Arxiu de la categoria: Administracions Públiques

El TC accepta convertir-se en una sala penal amb capacitat per inhabilitar polítics

Administracions Públiques, ,

El ple declara constitucional, sense unanimitat, la reforma exprés del PP que li permet sancionar els càrrecs públics que n’incompleixin les sentències

Ara.cat – MARIONA FERRER I FORNELLS La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, els dos imputats pel procés, en una imatge d'arxiu. / PERE VIRGILILa presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, els dos imputats pel procés, en una imatge d’arxiu. / PERE VIRGILI

El Tribunal Constitucional (TC) accepta convertir-se en una sala penal per frenar el procés. Un any després que s’aprovés la reforma exprés del PP, una majoria dels magistrats de l’alt tribunal – no hi ha hagut unanimitat– han declarat plenament ajustada a la Constitució la reforma que els habilita per sancionar els càrrecs públics que n’incompleixin les sentències. D’aquesta manera, el TC acata dividit el mandat de Mariano Rajoy, que el capacita per inhabilitar polítics. La reforma ha estat aprovada per 8 vots a favor i 3 en contra. Els vots particulars han estat dels tres magistrats designats pel PSOE: la vicepresidenta del TC, la basca Adela Arsúa; Juan Antonio Xial Ríos i Fernando Valdés. La que en el seu dia va ser designada amb l’aval de CiU, la catedràtica de dret constitucional Encarnación Roca, ha avalat la reforma.

Aquesta reforma va generar malestar entre els magistrats des d’un inici perquè aprofundeix el camí emprès pel govern de Rajoy de judicialitzar el procés. De fet, es va anunciar el setembre del 2015, poc abans de les eleccions catalanes del 27-S, i es va aprovar a corre-cuita abans que el dissolguessin les Corts i es convoquessin les eleccions espanyoles del 20-D. La reforma estava enfocada, precisament, a combatre el procés sobiranista, atorgant-li poder coercitiu per poder inhabilitar directament l’expresident Artur Mas, entre altres, o els actuals polítics del procés que desobeeixin.

Tant la Generalitat com el govern basc van presentar recursos d’inconstitucionalitat a finals del 2015. Criticaven que el TC pogués comptar amb competències que la Constitució reserva per a l’executiu espanyol, com per exemple la suspensió de l’autonomia que preveu l’article 155 de la Constitució. A diferència de la resposta a qualsevol recurs de la Moncloa en contra de lleis catalanes, el TC s’ha pres gairebé un any per avaluar la seva reforma i ha rebutjat el recurs del govern basc.

Divisions entre els magistrats

La gestació de la sentència no ha estat fàcil. Segons va avançar ‘La Vanguardia’, la vicepresidenta del TC, la magistrada basca Adela Asúa, hauria renunciat a seguir endavant amb el text que preparava en què pretenia declarar inconstitucionals els articles de la reforma exprés que donaven competències sancionadores al tribunal. Però la seva posició s’hauria quedat en minoria en el plenari del 5 d’octubre, fet pel qual hauria renunciat a seguir endavant. El nou ponent ha estat Pedro González Trevijano, membre del sector conservador.

Quin canvi pot suposar per al procés?

La primera persona que es podia veure afectada per aquesta reforma era Carme Forcadell. De fet, el TC va avançar que no resoldria sobre el recurs per desobediència contra la presidenta del Parlament fins que no resolgués sobre la seva reforma.  Finalment, però, els magistrats van decidir no fer servir per primer cop la reforma exprés del PP i utilitzar un altre mecanisme per suspendre Forcadell: van demanar a la Fiscalia que la imputés si veia indicis de delicte. El ministeri públic va tardar pocs dies a tirar-ho endavant, i així el TC no es va haver de mullar. Però ja hi ha sobre la taula un nou recurs del govern espanyol en contra de les resolucions aprovades en l’últim debat de política general. El “referèndum o referèndum” serà qüestió de debat al TC, que podria posar sobre la taula les primeres inhabilitacions i activar-ne la reforma.

Efecte bumerang

Però la reforma del TC se li pot acabar girant en contra al govern de Mariano Rajoy, tal com va advertir el PSOE al seu dia, en què va prometre derogar la reforma. La modificació també obliga el tribunal a actuar contra la Moncloa si no compleix les seves sentències. És el cas de la territorialització del 0,7% de l’IRPF destinat a finalitats socials o de la gestió i la concessió de les beques i ajuts universitaris. Si són ministres els que incompleixen les sentències, també estan exposats als càstigs que pot imposar el TC: sancions econòmiques o la suspensió.

