El president del CSIF, Miguel Borra, recorda als funcionaris que si reben una ordre il·legal han de denunciar-ho. També nega que la Generalitat pugui absorbir els treballadors de l’Estat a Catalunya en cas de desconnexió
Ara.cat – NÚRIA ORRIOLS – Els funcionaris participen en l’organització de les jornades electorals, també en el cas de referèndum / PERE VIRGILI
El president del sindicat del Centre Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), Miguel Borra, ha demanat aclariments a la Generalitat arran de la informació que publica ‘El País’ sobre la llei de transitorietat que estableix, entre altres coses, que els funcionaris de l’administració general de l’Estat passaran automàticament a dependre de la Generalitat en cas de desconnexió. “ Això és impossible“, ha afirmat Borra, després de reunir-se amb el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. per abordar la situació dels funcionaris en el marc del Procés. El CSIF és el sindicat majoritari dels funcionaris de l’administració general de l’Estat i el passat dia 10 ja es va reunir amb la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, per la mateixa qüestió.
Segons Borra, del contingut de la reunió es desprèn que Millo i el CSIF mantenen la mateixa posició amb relació a com reaccionar a la llei de transitorietat jurídica. Borra ha avisat que en cas que els funcionaris cometin accions il·legals s’hi juguen el sou i la feina perquè han d’actuar d’acord amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la Constitució. “Si complissin amb alguna ordre il·legal cometrien una infracció i podrien perdre el seu nomenament”, ha assegurat en declaracions als mitjans de comunicació a la seu de la delegació del govern espanyol a Barcelona. Ha recordat que la llei reconeix com a “falta molt greu” no acatar la Constitució.
Borra ha recordat als funcionaris que es recomana seguir un protocol d’actuació en cas que detectin il·legalitats. Ha parlat de tres accions en cas que interpretin que se’ls ha donat una ordre que contradiu la llei: demanar una inspecció a la conselleria corresponent, posar els fets en coneixement de la fiscalia i avisar el mateix sindicat.
Concretament, en relació al que disposa l’esborrany de la llei de transitorietat publicat pel diari ‘El País’, Borra ha assegurat que no és possible que un personal laboral passi a dependre d’un altre ocupador diferent, ja que no està reconegut en l’ordenament jurídic. I que, en aquest sentit, tant Millo com Sáenz de Santamaría, els han assegurat que cap funcionari quedarà “desemparat”. “[Des del govern espanyol] Ens transmeten un missatge de tranquil·litat”, ha afirmat el president del sindicat.
El Govern demana al ministre un canvi de tarifa per evitar “el greuge” per a les empreses catalanes
Ara.cat – XAVIER GRAU Barcelona
La diferència de les xarxes elèctriques fa que les indústries catalanes no puguin gaudir dels canvis de tarifa, cosa que és un greuge, segons diu el conseller en la carta al ministre. / CÈLIA ATSET
Uns 200 milions d’euros. Aquesta és la quantitat en què han xifrat diverses patronals catalanes el sobrecost elèctric que comportarà per a les empreses catalanes el pacte entre el PP i el PNB per aprovar els pressupostos generals de l’Estat. Tot ve d’un canvi en els trams de les tarifes de mitjana tensió i del fet que la xarxa elèctrica basca va a un voltatge diferent que la catalana.
El tema ha fet disparar les alertes del Govern. El conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, ja ha enviat una carta al ministre d’Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, perquè eviti aquesta discriminació, que afecta sobretot les empreses catalanes, que, amb una energia comparativament més alta, perdran competitivitat respecte a les indústries d’altres comunitats, especialment la basca. El problema neix en el compromís que ha arrencat el PNB al govern espanyol de suprimir la tarifa elèctrica 6.1B.
Fins ara hi ha tres tarifes industrials: la 6.1A, d’1 quilovolt (kV) a 30kV; la tarifa 6.1B, de 30 kV a 36kV, i la tarifa 6.2, de 36 kV a 72,5kV. L’acord preveu suprimir la tarifa 6.1B, de manera que els clients quedarien en la 6.2. Però aquestes tarifes tenen preus molt diferents. Així, el 2016, el preu mitjà de la tarifa 6.1A ha sigut de 32,30 euros el megawatt hora (MWh), la 6.1B de 26,42 euros el MWh i la 6.2 de 14,97 euros el MWh. Per tant, els clients de la tarifa 6.1B, que ara pagaven 26,42 euros el MWh, amb preus del 2016 passarien a pagar 14,97 euros. I amb les previsions de tarifes per a l’any 2017, el salt seria de pagar 26,26 euros el MWh a pagar-ne només 14,72. El greuge ve del fet de que a Catalunya no hi ha xarxa de 30 kV i, per tant, no hi ha clients que puguin fet el salt a la tarifa més barata, mentre que al País Basc la xarxa sí que és de 30 kV i, per tant, moltes empreses poden acollir-se a aquesta tarifa més barata.
