Arxiu de la categoria: Articles diaris

On són les dones, al Mobile? Les congressistes no representen ni una quarta part dels assistents

Articles diaris, ,

Women4Tech i WomenInMobile posen en relleu la bretxa de gènere de la indústria tecnològica

Ara.cat – PAULA SOLANAS L’Hospitalet de Llobregat 

La GSMA va estrenar l'any passat un programa paral·lel per debatre sobre la desigualtat de gènere al sector. / FRANCESC MELCION

La GSMA va estrenar l’any passat un programa paral·lel per debatre sobre la desigualtat de gènere al sector. / FRANCESC MELCION

L’últim dia del Mobile World Congress és, precisament, el que més visibilitat dona a un dels problemes urgents de la indústria tecnològica. La bretxa de gènere és molt evident en aquest esdeveniment, on el percentatge de dones congressistes ni tan sols arriba al 25% del total d’assistents. Aquesta xifra és l’objectiu que la GSMA -la patronal del sector i organitzadora del congrés- fa dos anys que es marca, però en l’edició del 2017 la representació femenina encara era del 23%.

Women4Tech és el programa que va llançar l’any passat la GSMA per posar en relleu la falta de dones directives en un dels sectors amb més projecció de l’economia global. “Aquest és un debat que hauria de començar als consells d’administració”, ha demanat Mary Clark, vicepresidenta executiva i directora de màrqueting de la companyia nord-americana de serveis digitals per al núvol Synchronoss Technologies.

En aquest sentit, l’esdeveniment ha destacat que encara que les dones són gairebé el 40% de la massa laboral al món, aquest percentatge baixa dràsticament quan es tracta d’empreses relacionades amb les noves tecnologies. Per exemple, en el sector de la indústria mòbil, només són un 19% del total de treballadors. Emma McGuigan -la directora de tecnologia de la consultora Accenture per a Irlanda i el Regne Unit- també lamentava que el gruix de les activitats del Women4Tech no es facin fins dijous, quan la majoria de congressistes ja són en direcció a l’aeroport i l’auditori principal no omple ni una quarta part dels seients.

No obstant, Julie Woods-Moss, la presidenta del grup de telecomunicacions indi Tata Communications, ha apuntat que la desigualtat de gènere no només vindrà de les organitzacions. “Hem de procurar que no creem una intel·ligència artificial amb els mateixos prejudicis”, ha afirmat. Amb aquestes paraules, la directiva s’ha referit als estudis que alerten que els algoritmes en què es basen molts programes de ‘software’ i plataformes digitals també son proclius a incorporar biaixos sexistes i racials. “Les màquines aprenen de qui les programa i aquests són els homes”, ha reivindicat McGuigan.

Directives i tècniques sobre l’escenari

El director general de la GSMA, Matts Granryd, ha celebrat que ja hi ha un 28% dels conferenciants que són dones, respecte del 21% de l’any anterior. Tot i així, a les vuit sessions més rellevants que organitza el congrés -les anomenades ‘keynotes’- només hi han participat 6 dones, poques en comparació amb els 28 homes que hi han intervingut durant els quatre dies que dura l’esdeveniment. De fet, en tres d’aquestes conferències no hi ha participat ni una sola dona.

Per això, esdeveniments com WomenInMobile -l’esdeveniment professional que se celebra durant la setmana del Mobile per quarta vegada aquest 2018- busquen fer el tomb a la visió tradicional dels congressos de tecnologia. La cita proposa que siguin les dones les que pugin a l’escenari a parlar sobre innovació, en lloc de posar el focus del debat només en la bretxa de gènere. Així doncs, aquest any les sessions es van centrar en la intel·ligència artificial amb xerrades de directives d’empreses com Google, BlaBlaCar o Booking.com.

Comprar ‘online’ també és més car a Catalunya

Articles diaris, comerç, ,

Els súpers fan variar fins a un 2% el preu en funció d’on visqui el comprador

AURI GARCIA MORERA Barcelona 

Fer una mateixa compra en un mateix supermercat online d’abast estatal pot sortir prop d’un 2% més car o més barat en funció de la ubicació del comprador, i com passa en altres àmbits Catalunya és una de les comunitats que en surt més mal parada. Ho constata un estudi de l’agregador Soysuper, que ha analitzat el preu de més de 150.000 productes a vuit grans supermercats d’abast estatal (Mercadona, Carrefour, Alcampo, Dia, Eroski, El Corte Inglés, Caprabo i Hipercor) de totes les capitals de província.

