Arxiu de la categoria: Articles diaris

Estalvis en temps deflacionistes

Articles diaris
21/02/15 ECONOMISTA I DIRECTOR GENERAL DE L’INSTITUT D’ESTUDIS FINANCERS – JOSEP SOLER ALBERTÍ
 Per fi, el moment és excepcional perquè mai no s’ha vist amb tanta claredat la insuficiència i insostenibilitat del sistema públic de prestacions, incloses –per suposat– les pensions de jubilació. Immersos en l’anomenat “risc de longevitat”, aquest país, com la majoria dels europeus, guanya esperança de vida al mateix ritme que s’agreuja el risc de dependència i es redueix la cobertura de les pensions a mitjan termini. Per acabar-ho d’adobar, els plans de pensions, com les asseguradores, tindran dificultats per mantenir el valor de les seves inversions en deute i altra renda fixa.

Lynch també deia, i les dades del seu fons ho confirmaven, que malgrat l’extraordinari rendiment de la seva gestió, més de la meitat dels seus inversors havien perdut diners, i això, per entrar i sortir exactament quan no convenia, subscrivint participacions en les alces, i venent en les baixes. Conclusió: cal menys fum en anàlisi i previsions (finalment el llarg termini és positiu i el curt termini, imprevisible) i més estabilitat en les inversions. Això, malauradament, és fàcil de recomanar però és més complicat de seguir; almenys, si observem el comportament de tants i tants estalviadors.

En aquests inicis del 2015 les coses no són diferents: els estalviadors es mouen, usualment, mal aconsellats i sense ser plenament conscients del risc i de l’horitzó temporal amb què han d’invertir. Normalment, fugen de caigudes temporals dels rendiments, o per la “por de perdre-hi”, tan usual en els diners, o bé senzillament atrets per ofertes bancàries que solen quedar-se en el no-res. En tot cas, molt probablement dirigint-se a una altra equivocació, com ho ha estat tantes vegades.

No n’estic fent un gra massa. Analitzem el conjunt dels fons d’inversió espanyols. Prenguem un període concret: els últims 20 anys, en què encara trobem uns rendiments acceptables, concretament el 3,05%, en rendibilitat mitjana anual (els últims 15 seria l’1,54%!). Per tant, 1.000 euros invertits al començament del 1995 s’han convertit en 1.823 a inicis d’aquest any 2015, en termes nominals. Sembla un bon rendiment. Però evidentment, hi hagut inflació i desvaloració dels diners, concretament una inflació acumulada en el període del 61,1% que, en termes reals, han deixat els nostres 1.000 euros en 1.132, en vint anys! Un rendiment anualitzat real només del 0,62%! I això, encara, gràcies a la màgia de l’interès compost i a la disciplina de no treure ni un euro en tot el període.

Risc de desastre.

Ara però, l’excepcional conjuntura financera posa les coses encara més difícils i augmenta el risc de desastre. Aquesta excepcionalitat prové de diversos factors. En primer lloc, els mercats neden i encara nedaran més en una exagerada liquiditat. El diner val poc, com ho demostren uns tipus d’interès en mínims de sempre i, per tant, la retribució a l’estalvi ha de ser baixa. Segon, i vinculat amb l’anterior, la política monetària del BCE amb tipus mínims i compra d’actius financers públics i privats en el mercat (la flexibilització o relaxació quantitativa europea), té l’objectiu de fer que famílies i empreses consumeixin i inverteixin més en perjudici dels estalviadors. Tercer, encara ho complica més la inflació negativa o, sense embuts, la predeflació que s’ha manifestat els últims mesos. No tant pels rendiments, ja que de fet, la deflació millora els tipus d’interès reals, com pels efectes nocius que genera sobre els deutors i per la paralització de les decisions de despesa i d’inversió esperant un immediat futur en què el diner guanyi valor. En quart lloc, per l’acció de les mateixes entitats de crèdit que, necessitades, van atreure dipòsits a l’inici de la crisi i ara, incapacitades per retribuir-los, orienten els seus clients als fons d’inversió (més de 35.000 milions d’euros d’aportacions netes el 2014), un instrument que pot oferir diversificació però que, com a inversió passiva, sol ser car i ineficient, com hem analitzat abans.

Insuficiència.

Per fi, el moment és excepcional perquè mai no s’ha vist amb tanta claredat la insuficiència i insostenibilitat del sistema públic de prestacions, incloses –per suposat– les pensions de jubilació. Immersos en l’anomenat “risc de longevitat”, aquest país, com la majoria dels europeus, guanya esperança de vida al mateix ritme que s’agreuja el risc de dependència i es redueix la cobertura de les pensions a mitjan termini. Per acabar-ho d’adobar, els plans de pensions, com les asseguradores, tindran dificultats per mantenir el valor de les seves inversions en deute i altra renda fixa.

