Arxiu de la categoria: Articles digitals

L’economia catalana es desploma el primer trimestre amb l’inici del confinament

Articles digitals, ,

La caiguda és la més forta des del 2000 a nivell intertrimestral

Ara.cat. BARCELONA

L’economia catalana va caure el primer trimestre d’aquest any un 3,9% respecte al mateix període del 2019 i un 4,6% en comparació amb el trimestre anterior, l’últim del 2019, fruit de l’impacte de l’inici del confinament. Aquesta xifra representa la davallada més forta des del 2000 -des que hi ha dades disponibles-, superant fins i tot les registrades durant els anys de la crisi financera i de l’euro, entre el 2008 i el 2013, segons dades avançades publicades aquest dijous per l’Idescat, l’oficina estadística de la Generalitat.

No obstant, a nivell interanual sí que hi ha precedents de caigudes més grans durant els anys 2009 i 2010. Cal tenir en compte, però, que el primer trimestre només inclou les dues primeres setmanes de confinament de finals de març, arran de l’estat d’alarma decretat el dia 14 d’aquell mes. Per tant, no inclou ni l’abril ni el maig, quan l’economia va continuar sota mínims per les mesures contra la pandèmia.

La Generalitat preveu que l'economia catalana s'ensorri entre un 7,6% i un 8,8% aquest any

La Generalitat preveu que l’economia catalana s’ensorri entre un 7,6% i un 8,8% aquest any

Les dades concorden amb les prediccions de diversos organismes, com el Banc d’Espanya i l’FMI, i de la Generalitat, que pronostiquen caigudes històriques per al conjunt del 2020. En concret, el govern català va apuntar la setmana passada que el producte interior brut català s’ensorrarà entre un 7,6% i un 8,8% aquest any.

Per sectors productius, es registren caigudes en tots els nivells. La construcció va ser el més afectat, amb un ensorrament de la producció del 8,2% respecte a un any enrere, mentre que la indústria, tot i disminuir un 2,4%, és el que va patir menys l’impacte de les mesures contra la pandèmia. El sector serveis, que representa més de dos terços del producte interior brut català, va caure en conjunt un 4%, i el sector primari (agricultura, pesca, ramaderia i mineria) va caure un 2,7%.

Pel que fa als serveis, l’Idescat destaca en una nota de premsa “l’afectació directa del confinament en diverses activitats, com el transport de viatgers, l’hoteleria, la restauració o les activitats artístiques i culturals, que tenen una presència important a Catalunya”. No obstant, també destaca una activitat més gran dels serveis públics, “en particular, pels serveis sanitaris”.

Un any “perdut” per al turisme

Un any “perdut” per al turisme

Pel que fa a la indústria, “algunes branques rellevants han tancat les factories en un context de paràlisi de les cadenes de subministrament internacional -recorda l’Idescat-, mentre que altres branques, associades a serveis essencials com l’alimentació o la indústria farmacèutica, han pogut mantenir una certa activitat”.

En el cas de la construcció, destaca que es trenca una tendència positiva “de creixement continuat” que, tanmateix, “ja s’havia començat a desaccelerar al llarg del 2019”. L’agricultura, en canvi, va mantenir la tendència negativa acumulada durant diversos trimestres.

L’Airef preveu una caiguda més gran

L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ha publicat aquest dijous les projeccions de creixement per a les comunitats autònomes i l’Estat per al primer trimestre. La xifra prevista per l’organisme preveu una davallada més gran per a Catalunya que les dades provisionals publicades per l’Idescat.

Concretament, les estimacions de l’Airef situen la caiguda del PIB català en un 4,1% interanual i un 5,2% en comparació amb el trimestre anterior. Això suposa una diferència de dues i set dècimes, respectivament, amb els càlculs de l’oficina d’estadística de la Generalitat.

Les xifres per a Catalunya són  les mateixes exactes que els pronòstics per al conjunt de l’economia espanyola. Pel que fa a altres comunitats, l’ens de responsabilitat fiscal augura que totes patiran disminucions superiors al 3,8%, amb la Rioja i les Balears liderant el rànquing de caigudes, amb un -4,8% i un -4,6% interanuals, respectivament.