Les Illes Balears i Catalunya són les comunitats amb preus més alts, un 0,62% i un 0,46% per sobre del preu mitjà a l’Estat, respectivament. A l’altre extrem, Galícia és la comunitat amb preus més baixos, un 1,05% per sota del preu mitjà a l’Estat, seguida de Múrcia i Extremadura, amb preus un 0,53% i un 0,2% per sota del preu mitjà, respectivament. La Comunitat de Madrid també queda per sota de la mitjana, amb preus un 0,13% per sota del preu mitjà a l’Estat.

Un reflex dels establiments físics

L’estudi de Soysuper apunta que aquestes diferències de preu reflecteixen les diferències que hi ha entre establiments físics de les mateixes cadenes de distribució en diferents comunitats. Un estudi sobre els preus en establiments físics publicat fa uns mesos per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) també situa les Balears i Catalunya com les comunitats en què surt més car fer la compra.

En el cas dels establiments físics, però, la Comunitat de Madrid no és entre les comunitats més barates, sinó a un nivell semblant al de Catalunya, i la Rioja no està per sobre de la mitjana sinó que és la més barata de l’Estat. La relació, doncs, no és del tot directa.

Possible sensació d’injustícia

Manu Carricano, professor de data science a Esade i fundador d’una consultora especialitzada en optimització de preus, explica que aquestes diferències entre comunitats en vendes online i en establiments físics “apliquen criteris macro, com el nivell d’atur o la renda mitjana, amb una visió agregada dels clients, per grans blocs”. Segons Carricano, amb aquest tipus de segmentació “hi ha el risc que el client se senti enganyat, que tingui una sensació d’injustícia”. És el mateix, afegeix, que mostrar preus més alts als usuaris d’iPhone que als usuaris d’Android, o apujar el preu d’un projecte per a tots els usuaris que l’hagin consultat prèviament. “Coses així són injustes”, opina.

Tot i això, aquests vuit grans supermercats d’abast estatal aposten cada vegada més per aquesta mena de segmentació. La distància entre els preus més alts i els més baixos és més gran ara que fa un any, quan ja havia crescut respecte a l’any anterior. Mentre que el juliol del 2017 la distància entre la primera i l’última comunitat és d’1,67 punts, el juliol de l’any passat era d’1,43 punts, i el juliol del 2015, d’1,34 punts.

Amazon, a un altre nivell

Les empreses pioneres en preus dinàmics, com les agències de viatges online o el gegant del comerç electrònic Amazon, apliquen una segmentació molt més complexa. “Utilitzen moltíssimes variables i ho fan en temps real per a cada client individual”, explica Carricano. Amazon, diu, és capaç de fer dos milions i mig de canvis de preu al dia tenint en compte, per exemple, “els preus dels seus competidors, els seus estocs, i la voluntat de pagar que té cada client, en cada moment”. Així, la demanda es redistribueix en el temps i s’equilibra amb l’oferta.

Carricano admet que d’aquesta manera ni tan sols es pot arribar a saber quins criteris s’estan aplicant per valorar si són més justos o menys. Assegura, però, que els consumidors ho prefereixen: “Hi ha una enquesta de la consultora de tecnologia Forrester que diu que el 78% dels clients confien més en el big data que en els distribuïdors mateixos per posar preus justos. M’imagino que la gent creu que és millor fixar uns criteris prèviament que no pas que algú vagi decidint que apuja preus aquí o allà per incrementar el marge”.

La inserció laboral dels titulats en FP Dual arriba al 70%

Articles diaris, ,

El CTESC recomana un acord marc per aquesta modalitat que es traslladi a la negociació col·lectiva

Ara.cat – 27/09/2017La FP dual només representa el 4,3% de l'opció formativa de grau mitjà i superior a Catalunya / XAVIER BERTRALLa FP dual només representa el 4,3% de l’opció formativa de grau mitjà i superior a Catalunya / XAVIER BERTRAL

La Formació Professional Dual, que combina les classes lectives al centre educatiu amb pràctiques com a aprenents a les empreses, millora la capacitat d’inserció laboral dels alumnes respecte a la FP inicial. Aquesta és la conclusió de l’últim informe del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, el CTESC. L’organisme ha comprovat que els titulats amb la modalitat dual tenen un 70% d’inserció laboral respecte als graduats amb la FP tradicional o inicial, pels quals la taxa d’inserció és del 51%.

Segons l’informe que ha presentat avui per aquest consell assessor de la Generalitat, la formació professional dual no només millora l’ocupació dels joves, també redueix l’atur i rebaixa l’abandonament escolar prematur. Per això, el CTESC proposa impulsar un acord marc per a la FP dual a Catalunya, de concertació bipartida entre organitzacions empresarials i sindicals, i que es traslladi a la negació col·lectiva sectorial i d’empresa amb un pressupost propi per la seva implantació.