El Constitucional avala dividido la reforma que le permite suspender a cargos públicos

Administracions Públiques, ,

Ocho magistrados apoyaron la nueva potestad y tres discreparon al considerarla inconstitucional

La sentencia ha sido aproEl tribunal podrá ponerla en práctica, por ejemplo, ante futuras actuaciones del Parlament

El Constitucional avala dividido la reforma que le permite suspender a cargos públicosEl Periodico, 3 DE NOVIEMBRE DEL 2016 – 13:19 CET

El Tribunal Constitucional ha dado este jueves vía libre a la reforma de su ley reguladora que prevé la suspensión temporal de políticos y cargos públicos que desoigan sus resoluciones, mientras estas se cumplen, y le da la opción de acordar su ejecución por otra administración. La decisión del pleno, que se ha adoptado por ocho votos a tres, avala la constitucionalidad de la reforma aprobada en octubre de 2015 por el Gobierno del PP, con toda la oposición en contra, al rechazar el recurso presentado por el Gobierno vasco.

La sentencia de la que ha sido ponente Pedro González-Trevijanocontará con el voto discrepante de la vicepresidenta, Adela Asua, y los magistrados Juan Antonio Xiol y Fernando Valdés. Los tres consideran inconstitucional tanto la suspensión temporal de cargos públicos como la ejecución sustitutoria y ni siquiera comparten el criterio de la mayoría para enjuiciar la norma impugnada. El recurso de la Generalitat aún no se ha resuelto, pero correrá la misma suerte que el del Ejecutivo vasco.

La mayoría del alto tribunal declara que la Constitución lo configuró como “un verdadero órgano jurisdiccional” y, como tal, tiene potestad para ejecutar sus resoluciones. Aunque el texto no incluyera un mecanismo como el ahora avalado, su introducción no es inconstitucional, gracias a la posibilidad de regular su funcionamiento mediante su ley orgánica prevista en el artículo 165.

Insiste en que la suspensión cautelar en sus funciones de un cargo público “no tiene carácter punitivo” y “no supone inhabilitación alguna”, pues su última finalidad es “garantizar el cumplimiento de sus resoluciones”. De ahí, que la mayoría del Constitucional descarte que esas medidas “desnaturalicen la jurisdicción constitucional, modifiquen el sistema de controles de las comunidades autónomas por el Estado y vulneren los principios de la separación de poderes y de legalidad penal”.

CONTROL “EN ABSTRACTO”

Para tratar de evitar cualquier interpretación que vincule sus nuevas herramientas con el debate soberanista, la sentencia recuerda que el control de constitucionalidad de las leyes tiene “carácter jurídico, no político” y que es independiente de “las intenciones del legislador”. Y hace hincapié en que se hace en “abstracto”, desvinculado de cualquier “específico supuesto de hecho”. Pero está claro que tras el aval de la reforma, el alto tribunal dispondrá de unas medidas que le permiten acelerar su respuesta frente a la desobediencia de sus resoluciones, como las que se pueden producir en futuras votaciones del Parlament.

En el caso de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, no es probable que lo haga, porque ya optó por remitir la causa a la Fiscalía, que se querelló contra ella por desobediencia y prevaricación por facilitar el pasado 27 de julio la votación de las conclusiones de la comisión de estudio del proceso constituyente.Ella inauguró la deducción de testimonio, aunque ya figuraba entre las competencias del Constitucional.

LEY REGULADORA

La reforma de la ley reguladora del Tribunal Constitucional introdujo dos novedades fundamentales en las facultades del alto tribunal para hacer cumplir sus resoluciones, que fueron recurridas por el Gobierno vasco y la Generalitat.

Una es “acordar la suspensión en sus funciones de las autoridades o empleados públicos de la administración responsable del incumplimiento, durante el tiempo preciso para asegurar la observancia de los pronunciamientos del tribunal”. La otra consiste en “la ejecución sustitutoria de las resoluciones recaídas en los procesos constitucionales”.

Las multas coercitivas ya estaban incluidas en la Ley Orgánica del Tribunal Constitucional pero se incrementaron con la reforma hasta los 30.000 euros para “las autoridades, empleados públicos o particulares que incumplieren las resoluciones del tribunal, pudiendo reiterar la multa hasta el cumplimiento íntegro de lo mandado”.