De fet, el canvi està previst per al 2018, però el conseller d’Empresa ja ha demanat al ministre que hi intervingui. El greuge no només afecta empreses catalanes. En total, segons les patronals catalanes, són 5.800 empreses a tot l’Estat, però el gran gruix, 3.277 (el 56% del total), són catalanes.
La petició del conseller al ministre és clara. “La solució requereix una modificació del reial decret que estableix les tarifes d’accés i passar els subministraments de 25kV de l’actual tarifa 6.1 a la tarifa 6.2”, diu a la carta Baiget, que no dubta a demanar una millora “dels aspectes normatius que generen una discriminació geogràfica dels preus de l’energia aplicats a les empreses”.
“La diferència tan significativa en la tarifa de subministrament pel simple fet de tenir un subministrament a 25 kV o a 30 kV es converteix en un factor de desigualtat i en un greuge comparatiu, i encara més quan els estàndards de tensió nominal són conseqüència de decisions històriques que no es poden corregir en l’actualitat”, indica el conseller d’Empresa.
Doble greuge
Però el greuge no es queda només en el preu de tarificació, sinó en la repercussió que això pot tenir en els costos del sistema elèctric, els anomenats peatges. “També cal tenir present que qualsevol rebaixa en alguna de les tarifes generaria un desequilibri en la cobertura dels costos del sistema”, recorda el conseller en la seva carta al ministre. “Per no afectar la competitivitat de les empreses i el benestar de les famílies, és convenient que qualsevol rebaixa en algun dels peatges d’accés no sigui repercutida en la resta de peatges”, diu el conseller Jordi Baiget, que recorda que si això passa “seria un segon greuge per a la competitivitat de les empreses connectades a menys de 30 kV”.
Tot i que el conseller no indica en la carta el cost que pot tenir per a les empreses catalanes el canvi de tarificació, cinc patronals -la Cecot, la Federació Empresarial del Metall, la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona, Texfor-Confederació de la Indústria Tèxtil i la Unió Patronal Metal·lúrgica- el xifren en uns 200 milions d’euros.
Aquestes organitzacions empresarials denuncien que la decisió del canvi de tarifa és “únicament de caràcter polític” i que “afecta la competitivitat de les empreses i atempta directament contra la unitat de mercat, tan reclamada per les forces polítiques al Congrés”. L’acord PP-PNB, segons aquestes organitzacions, beneficiarà empreses ubicades bàsicament al País Basc (790 en total), però també algunes de Navarra (42), Castella i Lleó (33), Cantàbria (17), Astúries (11) i Andalusia (357).
Soria ja va fer una rebaixa
A més, plou sobre mullat. La rebaixa per als clients elèctrics de 30 a 35kV no és la primera. L’anterior ministre d’Indústria i Energia, José Manuel Soria, ja va fer el primer pas per aquesta discriminació quan el dia de Sant Esteve del 2014 publicava una ordre ministerial al Butlletí Oficial de l’Estat per la qual es creava la tarifa 6.1B. Llavors el secretari d’estat d’Energia era Alberto Nadal, el germà de l’actual ministre, Álvaro Nadal.
La creació d’aquesta tarifa és la que va portar la primera gran rebaixa elèctrica per a les empreses basques, la majoria connectades a 35kV. Suposava una baixada aproximada del 5% dels peatges, i d’un 15% en el rebut de la llum.
LES CLAUS
1. Per què les xarxes elèctriques són diferents?
Perquè històricament venen d’empreses locals. A Catalunya la xarxa de distribució la va fer pràcticament (no tota) l’antiga Fecsa, ara Endesa. Per això, la majoria de la mitjana tensió és de 25 quilovolts (kV). Al País Basc l’elèctrica dominant era Iberdrola, que la va fer de 35 kV.
2. Què és el que han pactat el PP i el PNB?
Dins de l’acord de pressupostos, els dos partit han arribat a l’acord de suprimir a partir de l’any 2018 la tarifa 6.1B, la que paguen els clients de mitjana tensió amb subministrament d’entre 30 i 36 kV. Aquests clients passaran a la següent tarifa, la 6.2, que és molt més barata, gairebé la meitat de preu.