El director general de Formació Professional Inicial i Ensenyament de Règim Especial de la Generalitat, Melcior Arcarons, ha destacat que aquest estudi marca una referència a l’educació dual a Catalunya, i ha valorat que el nombre d’alumnes d’aquest règim hagi crescut des de la seva implementació. Tot i això, l’organisme lamenta que actualment, la FP Dual només representi el 4,3% de tota l’oferta formativa de grau mitjà i superior.

Arcarons ha xifrat en 229 els centres que treballen actualment amb projectes de FP dual i en més de 10.000 alumnes els que han estudiat aquests cursos; també ha celebrat que més de 3.600 empreses hagin acollit els alumnes de FP dual per treballar i fer pràctiques. “La FP, per si mateixa, no és interessant si no s’aplica a la realitat i a les necessitats de l’empresa”, ha remarcat, i s’ha fixat com a repte estendre la cultura de participació del sector empresarial en la FP dual.

Adequació entre oferta i demanda de feina

El ponent de l’informe i membre del tercer grup del Ctesc, Ramon Bonastre, ha assegurat que aquest tipus de formació ha incrementat la qualificació dels recursos humans de més empreses, a més d’afavorir la selecció i captació de persones amb talent.

Segons l’estudi, el lloc de treball dels titulats amb la FP Dual s’adequa als estudis en el 90,6% dels casos. A més, el pes de la contractació indefinida se situa gairebé 10 punts percentuals per sobre del conjunt de l’FP inicial i els contractes a temps complet representen el 76,7% del total, 21 punts per sobre del conjunt de l’FP tradicional. La retribució d’aquests graduats també és més alta que la del conjunt d’estudiants d’FP.

En el punt de les recomanacions de l’organisme econòmic i social, Bonastre ha demanat aconseguir els nivells d’inversió pública dels països de referència europeus. El CTESC també recomana la creació de cicles formatius de quatre anys que contemplin la possibilitat de dobles titulacions.

A la cua d’Europa en salari mínim

Articles diaris

Espanya manté un dels diferencials més grans entre el mínim legal i el sou mitjà al mercat laboral

ara.cat – ELENA FREIXA

A la cua d’Europa en salari mínim

Una jornada laboral completa a Espanya s’ha de remunerar, per llei, amb 655,04 euros al mes com a mínim si es reparteix en 14 pagues. Aquest terra legal converteix Espanya en el país europeu desenvolupat que té un sou de partida més raquític si es compara amb el salari mitjà dels treballadors al mercat laboral. El salari mínim interprofessional (SMI) espanyol representa el 36% del sou mitjà, deu punts menys del pes que té a França o a Bèlgica (vegeu gràfic). Només tres països de l’OCDE tenen un diferencial més gran entre el sou mínim legal i el que rep de mitjana un empleat: Eslovàquia, Estònia i la República Txeca.

En termes absoluts, el sou mínim espanyol és la meitat que el que tenen fixat les economies avançades d’Europa. A Alemanya, França o Bèlgica el punt de partida està al voltant dels 1.500 euros al mes. I si es descompon en salari per hora, els 5,3 euros mínims a Espanya són lluny dels 9,67 euros de França o els 8,5 euros a Alemanya, segons recull un estudi de la patronal Pimec presentat aquest divendres en una jornada en què l’empresariat discutia si es pot o no apujar aquest llindar mínim d’ingressos a Catalunya.

Malgrat tenir salaris mínims més alts, cap país de la UE compleix el mandat de la Carta Social Europea, que fixa que el sou mínim ha de ser equivalent al 60% del sou mitjà. Qui més a tocar ho té és Luxemburg, amb un mínim de 1.900 euros, que és el 50% del sou mitjà. A Espanya, complir amb aquest objectiu equivaldria a elevar l’SMI al llindar dels 1.000 euros.

L’OCDE, partidària que s’obri un diàleg que moderi les diferències salarials a Espanya, proposa que la pujada sigui suau i progressiva. Així s’amorteix el risc d’encarir els costos laborals en una economia encara “dèbil”, va defensar Herwig Immervoll, director de polítiques socials per a l’ocupació de l’OCDE, que va participar divendres en una jornada empresarial de debat organitzada per Pimec a Barcelona.

L’organisme internacional, però, posa uns deures més urgents a Espanya en paral·lel: millorar la qualitat de la feina. “Els treballadors a Espanya no són pobres perquè cobrin el sou mínim treballant tota una jornada, sinó perquè treballen amb feines de menys de 8 hores i amb contractes precaris”, va subratllar el responsable de l’OCDE.