Rajoy, investit president amb l’abstenció d’un PSOE fora de combat

Administracions Públiques,

Els socialistes voten dividits: 15 diputats trenquen la disciplina de vot, entre ells els 7 del PSC

Ara.cat – DANI SÁNCHEZ UGART Mariano Rajoy / EFE

Mariano Rajoy ha estat investit president del govern espanyol aquest dissabte amb els vots del seu partit, de Ciutadans i Coalició Canària i l’abstenció de la majoria de diputats del PSOE, que ha votat dividit com estava previst, amb 15 diputats que han insistit en el ‘no’, tot i la decisió del comitè federal.

Els dos diputats socialistes de les Illes Balears han votat que no a la investidura, com han fet també els set diputats del PSC. Alguns diputats socialistes, a més, han votat abstenció “per mandat imperatiu”. També hi ha hagut altres diputats, com l’aragonesa Susana Sumelzo,Margarita Robles, Odón Elorza o María Luz Martínez Seijo, que s’han mantingut en el no. En total, Rajoy ha rebut 170 sís, 68 abstencions i 111 nos.

Just després de ser investit, Rajoy ha afirmat que intentarà “buscar acords i entesa amb tothom”. Rajoy ha anunciat que el govern el donarà a conèixer dijous a la tarda, mentre que els ministres juraran divendres, el mateix dia de la primera reunió del nou gabinet del president espanyol. “No renunciaré a la unitat d’Espanya ni a la sobirania nacional”, ha afirmat Rajoy en declaracions als periodistes als passadissos del Congrés.

El president electe encara el seu segon mandat amb un govern en minoria condemnat al pacte. Però  ha incrementat la duresa en el seu discurs i, tot i mantenir la mà estesa al diàleg per intentar assegurar-se un executiu durador, ha marcat les línies vermelles de la seva política. Rajoy no pensa renunciar a les seves reformes, per molt polèmiques que hagin estat entre l’oposició, i ja posa com a condició perquè la legislatura segueixi avançant tenir uns pressupostos aprovats a temps. “He fet el discurs que havia de fer, que és continuació del de l’altre dia”, ha afirmat el president després de ser investit. “No demano carta blanca ni un xec en blanc”, ha afegit.

Davant seu, Rajoy ha tingut un PSOE fora de combat, amb un nou discurs del portaveu parlamentari del partit, Antonio Hernando, que no ha estat capaç de reivindicar-se com a oposició, rol que ha quedat monopolitzat per Podem i les forces més petites de l’arc parlamentari. Entre aquestes forces, ha destacat el discurs del portaveu adjunt d’ERC, Gabriel Rufián, que ha generat algun moment de tensió amb els socialistes, a qui ha acusat de “traïdors”.

Calendari

Rajoy es podria prendre ara amb calma els següents passos per jurar el càrrec davant el rei i formar el seu nou govern. Fonts de la Moncloa expliquen que els ministres podrien quedar nomenats fins i tot dimecres, tot i que si s’accelerés la maquinària constitucional hi podrien quedar dilluns mateix.

TVE

Com funciona el sistema electoral dels EUA?

Administracions Públiques,

Ara.cat D.MIRÓ / J.CASTELLANO / E.FORROLL Barcelona

Dimarts 8 de novembre se celebren les eleccions presidencials als Estats Units, en què els nord-americans hauran de triar entre la candidata demòcrata, Hillary Clinton, i el candidat republicà, Donald Trump. El sistema electoral nord-americà va ser creat per assegurar un cert equilibri entre població i representativitat territorial, de manera que no és tan important obtenir més vots com guanyar a determinats estats. 

El president dels Estatas Units s’escull per  sufragi indirecte. Això vol dir que els ciutadans no voten directament pel seu candidat, sinó que voten pels delegats del Col·legi Electoral del seu estat.

El Col·legi Electoral és l’òrgan encarregat d’escollir el president i el vicepresident i està constituït per un total de 538 representants, repartits entre els 50 estats dels EUA més el Districte de Columbia (Washington D.C.). El president i el vicepresident han d’obtenir una majoria de 270 vots al Col·legi Electoral per ser nomenats.

La quantitat  de delegats  de cada estat depèn del seu número d’habitants i és igual al nombre de legisladors i senadors que té al Congrés. 

El candidat que té més vots a un estat, se’n duu tots els seus delegats, a excepció de Maine iNebraska, que si que reparteixen els electors. D’aquesta manera, si a un estat sempre hi sol haver majoria demòcrata o republicana, l’altre partit no es preocupa de fer-hi campanya. Els esforços dels candidats se centren en guanyar els estats clau o swing states, que són llocs que tradicionalment no es decanten per cap dels dos partits.