L’onada d’ERTOs duplicarà el nombre d’aturats a Catalunya

Articles digitals

Les persones afectades per acomiadaments temporals ja superen les 342.000, 71.000 més que dimarts

 Ara.cat – BARCELONA El Corte Inglés ha estat una de les últimes empreses que ha anunciat un ERTOEl Corte Inglés ha estat una de les últimes empreses que ha anunciat un ERTO

La corba d’aturats temporals puja gairebé a la mateixa velocitat vertiginosa que la de contagiats pel coronavirus. Les últimes dades, publicades aquest dimecres pel departament de Treball, confirmen que ja hi ha 342.602 treballadors afectats per expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO). Aquesta dada gairebé duplica l’atur de febrer a Catalunya, que va ser de 395.214 desocupats. La corba laboral, doncs, s’han disparat en un dia en 71.000 desocupats temporals.

Això significa que, de tots els afectats per ERTOs a Catalunya, un de cada quatre s’ha registrat en l’últim dia.

En total s’han presentat 41.555 ERO temporals. La demarcació més afectada per nombres absoluts, lògicament, és Barcelona (29.565), seguida per Tarragona (4.916), Girona (4.770) i Lleida (2.304).

En els últims dies el catedràtic de dret del treball de la Universitat de Barcelona, Jordi García, ja ha advertit que “ s’arribarà a xifres d’atur històriques“, que no s’han vist ni amb la crisi del 1993 ni tampoc amb la del 2008. De fet, si es sumen els desocupats del mes de febrer amb els afectats per ERTOs, la xifra supera ja les 700.000 persones.

Cal remarcar que, com que aquestes persones afectades per ERTOs rebran un subsidi públic, tècnicament es consideraran aturades i passaran a engreixar les llistes de l’atur.

Alerta per les irregularitats de les empreses amb els ERTO

Alerta per les irregularitats de les empreses amb els ERTO

Tal com han denunciat aquest dies els sindicats, l’economista Ernest Poveda,  president de la consultora de recursos humans ICSA , assegura que sobretot les grans empreses estan presentant ERTOs injustificats. “Amb les mesures que s’han pres s’està afavorint les grans empreses i s’estan socialitzant les seves pèrdues”, lamenta.

“S’estan socialitzant les pèrdues de les grans empreses”, alerta Ernest Poveda

En aquest sentit, assegura que les ajudes s’ha de focalitzar en les petites i mitjanes empreses i en aquestes mesures –afegeix– s’hauria d’incloure, tal com reclamen les patronals, la suspensió d’impostos durant un trimestre. “Si es fes aquest pas reduiríem part dels expedients”, manté.

L’expert, però, també creu que és imprescindible establir una renda bàsica per a les persones més desafavorides perquè puguin “sobreviure” mentre duri la crisi del Covid-19.

El Corte Inglés presenta un ERTO per a 22.000 treballadors

Entre les empreses que han presentat ERTOs aquest dimecres hi ha El Corte Inglés, que farà un acomiadament temporal per a 22.000 treballadors a tot l’Estat. El personal afectat cobrarà el 100% del sou, en lloc del 70% com preveu com a mínim la llei, gràcies el complement del 30% que ofereix l’empresa.

L’empresa argumenta la mesura per “causes de força major” i amb l’objectiu de mantenir l’ocupació. L’ERTO durarà 14 dies des de la publicació del decret d’estat d’alarma i s’allargarà depenent de la prolongació de la crisi provocada per la pandèmia de Covid-19.

Viajes El Corte Inglés també presenta un expedient per a 1.900 persones i Sfera un altre per a 2.000 treballadors. Aquests afectats també cobraran el 100% del seu salari.

