Arxiu de la categoria: Administracions Públiques

Catalunya ja té vuit vegueries: el Parlament aprova la creació de la vegueria del Penedès

Administracions Públiques,

La modificació de la llei ha rebut el suport de Junts pel Sí, PSC, CSQP i la CUP i permet integrar el Moianès a la vegueria de la Catalunya Central

Ara.cat Impulsors i defensors de la vegueria del PenedèsImpulsors i defensors de la vegueria del Penedès

Modificació en l’organització territorial a Catalunya. El Parlament ha aprovat aquest dimecres una canvi de la Llei de Vegueries per crear-ne una més, la del Penedès, i ho ha fet amb els 94 vots a favor de Junts pel Sí, PSC, Catalunya Sí que es Pot i la CUP i els 34 vots en contra del PP i Ciutadans. Amb aquesta nova modificació, la divisió territorial de Catalunya es distribueix en vuit vegueries: Barcelona, Girona, Tarragona, Terres de l’Ebre, Catalunya Central, Lleida, Alt Pirineu i Aran i des d’aquest dimecres amb la nova del Penedès.

Cada vegueria agrupa un conjunt de les 42 comarques de Catalunya i la del Penedès inclourà les de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i una part de l’Anoia (tota menys vuit municipis). La llei es va aprovar el 2010 sota el mandat del govern del socialista José Montilla, però no s’ha arribat a desenvolupar mai, de manera que la divisió de Catalunya a la pràctica segueix sent en quatre províncies: Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona. El tràmit per crear la nova vegueria ja fa temps que va començar el seu camí al Parlament.

Segons els defensors de la nova vegueria, la llei “corregeix l’error” d’haver oblidat el Penedès en la norma original de 2010, i permetrà adaptar la realitat administrativa amb la realitat territorial per impulsar socioeconòmicament aquesta zona. Així ho ha dit la diputada de Junts pel Sí Neus Lloveras, que ha dit que el Penedès “ha de deixar de ser perifèria per convertir-se en el centre d’una Catalunya descentralitzada i ben vertebrada”.

Tot i això, hi ha hagut matisos entre els defensors. Per exemple, des de Catalunya Sí que es Pot, Hortènsia Grau ha avisat que no és suficient amb la creació de la vegueria i ha demanat al Govern que desenvolupi la legislació del 2010 perquè sigui efectiva. Per part de la CUP, Joan Garriga ha reclamat que la divisió territorial repercuteixi sobretot en la sanitat i l’ensenyament.

En una crítica velada als sobiranistes, Eva Martínez, del PSC, ha considerat que aquesta llei demostra que els canvis són possibles quan hi ha “una majoria social i parlamentària” que els avala, i no quan es plantegen per vies al marge de la democràcia parlamentària.

Els detractors

Els detractors de la llei asseguren que l’objectiu real de les vuit vegueries no és millorar l’organització de Catalunya sinó substituir les províncies per una nova distribució al marge de les lleis estatals. Així ho ha assegurat el diputat del PP Santi Rodríguez i el diputat de Ciutadans Sergio Sanz. “És una maquinària partitocràtica per tenir càrrecs col·locats”, ha afirmat Sanz.

Amb els mateixos vots a favor i en contra també s’ha aprovat un segon canvi en aquesta llei del 2010 i és que la nova comarca del Moianès, aprovada pel Parlament el 2015, s’integri en la vegueria de la Catalunya Central.

Un desplegament encallat

Tot i l’aprovació per reconèixer el Penedès com a vegueria, el desplegament de la nova divisió territorial continua en pausa. L’any 2011, el Parlament va aprovar ajornar la constitució de les vegueries i la creació dels consells corresponents mentre no es modifiqui la norma espanyola per poder canviar els límits marcats històricament per les províncies. Tot i això, amb el reconeixement de la vuitena vegueria, la futura divisió territorial catalana estaria conformada per Barcelona, Girona, Lleida, el Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre, l’Alt Pirineu, la Catalunya Central i el Penedès.

La nova vegueria penedesenca, però, queda pendent de disposar d’una regulació pròpia que en determini, entre altres qüestions, quina en serà la capital i on s’ubicarà el Consell de Vegueria. En aquesta situació també es troben l’Alt Pirineu, la Catalunya Central i el Penedès, mentre que Barcelona, Girona, Lleida, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre ja tenen estipulat que els consells veguerials s’ubicaran a les actuals capitals de província i a Tortosa, respectivament.

El d’aquest dimecres és el segon gran triomf que aconsegueix el territori pel que fa al reconeixement de la seva singularitat. El primer pas es va produir l’any 2010, paradoxalment uns dies abans que la llei de vegueries exclogués el Penedès, quan el Parlament va aprovar l’Àmbit Funcional, equiparant la gestió interna i la descentralització de serveis en aquest territori a zones com les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona o les Comarques Centrals. La creació de l’Àmbit comportava, entre altres qüestions, la confecció d’un Pla territorial parcial (PTP), que es va començar a treballar l’any 2014 i que a hores d’ara encara està en fase de redacció.