L’única solució és estalviar un percentatge més alt de les nostres rendes, siguin quines siguin; i, per suposat, si en tenim alguna. I sobretot, amb més criteri. Els temps han estat sempre durs per als petits estalviadors però sembla que ara poden ser pitjors. Busquin consell.

El punt avui – 21/02/2015

La nova normalitat laboral

Articles diaris

Article publicat per Santiago Niño Becerra el 31/01/15 a l’Económic

CATEDRÀTIC D’ESTRUCTURA ECONÒMICA. IQS SCHOOL OF MANAGEMENT

SANTIAGO NIÑO BECERRA @SNINOBECERRA

.. El dia 26 passat, el diari El País va publicar, en la pàgina 1 de la secció diària Catalunya, una notícia amb un títol que vaig llegir dues vegades de tant que em va impactar: “Un de cada quatre contractes subscrits per les ETT el 2014 va tenir un sol dia de durada”. En el text es donava una altra dada, també referida a Catalunya, i també escruixidora: el 51% dels contractes signats per les ETT el 2014 van tenir una durada igual o menor a 10 dies. En l’article, la lectura del qual els suggereixo, es recullen opinions de responsables d’ETT, acadèmics i càrrecs sindicals. Dues idees destaquen i, d’alguna manera, es complementen: 1) el mercat de treball ha canviat, és diferent del que era, i 2) mai tornarem al d’abans. Què ha succeït? Què està succeint?

Penso que s’han donat/s’estan donant dos fenòmens que es complementen i se sobreposen. D’una banda, a causa de la tendència a optimitzar processos organitzatius i a l’existència d’una tecnologia sofisticada creixent, però cada vegada més barata i d’utilització més simple, la necessitat de factor treball és decreixent, puntual, fragmentable i flexible. D’una altra, en part com a conseqüència de l’anterior, en part per la major qualificació mitjana del factor treball, l’oferta de temps de treball oferta pels treballadors ha crescut, per la qual cosa el seu preu, la seva remuneració, el salari, ha caigut i continuarà caient.

Abans, als anys seixanta i setanta, l’accent estava posat en la producció: fabricar el màxim possible, i per això calia una quantitat creixent de factors productius. Als vuitanta i noranta l’objectiu era fer més amb menys: produir molt utilitzant el menor nombre de factors productius necessaris, entre ells el treball, posant èmfasi que el que s’utilitzava fos barat: per això hi va haver les deslocalitzacions. El 2000 es va seguir l’anterior, però incorporant cada vegada més tecnologia a fi d’augmentar la productivitat (a Espanya menys: es fabricaven habitatges); es van contreure salaris, però es va concedir crèdit a mansalva: el deute privat va finançar el creixement. Avui, en plena crisi, l’objectiu està mutant. La internet de les coses, la impressió en 3D, la millora espectacular de la comunicació mòbil i en temps real, el Big Data, està permetent abordar els processos productius d’una altra manera: sèries curtes, producció a mida i personalitzada, descentralització de processos, flexibilització de rutines… I tot això té múltiples conseqüències, en múltiples aspectes i a múltiples nivells; i el mercat de treball n’és un.

D’aquesta crisi en sortirà un nou model econòmic i social amb un nou marc de relacions laborals i un nou mercat de treball. Seran necessaris menys treballadors dels que han estat necessaris; la majoria seran a temps parcial, puntualment; un nombre elevadíssim realitzarà tasques de relativament sota valor en un procés productiu d’alguna cosa el valor del qual dependrà, en la majoria dels casos, molt més del capital que del treball, raó per la qual la majoria de les remuneracions seran reduïdes, variables, no periòdiques, i la majoria dels contractes ho seran per obra i servei. Quedin-se amb tres dades: a 31 de desembre, a Espanya, la taxa de temporalitat aconseguia el 24% i la de treball a temps parcial pujava al 16%. Als EUA, en termes reals, els salaris tenen avui un nivell molt semblant al de mitjan anys setanta.