El sector de concessionaris de venda de cotxes també ha anunciat aquest dimecres que els seus ERTOs afectaran 20.000 treballadors dels 344 locals de venda de cotxes que hi ha a Catalunya, segons la patronal del sector Faconauto. Pel que fa a Espanya, la xifra augmentarà fins als 151.000 empleats afectats. Els concessionaris van haver de tancar amb la declaració de l’estat d’alarma i les vendes de cotxes nous han baixat un 85%, mentre que la feina dels tallers ha caigut un 90%, amb un impacte que arribarà als 2.500 milions d’euros, segons afirma Faconauto.

Creant Oportunitats

Articles digitals,

“Hem obert al mercat un nínxol fins ara inexistent però, en pocs anys, productes com el nostre seran imprescindibles”

Entrevista a Víctor Sánchez, director de producte de Sorbos

Ara.cat  

Víctor Sánchez és el director de producte de Sorbos / CRISTINA CALDERERVíctor Sánchez és el director de producte de Sorbos / CRISTINA CALDERER

“Que la inspiració t’agafi treballant”, deia Picasso. A Víctor Sánchez la feina de bàrman li va inspirar una idea revolucionària: canyes comestibles. Amb Enric Juviña i Javier Hernández l’ha materialitzat en Sorbos, l’empresa que va haver d’inventar també les màquines per crear el producte.

La primera empresa de canyetes comestibles. Com sorgeix la idea?

Fa uns anys anys treballava per a una empresa de distribució de licors com a ambaixador de marca. Feia còctels molt elaborats i no veia adequada la canya de plàstic, així que vaig decidir fer una primera canya d’aranja, que era un dels ingredients de la ginebra que promocionava llavors. I aquella nit la gent només parlava de la palla. Ni del còctel, ni de la marca. Vaig veure que tenia una cosa important entre mans per començar a desenvolupar. Tot just arribar a casa, de matinada, vaig remenar: ni existia ni hi havia res patentat en aquesta direcció.

¿De què estan fetes per poder tenir les mateixes característiques que les de plàstic?

Estan fetes de sucre, gelatina, glicerina… Elements que ni són nocius ni tenen al·lèrgens. Per entendre’ns, com si fos un caramel més treballat per aconseguir la rigidesa que cal, però amb el valor afegit que pot ser de qualsevol gust. Avui tenim vuit sabors desenvolupats: maduixa, llima, llimona, gingebre, canyella, xocolata, poma i neutre, però si tractem amb alguna marca important li podem desenvolupar un gust i una experiència únics. I ara estem en el procés final de desenvolupar canyes comestibles també sense sucre.

És un producte atractiu però que a la vegada consciencia de la necessitat de cuidar el medi ambient…

Amb Sorbos ens vam adonar del potencial d’unir els conceptes consciència i experiència. Acabem d’obrir un nínxol al mercat fins ara inexistent però, en pocs anys, productes com el nostre seran imprescindibles i necessaris per a la sostenibilitat. De fet, grans marques com Bacardí o Pernaud Ricard han fet comunicats per anunciar que deixaran de treballar amb palles de plàstic a tot el món. Llavors, això ens beneficiarà, però ara, en ser els primers, estem obrint mercat i és dur.

Tot i això, ja us heu convertit en exportadors del producte…

La repercussió mediàtica d’un premi com Calidad Pascual, que vam guanyar en la categoria de medi ambient en la primera edició, va ser molt important. Vam passar de ser tres amics amb un projecte sense res tangible a rebre trucades de tot el món que volien l’exclusivitat del producte, del qual produïm gairebé un milió d’unitats al mes. Ara som quasi a tots els continents amb empreses que volen distribuir les canyes comestibles als seus països.

¿Quin paper ha jugat el BBVA en el desenvolupament empresarial?

Fonamental. Pensa que som una ‘start-up’. Hem de fer petits moviments de risc en temes d’innovació amb tot el que comporta el cost i l’estabilitat d’una empresa com la nostra. Tenir el suport i les facilitats que ens aporta el BBVA és vital. Sense aquest tipus de finançament seria molt complicat. Ens passaria el que els passa a la majoria d’empreses, que quan comencen als dos dies se l’han de vendre perquè no la poden mantenir. Per això, per a joves emprenedors com nosaltres, el BBVA és una eina vital per prosperar.