El reclam per a què el Penedès fos reconegut com a vuitena vegueria es remunta al 2003,quan es va crear la Plataforma per una Vegueria Pròpia (PVP). Actualment, aquest moviment ciutadà aglutina el 93% dels ajuntaments del gran Penedès, sumant prop de 500.000 habitants que reivindiquen la idiosincràsia del seu territori per motius culturals, històrics i geogràfics.

Aquesta mobilització s’ha fet visible aquest dimecres al Parlament, on una cinquantena de regidors, alcaldes i representants de la societat civil han seguit el debat d’aprovació de la vegueria Penedès des de la sala de grups del Parlament. Representants de les quatre comarques que integren la nova vegueria, especialment membres d’ERC i CiU, han arribat puntualment a primera hora de la tarda al Parlament i han estat expectants al debat dels diferents grups polítics, esclatant en aplaudiments en el moment que s’ha certificat l’aprovació.

Entre ells, hi havia el president de la plataforma en defensa de la vegueria del Penedès,Fèlix Simón, que ha celebrat l’aprovació de la modificació de la llei. “És un dia històric per al Penedès. Ens ho hem ‘currat’ molt. Amb aquesta vegueria guanyem tots els penedesencs. Avui s’ha fet justícia i el Penedès ocupa el lloc que li toca”, ha dit en roda de premsa.

El Gobierno no descarta el artículo 155 para frenar el referéndum: “Es una opción”

Administracions Públiques,

El ministro de Justicia ve un posible delito en el sistema para recaudar impuestos del GovernEl Gobierno no descarta el artículo 155 para frenar el referéndum: “Es una opción”El ministro de Justicia, Rafael Catalá, atiende a los medios. (Jorge Zapata / EFE)

La Vanguardia – 02/02/2017 11:56

El ministro de Justicia, Rafael Catalá, ha sugerido que La Generalitat de Catalunya “a lo mejor está cometiendo un delito” al poner en funcionamiento un nuevo programa informático que permitirá recaudar los impuestos de los catalanes. Y no ha descartado la posibilidad de aplicar del artículo 155 de la Constitución española, que prevé la intervención o suspensión de una autonomía, para frenar el referéndum porque “está en la Constitución y es una opción”.

”No puede recaudar los impuestos que no les corresponde. Por tanto, no sé qué sistema informático tendrán o dejarán de tener, pero si se están gastando el dinero de los catalanes en dotarse de herramientas que no pueden usar, a lo mejor están haciendo un mal uso de fondos públicos, o a lo mejor están cometiendo un delito”, ha dicho en declaraciones a Los Desayunos de TVE.

Sostiene que si se están gastando el dinero de los catalanes en dotarse de herramientas que no pueden usar, a lo mejor están haciendo un mal uso de fondos públicos

En este sentido, ha reprochado al Gobierno catalán que se esté dedicando a hacer aplicaciones informáticas en vez de atender los problemas “reales” de la sociedad catalana al ser preguntado por este sistema que lleva gestándose 16 meses y que la Hacienda catalana quiere activar el 1 de julio.

Respecto al referéndum en Catalunya, Catalá ha insistido en que el Gobierno tiene que tener previstas “todas las alternativas” para impedir su celebración ya que su “obligación” es velar por el interés general y garantizar que las normas se cumplen. A su juicio, “lo contrario sería una imprudencia”. Concretamente, no ha descartado la aplicación del artículo 155 de la Constitución española -la suspensión de la autonomía en el caso de que la comunidad no cumpla con sus obligaciones legales-: “Está ahí, en la Constitución, y es una opción”, ha manifestado.

El Gobierno tiene que tener previstas “todas las alternativas” para impedir su celebración

Preguntado sobre la posibilidad de que la Generalitat haga coincidir la consulta con unas hipotéticas elecciones autonómicas, el ministro ha advertido de su ilegalidad, al mismo tiempo que ha rechazado que se “contamine” ese proceso democrático. Además, ha asegurado que el Ejecutivo central tomaría “medidas” igualmente.

No obstante, ha dicho que el Gobierno tiene “la mano tendida” a la Generalitat de Catalunya para hablar de lo que se puede, no de lo que es “ilegal”, en referencia al referéndum de independencia. ”Ojalá tengamos pronto la tranquilidad de que en Catalunya no sé comentan actos ilegales”, ha afirmado, recordando las declaraciones de Santiago Vidal, senador de ERC que dimitió la semana pasada al decir que la Generalitat tiene datos fiscales de catalanes ilegalmente.