Abaixar o no les cotitzacions

Els sindicats CCOO i la UGT, així com alguns partits polítics, proposen avançar cap als 800 euros a Espanya en pocs anys i començant ara. “Així es recuperaria el 4% de poder adquisitiu que ha perdut l’SMI en els anys de crisi”, defensa el secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego. Aquest horitzó té l’aval de l’Organització Mundial del Treball (OIT), que ha proposat aquesta pujada del 10% en tres anys.

Una via per moderar l’impacte d’apujar el sou mínim és crear mecanismes que compensin, com ara reduir les cotitzacions que paguen les empreses i fer així que el cost laboral, globalment, es mantingui. Patronals com Pimec veuen bé aquesta reducció de quotes a la Seguretat Social perquè sostenen que les petites i mitjanes empreses són les que es veurien més afectades i no tant les grans. A Espanya, de fet, només el 0,2% dels treballadors cobren el sou mínim, la xifra més baixa dins de l’OCDE. Els empleats més beneficiats d’un augment són els de serveis com la neteja, la restauració, el comerç i l’atenció domiciliària.

Reduir cotitzacions, però, té un altre problema, tenint en compte l’estat de les finances públiques espanyoles. “La situació fiscal d’Espanya no permet rebaixes en les cotitzacions de gaire contundència”, va reconèixer el director d’ocupació de l’OCDE. Una part d’aquesta pèrdua d’ingressos, defensa Pimec, es compensaria amb la pujada d’altres impostos com el de la renda i l’IVA per un increment del consum d’aquestes persones.

Els empresaris no tenen una visió unànime, fins i tot entre els que reivindiquen pagar per sobre dels mínims. La por comuna és que això acabi amb una pujada generalitzada. “El sou és un factor determinant de la nostra activitat”, va dir el president de l’Associació Catalana d’Empreses de Neteja, Josep Tres, en el debat organitzat per Pimec. Ara bé, va reconèixer que podria ser bo per aplacar competidors que els fan competència deslleial per la via dels sous que paguen.

Cèsar Molins, director general de la metal·lúrgica Ames, va advertir dels perills de pèrdua de competitivitat. “No podem enganyar-nos dient que els que cobren el sou mínim guanyaran poder de compra perquè, si el toquem, pujaran la resta de salaris i pujaran els preus”, va augurar. Va subratllar que si no es lliga a la productivitat, perilla l’exportació.

Un llindar mínim català

El debat per apujar la remuneració mínima legal aterrarà aviat al diàleg social català. La Generalitat reunirà patronals i sindicats per abordar un pacte d’àmbit català. Tot i que fixar l’SMI és competència estatal, els agents socials i econòmics poden acordar pujades dins la negociació col·lectiva.

L’OCDE avala un SMI descentralitzat. “Algunes zones d’Espanya potser es poden permetre sous mínims més alts i està bé obrir-se a un escenari més flexible”, va dir Immervoll. Països com els EUA ja han anunciat que ho posaran en marxa aviat, com és el cas de Califòrnia, on s’ha fixat un sou més alt que el federal per acompanyar el cost de vida superior en aquest estat.

“No hi ha evidències que lliguin apujar el sou mínim al risc de destrucció d’ocupació”

Miquel Puig

ECONOMISTA

“Apujar el salari mínim (SMI) a Espanya no només és bo, sinó que és imprescindible”, sosté l’economista Miquel Puig. Com que el cobren un grup de treballadors minoritari, afegeix, el cost d’augmentar-lo representa només una fracció del que costarà a l’Estat mantenir aquestes persones que la societat “està subvencionant”. El debat d’avançar cap als 1.000 euros a Espanya és oportú perquè ara s’ha obert també en països com el Regne Unit i els Estats Units. Segons Puig, cap estudi recull evidències que lliguin apujar l’SMI al risc de destrucció d’ocupació. Descarta que això donés peu a deslocalitzacions: “Qui cobra el mínim? Treballadors de serveis en hotels o al McDonald’s, i això no t’ho pots endur a fora”.

“Apujar el mínim farà créixer tots els sous i això és perillós amb un atur tan alt”

Antonio Argandoña

PROFESSOR D’ECONOMIA DE L’IESE

El sou mínim està lligat a la resta i apujar-lo farà que augmenti tota la cadena salarial, opina el professor d’economia de l’Iese Antonio Argandoña. No és partidari de plantejar aquesta mesura en un moment en què l’atur és encara molt alt a Espanya. “¿Crearà ocupació, això? Jo crec que no i ara es tracta que la gent mantingui la feina”, afegeix l’economista.