Així, el sistema electoral nord-americà permet que un candidat que guanya en número de vots al país pugui perdre la presidència. És el que va passar l’any 2000,  quan el llavors candidat demòcrata, Al Gore, va perdre per 537 vots a Florida i, tot i guanyar més vots a escala nacional que George W. Bush, no va aconseguir arribar a la Casa Blanca. Els 29 delegats de Florida van ser decisius. Tot i així, aquest cas és anòmal i sols ha passat tres cops més en la història dels EUA.

Una catalana porta més de 200.000 firmes al Congrés per canviar la llei que permet el malbaratament de menjar

Administracions Públiques
Cristina Romero ha acudit a la cambra amb la xef Ada Parellada
Nació digital – Redacció | 19/10/2016 a les 17:09h
Vídeo TV3
La campanya que l’empordanesa Cristina Romero “No al malbaratament d’aliments a menjadors escolars! El menjar no són deixalles” ha arribat aquest dimecres al Congrés dels Diputats. La veïna de l’Empordà, acompanyada de la cuinera Ada Parellada, ha entregat les 225.000 signatures que ha aconseguit la seva iniciativa a través de Change.org per canviar la llei de seguretat alimentària. A més, també han omplert l’entrada de la cambra de croquetes per conscienciar sobre la importància de no llençar i aprofitar el menjar, tal com es pot veure en aquestes imatges deTV3. 

Segons explica ella mateixa a la descripció de la petició, a dia d’avui i segons la Llei 17/2011 de Seguretat Alimentària i Nutrició, “per raons higièniques i sanitàries el menjar sobrant no pot ser manipulat”.

El que Romero pretén és que hi hagi una modificació d’aquesta llei i es regulin les normatives que permeten llençar els aliments dels menjadors escolars.

Miquel Puig : “Una empresa serveix per crear i repartir riquesa”

Administracions Públiques, Formació i Orientació Laboral,

Ara.cat –

Miquel Puig : “Una empresa serveix per crear i repartir riquesa” / CRISTINA CALDERER

Miquel Puig : “Una empresa serveix per crear i repartir riquesa” / CRISTINA CALDERER

Miquel Puig és doctor en economia i ha desenvolupat la seva carrera professional entre el món acadèmic, l’administració pública i l’empresa multinacional. També és col·laborador habitual de l’ARA i partidari de repartir millor la riquesa a través dels salaris.

És el moment d’apujar els salaris?

Els salaris els ha de determinar la lliure negociació entre sindicats i patronals. Però tot indica que les empreses han millorat molt la seva situació, les exportacions catalanes van molt bé, fet que demostra que la nostra economia és competitiva. A més, la distribució entre rendes de capital i salaris ha empitjorat bastant. Com a observador extern em sembla que el que hem de veure és una tendència a l’alça dels salaris.

I quant haurien de pujar els sous? La inflació hauria de ser el punt de partida dels sindicats. No tindria sentit que els salaris perdessin poder adquisitiu. El més lògic és que es moguessin entre un 1,5% i un 3%, tot i que depèn de cada sector.

¿Un augment així no afectaria la productivitat de les empreses? És evident que per a un empresari l’ideal seria no pagar res, però aquest argument no té ni cap ni peus! Els salaris baixos afavoreixen l’empresa, però la qüestió és: per a què serveix una empresa? No serveix per ser competitiva, sinó per crear riquesa. Riquesa que s’ha de repartir entre propietaris i treballadors; aquesta és la funció social de l’empresa.

¿I tampoc faria perillar el volum actual d’exportacions?

Home, si apugéssim els salaris un 20% és evident que perillarien les exportacions! Però apujant els sous un 2,5% no perillaran pas, perquè l’impacte d’un 2,5% per cent del cost salarial sobre les exportacions pot ser aproximadament de menys d’un 1% sobre el cost del producte. Per tant, no estem parlant de xifres que afectin la competitivitat. Ja s’entén que les pujades salarials s’han de fer en la mesura que la competitivitat ho permeti.

¿Aleshores per què els empresaris encara hi són reticents, si ells ja comencen a notar la recuperació?

Perquè és un joc de suma zero. A molts els agradaria pagar sous alts, però saben que és encarir el producte i que això es tradueix en preus més alts o beneficis més petits. No es pot criticar un empresari perquè ofereixi resistència, com tampoc es pot criticar un assalariat que intenta cobrar més, són forces naturals. Però si les empreses produeixen més i exporten més, és natural que totes les parts rebin més.