Albiol alega que el Gobierno ha intentado llegar a acuerdos o conseguir un “mínimo diálogo” con el Govern

En los mismos términos, el coordinador general del PPC, Xavier García Albiol, ha manifestado en un acto del Foro Europa Tribuna Mediterránea en Valencia que no tendrán “ningún complejo”, si llega el caso, en pedir que se aplique ese artículo de la Constitución, que no conllevaría la suspensión de la autonomía de Catalunya, sino la recuperación por el Estado español de competencias transferidas. ”De forma proporcional, en base al desafío, pero que se aplique”, ha destacado el dirigente del PPC, quien ha precisado que por ejemplo se podría aplicar en las competencias referidas a los Mossos o a la Educación.

Ha insistido en que no les gustaría que se tuviera que emplear ese instrumento contemplado para “casos de necesidad” y ha reivindicado que el Gobierno de España ha intentado llegar a acuerdos o conseguir un “mínimo diálogo” con el Gobierno catalán, pero este apuesta por la “confrontación, el choque institucional y la división”.

Artículo 155
1. Si una Comunidad Autónoma no cumpliere las obligaciones que la Constitución u otras leyes le impongan, o actuare de forma que atente gravemente al interés general de España, el Gobierno, previo requerimiento al Presidente de la Comunidad Autónoma y, en el caso de no ser atendido, con la aprobación por mayoría absoluta del Senado, podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general. 2. Para la ejecución de las medidas previstas en el apartado anterior, el Gobierno podrá dar instrucciones a todas las autoridades de las Comunidades Autónomas.

¿Cómo se aplica el artículo 155 de la Constitución?

Administracions Públiques,
GONZALO ARROYO

El Mundo – 02/02/2017

El Senado tiene la llave de este artículo pensado para la situaciones extremas

El artículo 155 de la Constitución española, incluido en el título VIII sobre la organización territorial del Estado, constituye, según los expertos constitucionalistas, el «medio de control, de carácter excepcional, que complementa al ordinario recogido en el artículo 153, de la actividad de las CCAA».

Está previsto para situaciones «extremas», es decir, aquellas en las que una comunidad incumple las obligaciones impuestas por la Carta Magna o las leyes «atentando gravemente al interés general de España».

Este artículo está inspirado, como señala el profesor Mariano Bacigalupo, en la figura de la «coerción federal» prevista en el artículo 37 de la Ley Fundamental de Bonn. No contempla, como sí sucede en otros Estados federados, la suspensión o disolución de los órganos de la comunidad incumplidora. En este caso, de lo que se trata es de adoptar medidas para el cumplimiento forzoso de las obligaciones.

La diferencia entre el artículo 155 español y el 37 alemán reside en que en el primero, la situación de conflicto debe atentar gravemente al interés general de toda la nación. No basta con el mero incumplimiento de las leyes. Este supuesto evidentemente se daría en el caso de un intento de secesión puesto que la misma afectaría a la integridad territorial del Estado, y a los principios de unidad y soberanía nacional que constituyen el núcleo de la Carta Magna.

En el 155 se prevé además un primer paso que implica el requerimiento a las autoridades de la comunidad incumplidora para que atiendan sus obligaciones legales. En caso de que dicho apercibimiento fuera desoído, las medidas a adoptar por el Estado deberían ser aprobadas por la mayoría absoluta del Senado. No sería, sin embargo necesario que medie una declaración de incumplimiento por parte del Tribunal Constitucional, aunque muy probablemente el Gobierno de Mariano Rajoy la requeriría.

Ni en España ni en Alemania se ha activado un precepto tan excepcional. En el caso español, el procedimiento de aplicación del artículo 155 en su fase parlamentaria está recogido en el artículo 189 del reglamento del Senado.

En virtud del mismo, el Gobierno deberá presentar ante el presidente de la Cámara un escrito en el que manifieste el contenido y alcance de las medidas a aplicar, así como la justificación de haber realizado el correspondiente requerimiento al presidente de la Comunidad Autónoma afectada, y el incumplimiento de ésta.

La Mesa del Senado remitirá esta documentación a la Comisión General de las Comunidades Autónomas que requerirá al presidente de la comunidad implicada a remitir en plazo las alegaciones que considere oportunas y designe a una persona para que ejerza su representación.

La Comisión emitirá un dictamen razonado sobre si procede o no aprobar la solicitud del Gobierno central, incluyendo los condicionantes y precisiones que crea oportunos. El Pleno de la Cámara debatirá y votará la propuesta, siendo necesario para la aprobación el voto de la mayoría absoluta de los senadores

Homs denuncia Rajoy a la Fiscalia per “desobeir” sentències del TC sobre la gestió del 0,7% social de l’IRPF

Administracions Públiques

El portaveu del PDECat al Congrés insta la Fiscalia a demostrar que actua igual davant de tothom i a proposar també la inhabilitació del president espanyol

Ara.cat – GERARD PRUNA 31-01-2017El portaveu del PDECat a Madrid, Francesc Homs / ACN

“Posarem tota la carn a la graella”, avisava aquest dilluns al matí la coordinadora general del Partit Demòcrata, Marta Pascal, quan explicava que la formació farà tot el possible per fer del judici pel 9-N contra l’expresident Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega una campanya per explicar a tothom com l’Estat jutja dirigents polítics per posar les urnes. El coordinador de les diferents accions que farà el PDECat serà Francesc Homs.