Creu que el risc que una mesura així freni contractacions és real si no es té en compte la productivitat. “Hi ha gent amb poca qualificació, expulsats de la construcció, que al llarg de la crisi han anat fent el que poden, que no saben fer coses noves. ¿Hi haurà cap empresa que els contracti a un sou més alt si ara no ho fan i el mínim és inferior?”, es pregunta.

Competència vol controlar els lobis

Articles diaris,
El president de la CNMC tira pel dret davant la inacció del govern del PP i crea el seu propi registre

Ara.cat – XAVIER GRAU –

Un informe de Transparència Internacional es queixava que a Espanya “no hi ha una normativa que garanteixi en tots els casos qui influeix, com i sobre qui, amb quins resultats i amb quins mitjans econòmics ho fa”. Per això el president de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha decidit no esperar més i ahir va anunciar la posada en funcionament d’un registre de lobis. És un primer pas per conèixer els grups de pressió que s’acosten al superregulador per defensar els seus interessos. L’actuació de la CNMC es produeix després que el govern espanyol de Mariano Rajoy arribés a la fi de la legislatura sense fer-ho.

Lobis energètics: el malson del regulador

En el seu moment es va plantejar un registre dependent del Congrés de Diputats i la feina parlamentària estava molt avançada, amb la redacció de la norma pràcticament feta, però no va arribar a veure la llum. Catalunya es va avançar i el Govern va aprovar crear el seu propi registre, que va entrar en funcionament al mes d’octubre i al qual, fins ahir, només s’havien inscrit vuit empreses o associacions. Entre elles hi ha la consultora Kreab, l’ONG Oxfam Intermón, la patronal d’assegurances Unespa, l’Associació Catalana d’Empreses de Seguretat, el Gremi d’Empresaris de Cinema de Catalunya i Reinicia Catalunya, una ONG que promou el procés constituent i la democràcia directa i que compta entre els seus fundadors l’Assemblea Nacional de Catalunya i Òmnium Cultural. Ahir a la tarda el registre de la CNMC ja tenia tants inscrits com el català.

Amb la decisió presa per Competència es vol “fer un primer pas” en la millora de la transparència, tal com van indicar a l’ARA fonts de l’organisme. Però, com que no hi ha legislació pròpia, s’ha optat per crear un registre voluntari, en el qual els que s’hi apunten hauran de subscriure un decàleg ètic. Així, la CNMC, que ja publicava en la seva web l’agenda de les reunions que mantenen els seus directius i consellers amb els representants de les empreses, patronals i altres grups, informarà també de les seves reunions amb lobistes. El president de la CNMC admetia que oficialment es diu Registre de Grups d’Interès perquè la paraula lobi a Espanya està mal vista. Fonts de la CNMC van indicar que el registre és un primer pas d’una “cursa de fons” per introduir encara més transparència en les relacions d’empreses i altres grups amb Competència.

El registre és voluntari, gratuït i es tramita per internet. Per a Competència, que hi hagi lobis és “important i legítim”. Considera un pas endavant que se sàpiguen quins interessos defensa cada persona que es reuneix amb els alts càrrecs de l’organisme. Segons la CNMC, aquesta és una manera de “permetre una relació completament transparent amb els grups de pressió” i ajudarà a limitar “la possibilitat d’influències improcedents” o contràries a l’interès general.

Els grups d’interès es van regular als Estats Units l’any 1995. A Europa la regulació va arribar el 2011, quan es va crear un registre conjunt del Parlament Europeu i la Comissió, que ja té més de 9.000 inscrits. Precisament dimarts la Comissió Europea va obrir una consulta pública que ampliar l’àmbit d’aquest registre conjunt.

Iris San Martín:“A Silicon Valley s’escolta més els joves, aquí encara costa”

Articles diaris,

Directora executiva de FormalDocs, empresa de contractes ‘online’

FormalDocs és una plataforma web que permet fer contractes senzills per internet i estalviar-te pagar un advocat. Els voleu prendre la feina? Això mai! No ho hem enfocat com una extinció dels advocats, sinó que servim propòsits diferents. Un advocat sempre serà útil per a situacions més complexes en què es requereixi assessorament. No ens podem considerar competència, som sistemes coexistents. De fet, al Col·legi d’Advocats de Madrid ens van reconèixer com una de les iniciatives més innovadores en un fòrum sobre dret i tecnologia. La resposta que rebem del sector també ha sigut positiva.