Amazon ensenya els budells del seu laberint al Prat

Articles digitals,

El magatzem més gran a Catalunya arribarà als 700 treballadors al juny

Ara.cat – PAULA SOLANAS El Prat Amazon ensenya els budells del seu laberint al Prat / FRANCESC MELCIONAmazon ensenya els budells del seu laberint al Prat / FRANCESC MELCION

El magatzem d’Amazon al Prat de Llobregat va començar a fer les seves primeres entregues a l’octubre, però no va ser fins ahir que el gegant del comerç electrònic va presentar en societat el seu centre logístic més important a Catalunya, de 63.000 metres quadrats. L’empresa assegura que el juny vinent ja hi haurà 700 empleats fixos treballant-hi dels 1.500 que preveu incorporar en els pròxims dos anys. El centre logístic també incorpora l’operativa robotitzada que la companyia ja fa servir a Martorelles, però a gran escala. El Prat compta amb 6.000 drives, els robots plataforma que es dediquen a moure pel centre les seves 50.000 prestatgeries mòbils. El director d’operacions d’Amazon Espanya i Itàlia, Fred Pattje, va assegurar que l’empresa manté el “diàleg obert” amb els empleats del centre de San Fernando de Henares (Madrid), que han convocat vaga per protestar per les condicions laborals.

El supermercado de Amazon sin cajas para cobrar ni filas estrenó con largas colas para entrar

Articles digitals, ,

Hubo furor en Seattle en la primera jornada del sistema de “Amazon Go”.

El supermercado de Amazon sin cajas para cobrar ni filas estrenó con largas colas para entrar

La fila para entrar en la tienda de Amazon Go (@typesfast)

Amazon abrió hoy en Seattle (Estados Unidos) “Amazon Go”, el primer supermercado donde los usuarios podrán llevarse directamente los productos sin pasar por las cajas ni hacer fila.

Las imágenes de la primera jornada mostraron el furor por conocer la nueva tienda, que se reflejó en largas filas esperando para ingresar. Pero eso, justamente, desató la ironía en las redes sobre el moderno sistema que está diseñado precisamente para no esperar.

“Estoy en Seattle y actualmente hay una fila para comprar en el supermercado cuya premisa es que no tendrás que esperar en la fila“, tuiteó el usuario Ryan Petersen.

“Larga fila de personas afuera de Aman Go Store en el centro de Seattle, donde se anuncia como una tienda sin filas dentro de la tienda”, escribió por su parte Patranya Bhoolsuwan.

Desde Amazon habían explicado que el mecanismo funciona con “las mismas tecnologías usadas en autos sin conductor”, es decir con sensores combinados con inteligencia artificial que permiten seguir los movimientos de los usuarios.

 https://www.clarin.com/tecnologia/tech/supermercado-amazon-cajas-cobrar-filas-estreno-largas-colas-entrar_0_By8XR1VBM.html

Mala època per als preus de les primeres matèries

Articles digitals

Ara.cat JAUME ABELLANA PUYOL 

Ara bé, tot això ha impactat negativament en l’economia dels pagesos i, per tant, en la venda de fertilitzants, llavors i maquinària agrícola. Els únics beneficiats han sigut les càrniques, que han vist com es reduïa el 70% del seu cost de producció que correspon, precisament, al preu de les primeres matèries agrícoles.

Primer de tot, cal deixar clar que fer prediccions és sempre un problema. Fins i tot entitats molt especialitzades com l’FMI no n’encerten ni una. Dit això, si hagués de fer una predicció diria que sembla que tot estigui a punt de canviar. El Consell Internacional de Cereals preveu un consum superior a la producció per primer cop en els últims cinc anys. Tot i així, no es produirà un increment vertiginós del preu, ja que els estocs segueixen sent molt importants.

El preu pot créixer no només per una baixa producció a causa d’una meteorologia adversa, sinó també pel preu del petroli, les divises i per un augment del consum.