3. Per què és un greuge per a les empreses catalanes?
Perquè com que estan a la xarxa de 25 kV, la majoria de les petites i mitjanes empreses catalanes no poden fer el salt a la tarifa 6.2, que és la més barata, i és queden en la 6.1A, que ja era més cara que l’actual 6.1B (de 30 a 36kV), però no hi havia tanta diferència com la que hi ha amb la tarifa 6.2.
4. Qui patirà aquest greuge comparatiu?
Segons les patronals catalanes són 5.800 empreses les que estan connectades a la xarxa de 25 kV i no podran fer el salt de tarifa. D’aquestes empreses, un 56,5% del total, és a dir, 3.277, són a Catalunya. Això tindrà un sobrecost de 200 milions per a les empreses catalanes, segons les patronals.
5. Qui es beneficia del canvi?
El canvi de grup de tarifa beneficiarà, amb una rebaixa energètica que els farà guanyar competitivitat, empreses ubicades bàsicament al País Basc (790 en total), però també algunes empreses de Navarra (42), Castella i Lleó (33), Cantàbria (17), Astúries (11) i Andalusia (357).
El Gobierno selló ayer la mayor oferta de empleo público de la democracia (entre 250.000 y 300.000 plazas hasta 2019) para reducir la interinidad del 25% al 8%. Mañana mismo, se aprobará un real decreto para cubrir los puestos más urgentes
30 de marzo de 2017. LA Razón
El Gobierno y los sindicatos rubricaron ayer la mayor oferta de empleo público de la democracia, que contempla la convocatoria masiva de plazas para acabar con la tasa de interinidad, que ronda el 25% en el conjunto de las administraciones, y reducirla hasta el 8% en el plazo de tres años. Sin embargo, para no perder la costumbre, las partes no se pusieron de acuerdo en la cifras, como si del número de asistentes a la marcha del Primero de Mayo se tratase. Según el Ejecutivo, con este proceso de estabilización del empleo se podría llegar a un total aproximado de 250.000 plazas consolidadas, de las que 129.700 corresponden a los ámbitos de sanidad, 98.807 a la docencia y 8.564 al ámbito de la justicia, como adelantó LA RAZÓN en su edición de ayer. Para los sindicatos, esta cifra podría incluso llegar a los 300.000 empleos públicos, según indicó CC OO en un comunicado.
El acuerdo establece una tasa de reposición de empleados públicos por encima del 100% en aquellos sectores considerados prioritarios hasta ahora en la Ley de Presupuestos Generales del Estado e incrementa al 100% la tasa a otros servicios públicos que se consideran esenciales para atender a las necesidades de los ciudadanos. Los sectores prioritarios recogidos en el acuerdo para los que prevé una tasa de reposición del 100% son, entre otros, sanidad, educación, administración de justicia, servicios sociales, control y lucha contra el fraude fiscal y de la Seguridad Social, prevención y extinción de incendios, políticas activas de empleo, atención a la ciudadanía en los servicios públicos, transporte público, seguridad y emergencias. El 100% de la tasa de reposición se aplicará también a las sociedades mercantiles públicas y entidades públicas empresariales que gestionen servicios prioritarios.
La urgencia ha llevado al Ejecutivo a anunciar que el Consejo de Ministros aprobará mañana mismo un real decreto para habilitar una partida destinada a que los sectores con necesidades más urgentes como son Educación, incluido el ámbito universitario, Guardia Civil y Policía Nacional, puedan convocar inmediatamente plazas de reposición del 100%. Además, el decreto permitirá que las regiones puedan habilitar la conversión de las plazas de interinos en estos ámbitos sin tener que esperar a la tramitación parlamentaria de los Presupuestos.
De acuerdo a la oferta aprobada en 2016, este acuerdo podría suponer una oferta de empleo público de alrededor de 67.000 plazas para 2017. Por subsectores, 19.000 plazas serán en la Administración General del Estado, 28.144 plazas, aproximadamente, corresponderán a las comunidades autónomas y en torno a 20.000 plazas se destinarán a las entidades locales, según indicó el Ministerio de Hacienda. Cristóbal Montoro, titular de la cartera, destacó que se trata del primer acuerdo de la Legislatura sobre la función pública que busca «dignificar» su trabajo y su «importante contribución a la recuperación económica».
El Gobierno admite que la tasa de temporalidad es muy elevada, con casi 300.000 interinos en la Administración. Se da la particularidad de que, además, ese problema afecta a sectores clave como son la sanidad, con una tasa de interinidad del 30%, la administración de justicia (25%) y la enseñanza no universitaria (20%). La convocatoria logrará estabilizar el empleo público en algunas comunidades autónomas donde la tasa de interinidad supera el 40%, como en Canarias.