De fet, tu vas estudiar dret i ADE. Després d’acabar la carrera vaig començar a treballar en un despatx d’advocats i va ser allà on vaig veure que es cobrava un preu molt alt per serveis que ens costaven molt poc de fer. Em vaig adonar que això es podia automatitzar i que el que fèiem al despatx de manera interna ho podíem oferir al públic a través d’un software senzill. La idea és donar una eina perquè qualsevol persona sense formació jurídica pugui crear un contracte de manera econòmica. Vam començar amb els que són més comuns, com el de lloguer, el de venda de cotxes de segona mà o el de prestació de serveis. Moltes vegades es busquen models de contracte per internet, per estalviar diners, i no saps mai si estan actualitzats segons la legislació vigent. Al principi era un servei més enfocat a particulars, però molt aviat traurem un servei de subscripció exclusivament per a empreses, i que estarà dirigit a immobiliàries, gestories i, fins i tot, despatxos d’advocats.

¿Un producte així es pot internacionalitzar fàcilment? Nosaltres creiem que sí, però de moment ens volem centrar a consolidar la nostra posició a Espanya i convertir-nos en referent. De moment hem facturat la quantitat suficient per validar el negoci a petita escala i volem anar creixent. Als Estats Units ja hi ha dues empreses molt importants que exploten aquest model, que són LegalZoom i RocketLawyer, i creiem que hi ha molt de mercat a la Unió Europea. Cada vegada hi ha més relacions comercials entre països, o sigui que fan falta eines que les facilitin.

L’any 2013 vas guanyar el programa Yuzz del Santander amb aquesta idea i vas poder fer un viatge a Silicon Valley per explorar oportunitats de negoci. Et va fer canviar el teu plantejament? Més aviat em va servir per acabar de decidir-me a llançar el negoci de manera professional. Allà, si tens un idea, al cap d’una setmana ja tens inversors i tot va molt de pressa. Em vaig adonar que no m’havia d’esperar a tenir molta experiència, sinó que havia fer-ho de seguida i veure fins on podia arribar.

Tens 27 anys, ¿creus que això t’ha tancat algunes portes a l’hora de trobar inversors? D’entrada crida l’atenció que siguis jove, però un cop comences a raonar la teva idea i argumentar el que vols fer, la gent acostuma a fer-te cas. En aquest sentit, a Silicon Valley s’escolta més els joves, mentre que aquí encara costa. Per això també és important rodejar-te de gent amb experiència que et complementi. A l’empresa hem incorporat un director financer amb molta experiència, que ha atret altres inversors, com un directiu de Hewlett-Packard que treballa a Califòrnia i un soci de Cuatrecasas. Ells han finançat la primera ronda per consolidar a Espanya.

España es el cuarto país de la UE con más empleados en microempresas

Articles diaris,
  • El 40,8% de los empleados españoles trabajan en empresas de menos de 10 personas
España es el cuarto país de la UE con más empleados en microempresas

España es el cuarto país de la Unión Europea con más porcentaje de empleados en empresas de menos de diez trabajadores, con un 40,8% del total, después de Grecia (58,6%), Italia (46,4%) y Portugal (42,3%), según un informe que recoge datos de 2012 publicado esta semana por Eurostat, la oficina estadística europea.

Por el contrario, los Estados miembros con menos proporción de empleados en este tipo de empresas, todos por debajo del 20%, son Reino Unido (17,3%), Luxemburgo (18%) y Alemania (19%). La media de la UE se sitúa en el 29,2%.

En España, el 19,6% de los trabajadores desarrollan su actividad en empresas de entre 10 y 49 trabajadores, el 13,5% lo hace en empresas de entre 50 y 249 trabajadores y el 26,1% está empleado en grandes empresas de más de 250 trabajadores. Los porcentajes medios para cada caso en la UE son del 20,8%, del 17,2% y del 33%, respectivamente.

El informe destaca que entre los países de la UE la gran mayoría de las empresas no financieras son microempresas. Los Estados miembros con una mayor proporción de empresas con menos de diez trabajadores son Grecia (96,7%), Eslovaquia (96,5%) y República Checa (96%). En España, las microempresas representan el 94,5% del total.

Del mismo modo, el porcentaje de pequeñas empresas (entre 10 y 49 trabajadores) es menor al 10% del total en todos los Estados miembro salvo en Alemania (14,7%), Austria (10,9%), Luxemburgo (10,6%) y Rumanía (10,2%).

España fue el tercer país de la UE donde más empresas se crearon en 2012, con 248.000 nuevas firmas, tras Francia (308.000) e Italia (275.000). En el conjunto de la Unión iniciaron su actividad 2,3 millones de empresas. En todos los casos, la mayor parte de las nuevas compañías eran deautoempleo (no tenían empleados). Este fue el caso para el 78% de las nuevas empresas españolas, mientras que el 19% tenían entre 1 y 4 trabajadores, el 2,4% entre 5 y 9, y el 0,7% más de 10.