La Nova Normalitat cap a la qual ens estem dirigint també té el seu reflex en el món laboral i en el mercat de treball, i serà molt diferent del que ja és vella normalitat. Molt diferent i, penso, pitjor: molt pocs treballadors viuran bé en aquesta nova normalitat laboral. Darrera actualització

( Dilluns, 2 de febrer del 2015)

Els preus cauen l’1,4% al gener i fixen una inflació anual del -0,9%, la més baixa des del juliol del 2009

Articles diaris
El descens sostingut del cost del petroli fa que l’economia catalana acumuli tres mesos seguits amb un IPC en negatiu

Una persona posa gasolina al seu cotxe Foto: REUTERS.
Els preus van baixar al gener l’1,4% en relació amb al desembre, cosa que suposa registrar la caiguda intermensual més important des que comença la sèrie històrica per Catalunya de l’Institut d’Estadística espanyol. Amb aquest descens de preus al gener, la inflació anual es va situar amb el -0,9%, acumulant tres mesos seguits amb un escenari en negatiu. Aquesta inflació anual negativa suposa igualar el que fins ara el registre d’inflació més negatiu en la sèrie catalana que es va donar el juliol del 2009, en plena recessió.

El descens sostingut els últims mesos de la cistella del transport, on s’inclou els preus dels carburants, està influint decisivament en mantenir aquest entorn d’inflació negativa.

 El punt Avui –  Divendres, 13 de febrer del 2015

Qué ocurre con el precio de la gasolina?

http://videos.lavanguardia.com/economia/20141218/54421538927/gay-de-liebana-precio-gasolina.html

E-KONOMÍA  –  18/12/2014

El economista Gay de Liébana analiza la caída del valor del petróleo y cómo debería repercutir en sus derivados

La Vanguardia.TV

Aena surt a borsa a 58 euros l’acció

Articles diaris
La demanda quintuplica el que el govern espanyol ha assignat per als trams minorista i institucional

La Terminal 1 de l’Aeroport de Barcelona Foto: ANDREU PUIG.

La borsa espanyola obre aquest dimecres al matí amb un nou valor, Aena. El gestor aeroportuari públic es privatitza en part i ho fa amb el preu de sortida més elevat del rang fixat: 58 euros per acció. Aena posarà a la venda 66.818.182 accions, el 44,55% del seu capital social. La gran demanda prèvia -segons la CNMV quintuplica el que s’ha assignat- ha fet augmentar la part dedicada als grans inversors fins al 94,29% des del 90% estipulat inicialment. També ha estat la demanda la que ha fet estirar el preu el màxim possible per tal que el govern espanyol pugui elevar els ingressos per a l’Estat.

El preu final de l’operació ha permetre ingressar a les arques públiques 4.263 milions d’euros per la venda del 49% de l’operador dels aeroports espanyols. La venda parcial d’Aena suposarà la primera privatització a l’Estat des de la d’Endesa, el 1998.

L’executiu encapçalat per Mariano Rajoy ha elevat fins a tres vegades el rang de preus. En un primer moment va transcendir que el preu de l’acció podria rondar els 41,5 i 53,5 euros per situar-la finalment entre els 53 i els 58.

El gruix de la col·locació s’ha concentrat en grans inversors. Inicialment es preveia que hi aniria a parar el 90% de l’oferta, un 46,45% del capital. Finalment, Aena ha ampliat el paquet fins al 94,29%, després que dos dels tres accionistes que havien de conformar un nucli dur a la companyia s’hagin fet enrere. D’Alba, Ferrovial i el fons britànic TCI, només l’últim ha comprat un paquet significatiu d’accions.

Pel que fa al tram minorista, la demanda també ha superat en prop de cinc vegades l’oferta. Hi va haver peticions per 18,5 milions d’accions, davant dels 3,81 disponibles.

L’augment de preu de l’acció ha disminuït la retribució a l’accionista que oferia la companyia, que inicialment era del 5% i ha baixat fins al 3,7%, sempre i quan Aena tanqui el 2014 amb un benefici net de 648 milions d’euros, seguint el ritme del 8,7% de creixement que havia aconseguit fins al setembre.

Cal destacar que en l’àmbit laboral l’anunci de privatització ha causat prou inquietud entre la plantilla com perquè dos sindicats, CCOO i USO anunciessin 27 dies de vaga setmanes enrere si no s’acordava mantenir les condicions actuals. Finalment els sindicats han fet marxa enrere després que l’empresa hagi garantit el manteniment de la plantilla i de les condicions laborals.

El Punt Avui 11-02-2015 – Economia

Norwegian vol fer posar vermell el ‘low cost’

Articles diaris
L’aerolínia està demostrant que el model de vols a preus reduïts es pot replicar en el llarg radi. Ja en fa des de capitals nòrdiques i Londres i el 2016 promet fer-ne des de Barcelona
07/02/15 02:00 – BARCELONA – FRANCESC MUÑOZ

La companyia nòrdica també se la coneix com l'aerolínia del morro vermell, o ‘red nose', pel disseny del fuselatge dels seus avions. Foto: NOWEGIAN.