En materia salarial, Montoro expresó su deseo de que el acuerdo suscrito para la mejora del empleo con los sindicatos se extienda también al tema salarial, y aseguró que «inmediatamente entraremos en la negociación de otros ámbitos, el primero el retributivo, para que tenga sus consecuencias ya en los PGE de 2018», una vez está «encauzada» la reducción del déficit público. En esta línea, apuntó que el Gobierno aprobará a finales de junio el techo de gasto para 2018. «No tenemos mucho tiempo, tenemos que ponernos a ello, manos a la obra», insistió Montoro, quien dijo tener la vista puesta en los Presupuestos de 2018 en lo que respecta a la retribución salarial.
Por su parte, los principales sindicatos del sector público mostraron su total rechazo a la propuesta de subida salarial del 1%. El presidente de CSIF, Miguel Borra, mostró su disconformidad con la cifra ofrecida por Montoro y anunció que iniciará una ronda de contactos con los grupos parlamentarios para abordar la recuperación gradual de la pérdida de capacidad adquisitiva de los empleados públicos.
Por su parte, el secretario general de la Federación de Servicios Públicos de UGT, Julio Lacuerda, reiteró que el alza salarial del 1% significaría una nueva pérdida de poder adquisitivo para este año, por lo que ofreció un pacto de legislatura en materia de empleo público. También el representante del ramo de CC OO, Javier Jiménez, subrayó que el aumento de la retribución de los empleados públicos debería ser, como mínimo, superior a la inflación de 2017, que el Ejecutivo prevé que se sitúe en el 1,2%
La Declaració de Roma posa els fonaments d’una UE més forta i segura per frenar els populismes
Ara.cat – LAIA FORÈS Els Vint-i-set es comprometen en el document de Roma a seguir junts després del Brexit. / ETIENNE ANSOTTE / EFE
El Regne Unit encara no ha marxat de la Unió Europea, però els 27 socis que es queden ja estan assumint la pèrdua. Tot i les dificultats i les divisions internes que afronta la nova UE, ahir era el moment de mostrar-se units, recuperar l’autoestima i fer un pas endavant per “renovar els vots” d’un projecte que, malgrat la sortida de Londres, continuarà ben viu i “arribarà als 100 anys”, en paraules del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.
La marxa del Regne Unit suposarà un punt i a part per a la Unió Europea, i ahir els líders van presentar-ho com una oportunitat per posar el marcador a zero. Els socis tenen ganes de girar full i mirar endavant amb un optimisme renovat. “La Unió està començant de nou”, va assegurar el primer ministre d’Itàlia, Paolo Gentiloni.
Els caps d’estat i de govern de la UE -sense la britànica Theresa May- van celebrar a la capital italiana el 60è aniversari del club comunitari amb la signatura en un acte solemne de la Declaració de Roma, un text que repassa els èxits dels 60 anys de la Unió i en el qual els socis es declaren orgullosos del projecte i subratllen que, després de la sortida del Regne Unit, la UE es concentrarà a donar respostes a les preocupacions reals dels ciutadans. Però la Declaració de Roma és, per sobre de tot, un compromís a seguir junts, una crida a la unitat, a evitar sigui com sigui que hi hagi més Brexits. “La unitat és una necessitat i és la nostra lliure elecció”, afirma el text, que també subratlla que la Unió és “indivisible”.
La cimera va estar carregada de simbolismes. La firma de la Declaració va tenir lloc a la sala dels Horacis i Curiacis del Palau dels Conservadors de Roma, la mateixa on fa 60 anys els sis estats fundadors del club europeu van firmar els tractats de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i el de l’Energia Atòmica (Euratom), l’embrió de l’actual Unió Europea. Juncker fins i tot va utilitzar ahir el mateix bolígraf amb què fa sis dècades Luxemburg va firmar els Tractats de Roma. Superades les tensions dels últims dies -Polònia i Grècia havien amenaçat de no signar el document-, els líders van anar firmant un a un el text. A la primera ministra polonesa, Beata Szydlo, habitualment amb gest seriós, ahir se la va veure distesa i somrient.