Precisament Homs ha presentat aquest dilluns una denúncia davant la Fiscalia de Barcelona contra el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, l’exministre de Salut Alfonso Alonso i l’exsecretària d’estat de Serveis Socials i Igualtat Susana Camarero per “prevaricació i desobediència” en no complir les sentències del Tribunal Constitucional (TC) que subratllen que les competències per repartir les subvencions a les ONG amb els diners recaptats del 0,7% de l’IRPF són de les comunitats.

Homs ha dit que si la Fiscalia veu delicte de desobediència i prevaricació en el 9-N també l’hauria de veure en aquest cas. “Entenem que hauria d’incoar un expedient corresponent i interposar una querella per un possible delicte de prevaricació i desobediència”, ha apuntat.  Tanmateix, s’ha mostrat escèptic sobre que això acabi passant i ha recordat que els rànquings mundials posen en dubte la independència del sistema judicial a Espanya i el situen per darrere de Bolívia i Tanzània.

L’exconseller, que també afronta un judici pel 9-N, en aquest cas al Tribunal Suprem, ha reconegut que denunciar Rajoy “no és una decisió menor” i que ell no volia haver arribat fins a aquest extrem, però ha defensat que arribats a aquest punt calia actuar. “Tenim dret a defensar-nos”, ha avisat. Segons el seu raonament, la Fiscalia té l’oportunitat de “demostrar que actua igual davant de tothom” i demanar també la inhabilitació de Rajoy.

Homs ha explicat que amb aquesta estratègia de defensa intenta carregar-se d’arguments de cara a Europa, per demostrar que el judici pel 9-N té motivacions polítiques i no jurídiques. “ Jo crec que ens persegueixen per les nostres idees“, ha opinat, i ha assegurat que aquesta denúncia serà “la prova del cotó”.

Una sentència dura

Com ha avançat aquest dilluns l’ARA, el govern espanyol, tant amb l’administració socialista com amb la popular, ha  desobeït 26 cops el Tribunal Constitucional. Tots aquests casos, menys un -sobre les Rodalies de Renfe traspassades el 2009-, tenen a veure amb les competències per establir els criteris i repartir subvencions de diferents tipus -a associacions en defensa del medi ambient, per a la immigració, a les ONG, a associacions de discapacitats, a la cultura o a l’ocupació local- i beques d’ensenyament.

En una  nova sentència fa una setmana, i ja en van 12, el TC refermava la seva doctrina històrica -que tot i així l’Estat mai ha complert del tot- i insisteix que aquest tipus de subvencions les han de tramitar les autonomies. Però l’alt tribunal va més enllà i retreu a Rajoy haver envaït les competències catalanes, i li recorda que “la lleialtat constitucional és obligatòria per a tothom”.

El jutge no veu desobediència en l’actuació dels regidors de Badalona el 12 d’octubre

Administracions Públiques

L’instructor arxiva la denúncia del PP i assegura que no hi ha delicte perquè els representants municipals es van limitar a fer una “‘performance'”

Ara.cat – MONTSE RIART / JORDI MUMBRÚ 30-01-2017

Un jutge de Badalona ha arxivat la denúncia del Partit Popular contra 6 regidors de l’Ajuntament, a qui acusava de desobediència per haver obert les portes del consistori el 12 d’octubre tot i que una altra resolució judicial els ho prohibia. L’instructor entén que no van cometre cap delicte, perquè les dependències municipals no van arribar a estar obertes en cap moment de cara al públic. De fet, assegura que l’actuació dels regidors investigats es va limitar a “una ‘ performance’” davant de les portes del consistori.

Segons el jutge, l’única cosa que es va produir el 12 d’octubre a Badalona va ser que un dels regidors denunciats pel PP va estripar de manera figurada la suposada ordre cautelar d’un altre jutjat que li prohibia obrir les portes després d’una denúncia de la delegada del govern a Badalona, Maria de los Llanos de Luna. A la pràctica, però, l’instructor assegura que les dependències municipals van romandre tancades, com manava la instrucció judicial.

La resolució judicial també critica que ni el mateix PP, ni la Fiscalia, ni l’ advocat de l’Estat han tingut cap paper actiu en la investigació, especialment en el cas del ministeri públic “que de manera no infreqüent ha presentat querelles” en casos de desobediència i que aquest cop “només s’ha pronunciat per oposar-se a l’arxiu”, o els lletrats de l’Estat “que havien sigut els que van sol·licitar la mesura cautelar presumptament desobeïda”.