L’aerolínia Norwegian Air Shuttle ASA, més coneguda com a Norwegian, acaba de confirmar la seva aposta per Barcelona amb l’estrena de les seves oficines corporatives per al sud d’Europa al Prat i l’anunci d’obertura de vols directes per a finals del 2016 entre la capital catalana i diverses ciutats del continent americà: alguna de la costa oest dels Estats Units com ara Los Angeles i San Francisco, a més de Nova York i Miami, i a alguna destinació d’Amèrica del Sud, encara per concretar. Ho va dir el fundador i conseller delegat de Norwegian, Bjøn Kjos, el dia de la inauguració.

Aquestes notícies vénen precedides d’un fort creixement de la companyia al Prat, que en els últims dos anys ha duplicat el nombre de passatgers i s’ha enfilat a la setena posició d’un rànquing que encapçalen Vueling i Ryanair. En tots tres casos es tracta de companyies que, amb els matisos que les respectives direccions s’afanyen a subratllar, apliquen un model de negoci low cost. Però mentre aquestes últimes operen exclusivament en el radi curt i mitjà, Norwegian està desplegant des del 30 de maig del 2013 -els primers vols van ser entre les ciutats d’Oslo i Estocolm i les de Nova York i Bangkok– una oferta de llarga distància a preus sensiblement més reduïts que els seus competidors, normalment companyies de tall més tradicional, com ara SAS, la primera aerolínia escandinava, o British Airways. Norwegian opera el llarg radi a través de filials i avions Boeing 787 Dreamliner.

Amb la lupa.

L’aventura és objecte se seguiment per a la resta de companyies, perquè fins ara el que tothom pensava era que el que ha aconseguit el low cost en el curt i mitjà radi no era reproduïble en el llarg (més de 3.800 km). “Jo he estat dels que sempre han manifestat que no és possible -reconeix Josep Francesc Valls, catedràtic de màrqueting d’Esade i autor del llibre Fenómeno low cost-. Veurem què passa, però continuo amb la meva prevenció.” Certament el low cost en l’aviació comercial es basa en augmentar el marge brut reduint l’impacte de les despeses fixes en els comptes. Això s’aconsegueix omplint les aeronaus i fent que volin més cops al dia. Els salts diaris de les aerolínies tradicionals estava entre dos i quatre, mentre que les de baix cost els fan fins a set i vuit cops al dia. La rotació de viatgers per aeronau és molt superior perquè també aconsegueixen nivells d’ocupació molt alts, fins i tot reduint l’espai entre seients. A més, els vols es fan entre aeroports secundaris, amb tarifes mes reduïdes i més flexibilitat a l’hora d’arribar, descarregar i tornar a sortir. A més, també s’estalvia en cost de personal, perquè la tripulació dorm a casa i no cal pagar dietes i hotel.En la llarga distància “és difícil reduir costos”, insisteix Valls. Fins i tot resulta impossible escatimar en comoditat de les butaques o en els àpats de bord per estalviar.

Des de Londres.

Norwegian va començar a connectar Londres amb Los Angeles, Nova York i Fort Lauderdale (prop de Miami) el juliol passat a uns preus de sortida inferiors a la meitat dels més barats del mercat fins aquell moment. Els vols inaugurals van aixecar molta expectació i els ulls de molts usuaris estaven posats a trobar els talons d’Aquil·les de l’oferta. Ni els elevats preus dels aliments que es podien adquirir a bord (una ampolla petita d’aigua hi costa 4 dòlars) van entelar la bona impressió general a partir de conceptes com ara la comoditat i el servei de la tripulació, segons cròniques periodístiques.Quines són les cartes que amaga Bjøn Kjos? Enric Tarrats, responsable durant anys dels temes aeroportuaris de la Generalitat, pensa que la clau són els càlculs sobre el volum de passatgers presents i futurs. En aquest sentit, Tarrats explica que les grans aerolínies disposen d’eines informàtiques com ara el MIDT, una base de dades exhaustiva sobre l’activitat de reserves mundial, que permet localitzar les grans rutes internacionals per demanda i les oportunitats existents. “Si saps que pots omplir els teus vols, que tens una estructura de costos eficient i avions que gasten menys combustible, pots ser més agosarat amb els preus”, explica Tarrats. L’economia de les seves aeronaus és un dels arguments que fa servir Norwegian per explicar que pugui oferir preus més competitius. Els Boeing 787 Dreamliner formen part d’una nova generació de naus que estalvien entre un 20% i un 30% de combustible.

Nòrdics creïbles.