En toda la UE, el 70,8% de las nuevas empresas iniciaron su actividad sin empleados, el 26,4% tenía entre 1 y 4 empleados, el 1,9% lo hizo con entre 5 y 9 trabajadores y el 0,9% empezaron a operar con más de diez personas contratadas. En Francia, las empresas de autoempleo supusieron en 2010 el 92,3% del total. En cambio, en el Reino Unido, sólo el 12,1% de las nuevas empresas no tenían empleados (aunque en este país, las empresas que facturan poco dinero no están obligadas a inscribirse en el registro).

La Vanguardia – Economia

Álex Ríos:“No tindrem oficines ni ara ni quan facturem 100 milions anuals”

Articles diaris
Conseller delegat de Happyforce, una aplicació per mesurar la felicitat dels empleats.

 

Aquest setembre vas començar a comercialitzar Happyforce, una eina per saber com se senten els treballadors a la seva feina. Com es mesura la felicitat? Tot i que parlem de felicitat, en realitat ens referim a una relació de comunicació entre dos col·lectius: els empleats i l’empresa. Quan tens un negoci petit i veus el dia a dia dels treballadors és molt fàcil detectar com estan, però a mesura que l’empresa creix en nombre d’empleats i localitzacions es perd aquest contacte. Normalment, les empreses fan una enquesta per analitzar-ho, que es fa un cop l’any i tan sols reflecteix un moment puntual en l’estat d’ànim de la plantilla. El que nosaltres volem és donar una eina que escolti abans de preguntar per ajudar en la presa de decisions. L’aplicació només demana cinc segons al dia del treballador, que tria el seu grau de felicitat, fa comentaris concrets i mostra si està d’acord o en desacord amb les opinions dels seus companys de manera anònima. És com tenir un panell de control sobre el que es comenta a la màquina de cafè.

¿Un producte així encaixaria millor fora d’Espanya? Els països anglosaxons i els del nord d’Europa són cultures amb molta més transparència a les empreses. Aquí moltes vegades ens hem trobat amb clients que hi veuen risc, encara que ja hem negociat quatre contractes i preveiem tancar-ne 7 o 8 durant el 2016. Preferim no donar dades sobre facturació, però de cara a l’any vinent volem obrir a Londres i als Estats Units, i llançarem una ronda de finançament per trobar inversors estratègics al mercat.

Ens has citat a casa teva, la seu central de Happyforce. No creus en les oficines? Quan vaig començar a la meva primera feina, després de sis anys a la universitat, em vaig trobar que de cop em tornaven a tractar com un nen. Havia de ser cada dia a l’oficina, durant unes hores fixes i inamovibles. Des d’aleshores vaig tenir molt clar que quan muntés el meu propi negoci faria les coses de manera molt diferent. Vull canviar la manera com es tracta els empleats en les organitzacions i això comença per no tenir oficina, ni ara ni quan facturem 100 milions a l’any. La idea és deslocalitzar completament la feina; no és necessari viure en una gran ciutat com Barcelona o Londres per trobar feina, pots viure al Montseny o a Santander i treballar a Happyforce. L’únic que necessites és una bona connexió a internet. Ara tenim gent als Estats Units, a Palma, al Maresme…

Mobivery, la primera empresa que vas fundar, va guanyar durant dos anys consecutius (2011 i 2012) el guardó Great Place to Work, que premia les pimes espanyoles més ben valorades pels seus empleats. Nosaltres fèiem coses el 2008 que en aquell moment eren molt innovadores. Per exemple, donar la possibilitat de fer vacances il·limitades o instaurar un Pijama Day, en què cada departament podia escollir un dia per treballar des de casa. Quan es parla de conciliació laboral, jo entenc que la paraula hauria de ser integració. Ara moltes empreses noves arriben amb el paquet start-up : joc de tenis taula, futbolí, oficines diàfanes… Però al cap i a la fi, això només són coses materials. Has de donar llibertat i autonomia als teus treballadors, perquè cada persona té necessitats diferents

Ara .cat – PAULA SOLANAS

Treballadors feliços, treballadors rendibles.

