, farem el que sigui per donar continuïtat als projectes empresarials”.

El Cercle Català de Negocis (CCN), una associació d’un miler d’empresaris a favor de la independència i que va néixer per fer front a l’ofegament econòmic català, considera que Catalunya amb el procés que viu assumirà tant els riscos com els avantatges. “Les conseqüències de quedar-nos a Espanya és assumir un dèficit fiscal que suposa la meitat del pressupost que té la Generalitat”, explica Albert Pont, el seu president.

Des de la serenitat, Joan B. Casas, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, opina que en cas d’aprovació de la DUI “no hauria de tenir gaire impacte perquè no es canviarien les regles del joc, es mantindrien les directives europees, totes les regles de la competència, etc.”

Tot i això, organitzacions empresarials sectorials com ara el Gremi d’Hotels i l’associació d’agències de viatges (ACAV), en el turisme, s’han afegit als missatges de preocupació i asseguren que les notícies d’aquests dies estan provocant cancel·lacions de reserves, tot i que caldrà esperar per veure l’impacte real. Cal recordar que els atemptats d’agost no es van notar en el turisme.

També caldrà esperar per valorar en què queda la fugida d’empreses. A les reunions executives de les principals patronals del país van córrer com la pólvora rumors sobre despatxos de notaris que suposadament no donaven abast per signar trasllats d’empreses. “Hi pot haver algun moviment, però seran poques les empreses que marxin de Catalunya”, aventura Pere Relats.

En el sector del comerç, no hi va haver consens a l’hora de posar-se d’acord quant a l’horari de l’aturada general de dimarts passat. Fonts del comerç català asseguren, però: “Les empreses ens adaptarem al mercat, sigui aquest quin sigui, dins Espanya, en una Catalunya independent, dins o fora de la UE.”

La informació ha estat elaborada per Jordi Garriga, Francesc Muñoz, Anna Pinter, Ramon Roca i Marta Sardà.

La doctrina Mas-Colell arrela entre l’empresariat sobiranista

Ara.cat 

Un altre dirigent empresarial ho raona així: “Què pots fer? Una opció és no fer res, però molta gent no ho entendrà, i amb raó; una altra opció és fer eleccions, però t’arrisques a patir inhabilitacions o il·legalitzacions de partits i, per tant, podrien quedar adulterades; i finalment hi ha l’opció de fer una DUI”, explica. Dins de la DUI hi ha dues opcions: una que sigui immediata i l’altra que sigui diferida. “Aquesta és la meva opció”, diu aquest empresari. El seu raonament és que “mostraràs al món que estàs sent dialogant i, per tant, pots guanyar adeptes mentre, simultàniament, guanyes temps per desenvolupar la Hisenda i poder recaptar els impostos”.

Els empresaris consultats no tenen gaire esperança en una mediació internacional, però no la descarten. I, en tot cas, creuen que per fer el salt d’una DUI abans cal cremar alguna altra etapa.

Dimarts sortirem de dubtes.