I el salari mínim, és suficient?

És extraordinàriament baix i crea molts problemes de pobresa, desestructuració social i d’immigració. Està demostrat que els salaris molt baixos atrauen la immigració i creen problemes en l’estat del benestar, perquè hi ha molta gent que guanya tan poc que no paga impostos. Hauria de pujar considerablement: en quatre o cinc anys, un 50%. I com més aviat comencem, millor.

Llanos de Luna demana al jutge que obligui l’Ajuntament de Badalona a fer festa el 12 d’octubre

Administracions Públiques, Formació i Orientació Laboral,

La delegada del Govern ha decidit emprendre accions legals després que l’Ajuntament de Badalona anunciés que no celebraria el Dia de la Hispanitat

ARA.catLa delegada del govern espanyol a Catalunya, Llanos de Luna, brinda amb el fiscal superior de Catalunya, Romero de Tejada i el secretario d'estat d'Administracions Públicas, Antonio Beteta després de presidir l'acte commemoratiu del Dia de la Hispanitat a Barcelona / EFELa delegada del govern espanyol a Catalunya, Llanos de Luna, brinda amb el fiscal superior de Catalunya, Romero de Tejada i el secretario d’estat d’Administracions Públicas, Antonio Beteta després de presidir l’acte commemoratiu del Dia de la Hispanitat a Barcelona / EFE

María de los Llanos de Luna, la delegada del govern a Catalunya, ha sol·licitat al jutge que impedeixi que l’Ajuntament de Badalona obri les oficines municipals el dimecres 12 d’octubre, Dia de la Hispanitat. La Delegació del govern ha decidit interposar un recurs judicial en resposta a l’anunci per part del consistori que dimecres obriran les oficines d’atenció al ciutadà, després de l’acord a què s’ha arribat amb els treballadors. Llanos de Luna vol que el jutge dictamini que el dia 12 no es pot obrir cap delegació pública.

El govern municipal de Badalona (Guanyem, ICV-EUiA i ERC) va anunciar que els funcionaris que treballin el dia 12 es podran agafar com a festiu el divendres 9 de desembre i allargar així el pont de la Immaculada. El grup municipal del Partit Popular (PP) ha estat el que ha portat el cas a la Inspecció de Treball perquè s’investiguin possibles irregularitats a nivell legal.

L’any passat, el 2015, els regidors del municipi ja van fer un primer pas presentant-se el dia 12 a l’Ajuntament per treballar al·legant que no tenien res a celebrar per la “connotació” de la diada, relacionada amb l'”exaltació del colonialisme i el règim franquista”, segons ha explicat el primer tinent d’alcalde de la ciutat, José Téllez. Les persones que se sentin espanyoles, assegura, “segur que tenen millors dies per celebrar-ho”.

La mesura afecta principalment les oficines municipals d’atenció al ciutadà, ubicades a l’edifici del Viver, que obrirà les portes aquest dimecres. Segons ha explicat el primer tinent d’alcalde, de moment ja es poden garantir uns serveis mínims del 50%, així com la cobertura dels funcionaris des del punt de vista legal. Tot i això, en ser festiu a la resta de l’estat espanyol, els ciutadans només podran demanar informació o cita prèvia i no es podrà fer cap tràmit legal, com ara empadronar-se. Téllez celebra que la decisió del govern municipal serveixi per “obrir el debat” al voltant d’una celebració que, diu, no genera prou consens ciutadà: “Cal revisar-la”.

Manca de consens

La resta de grups municipals no aproven la decisió. Ciutadans ha qualificat la mesura de “brindis al sol”, el PSC creu que és “ postureig”, mentre que els populars acusen el govern municipal de tenir “ una ocurrència més” al servei de la causa independentista. Els tres partits lamenten que l’executiu local busqui ‘fer-se la foto’ més enllà de les repercussions que té la mesura.

El portaveu del PSC, Àlex Pastor, ha ironitzat sobre la mesura i celebra que el govern municipal vulgui treballar en festiu per “compensar les mancances de la resta de l’any”; mentre que Juan Fernández, el portaveu del grup municipal del PP, denuncia que la decisió forma part d’una “estratègia d’humiliació de part de la ciutadania que pot tenir conseqüències jurídiques“.