Tusk reclama lideratge
En els seus discursos, els líders van defensar fermament el projecte europeu. El president del Consell Europeu, Donald Tusk, va advertir que sense unitat no hi ha futur. “Europa, com a entitat política, o estarà unida o no serà res en absolut”, va dir el polonès. Tusk, més combatiu que mai, va exigir lideratge als caps d’estat i de govern: “Demostreu que sou els líders d’Europa, que podeu conservar el gran llegat que hem heretat dels herois de la integració de fa 60 anys”. El president del Consell també va tenir paraules d’elogi per als pares fundadors de la UE, que fa 60 anys van crear una organització política per garantir la pau a Europa després de la Segona Guerra Mundial. “En aquell moment no es discutien diferents velocitats, no es preveien sortides de la UE, però malgrat les tràgiques circumstàncies, van posar tota la seva fe en la unitat d’Europa”, va dir.
El primer ministre d’Itàlia va apel·lar als valors comuns dels europeus recordant els últims atemptats jihadistes que ha viscut el continent. “Hem de tenir el coratge de posar al centre de tot els valors comuns que ens fan sentir colpits quan el Parlament britànic és atacat o sentir joia quan el Bataclan torna a obrir les portes”, va assegurar Gentiloni.
La Declaració de Roma posa els fonaments de la nova Europa de 27 membres, una Unió que serà més dura en matèria de seguretat -més controls fronterers i una política de defensa comuna, entre altres iniciatives-, que posarà l’accent en el creixement econòmic i que serà “més forta al món”. El document també subratlla que la nova UE permetrà que un nucli dur de socis avanci pel seu compte en la integració sense esperar els altres. La UE treballarà “unida, quan sigui possible, i a diferents ritmes i intensitat, quan sigui necessari”, afirma la Declaració de Roma.
Frenar els populismes
Amb aquests compromisos, els líders esperen frenar els populismes que amenacen el projecte europeu. La primera prova de foc després de la trobada de Roma seran les eleccions franceses d’aquesta primavera. Ahir el president de la Comissió va demanar als francesos -sense dir-ho explícitament- que no votin l’extrema dreta de Marine Le Pen. “Vull dir als francesos que no han d’oblidar què és França. És una gran república que sap parlar al món i ha de seguir un discurs que respongui a l’ambició del passat i del futur”, va dir Juncker.
L’alegria europea durarà poc perquè dimecres el Regne Unit presentarà la seva demanda de divorci. Està previst que Theresa May activi formalment l’article 50 per començar les negociacions del Brexit.
Se cumplen 125 años de una efeméride clave para entender el catalanismo, más por su proyección futura que por su importancia en el momentoGrabado de la reunión en Manresa que dio como resultado las llamadas Bases per a la Constitució Regional Catalana (Ajuntament de Manresa)
La Vanguardia – 26/03/2017
En 1992, en plena vorágine olímpica, el gobierno de la Generalitat que presidía Jordi Pujol quiso añadir tímidamente un nuevo motivo de celebración: el centenario de las Bases de Manresa. La conmemoración incluyó un solemne acto de homenaje en la capital del Bages, en la que participaron todos los partidos catalanes -CiU, PSC, PP, ERC e Iniciativa per Catalunya- además de exposiciones, ciclos de conferencias, la publicación de varios libros y reportajes y folletos e incluso -y fuera de la oficialidad- alguna suerte de reactualización reivindicativa.
Las celebraciones del Govern de Pujol contribuyeron a la recuperación del mito de las Bases de Manresa, como una suerte de carta fundacional del catalanismo. El inicio del movimiento que hoy en su mayoría está pidiendo un referéndum independentista. Una etiqueta que, sin embargo, es puesta en duda o, como mínimo matizada, por la mayor parte de los historiadores del catalanismo que, sin quitarle un ápice de la importancia que tuvo, piden situar el evento en su justa medida.
En contextoLa importancia de las Bases radica más en que encumbró a una generación de jóvenes líderes del catalanismo que en su contenido
Hoy, a 125 años de ese encuentro en Manresa, y justo cuando el Govern que encabeza Carles Puigdemont ha vuelto a conmemorar la efeméride, asaltan las preguntas: ¿fundaron las Bases el catalanismo? No, aunque le dieron un impulso que sería definitivo en el cambio de siglo. ¿Aglutinó todo el catalanismo? No, pero sí el mayoritario y sobre todo encumbró a una nueva generación de líderes que pilotarían la transición entre el movimiento cultural y la articulación política ¿Eran una constitución? No exactamente. Eran, sobre todo, un proyecto idealizado de máximos con el que se comenzó a trabajar. ¿Fueron claves? Tuvieron su importancia. Pero lo fueron en el marco de una serie de eventos, reuniones y circunstancias del contexto histórico de al menos igual importancia. En definitiva, tienen algo más de simbólico que de otra cosa.