Tenint en compte tot això exposat, encara hi ha moltes persones del negoci a les quals els comptes no acaben de sortir si fan alguns números: d’una banda, el cost que representa enllaçar el vell i el nou continent amb un avió d’aquestes característiques i els ingressos que se n’esperen obtenir. No quadra. Només la seriositat i el caràcter desapassionat dels nòrdics fan que aquest tipus d’aventures no es prenguin amb desconfiança i incredulitat.Altres companyies de baix cost han fracassat en aquest mercat i només el temps dirà si l’aerolínia “del morro vermell” acaba fent posar vermell el sector.

 Una oportunitat per al Prat

El conseller de Territori, Santi Vila, pensa que l’aposta de Norwegian per l’aeroport del Prat encaixa en les aspiracions internacionals del Prat. En la seva intervenció en la inauguració de les oficines de la companyia, el 28 de gener passat, Vila va recordar que el Prat és un dels aeroports amb més capacitat de creixement d’Aena, però que malauradament l’actual estructura no permet una dinàmica de sana competència entre instal·lacions.

Publicat a

Les vendes del comerç augmenten el 2014 per primer cop en set anys

Articles diaris

 

L’increment al llarg de l’any va ser de l’1,4% i destaca el creixement interanual del desembre, del 7,4%

Diari El Punt Avui  29/01/15 12:27 – BARCELONA – ACN

Clients en una botiga de Girona Foto: JOAN SABATER.

Les vendes del comerç minorista van augmentar al llarg del 2014 per primer cop des del 2007. Concretament, els botiguers van registrar un increment de l’1,4%, mentre que en els últims set anys les vendes havien disminuït (fins arribar al decreixement màxim del -6,2% del 2011) o bé s’havien quedat planes (com va ser el cas del 2010). Aquesta bona xifra del tancament del 2014 és superior a la mitjana espanyola, del 0,9%, i ve impulsada per un bon desembre en què les vendes van augmentar un 7,4% interanual, segons informa l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Al conjunt de l’Estat, el creixement interanual de les vendes dels comerciants al desembre va ser del 5,4%.

Catalunya crea ocupació per segon any consecutiu

Articles diaris
El 2014 es tanca amb 49.300 llocs de treball més i 83.000 desocupats menys
La taxa d’atur se situa en el 19,9%
Preocupen els joves i les persones que fa més d’un any que busquen feina
23/01/15 02:00 – BARCELONA – LAIA BRUGUERA

L’economia catalana va aconseguir generar l’any passat més de 49.000 llocs de treball i després de sis anys en caiguda lliure ja encadena dos exercicis de creació d’ocupació. Al conjunt de l’Estat, la millora no havia arribat encara al mercat laboral i no va ser fins al 2014 que va poder sumar ocupats per primera vegada des de la crisi, segons les dades de l’Enquesta de Població Activa publicades ahir per l’INE.

Tot i el repunt de l’atur del quart trimestre, Catalunya va acomiadar l’any amb 83.000 aturats menys, de manera que la taxa d’atur s’ha situat en el 19,9%. El desembre del 2013 la xifra s’enfilava per sobre del 22%. Pels sindicats no es pot parlar de recuperació perquè les xifres continuen sent molt altes i l’ocupació és molt precària, però el govern les va rebre amb “moderat optimisme”. Els 49.300 llocs de treball que l’economia catalana ha sumat han permès tancar l’exercici amb més de tres milions d’ocupats, una xifra que no se superava des de fa tres anys.

Pel que fa a l’atur i les 756.500 persones sense feina –gairebé un 10% menys que el 2013–, és el primer cop des del 2010 que es tanca un any per sota del 20%. Tot i les bones notícies, cal destacar que l’evolució entre els mesos d’octubre i desembre no va ser tan bona si la comparem amb la del trimestre anterior, ja que es van registrat 30.500 desocupats més, cosa que significa un augment del 4%, segons l’EPA.

Pel secretari d’Ocupació i Relacions Laborals de la Generalitat, Joan Aregio, l’enquesta del quart trimestre mostra un canvi de tendència, tot i que admet que les xifres són “insuficients” i que hi ha dos col·lectius que continuen patint amb especial virulència la crisi laboral: els aturats de llarga durada (més de la meitat del total de desocupats de Catalunya) i els joves.

En taxa interanual, l’atur va baixar en tots els sectors, però destaca sobretot el descens registrat en la indústria i en la construcció. Aregio va destacar ahir que “el sector de la indústria és on més ha pujat l’ocupació, amb 32.000 persones més respecte al 2013”, molt per sobre de l’increment de 14.900 ocupats en els serveis.

Per sota dels 700.000

De cara a aquest any, el govern espera poder situar-se per sota dels 700.000 aturats, tot i que per aconseguir-ho s’han de consolidar els brots verds que es visualitzen. Al conjunt de l’Estat, hi ha 477.900 desocupats menys que fa un any, cosa que situa la taxa en el 23,7%. Per primer cop des de fa sis anys, a més, s’ha creat ocupació: l’any passat es van generar 433.900 llocs de treball. Pel ministre d’Economia, Luis de Guindos, les dades demostren que “s’ha aconseguit girar la truita”.