Les tensions entre l’Iran i l’Aràbia Saudita poden provocar un augment més marcat del preu del petroli, amb el posterior increment del cost del transport (en anglès, freight rate ), de producció i de transformació. Directament, també impacta amb els incentius a les polítiques que promouen els biocombustibles.

Pel que fa a les divises, hem de tenir en compte que la Reserva Federal ja ha finalitzat l’expansió monetària a la vegada que ha apujat les taxes d’interès; en canvi, el Banc Central Europeu ho farà progressivament. Com que mana l’oferta i la demanda, si al final hi ha més euros, aquesta moneda es depreciarà respecte al dòlar. I si el valor del dòlar s’incrementés, se’ns faria més car importar soja i panís, i en som molt dependents. També cal aclarir com acabaran les eleccions a Europa, com anirà l’economia i com evolucionarà Trump.

Per acabar, la població mundial no para de créixer: cada cop es necessita més menjar i cada cop disminueix més la quantitat de terra cultivable per càpita. La Xina sembla que creixerà l’any 2018 al 6,2% i l’Índia a més del 8%. I això també són raons per pensar que es pugui animar el preu de les primeres matèries.

L’Íbex apuja el salari dels directius i congela el dels treballadors

Articles digitals, ,

Oxfam Intermón denuncia que el 2016 un conseller delegat cobrava 112 cops més que l’empleat mitjà

ara.cat – 

L’Íbex apuja el salari dels directius i congela el dels treballadors

Cada vegada més diners estan en mans de menys persones. Aquesta és una màxima que es repeteix any rere any a les companyies que formen part de l’Íbex-35. Una dada: el primer executiu d’una d’aquestes empreses cobra de mitjana 112 vegades el salari mitjà de la companyia. Una altra: ara les empreses de l’Íbex paguen per l’impost de societats menys que el 2007. Són dues de les conclusions que ha tret Oxfam Intermón d’un estudi titulatDiferències abismals, en què analitza el fenomen de la bretxa salarial en les grans cotitzades espanyoles. La conclusió és senzilla d’entendre: les diferències salarials entre les cúpules directives i la resta dels treballadors no només estan lluny d’escurçar-se, sinó que continuen una tendència lineal i aparentment imparable. El 2014 un primer executiu de l’Íbex cobrava 84 vegades més que un treballador mitjà. Un any després la diferència s’ampliava a 98 vegades. I el 2016, a 112 vegades.

Aquesta evolució ha anat en paral·lel a una millora continuada de la remuneració dels consellers delegats, que, després d’elevar la seva retribució un 15,4%, van passar a cobrar de mitjana l’any passat 4,3 milions d’euros. L’increment de la retribució es va traslladar també, tot i que en diferents proporcions, a l’equip directiu i als membres dels consells d’administració. Cal suposar que aquesta millora estava vinculada a l’augment dels guanys de les empreses de l’Íbex el 2016 -un 68% més de beneficis, tot i que la cotització va caure-, però els premis a aquesta rendibilitat no es van acabar de socialitzar entre els empleats de les empreses, on el conjunt dels salaris es van estancar i només van créixer un 0,3% durant l’exercici.

Banco Popular, de rècord

El 2016 es va produir un fet paradoxal: la màxima expressió de la bretxa salarial entre la cúpula directiva i els treballadors es va produir al Banco Popular. El seu president va cobrar 1.252 vegades més que el salari més baix que es cobrava al banc i 1.800 vegades el salari mínim interprofessional (655 euros anuals). Pocs mesos després, el juny passat, el Santander va adquirir aquesta entitat per un euro i en una operació llampec perquè corria el risc que el Popular es quedés sense liquiditat per seguir operant.

Però, més enllà del Popular, l’estudi elaborat per l’organització no governamental afirma que l’empresa on hi ha més desigualtat salarial és Inditex, ja que “el seu director executiu guanya 559 vegades més que el salari mitjà de la companyia”. Per darrere quedarien Ferrovial (407 vegades) i l’esmentat Banco Popular (363 vegades en aquest càlcul). Al conjunt de l’Íbex-35 la diferència és de 112 vegades.