Carles Puigdemont y Carme Forcadell , en el acto conmemorativo del pasado viernes (Mar Martí / ACN)
“Se han querido presentar como el inicio del catalanismo político pero no fue su primer proyecto. El primer congreso catalanista fue en 1880; el Memorial de Greuges, en 1885; Lo Catalanisme, de Valentí Almirall, en 1886”, sostiene Josep Pich, profesor de Historia Contemporánea de la UPF, que recuerda que el movimiento catalanista tuvo tensiones internas desde sus inicios y que las Bases no fue sino el fruto de ellas.
El también historiador y profesor de la UOC, Jaume Claret, lo resume así: “En realidad, las Bases hay que entenderlas como la crisis de la apuesta de Almirall, que empieza a perder la iniciativa del primer catalanismo en favor de un grupo de escindidos de su entidad, el Centre Català, más jóvenes y que, pese a ello, son más conservadores. Las Bases son un traspaso del testigo: de Almiral a estos chicos”.
¿Inicio del catalanismo?Las Bases hay que entenderlas como la crisis de la apuesta de Valentí Almirall, que empieza a perder la iniciativa del primer catalanismo en favor de un grupo de escindidos del Centre Català, más jóvenes y que, pese a ello, son más conservadores”
JAUME CLARET
Profesor de historia contemporánea de la UOC
De hecho, las Bases son consecuencia directa de la fundación un año antes, en 1891, de la Unió Catalanista, una entidad red que aglutinaba todo tipo de asociaciones, entidades, publicaciones y grupos escoltas, que lideraría este movimiento político antes de su entrada real en la arena puramente partidista o electoral.
Las bases, que se definieron en las reuniones de los días 25, 26 y 27 de marzo, constaban de 16 artículos. El primero definía cuáles debían ser las competencias del “poder central”, tales como política exterior, ejército, política arancelaria y mantenimiento de transportes e infraestructuras; mientras que de la segunda a la decimosexta base se definían las competencias del “poder regional”.
Video conmemorativo de las Bases impulsado por la Generalitat en 1992
“Propone una estructura muy acorde al catalanismo tradicional: gobernarse en casa y colaborar con los asuntos generales. Visto con perspectiva, se propone un marco político-jurídico federal asimétrico o confederal parecido al que se debatía en el imperio austrohúngaro del momento”, defiende el historiador del catalanismo Lluís Duran. Obviamente, ni rastro de secesionismo, añaden todos los expertos consultados.
Tampoco hay ninguna duda de que las Bases representaron un catalanismo de índole conservador y tradicional, fundamentado en el mundo rural, aspecto especialmente palmario en la definición de un poder regional elegido por sufragio censitario corporativo y no universal, además de cierta nostalgia en las estructuras constitucionales anteriores a 1714. Sin embargo, rechazan términos como “reaccionarias”, y contraponen su carácter regeneracionista, en un contexto en el que pronto el régimen de la Restauración entraría en crisis por la pérdida de las colonias. “Es un catalanismo conservador, sí, pero que poco a poco iría poniendo en jaque a las estructuras también conservadoras del Estado”, apunta Duran.
¿Germen del independentismo?Proponen una estructura muy acorde al catalanismo tradicional: gobernarse en casa y colaborar con los asuntos generales del Estado. Visto con perspectiva,era un marco político-jurídico federal asimétrico o confederal parecido al que se debatía en el imperio austrohúngaro del momento”
LLUÍS DURAN
Historiador del catalanismo
También hay coincidencias unánimes en situar en el mismo plano de importancia las reuniones de la Unió Catalanista en los años sucesivos a las Bases, que en sí mismas son un documento meramente aspiracional. Lo explica el profesor de Derecho Constitucional de la UAB y autor de Les Bases de Manresa i el programa polític de la Unió Catalanista (1891-1899), Joan Lluís Pérez Francesch: “La Unió Catalanista se reunió anualmente en los años 90 del siglo XIX para crear un cuerpo doctrinal: desarrollan el programa de las bases y tratan los asuntos sectoriales. Por lo tanto, la influencia de las bases en sí mismas hay que relativizarla. Es más importante que fue la ‘escuela’ de todo un grupo de personas que pronto se activaría políticamente”.
Y es que poco después, en 1901, se fundaría la Lliga Catalanista, el primer partido político, y un dato no menor: el que sería su figura más influyente en los primeros años del siglo XX, Enric Prat de la Riba, había sido el joven secretario de la reunión de Manresa.