El Parlament aprova al debat de política general 66 resolucions, entre les quals dues sobre el referèndum

Administracions Públiques, ,

Dijous, 6 d’octubre de 2016. Palau del Parlament

El ple ha aprovat seixanta-sis resolucions al debat de política general

Parlament de Catalunya (Job Vermeulen). 2016

Vegeu la galeria d’imatges (12 imatge/s)

El Parlament ha aprovat aquest vespre al debat de política general, el primer d’aquesta legislatura i que va començar ahir amb les intervencions del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els grups parlamentaris, seixanta-sis resolucions, de tots els grups, entre les quals una que insta el govern a fer un referèndum vinculant sobre la independència com a molt tard el setembre del 2017, una que li demana que negociï amb l’estat un referèndum sobre el futur polític de Catalunya i una altra de suport als encausats pel 9N i a la presidenta i la mesa de la cambra per les actuacions del Tribunal Constitucional.

La resolució de JxSí i la CUP sobre el referèndum vinculant sobre la independència ha estat aprovada per 72 vots a favor (JxSí i CUP) i 11 abstencions (CSQP). Els grups de C’s, el PSC i el PPC no han participat a la votació, tot i que eren presents al saló de sessions. La de CSQP sobre la negociació d’un referèndum amb l’estat ha estat aprovada per 73 vots a favor (JxSí i CSQP), 52 en contra (C’s, PSC i PPC) i 10 abstencions (CUP). Les quatre resolucions de JxSí i la CUP sobre el procés constituent han obtingut el suport d’aquests dos grups. CSQP ha votat a favor d’una, en contra de dues i s’ha abstingut en una altra, mentre que C’s, el PSC i el PPC tampoc han votat.

D’altra banda, la cambra ha aprovat, per 83 vots a favor (JxSí, CSQP i CUP) i 52 en contra (C’s, PSC i PPC), la resolució conjunta dels tres primers de suport, d’una banda, a l’expresident de la Generalitat Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i els exconsellers Francesc Homs i Irene Rigau per les causes judicials obertes arran del 9N, i, de l’altra, a la presidenta, Carme Forcadell, i la mesa davant les actuacions del Tribunal Constitucional.

El ple també ha aprovat les 17 resolucions presentades per JxSí, sobre les estructures d’estat, en què el PPC tampoc ha votat, la política fiscal i financera, les polítiques transversals, la presència internacional, la transparència, la memòria històrica, l’habitatge i els serveis públics, el dret de vot, la salut, la lluita contra les desigualtats, l’ensenyament de qualitat, el treball, la competitivitat, la seguretat, la justícia, la cultura, el sector agroalimentari, el territori, la formació professional i les deslleialtats del govern espanyol.

Així mateix, n’ha aprovat 7 de C’s, sobre la seguretat, els serveis a les persones, la violència de gènere, la gratuïtat d’autopistes, les llistes d’espera a la sanitat i la regeneració democràtica; 8 del PSC, sobre l’energia, l’ocupació, el sistema educatiu, la salut, la dependència, la igualtat, la justícia i el consum; 13 de CSQP, sobre el referèndum, la renda garantida, les agressions masclistes, el personal sanitari, l’ocupació, l’energia, els sòls contaminants, l’aigua, interior, les polítiques d’acollida, la llei electoral, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i la Unió Europa; 6 del PPC, sobre el món empresarial, l’ocupació, la igualtat, la sanitat, l’agricultura i la justícia, i 5 de la CUP, sobre els Països Catalans, les polítiques d’austeritat, el frau, la violència masclista i el pagament del deute als ajuntaments.

A més d’aquestes propostes conjuntes, el ple també n’ha aprovat 1 de JxSí, el PSC, CSQP i la CUP sobre el TTIP, 1 de JxSí, C’s, el PSC i CSQP sobre la LOMQE i 2 del PSC i CSQP sobre l’emergència social i el benestar d’infants i joves.

Abans de les votacions, els grups han presentat les propostes. Al debat hi han intervingut Marta Rovira (JxSí), Carlos Carrizosa (C’s), Eva Granados (PSC), Jèssica Albiach (CSQP), Enric Millo (PPC) i Albert Botran (CUP).

Aquest matí, els grups de C’s, el PSC i el PPC han demanat a la mesa que reconsiderés l’admissió a tràmit de les propostes de resolució de JxSí i la CUP sobre el referèndum i el procés constituent. El màxim òrgan de govern de la cambra, però, després d’escoltar la junta de portaveus, ha desestimat les peticions, de manera que el ple ha fet la votació d’aquestes propostes, però els grups que havien fet la petició de reconsideració no hi han participat.