“El dret penal no castiga les ‘performances'”

El jutge assegura que els mateixos regidors investigats eren conscients que la mesura cautelar dictada per un altre jutjat de la ciutat impedia que les oficines municipals obrissin les portes al públic, “tot i que molt hàbilment els investigats van fer creure que sí” feien, però no que els representants municipals hi accedissin, com van fer. De fet, segons el magistrat l’actitud dels investigats només s’entén dins del “context de judicialització política” actual.

L’instructor explica que tant els agents de la Guàrdia Urbana que custodiaven aquell dia l’edifici com els Mossos d’Esquadra van certificar que l’Ajuntament mai havia obert de cara al públic, i remarca que la vigília del 12 d’octubre un dels regidors investigats va enviar una circular als funcionaris on els explicava que el jutge havia prohibit que acudissin a treballar l’endemà. Per això considera que l’actitud dels representants municipals el Dia de la Hispanitat s’ha de considerar “una escenificació”, inclòs el fet que un d’ells estripés la resolució judicial. “Dit ras i curt, el dret penal no castiga les ‘performances'”, conclou.

La resolució judicial també emmarca el gest d’estripar l’ordre judicial dins la llibertat d’expressió: “Per desagradable i mal educat que pugui semblar estripar una resolució judicial, s’ha de dir que en termes juridicopenals és una conducta irrellevant, emparada plenament per la llibertat d’expressió consagrada al Conveni Europeu de Drets Humans”.

El primer tinent d’alcalde de Badalona, Oriol Lladó, ha celebrat que la causa penal s’hagi arxivat: “Sempre hem estat convençuts que no havíem comès cap delicte”. Lladó, un dels regidors investigats, ha recordat que l’Ajuntament va entendre des del principi que era “un tema polític” i que, per aquest motiu, “només van anar a treballar càrrecs polítics”. I ha insistit: “L’objectiu era fer un exercici de dignitat, de sobirania municipal per seguir fent el que fem tots els dies de l’any, també el 12 d’octubre”. El tinent d’alcalde ha recordat que, resolta la causa penal, encara queda pendent el contenciós administratiu. En funció de com es resolgui aquesta causa, els regidors tornaran a treballar el proper 12-O.

El Suprem eleva fins a 4 anys les penes per l’assalt al centre Blanquerna i els condemnats aniran a la presó

Administracions Públiques,

Endureix la sentència de l’Audiència de Madrid perquè considera que els ultres van actuar la Diada del 2013 per motius de “discriminació ideològica”

Ara.cat – MARIONA FERRER I FORNELLS

Un grup d'extrema dreta boicoteja l'acte de la Diada a Madridvídeo

De vuit mesos de presó a gairebé quatre anys entre reixes. El Tribunal Suprem de Madrid ha decidit elevar a penes per als 14 ultres condemnats per l’assalt al centre cultural Blanquerna, la delegació de la Generalitat a Madrid, durant els actes de la Diada el 2014. El tribunal estima el recurs presentat per la Fiscalia, en contra de la decisió de l’Audiència Provincial de Madrid el febrer passat. Considera que tots els ultres van actuar per motius de “discriminació ideològica” i que cal afegir-los aquest agreujant a la pena de presó. “El motiu impulsor de delicte o delictes comesos va ser la intolerància cap a la ideologia catalanista dels convocants de l’acte, fins al punt d’aconseguir impedir-lo”, assenyala la sentència. A més, suprimeix l’atenuant de reparació del dany en el delicte de desordres públics per haver pagat una multa.

D’aquesta manera, la pena més alta és per a Juan Luis López, el militant de la Falange que es va encarar al llavors delegat del Govern a Madrid, Josep Maria Bosch (Unió), i durant el judici va defensar que l’atac havia “sortit prou bé”, i qui haurà de complir quatre anys i dos mesos de presó per l’agreujant i també la “rellevància de la seva actuació”. El segon que s’imposa a una major pena és Jesús Fernando Fernández, de fins a quatre anys i un mes per l’agreujant també per reincidència. La resta s’enfrontaran finalment a dos anys i deu mesos de presó.

Los funcionarios andaluces vuelven hoy a la jornada de 35 horas

Administracions Públiques, Formació i Orientació Laboral,
Expansión 16-1-2017

La presidenta andaluza, Susana Díaz, durante la reunión del Comité...

La presidenta andaluza, Susana Díaz, durante la reunión del Comité Federal del PSOE el pasado 14 de enero en Ferraz.Chema MoyaEFE

La Junta de Andalucía restituye la jornada de 35 horas semanales, que vuelven a disfrutar desde hoy los 270.000 funcionarios y empleados públicos autonómicos.

La Junta de Andalucía restituye desde hoy la jornada laboral de 35 horas semanales en virtud del acuerdo firmado con los sindicatos CCOO, UGT y CSIF el pasado mes de junio y tramitado como decreto ley en octubre.