Les proporcions varien si es baixa un esglaó i s’analitzen les remuneracions dels directius. Llavors, tenint en compte el que cobra un directiu (946.828 euros), el múltiple és 47. En aquest cas, les diferències més grans es produeixen al Banco Santander, on un directiu cobra 225 vegades el salari mitjà de l’empresa. A Amadeus aquesta xifra és de 199.

Menys paradisos fiscals

L’estudi d’Oxfam Intermón intenta entrar en un tema que escapa a les estadístiques sobre masses salarials de les companyies: l’externalització, és a dir, l’atribució d’alguns serveis de l’empresa a tercers. L’informe diu que un 90% de les empreses que facturen més de 12 milions recorren a empreses externes per proveir-se de serveis. També diu que les empreses de l’Íbex “impacten en les baixades salarials dels treballadors de les empreses multiserveis: contractant-les, concedint a la baixa les seves licitacions o, directament, constituint una empresa multiservei dins del seu grup”. En conseqüència, els empleats de les empreses subcontractades tenen sous més baixos que els que depenen directament de l’empresa.

Un altre capítol és el de la presència de les grans cotitzades en paradisos fiscals. El treball certifica que els 35 grups presents al selectiu tenen un miler d’empreses (996) escampades per territoris de baixa fiscalitat però aplaudeix que, després de diferents escàndols, la xifra s’hagi reduït en 22 societats el 2016. “És aviat per celebrar que aquest sigui un canvi estructural en les pràctiques de les principals empreses”, diu l’estudi, que es pregunta si la tendència pot tenir continuïtat en els pròxims anys. En tot cas, afirma que si seguim a aquest ritme de reducció d’empreses en paradisos fiscals, “necessitarem més de 45 anys per acabar d’esborrar el seu rastre d’aquests territoris tan tòxics”.

LES CLAUS

1. ¿És possible revertir el creixement desigual de salaris?

Els experts no hi veuen solució, tot i que Oxfam Intermón reclama establir escales salarials justes a través de la legislació. De la mateixa manera, per escurçar les diferències entre qui més té i qui menys té, aposta per enèsima vegada per augmentar el salari mínim (SMI) fins als 1.000 euros.

2. Quines mesures es podrien prendre dins les empreses?

L’organització no governamental recomana que les empreses aprovin unes regles que limitin les diferències salarials, més enllà de lleis bàsiques. Per fer-ho, creu que seria important que els representants dels treballadors tinguessin presència als consells d’administració i a les comissions de nomenaments i retribucions.

3. ¿Vincular salaris i productivitat és bo?

És un element que en els últims anys s’ha incorporat, tot i que discretament, als convenis, però són casos molt limitats. En algunes ocasions la inflació segueix tenint un pes important en la negociació.

El comercio al completo ya vive una semana clave por el Black Friday 2017

Articles digitals, ,

Los usuarios gastarán durante la jornada una media de 222 euros, el 3,4% más que hace un año

El comercio al completo ya vive una semana clave por el Black Friday 2017
Black Friday: el comercio al completo ya vive una semana clave (Àlex Garcia)
Ara.cat – AGENCIAS, Madrid

El sector comercial y muchas compañías de servicios afrontan a partir de hoy la semana central de la campaña de descuentos del Black Friday, que en muchos casos se extenderá hasta el próximo lunes 27, coincidiendo con el conocido como Cyber Monday.

Aunque inicialmente este festival del consumo, importado desde Estados Unidos hace unos seis años, se ceñía básicamente a ropa y tecnología, pronto se sumaron otros sectores conscientes de su tirón entre los consumidores. En esta ocasión, las grandes superficies, tiendas especializadas en tecnología y cadenas de moda no defraudarán a los usuarios y ofrecerán descuentos durante varias jornadas.

Black Friday 2017Los grandes se apuntan

Aunque algunos distribuidores comenzaron a ofrecer descuentos con anterioridad, otros aguardarán al último momento para publicitar unas ofertas que guardan celosamente, entre los que destacan El Corte Inglés o las diferentes cadenas de Inditex, como Zara o Massimo Dutti.