De hecho, cabe recordar que en 1892, el catalanismo era un movimiento absolutamente minoritario -sin articulación política ni representación parlamentaria- pero que en menos de 20 años se convertiría en hegemónico en Catalunya. ¿Qué ocurrió? “Cuando llegaron estas reivindicaciones a Madrid, éste lo tomó como una afrenta separatista. Objetivamente no lo era, pero la reacción tanto de liberales como de conservadores fue esa”, apunta Pich.
Abunda en esa idea Pérez Francesch. “Se fue viviendo como una amenaza, especialmente después del desastre del 98. Reaccionan con una contundencia verbal muy fuerte, con debates muy encendidos. Y poco a poco el catalanismo en poco tiempo se convierte en alternativa, en Catalunya, y eso alarma”, relata.
Reacción del EstadoCuando llegaron estas reivindicaciones a Madrid, éste lo tomó como una afrenta separatista. Objetivamente no lo era, pero la reacción tanto de liberales como de conservadores fue esa”
JOSEP PICH
Profesor de historia contemporánea de la UPF
En todo caso, si las Bases son un documento de transición, una protoconstitución con tintes historicistas, y sin efectos prácticos en sí mismas (no así su desarrollo), ¿por qué se elevaron a categoría de mito fundacional? En parte, gracias a aquellos que allí estuvieron y posteriormente protagonizarían el desarrollo del movimiento político. “Cuando la Lliga explica la historia, se apropia de las Bases de Manresa. Está creando su propio relato, su propia genealogía”, subraya Claret, punto en el que abunda Pérez Francesch: “Han pasado a la historia porque el catalanismo las ha ido recordando en tono mítico. Es el documento de referencia hasta la Mancomunitat y crea un cierto imaginario colectivo”.
Analizada la historia, es el turno de paralelismos y lecciones, tema siempre peliagudo para los historiadores. Sin embargo, y por supuesto salvando distancias, se atreven. Para Pich, echar la vista atrás recuerda que lo dicho en Manresa es historia del catalanismo hasta 2010 y que conviene diferenciarlo bien. “No se puede comparar el catalanismo histórico con el actual. Desde que nace, a mediados del XIX hasta 2010, el catalanismo se caracterizó por buscar el encaje dentro de España”.
Enric Prat de la Riba fue el secretario de las Bases de Manresa. Posteriormente presidiría la Mancomunitat de Catalunya (Archivo)
Pérez Francesch va más allá: “Las Bases y los primeros años del catalanismo reflejan las dificultades del Estado para adaptarse a una realidad plural. Hoy en día sigue ocurriendo. Ya entonces se comenzaba a diseñar la estructura de dos mundos paralelos en concepción de Estado, Barcelona y Madrid, que perduraría y sigue vigente”.
Finalmente, Duran apunta a un detalle interesante. “La Unió Catalanista tiene interés en la medida que es un programa mínimo en el que todos los catalanistas están de acuerdo. Esta será una de las vías del catalanismo político, la vía de los consensos y la unidad. Como la ANC u Òmnium”, subraya. “Vivimos una especie de revival, de recuperación de esas estructuras unitarias más allá de sensibilidades. Unas entidades civiles que se convierten en ojo crítico, en vigilante”.
MitificaciónHan pasado a la historia porque el catalanismo las ha ido recordando en tono mítico. Es el documento de referencia hasta la Mancomunitat y crea un cierto imaginario colectivo”
La cimera se celebra quatre dies abans que el Regne Unit activi l’article 50 per sortir del club europeu
Ara.cat
Els líders europeus es reuneixen a Roma per celebrar els 60 anys de la UE. / TONY GENTILE / REUTERS
Els líders de la Unió Europea, a excepció de la primera ministra britànica, Theresa May, s’han reunit aquest dissabte al matí a Roma, a la sala dels Horacis i Curiacis del Palau dels Conservadors, la mateixa on fa 60 anys els sis països fundadors del club europeu van signar els tractats de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i el de l’Energia Atòmica (Euratom), l’embrió de l’actual Unió Europea.
Els caps d’estat i de govern de la UE han celebrat a la capital italiana l’aniversari del club europeu amb la signatura en un acte solemne de la Declaració de Roma, un text en què repassen els èxits dels 60 anys de la Unió i subratllen que, després de la sortida del Regne Unit, la UE estarà unida per fer front als reptes del futur. La paradoxa és que els líders celebren l’aniversari enmig de profundes divisions sobre com ha de ser la UE del futur.