Así, unos 270.000 empleados públicos de la Junta de Andalucía, incluidos los de sanidad y educación, recuperan la jornada laboral de 35 horas semanales, implantada en 1999 y suspendida en 2012.

Este lunes, 16 de enero se llevará a cabo en la Administración General, y también en los sectores sanitario y educativo. En el caso de educación, sus trabajadores también recuperará las 35 horas este lunes, pero en la actividad y jornada lectiva no entra en vigor esa recuperación hasta inicios del próximo curso escolar. De esta forma, “la reducción de horas lectivas no se materializa hasta inicios del curso escolar que viene”, señala la Junta de Andalucía en un comunicado.

No se verán afectados por esa recuperación los trabajadores de Justicia, que dependen de la Ley Orgánica del Poder Judicial aunque sean funcionarios de la Junta.

“La adaptación de los servicios públicos al restablecimiento de las 35 horas estará sujeta a la negociación colectiva con los representantes de los empleados. En este proceso se tendrán especialmente en cuenta las características del sector sanitario, donde se aplicará en función de los turnos de trabajo diario y los criterios de flexibilidad que se negocien en cada ámbito, mientras que en la Administración educativa la jornada se implantará progresivamente a partir del curso 2017/2018 por razones de organización y planificación del calendario escolar”.

“Evitar un recurso del Gobierno”

CSIF ha señalado en un comunicado que “está intensificando la interlocución” para que la Conferencia de Presidentes de mañana discuta la generalización de las 35 horas para los empleados públicos en todo el Estado, así como la eliminación de la tasa de reposición en la próxima oferta de empleo público.

El presidente de CSIF-Andalucía, José Luis Heredia, destaca la importancia de la restitución de las 35 horas e insiste en los efectos negativos que un posible recurso de inconstitucionalidad, tal como ha ocurrido en Madrid o el País Vasco, tendría sobre los empleados públicos andaluces, “que volverían a ver cercenado uno de sus derechos.

Recurrirlo sólo sería una medida política, pero que conllevaría graves perjuicios tanto a los servicios públicos como a la calidad que reciben los ciudadanos. Además, supondría una nueva parálisis en la creación de empleo público”.

Por ello, reclama de nuevo “unidad de todos los partidos políticos para evitar el recurso del Gobierno central. Casi trescientos mil empleados públicos andaluces volverían a ser recortados, los servicios públicos volverían a ser dañados y la ciudadanía volvería notar los graves recortes que se han producido. Confiamos en la voluntad de diálogo tanto del Gobierno de España como de la Junta de Andalucía”, señala en relación a la reunión bilateral que tendrá lugar el próximo miércoles 18.

Viatge a Mèrida, la Brussel·les extremenya sostinguda pel diner públic

Administracions Públiques, Formació i Orientació Laboral

Extremadura, la comunitat més beneficiada pel finançament, té un 25% de funcionaris. La capital es configura per mitjà d’edificis de la Junta

Ara.cat – DANI SÁNCHEZ UGART Mèrida –La plaça de l’Ajuntament està pràcticament deserta el cap de setmana, quan molts dels treballadors públics no es desplacen fins a la ciutat. / JAVIER BARBANCHOLa plaça de l’Ajuntament està pràcticament deserta el cap de setmana, quan molts dels treballadors públics no es desplacen fins a la ciutat. / JAVIER BARBANCHO

Mèrida és Brussel·les. Una Brussel·les petita, amb cels menys grisos i que presumeix cofoia de passat romà. La capital extremenya allotja desenes d’edificis públics i, als seus despatxos, milers de funcionaris donen vida a una ciutat que avui és el que és gràcies a ells. Uns 3.000 arriben cada matí en autobús o en cotxe compartit d’altres pobles i ciutats de la comunitat. La majoria venen de Càceres o Badajoz, les ciutats més grans d’Extremadura. No van ser premiades amb la capitalitat per un còctel de motius històrics, geogràfics i d’equilibris territorials.

Amb menys de 60.000 habitants, l’extremenya és una capital autonòmica atípica. “El centre bull més entre setmana que el cap de setmana”, explica la Carolina, una veïna, mentre passeja amb els seus tres fills per la cèntrica plaça d’Espanya. Aquí hi ha l’Ajuntament, que dona feina a unes 800 persones. A pocs metres, en un antic hospital del segle XVII encalcinat fins a la blancor nuclear, hi ha l’Assemblea, i a tres minuts a peu en direcció al riu, en unes mastodòntiques caixes de formigó que monopolitzen la riba est del Guadiana al seu pas per la ciutat, hi ha les antigues oficines centrals de la Junta. Les caixes avui estan mig buides. El govern autonòmic es va endur el 2013 el gruix dels funcionaris que treballaven aquí a un flamant parc administratiu als afores de Mèrida: el Tercer Milenio. El moviment va ser un cop dur per als comerciants del centre. Bars i botigues sostenien gran part de la facturació en l’activitat que generaven els funcionaris en la pausa per esmorzar. Avui hi sovintegen els cartells de Local en lloguer. A la nova ubicació, el Peri de San Lázaro, un barri marginal on gairebé no hi ha comerç, han obert alguns bars per atendre els nouvinguts.