 LES FRASES
Les xifres són bones però han de millorar, sobretot per als joves
i els desocupats de llarga durada
Joan Aregio
SECRETARI D’OCUPACIÓ DE LA GENERALITAT
No serà recuperació mentre es mantingui l’atur tan alt i l’ocupació segueixi sent precària
Cristina Faciaben
SECRETÀRIA DE SOCIOECONOMIA DE CCOO
Cal més flexibilitat, perquè les empreses puguin crear llocs de treball de forma sostinguda
Joan Rosell
PRESIDENT DE LA CEOE

Les federacions de cooperatives s’aplegaran sota un únic paraigua el 2015

Articles diaris

Les de treball, ensenyament i habitatge poden tancar la integració aquest trimestre. El sector busca tenir una veu i una representació comunes

17/01/15 02:00 – BARCELONA – PAULA MATEU

La integració no suposarà que ens difuminem, perquè hi haurà espais sectorials
L’objectiu és tenir una veu comuna que faci de representació i ‘lobby’ del sector
 El cooperativisme pren una ànima col·lectiva i transformadora. Interessa a tothom
 Bufen vents de fusió per a les cooperatives catalanes. Aquestes societats estan en un moment d’inflexió. La crisi les ha afectat, en més o menys mesura. A la vegada, en els darrers anys, han sortit nombroses iniciatives noves amb aquesta forma jurídica. A això s’uneix la tramitació de la llei de cooperatives, que actualment està en discussió al Parlament. En definitiva, un moment d’ebullició al sector.

I, enmig d’aquest moment, ha sorgit, des de les mateixes federacions de cooperatives, un corrent que proposa la integració d’aquestes en una estructura més àmplia que representi i esdevingui la veu comuna de tot el cooperativisme català. És un procés que s’està coent des de l’any passat i que pot estar enllestit aquest 2015.

En realitat, la nova superestructura representativa de les cooperatives catalanes no aplegarà totes les federacions, ja que les agràries han deixat clar que no en formaran part, almenys a curt termini. “Aquesta federació té unes característiques especials. La seva organització, culturalment, s’allunya de les nostres, i el procés d’incorporació seria molt complicat”, assegura el president de la Federació de Cooperatives de Treball, Perfecto Alonso.

Entre les altres, la integració es farà per fases. La més imminent serà la de les federacions de treball, habitatge i ensenyament. Les negociacions entre aquestes estan en un estadi avançat. Alonso argumenta que, entre les tres, hi ha més sintonia. “Compartim model i objectius, i creiem que podem exercir la representació de manera conjunta i que la singularitat es pot expressar sectorialment”, declara.

Aquesta primera fase de la integració podria estar tancada abans del març. Josep Maria López, president de la Federació de Cooperatives de Coneixement, explica que el seu consell rector tancarà tots els punts que s’han discutit en les negociacions amb les altres dues federacions en uns 10 o 15 dies. Després es traslladarà a l’assemblea, que haurà de ratificar la decisió. Entre tot, segons diu, es pot trigar entre un mes i mig i dos mesos.

López destaca que la integració no suposarà que les federacions més petites es difuminin. En aquest sentit, assegura que s’ha pactat que, en la nova estructura comuna, hi hagi espais per a la representació sectorial.

Segons Alonso, la intenció és que l’assemblea, en la qual hi haurà representades totes les cooperatives, esculli directament el consell rector. En aquest es reservaria un lloc també per a representants de cadascun dels sectors: treball, iniciativa social, habitatge i ensenyament. En resum, l’òrgan tindria una part de representació política escollida directament per l’assembla, i una part de representació sectorial nomenada per cadascun dels tres membres.

El que no és clar encara és la fórmula per integrar-se, és a dir, si es liquidaran les tres federacions i se’n crearà una de nova o s’integraran les tres en una de sola. “És un dels elements que s’hauran de discutir quan tothom accepti que ho vol fer. Llavors vindrà un debat i aquest serà un dels temes importants”, diu Alonso.

Segona fase.

Després de la primera integració, s’encararà l’acord amb la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris. “Les diferents federacions han culminat de manera positiva el debat sobre els aspectes més generalistes de la integració”, afirma el seu president, Quim Sicilia. “Ara entrem en la part del procés on encarem les parts més operatives i també les que tenen a veure amb les emocions”, afegeix.Sicilia compara el procés que estan vivint les federacions de cooperatives en el seu camí cap a la integració amb una parella: “En qualsevol intent d’aparellar-se, es pot optar per diferents alternatives. Es pot tirar pel dret -i crec que les federacions de treball, ensenyament i habitatge han decidit fer-ho així-, però altres necessitem cert temps de festeig previ per anar harmonitzant amb ells el dibuix final.”