El choque institucional se encona

Administracions Públiques, ,

El Constitucional deja en manos del fiscal la causa contra Forcadell por desobedienciaEl choque institucional se encona“Lo que hoy votamos es, más que nunca, la respuesta”, dijo el president Carles Puigdemont (Àlex Garcia)

LA Vanguardia – , 07/10/2016

Con el Gobierno acercándose a los 300 días en funciones, la investidura deMariano Rajoy pendiente y el PSOE hundido en el fango, el Tribunal Constitucional es la única institución del Estado que actúa con la precisión de un reloj suizo ante cada paso que da el bloque independentista catalán. Y sin necesidad de echar mano de las prerrogativas que le otorga la reforma legal aprobada por el PP.

Los frentes abiertos en el Alto Tribunal con Catalunya como protagonista son muchos y, en lugar de devolver los toros a la Monumental de Barcelona, los magistrados optaron ayer por dar la puntilla dejando en manos de la Fiscalía el futuro político de la presidenta del Parlament por un presunto delito de desobediencia. La oportunidad de la actuación judicial no podía ser mayor para un Gobierno en funciones ya que precedía a la votación del Parlament en la que se fijaba el calendario para culminar el proceso independentista. Los aplausos con los que se celebró la aprobación de la resolución de Junts pel Sí y la CUP fue la réplica independentista a los tribunales. “Lo que hoy votamos es, más que nunca, la respuesta”, dijo el president Carles Puigdemont.

La decisión del Constitucional de anular la votación de las conclusiones de la comisión de estudio del proceso constituyente y trasladar la sombra sobre la actuación de Carme Forcadell a la Fiscalía era el primer acto judicial de la jornada, con la suspensión de parte de la ley de igualdad como anexo. El segundo llegó desde el Tribunal Supremo, que tramitó la solicitud de suplicatorio para investigar a Francesc Homs, exconseller y portavoz del Partit Demòcrata Europeu Català, por desobediencia y prevaricación. Como en el caso de Artur Mas, el delito de malversación también ha decaído por el camino y con él la amenaza de una pena de cárcel.

La doble ración de tribunales tuvo su réplica en el hemiciclo de la Cámara catalana con una nueva votación que avanza en la hoja de ruta independentista con un referéndum en el horizonte de septiembre del 2017. El Parlament aprobó con los votos de Junts pel Sí y la CUP una resolución que fija los pasos a seguir para celebrar una consulta vinculante sobre la independencia de Catalunya, acordada o no con el Estado, y elecciones constituyentes seis meses después.

La novedad radica en la abstención de los once diputados de Catalunya Sí que es Pot y el voto afirmativo Junts pel Sí a la propuesta de referéndum de la confluencia de izquierdas. El texto obvia el adjetivo “pactado”, aunque se insta a intentar un acuerdo con el Estado. La abstención de la CUP acabó de dibujar un nuevo frente pro referéndum. Los diputados de Ciudadanos, con las manos en alto, los del PSC y el PP no participaron en la votación de los independentistas que consideraron “ilegal” y que señalaba el camino de un nuevo incidente por desobediencia instado por Gobierno central ante el Tribunal Constitucional

El choque institucional se encona y el “lo volvería a hacer, sin ningún tipo de dudas”, se ha convertido en la frase recurrente entre los representantes políticos independentistas con citación judicial. Fue la frase de Artur Mas, Irene Rigau y Joana Ortega, esperando juicio en el TSJC y con la petición fiscal de 10 años de inhabilitación para el expresident y nueve para las exconselleras por el 9-N; y fue la frase de Carme Forcadell tras conocer la decisión del Constitucional. Lejos de situarse en la desobediencia explícita, todos ellos defienden la legalidad de sus actos y no hace futuribles sobre el acatamiento de una posible condena. “Nosotros seguimos”, se limitó a señalar la presidenta del Parlament

La determinación de la Fiscalía General del Estado a presentar una querella criminal contra Forcadell está fuera de toda duda, lo que situaría el proceso junto al del Mas en el TSJC. El caso de Homs es diferente. La solicitud del suplicatorio tendrá la virtud para los independentistas de propiciar un debate en el Congreso que el exconseller pretende llevar a su territorio: “debatir y votar si poner urnas es delito o es democracia”. La decisión de las Cortes se sitúa a mediados de noviembre y Homs da por hecho que Podemos se alineará con los independentistas, pero difícilmente habrá un gesto de un PSOE cuyo discurso ha sido monopolizado por Susana Díaz.