Dependents dels funcionaris

“Es va notar. Es va notar molt. Ha caigut la facturació un 30%”, lamenta el Javier, encarregat de la braseria Puerta de la Carne, un restaurant cèntric que serveix un complet menú executiu amb cafè i postres per 10 euros, però que un dimecres qualsevol només té tres taules plenes. En dues hi ha turistes, i a l’altra -aquesta sí-, executius de vestit i corbata. La Puerta de la Carne exemplifica la importància de la despesa pública en l’economia extremenya de manera indirecta. “Quan van abaixar el sou dels funcionaris [aquí també hi ha hagut retallades i ha crescut la temporalitat] el consum va caure en picat”, rememora el secretari de Sanitat d’UGT a Extremadura, Felipe Bachiller. No és estrany. La comunitat lidera tots els rànquings de nombre de funcionaris a Espanya. Una de cada quatre persones amb feina són empleats públics, més del doble que a Catalunya, on ho són un de cada 10 treballadors.

Però l’impacte no és només indirecte: amb un pressupost de 5.171 milions d’euros, la Junta és “la primera empresa del país”, diu la secretària d’autonomia del mateix sindicat, María Ángeles Rodríguez. Un de cada tres euros de tota la riquesa que es genera cada any a Extremadura (el PIB, en termes tècnics) correspon al pressupost de l’administració autonòmica, una xifra que s’enfila encara més si se sumen els pressupostos de les altres dues administracions. Això és el triple que a Catalunya, on el pressupost de la Generalitat és responsable d’un de cada 10 euros del PIB.

Les xifres són impactants. Però configuren només una part del panorama, més complex. “Abans de treure conclusions i fer comparacions cal tenir en compte d’on partim”, defensa Bachiller. Extremadura és també la segona comunitat amb una taxa d’atur més alta (un 25,6%, 10 punts per sobre de Catalunya) i la que té una riquesa per càpita més baixa. Això, sumat a una gran dispersió de la població, la converteix en un territori poc atractiu per a la inversió privada. “Només tenim una escola privada”, diu Rosa Martín, secretària d’educació d’UGT.

Amb poca infraestructura de transport (no hi ha AVE i a Badajoz amb prou feines hi arriben vols), una població eminentment rural i nivells de competitivitat molt baixos, l’economia extremenya depèn del vigor del sector públic, sense el qual no podria oferir serveis bàsics i tindria una taxa d’atur -encara més- de Guinness. Rodríguez posa un exemple: Extremadura és l’única comunitat on el servei de guardes forestals és 100% públic. Però això costa diners, i en termes bruts, Extremadura és la comunitat més ben finançada d’Espanya, amb uns 2.670 euros per habitant, 500 euros més que Catalunya.

Ajudes de mal explicar

Però el model de finançament comença a patir per les costures quan, com en els últims dies, salten als titulars notícies com la subvenció de fins a 1.000 euros per a aquelles persones que es canviïn els mobles de casa. Quan moltes administracions autonòmiques -entre elles la catalana- encara batallen per posar el dèficit a ratlla i viuen en l’estretor per pagar serveis bàsics com els medicaments, partides com aquesta fan de mal explicar i poden donar la imatge a la resta d’Espanya que a la Junta li sobren els diners.

El govern autonòmic defensa que mesures així incentiven l’economia i el consum. De fet, no són noves: també ofereixen de fa temps ajuts per canviar els electrodomèstics i per fer obres a casa, per exemple. Però sobre el terreny, fins i tot els teòrics beneficiaris posen en dubte la seva utilitat. Entotsolat a la seva gran botiga de mobles a la Via de la Plata, la carretera que va al centre de Mèrida, Tomás Agudo respon amb un lacònic “no” quan se li pregunta si l’ajuda ha dinamitzat les vendes. Després entra en detall: “No m’hi acolliré, i ho he parlat amb altres companys i tampoc ho faran, perquè la Junta t’obliga a fer un descompte d’un 25% als clients, que després el govern no t’abona fins al cap de sis mesos”. La seva tresoreria no ho resistiria. És el seu primer argument, però és al cap d’uns minuts de conversa, davant de desenes d’esbossos a mà alçada d’habitacions i menjadors al seu despatx, que emergeix el definitiu: l’ajuda obliga que els mobles adquirits siguin de fabricació extremenya. I a Extremadura “no hi ha fàbriques de mobles”, diu.