Articles diaris, Articles digitals,

noticies araunaltrehorari2

La directora de les caves Mont Marçal fa vuit anys que aplica l’horari europeu amb bons resultats

Ara.cat – ALBERT SOLÉ Castellví de la Marca La directora general de Mont Marçal, Blanca Sancho, parla amb la Sunsi Arnabat, responsable del magatzem, abans de descarregar un camió en plena temporada nadalenca. / CRISTINA CALDERERLa directora general de Mont Marçal, Blanca Sancho, parla amb la Sunsi Arnabat, responsable del magatzem, abans de descarregar un camió en plena temporada nadalenca. / CRISTINA CALDERER

A les caves Mont Marçal hi ha 26 treballadors i la gran majoria fa més de 20 anys que hi són, una taxa de permanència molt per sobre de la mitjana. “Una de les poques coses que tinc clares és que si un empleat treballa a gust rendeix més”. Blanca Sancho és la directora general de les caves i filla del fundador. Ella va començar a aplicar la famosa reforma horària per facilitar la conciliació familiar dels seus empleats molt abans que Fabian Mohedano posés de moda el concepte.

Germán Esteban és el director de qualitat de Mont Marçal i té molt clar per què fa més de dues dècades que hi treballa: “Perquè jo m’adapto a l’empresa i l’empresa s’adapta a mi. Vaig tenir un mal any amb els meus pares i aquí no em van posar cap problema amb les visites constants als hospitals”. La Rosa Campos treballa al laboratori com a responsable del control de qualitat i fa un any que ha tornat a treballar a jornada completa després de deu anys de reducció per maternitat: “Recordo quan la meva mare va tenir un càncer greu i la Blanca em va dir: «Marxa sense excedència i torna quan vulguis». Li estaré sempre agraïda, això ho valores més que un salari”. “Si l’ajudes a conciliar, la gent és agraïda; els diners no ho són tot”, explica la directora general, que recorda que abans de la crisi molts dels seus treballadors haurien pogut marxar a altres feines a cobrar més però ningú ho va fer.

A les 6 de la tarda tothom a casa

Mont Marçal exporta un 80% de la seva producció a 30 països diferents, on, com recorda la Blanca, a les vuit del vespre no hi ha ningú treballant. Per aquest motiu ella permet que tothom es faci un horari que s’adapti a la seva realitat, però que a les sis de la tarda tothom pugui ser a casa “per tenir vida privada”. Sunsi Arnabat és la responsable del magatzem i fa 21 anys que treballa a Mont Marçal: “Jo entro a les 6.00 del matí i surto a les 2 del migdia, però és flexible, i si algun cop he de venir fora d’hores, com que visc a prop, puc fer-ho”.

En aquestes caves del Penedès fa vuit anys -des que la Blanca va agafar el relleu del seu pare- que s’hi treballa amb horari europeu: “Abans els treballadors tenien dues hores per dinar, però jo vaig decidir posar un menjador i una cuina perquè tothom pogués dinar aquí en vint minuts i plegar abans”. La Blanca, que és la primera que fa aquest horari, no amaga que aquesta decisió és empresarial: “Es produeix més, perquè en aquests 20 minuts se continua parlant de feina”.

Blanca Sancho recorda que el seu pare tota la vida va arribar molt tard a casa. Ella es va quedar vídua molt jove amb un fill petit, el Manel: “Volia plegar d’hora per poder passar la tarda amb ell, i si jo ho vull, ho vol tothom”. La tecnologia també ha facilitat molt més aquesta conciliació laboral, ja que “amb els telèfons intel·ligents es pot resoldre qualsevol problema a qualsevol hora però des de casa, amb la família”.

El Grup Bardinet de Gelida va comprar a principis d’aquest any un 90% de les accions de Mont Marçal a la família Sancho. “Malgrat la compra vaig negociar mantenir el mateix equip de treball, que continua intacte”, recorda la Blanca, orgullosa de la seva gent. Tot i que ha rebut diferents premis i reconeixements com a empresària assegura: “El millor reconeixement el tinc dels treballadors, que fa més de 20 anys que estan amb mi i quan els demano un esforç el fan, i això impressiona”.

Manuel Sancho, el pare de la Blanca, va fundar Mont Marçal fa 40 anys -el 1975-, tot i que venia del món discogràfic. Va començar venent discos per a EMI i va arribar a ser director de Movieplay, que va editar els discos de cantants d’esquerres com Lluís Llach, Raimon i Pau Riba. Ell era madrileny però la seva dona catalana, i a mitjans dels setanta van decidir comprar la masia Finca Manlleu i les vinyes que la rodejaven de Castellví de la Marca (Alt Penedès). Quan es va adonar dels pocs diners que pagaven pel raïm en comparació amb la feina que duia, va decidir començar a fer vi per vendre’l, i va crear la marca Mont Marçal, que ara factura 6 milions d’euros anuals. Tot i que fa temps que l’empresa dóna beneficis, arrossega un deute que no la deixava créixer. Però aquesta no és l’única raó per la qual la Blanca s’ha venut l’empresa familiar: “El meu fill estudia biologia i no vol les caves. He preferit vendre-la bé ara abans que malvendre-la més endavant”.