Segons diu, la federació que presideix no vol entorpir el camí que han emprès les altres ni modificar la velocitat que han decidit imprimir al procés, però vol fer-lo amb tranquil·litat i sabent que “cada pas que fem forma part d’un nou projecte comú i comunitari”.

En la mateixa línia, Alonso reconeix que la integració de la federació de consum requerirà més discussió i debat. I avança que es constituirà una taula en la qual es debatrà el model de federació i altres aspectes previs a la fusió.

Pel que fa a la Federació de Cooperatives de Serveis i Transportistes, encara no està clara la seva posició. Sembla que també hi podria participar, tot i que, segons les que serien les seves companyes de viatge, està enmig d’un procés de reflexió interna.

Finalitat.

L’objectiu de tot plegat és que el cooperativisme català tingui una sola veu, que existeixi una estructura que pugui fer un paper de representació i de lobby quan un tema els afecti de manera transversal. Això sí, totes estan d’acord que també hi ha d’haver espais de representació sectorial i que cada sectorial serà representant del cooperativisme en el seu sector.“Multiplica els valors tant socials com polítics, genera nous compromisos i projectes, i el cooperativisme pren ànima col·lectiva i transformadora”, diu Sicilia, referint-se a la integració. “I això ens interessa a tots”, conclou.

Darrera actualització ( Dilluns, 19 de gener del 2015 09:43 )

Torraspapel de Sant Joan les Fonts externalitza la manipulació i la logística

Articles diaris
L’empresa que assumeix aquestes tasques manté el lloc de treball i les condicions laborals dels afectats
Poden arribar a ser un centenar
16/01/15 02:00 – SANT JOAN LES FONTS – JORDI CASAS

Torraspapel ha viscut diversos episodis de conflictes laborals que han provocat mobilitzacions com la de 2011.Foto: J.C.

Torraspapel SA ha decidit externalitzar a partir del febrer els serveis relacionats amb els processos d’acabats de la producció i activitats logístiques i expedicions de la fàbrica de Sant Joan les Fonts a la societat CTC Externalització, especialitzada en manipulació i logística amb seus a Madrid i Barcelona. Només mantindrà en la seva nòmina els treballadors de la producció de paper. Aquesta decisió afecta un centenar de treballadors dels cinc torns de treball d’aquestes àrees.

CTC mantindrà tots els llocs de treball i a la mateixa fàbrica de Sant Joan les Fonts. Tal com preveu l’article 44 de l’Estatut dels Treballadors, es tracta d’una subrogació i, per això, els treballadors que passin a formar part de CTC continuaran amb les mateixes condicions de Torraspapel. Per tant, es mantindran salaris i antiguitats als treballadors i condicions laborals pactades en el conveni vigent de pasta, paper i cartró. Aquesta externalització comporta, però, la reducció del comitè de Torraspapel de Sant Joan a cinc treballadors. L’empresa externa té el seu propi comitè.

L’àrea dels acabats de la producció inclou els processos de tall de bobines, de repàs i triatge, d’empaquetat, d’embalatge de bobines, de guillotinat, de gofrat i neteja de màquines i espais de treball. Quant a la logística i les expedicions, preveu el procés de logística interna (subministrament, evacuació…), el subministrament, la retirada de residus, la neteja i altres activitats i la gestió del magatzem de productes acabats.

Segons fonts del comitè, l’empresa ha al·legat que l’externalització dels serveis d’acabats, logística i expedició forma part del procés de reducció de les pèrdues que té el grup i que ha inclòs el tancament de la fàbrica de Sarrià l’octubre passat. Les mateixes fonts han informat que l’empresa els ha dit que, ara per ara, no té previst externalitzar serveis en cap altre dels centres de treball que té, però que tampoc no ho ha descartat de manera rotunda.

Preus negatius per a estona

Articles diaris
L’IPC acomiada el 2014 amb un descens d’un 0,7% a Catalunya
Tanca en vermell per primer cop en la seva història
16/01/15 02:00 – BARCELONA – LAIA BRUGUERA

IPC desembre 2014 Foto: EL PUNT AVUI.
1

Hi ha qui alerta del perill de deflació –els sindicats la veuen a prop o asseguren que ja hi som–, però la majoria de veus assenyalen que l’actual conjuntura té molt a veure amb la caiguda del cru, així que no es pot témer ara com ara una caiguda generalitzada i persistent de preus. De fet, la inflació subjacent, la que exclou els aliments frescos i els productes energètics, va augmentar al mes de desembre una dècima, i va quedar congelada en el zero per cent.