“Ajudes com aquesta són una anècdota, però ni quan ha governat el PP ni ara que torna a governar el PSOE s’han atrevit a tocar-les, perquè en certa manera els serveixen per comprar vots”, explica una funcionària de Mèrida que prefereix no dir el seu nom. Apunta a les subvencions rurals com a gran graner de vots per a aquests partits. A Extremadura hi ha un catàleg inabastable d’ajuts als ramaders. Es poden rebre diners públics per a la “gestió dels llibres genealògics de les races ramaderes autòctones espanyoles”, per a la transhumància a peu o per a les assegurances agràries. “Algunes persones prefereixen cobrar el PER [una ajuda agrària estatal] a canvi d’unes quantes peonadas l’any en lloc d’anar a ciutat per treballar vuit hores en una fàbrica per 1.200 euros”, considera la funcionària. Al llarg dels anys, el PER -que no està relacionat amb el model de finançament autonòmic- ha sigut l’espantall que han brandat els crítics amb el suposat sobrefinançament d’Extremadura i Andalusia. “Gràcies a les polítiques agràries s’ha aconseguit que els pobles no quedin deshabitats, com està passant a Castella i Lleó”, rebat el sindicalista Bachiller.

A les tres de la tarda, els autobusos que han omplert Mèrida de funcionaris tornen a recollir-los. Els treballadors fan cua i la Felisa Santana se’ls mira des de la seva farmàcia, nostàlgica: “Abans [del trasllat al Tercer Milenio] eren molts més”. Per compensar la caiguda de les vendes ha hagut de començar a obrir 24 hores. De moment li funciona: ella ja depèn una mica menys dels diners públics.

La justicia europea falla a favor de los clientes en las cláusulas suelo: habrá indemnización completa

Administracions Públiques, ,
Expansión 21/12/2016

“La jurisprudencia española que limita en el tiempo los efectos de la declaración de nulidad de las cláusulas suelo contenidas en los contratos de préstamo hipotecario en España es incompatible con el Derecho de la Unión. Tal limitación da lugar a una protección de los consumidores incompleta e insuficiente, por lo que no constituye un medio adecuado y eficaz para que cese el uso de las cláusulas abusivas”, asegura el TJUE en un comunicado.

“La declaración judicial del carácter abusivo de una cláusula debe tener como consecuencia el restablecimiento de la situación en la que se encontraría el consumidor de no haber existido dicha cláusula”, precisa la institución.

Las cláusulas suelo se incluyeron en la mayoría de contratos de préstamo hipotecario variable para poner un tipo de interés mínimo que el cliente debería abonar, independientemente de lo que bajase eventualmente el euribor.

El Tribunal Supremo español declaró abusivas la mayoría de estas cláusulas pero limitó la compensación: la cláusula suelo dejaría de aplicarse a partir del 9 de mayo de 2013, pero no se restituiría lo pagado de más anteriormente.

El TJUE se tenía que pronunciar sobre si esa limitación de la compensación vulnera o no la normativa europea de protección al consumidor. Las cifras concretas de impacto no están claras, pero algunos bancos han llegado a caer un 10% en bolsa tras conocerse la sentencia.

El banco de inversión Goldman Sachs sitúa la factura en 3.000 millones de euros, pero fuentes del Banco de España citadas por la agencia Efe situán el impacto en el sector ligeramente superior a los 4.000 millones. La institución no ha hecho público ese informe a pesar de que los abogados de los bancos aseguran haber tenido acceso a él.

La magnitud del golpe irá por barrios. Según Goldman Sachs, BBVA será el banco más afectado, con 1.815 millones de euros. CaixaBank ha cifrado en 750 millones el coste de una sentencia contraria a sus intereses. Los siguientes en la lista, según el banco de inversión estadounidense, son Banco Popular, que ya habría provisionado 350 millones de euros, y Bankia, con 160 millones.

La decisión de hoy va en contra de la opinión del Abogado General del TJUE, que en julio dio un que el Tribunal Supremo tenía derecho a limitar temporalmente las indemnizaciones porque la directiva comunitaria solo establece que las cláusulas abusivas “no vincularán” a los clientes.

Mengozzi mencionó expresamente que el uso del “futuro de indicativo”, ya que, en su opinión, su carácter neutral deja abierta a la interpretación de cada Estado el carácter retroactivo o no de la indemnización. Pocas veces un tiempo verbal podría salir tan caro o tan barato, según de qué lado caiga la moneda.

El Congreso debate hoy derogar la ley que permite al TC suspender a quien le desobedezca

Administracions Públiques

La iniciativas son del PDeCAT y PNV aunque el propio TC avaló la norma en una sentencia recienteEl Congreso debate hoy derogar la ley que permite al TC suspender a quien le desobedezcaTribunal Constitucional en Madrid (Dani Duch)

La Vanguardia 20-12-2016

El Congreso de los Diputados debate hoy la toma en consideración de sendas proposiciones de ley presentadas por los nacionalistas vascos y catalanes por las que pretenden derogar la ley que permite al Tribunal Constitucional suspender o sancionar a cargos que no acaten sus resoluciones.