Por su parte, Amazon, uno de los precursores de la implantación de Black Friday en España, ha ampliado este año la duración de la campaña a dos semanas (del 13 al 27 de noviembre) y ha elevado el número de artículos con descuentos a 15.000, el 50% más que en 2016.

El comercio también gana

El pequeño comercio, con un 30% de los establecimientos participando, prevé que como mucho las ventas se mantengan porque, en su opinión, el mal mes de octubre ha hecho que muchos estén aplicando descuentos desde comienzo de mes y eso “desinflará” el fenómeno.

Desde Anged, patronal de las grandes superficies, han destacado que estos días pueden concentrar hasta un tercio de las ventas de Navidad de algunas categorías de productos.

Centro Amazon, una de las compañías precursoras del Black Friday en España, amplía la duración de la campaña
Centro Amazon, una de las compañías precursoras del Black Friday en España, amplía la duración de la campaña (Leon Neal / Getty)

Este año los usuarios gastarán durante el Black Friday una media de 222 euros, el 3,4% más, lo que supone una desaceleración frente a ejercicios anteriores, en los que el gasto subía a tasas de hasta el 20%, según un informe de GFK y Worten.

Las ventas de los e-commerce españoles rondarán los 1.417 millones de euros durante la celebración del Black Friday y del Cybermonday, según los datos ofrecidos por el estudio realizado por la Asociación Española de la Economía Digital (Adigital) y el optimizador financiero Fintonic.

El gasto por edades

Nueve de cada diez empresas asegura que se sumará este año a la campaña con acciones especiales, frente al 80% que lo hizo en 2016. A la hora de gastar también hay diferencias por edades. Los mayores de 45 años son los que tienen un mayor presupuesto, ya que en 2016 desembolsaron una media de 267 euros, seguidos por los consumidores de entre 35 y 44 años (227 euros) y los menores de 35 (174 euros).

Respecto a los productos más demandados los relacionados con la electrónica son los más solicitados con un incremento de ventas de hasta un 60% con respecto a cualquier otra semana del año. Le siguen la ropa y los complementos, por los que se decantaron en 2016 uno de cada tres compradores, con un gasto medio de 100 euros.

Electrónica, ropa y complementos, lo más demandado

La mitad de los trabajadores serán autónomos en el 2020

Articles digitals,

La economía de las plataformas se dispara en EE.UU.La mitad de los trabajadores serán autónomos en el 2020Una manifestación de los trabajadores de Deliveroo en Barcelona (Xavier Gómez)

17/11/2017 La Vanguardia

Un futuro de autónomos y de autómatas. Un sistema económico donde sólo quedarán freelance para el trabajo intelectual y robots para las tareas más físicas. No es un escenario de ciencia ficción, sino uno de los horizontes que se perfila en el Ouishare Fest, el evento anual sobre economía colaborativa que tiene lugar esta semana en Barcelona.

En muchos sectores se está consolidando un mercado laboral “según demanda”. Nina Alastruey, emprendedora y cofundadora de Motovoy, una red de reparación rápida de motos desde el móvil, citó al­gunos informes que apuntan en el 2020 la mitad de los trabajadores estadounidenses será freelance.

La asociación Freelancing in America cree que este nivel se alcanzará unos años más tarde (2027) pero estima que la mitad de los millennials, es decir, los trabajadores más jóvenes, ya trabaja por su cuenta y este colectivo ya aporta 1,2 billones de euros a la riqueza del país.

Emerge un mercado laboral bipolar, con altos profesionales y multitud de freelances poco cualificados

A partir de allí, empiezan los matices, porque ni todas las plataformas son iguales ni las condiciones son las mismas. En lo que se refiere a España, las cifras son inferiores, aunque la tendencia es similar. “El problema es cuando el número de autónomos aumenta no por libre elección, sino como escape ante la rigidez del trabajo por cuenta ajena”, dice Celia Ferrero, vicepresidenta ejecutiva de ATA, Federación Nacional de Trabajadores Autónomos. La consultora McKinsey considera que en España el 42% es autónomo por decisión propia y el 58% por necesidad y este último es uno de los porcentajes más altos entre las economías desarrolladas.