Para el Govern, ayer “subió un escalón más la persecución judicial” al soberanismo, que el Parlament denunció en otra resolución que sumó los votos de independentistas y comunes. De hecho, la alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, ha dado su apoyo público a los encausados por el 9-N. El ejecutivo catalán cuenta con que la amenaza de los tribunales mantenga tensionado el bloque independentista y movilizado a su electorado pero hay problemas inmediatos que afectan a la gestión ordinaria.

El pleno evidenció las diferencias entre el Govern y la CUP a la hora de culminar la negociación de los presupuestos. Junts pel Sí perdió tres votaciones a cuenta de los cuperos y los anticapitalistas vieron como sus exigencias de subidas de impuestos eran rechazadas por los diputados del Govern.

El Govern convocarà 7.000 places de funcionaris el 2017

Administracions Públiques,

El cos de mossos i mestres no s’ampliava des del 2011

Ara.cat – GERARD PRUNA El Govern preveu que els pressupostos del 2017 incloguin la creació de 500 noves places per a Mossos d’Esquadra, un cos que no amplia la seva plantilla des del 2011. / JÚLIA RODRÍGUEZEl Govern preveu que els pressupostos del 2017 incloguin la creació de 500 noves places per a Mossos d’Esquadra, un cos que no amplia la seva plantilla des del 2011. / JÚLIA RODRÍGUEZ

Superada la qüestió de confiança i encarat el debat de política general, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va posar ahir en el punt de mira el pròxim gran repte del seu executiu: els pressupostos del 2017. En un discurs farcit d’al·lusions a tot el que podria fer Catalunya si disposés d’un estat propi, Puigdemont es va reservar un anunci sobre com seran els pròxims comptes de la Generalitat, que el Govern preveu presentar en les setmanes següents. Els pressupostos del 2017, que el Govern vol que siguin els últims autonòmics, i que haurà de negociar amb la CUP, preveuran la convocatòria de 7.000places de funcionaris. No va ser l’única xifra d’un debat que Puigdemont va voler centrar gairebé exclusivament en la gestió del dia a dia.

Metges, mossos i mestres

Des del 2011 no creixia la plantilla d’empleats públics

L’anunci del president de la Generalitat vol simbolitzar que es reverteixen les retallades i es trenca la dinàmica dels últims anys. Des del 2011 no es convocaven places per ampliar la plantilla de professors i de mossos d’esquadra, mentre que en el cas de l’Institut Català de la Salut (ICS) no passava des del 2010. Puigdemont va concretar que de les 7.000 noves places 2.500 seran per a metges i infermers, 2.000 per a professors, 500 per a mossos d’esquadra, 150 per a bombers i 300 seran per a personal tributari.

Sense fuga d’inversions

Marxen més empreses de Madrid que de Catalunya l’últim any

En un discurs que va voler desmuntar alguns dels tòpics que s’utilitzen per combatre l’independentisme, Puigdemont va negar que Catalunya pateixi una fuga d’empreses. Segons va dir, l’últim any n’han marxat 949, “menys de les que van marxar de Madrid”. A més, el president va destacar que des del 2012, “any d’inici del procés”, Catalunya lidera la creació d’empreses: se n’han format 16.000 en l’últim any.

Les oficines a l’exterior

Cada euro invertit en oficines implica un retorn de 75 euros

Un altre argument que va intentar rebatre Puigdemont ahir va ser el que fa referència al cost de la presència de Catalunya a l’exterior. Puigdemont va assegurar que per cada euro invertit en una de les 36oficines exteriors -que actuen en més de 90 països- s’obtenen 49 euros en exportació i 26 euros en inversió estrangera.

Salari mínim: 1.000 euros

Complir amb els estàndards de la Carta Social Europea

Un dels àmbits en què la Generalitat no disposa de tot el marge de maniobra que voldria és el laboral. Ahir Puigdemont va reiterar l’objectiu d’instaurar un salari mínim de 1.000 euros al mes en la línia dels estàndards de la Carta Social Europea. A més, va presumir d’haver convertit -a través de requeriments a partir d’inspeccions de treball- 4.777 contractes temporals en indefinits.

3.660 habitatges cedits

11 milions d’euros recaptats a través de l’impost als pisos buits

També en matèria d’habitatge Puigdemont va presumir de xifres. Tot i la suspensió que va fer el Tribunal Constitucional de les lleis sobre emergència habitacional, el Govern va xifrar en 3.660 els habitatges cedits pels bancs a la Generalitat. A més, s’han recaptat 11 milions d’euros amb l’impost sobre els pisos buits -també suspès-, que han servit per adquirir 324 habitages.