Visions contraposades

Segons el secretari d’estat d’Economia, Íñigo Fernández de la Mesa, no es pot parlar de deflació perquè l’evolució de l’IPC es deu al cru i no va acompanyada d’una caiguda de l’activitat i el consum. Els sindicats, en canvi, alerten que les xifres amaguen la cruesa de la crisi i demostren que “el consum de les llars no es recupera” per culpa de l’atur, la precarietat laboral i les retallades salarials. L’executiu preveu que l’IPC es mantingui en taxes negatives durant tot l’any, encara que la caiguda s’anirà reduint a partir del segon semestre, una previsió que va en la línia d’analistes i associacions empresarials.

La baixada més important de l’IPC s’ha donat en el camp dels transports, que va caure gairebé un 6% a Catalunya en taxa interanual. Tot i que en el transport públic urbà, on els preus es fixen al començament de l’any, no es nota la millora, sí que hi ha un gran canvi en el transport personal, marcat per l’evolució diària de la gasolina. Aquest és el camp que més es va abaratir el 2014, al costat de les comunicacions (amb un descens d’un 5,7%) i aliments específics com ara el sucre, els llegums i les patates.

Destaca, en canvi, l’alça de preus en el sector de l’ensenyament (1,4%), tot i que també van pujar en l’hostaleria i la restauració (0,9%) i lleugerament en roba i calçat, habitatge, i menjar i begudes no alcohòliques. La inflació baixa a totes les demarcacions però, mentre la caiguda supera l’1% a Tarragona, Girona i Lleida, la intensitat és molt menor a Barcelona (0,4%).

Més enllà de les diferències entre zones i productes i serveis, els sindicats alertaven ahir que l’abaratiment és menor en els productes de primera necessitat com és el cas del menjar i la roba. Segons els càlculs de la UGT, l’IPC d’un mileurista se situa en el 0,2% negatiu, cinc dècimes per sobre de l’oficial, perquè dedica més part de la seva renda a productes bàsics.

Unes xifres històriques

El 2014 és el primer any que l’IPC tanca en negatiu en tota la sèrie històrica de l’Instituto Nacional de Estadística (INE), iniciada el 1961. Fins ara, la taxa més baixa registrada a Catalunya era la del 2013, quan la inflació va tancar en el 0,2%. Al conjunt de l’Estat espanyol també es va comptabilitzar llavors el que fins aquest desembre era el menor avenç de l’IPC, d’un 0,3%. Per arribar al màxim repunt històric, en canvi, ens hem de remuntar al 1977, quan els preus es van anotar una pujada superior al 26%.

La caiguda interanual de preus del mes de desembre a Catalunya és la més baixa registrada al conjunt de l’Estat (juntament amb el -0,7% que també s’anota el País Basc). A l’altra banda del rànquing, destaca el descens de preus de Castella-la Manxa (1,5%) i de Múrcia (1,3%).

Perill o possible avantatge?

CCOO

Lluny de celebrar que el tiquet de la compra sigui una mica més digerible, els sindicats exigeixen pujades de sou i polítiques d’estímul perquè, segons ells, la caiguda de l’IPC demostra la gravetat de la persistent crisi econòmica. Per CCOO, reflecteix l’autèntic panorama, “marcat per la caiguda del consum intern i la pèrdua de poder  adquisitiu”.

UGT

En la mateixa línia, el secretari general de la UGT, Cándido Méndez, assegurava ahir que es tracta d’una xifra “molt greu i negativa, de la qual no es pot treure res positiu” perquè evidencia que “l’economia espanyola està enfonsada”.

Pimec

La patronal, en canvi, celebrava la notícia. Per Pimec, que “no detecta cap de les conseqüències negatives” relacionades amb la deflació, la caiguda dels preus i la reducció de l’IRPF ajudaran a “augmentar el consum i, per tant, la demanda interna, cosa que revertirà en la creació de llocs de treball”.

CEOE

La CEOE, per la seva banda, recorda que l’Estat espanyol acumula setze mesos consecutius amb una inflació per sota de la mitjana de la Unió Europea, així que és més competitiu respecte als seus socis comunitaris. La patronal pronostica pel 2015 una caiguda de preus d’un 0,5% de mitjana.

Cepime

Per la Confederació Espanyola de la Petita i la Mitjana Empresa, seguir contenint els costos (laborals, financers, energètics i fiscals) és bàsic per aconseguir que aquest avantatge competitiu sigui “més efectiu”.

Darrera actualització ( Divendres, 16 de gener del 2015 02:00 )

Publicat a