Esta uberización, ¿es un avance hacia una mayor flexibilidad o un retroceso en cuanto a pérdida de derechos? Luz Rodríguez, profesora del Derecho del Trabajo en la Universidad de Castilla-La Mancha, recuerda que “aunque hace tiempo que la superprotección del empleado ya no es la que era hay estudios que dicen que los autónomos corren tres veces más riesgo de caer en situaciones de pobreza. Si los ciudadanos se orientan hacia un tipo de consumo low cost , esto se refleja en el mercado laboral, con una protección laboral de bajo coste”.

Eve Llagostera, de Riders x Derechos, reconoce que “los ingresos fluctúan muchísimo. Somos conscientes de que no podemos aspirar al empleo para toda la vida, pero la figura del autónomo es insuficiente”. El abogado Miguel Ferrer, fundador de GovUp, destaca que “hay gente que quiere seguros, formación, pero a lo mejor no quiere emplearse”. Celia Ferrero cree que los que están más desprotegidos son “los autónomos esporádicos, con ingresos intermitentes”.

Al final, la era digital corre el riesgo de crear una estructura bipolar. En la cumbre estarán los altos profesionales (ingenieros, programadores, abogados, arquitectos…), que trabajarán, gracias a su prestigio, cuando ellos quieran en plata­formas freelance. Y en la base, plataformas empresariales que pres­tarán servicios estándar, con tra­bajadores menos cualificados (con­ductores, ciclistas, estudiantes, limpiadores…), conectados a una app a la espera de un encargo.

Les eleccions del 21-D costaran 230 M€ pel fet de celebrar-se en feiner, segons Pimec

Articles digitals

La patronal catalana creu que la convocatòria provocarà problemes econòmics a les pimes

ARA.catMercabarna durant la convocatòria de vaga general del 8-N. / JORDI ROVIRALTAMercabarna durant la convocatòria de vaga general del 8-N. / JORDI ROVIRALTA

La patronal Pimec ha calculat que les eleccions del 21 de desembre a Catalunya tindran un cost addicional de 230 milions d’euros, pel fet que se celebraran entre setmana. Per fer aquest càlcul, l’organització empresarial ha quantificat el valor de l’activitat econòmica que deixaran de fer tant els electors -per poder exercir el seu dret a vot- com els membres de les meses i els interventors.

En el cas dels votants, la patronal estima que la participació electoral seria la mateixa que la del 2015 (77,44%) i que la mitjana de temps per votar serà de tres hores en el cas dels assalariats i d’una hora per als ocupats per compte propi. Segons Pimec, creuant aquestes dades amb paràmetres com el PIB mitjà per hora treballada (36,35 euros), el cens electoral sense residents estrangers (5.329.139 persones) i la taxa d’ocupació a Catalunya (54,09%), l’impacte econòmic que deixaran els electors puja fins als 217 milions d’euros.

Pel que fa als membres de les meses electorals, tenint en compte que se’n constitueixen un total de 8.240 arreu del territori -amb un president i dos vocals per mesa i un interventor per partit i mesa-, Pimec estima que treballaran una mitjana de vuit hores diàries i, per tant, el valor de l’activitat econòmica que deixaran de produir sumarà gairebé 13 milions d’euros.

Problemes per a les pimes

D’altra banda, la patronal ha lamentat que la decisió de convocar les eleccions en un dia feiner tindrà costos econòmics i organitzatius per a les empreses. Pimec adverteix que les pimes es trobaran amb força dificultats el 21-D, “ja que tenen menys recursos i una plantilla més petita. Així doncs, tot i que reconeix que els comicis s’havien de celebrar amb “celeritat”, creu que s’hauria d’haver triat un altre dia.

En aquest sentit, Pimec també recomana a les empreses catalanes que estableixin torns per gestionar de la millor manera possible l’exercici del dret a vot dels seus treballadors i per garantir que les afectacions en la producció siguin les mínimes.