El president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha fet una crida a la unitat. “Europa, com a entitat política, o estarà unida o no serà res”, ha dit el polonès. Tusk també ha demanat lideratge als caps d’estat i de govern: “Demostreu que sou els líders d’Europa, que podeu conservar el gran llegat que hem heretat dels herois de la integració de fa 60 anys”.
Valors comuns
El primer ministre d’Itàlia, Paolo Gentiloni, ha recordat que la UE és una història de pau i ha subratllat que els europeus tenen valors comuns. “Hem de tenir el coratge de posar al centre de tot els valors comuns que ens fan sentir colpits quan el Parlament britànic és atac o de sentir joia quan el Bataclan torna a obrir les seves portes”, ha assegurat.
El president del Parlament Europeu, també present als actes de celebració de Roma, ha fet autocrítica. “No estem cansats d’Europa però s’han comès molts errors. Com a president del Parlament, estic preocupat per la desafecció que tenen molts ciutadans de la UE. No podem tornar a avançar sense acostar-nos a la gent”, ha dit.
Activació de l’article 50
La trobada dels líders europeus té lloc només quatre dies abans que el Regne Unit activi l’article 50 dels tractats –el que preveu la sortida de la UE–. De fet, May no ha participat en aquesta cimera perquè l’objectiu és parlar del futur d’una Unió de 27.
Els socis europeus han reiterat la voluntat d’apostar per una Europa a dues velocitats en què un grup d’estats membres puguin avançar sols en la integració europea en àrees com la seguretat i la defensa. La UE treballarà “unida, quan sigui possible, i a diferents ritmes i intensitat, quan sigui necessari”, afirma la Declaració de Roma.
El regidor José Perona i l’alcaldessa Abigail Garrido van presentar dimecres el Pla Municipal de Reactivació Econòmica
El govern de Sant Pere de Ribes ha presentat el primer esborrany del Pla Municipal de Reactivació Econòmica per al període 2017-2018, una eina que té el doble objectiu de millorar l’espai públic i crear llocs de treball en un dels municipis que presenta una de les taxes d’atur (16,33%) més elevades de Catalunya. L’Ajuntament preveu dotar el pla amb més de 13 milions d’euros procedents del romanent de tresoreria. Una operació que és possible gràcies a l’esforç que el consistori ha fet els darrers anys per eixugar la totalitat del deute, situació que permet mobilitzar aquesta quantitat de diners.
Un total de 85 accions
El pla contempla un total de 85 accions en equipaments, espai públic, infraestructures bàsiques, patrimoni històric, serveis socials i medi ambient. Per a la seva execució, s’establiran convenis amb entitats del tercer sector i es farà contractació directa i contractes negociats amb empreses especialitzades, PIMES i autònoms. “No volem deixar fora de joc ningú. Volem treballar amb moltes petites adjudicacions per donar l’oportunitat de treballar també a les petites empreses i autònoms del municipi”, ha explicat l’alcaldessa Abigail Garrido que, a canvi, demana a aquestes empreses que seleccioni el seu personal de la borsa local d’aturats i, així, “els diners invertits serveixen per reactivar l’economia de manera col·laborativa”.
300.000 euros en Plans d’Ocupació
Per a l’execució dels treballs menors, es preveu destinar una partida de 300.000 euros a Plans d’Ocupació, a través dels quals es vol rescatar de l’atur a dos dels col·lectius més afectats per la crisi: majors de 45 anys, el segment on es concentra més l’atur, i majors de 60 anys a qui els falta pocs mesos de cotització per poder accedir a la pensió de jubilació.
Projectes destacats
L’aposta més important recau sobre l’espai públic amb una inversió total de 3,2 milions d’euros per posar al dia l’enllumenat, el clavegueram i la xarxa d’aigua i solucionar definitivament els problemes que es venen arrossegant des de fa temps. També destaquen 2,6 milions d’euros per a la rehabilitació del teatre de les Roquetes (2,6 milions), 155.000 euros per redactar la segona fase de millores de El Local de Ribes i una partida de 100.000 euros per complementar la segona fase de rehabilitació de la Casa de la Vila.
La creació d’un viver d’empreses a l’espai que actualment ocupa l’ambulatori de Ribes, l’arranjament d’habitatges de persones grans amb dependència, el trasllat del Banc d’Aliments en un nou espai que dignifiqui el servei i la posada al dia de 16 pisos del Parc Central per al lloguer social, són altres de les propostes. També sobresurten, per la seva envergadura, la construcció d’una planta per crear energia a través de biomassa i la rehabilitació del Castell de Ribes, dues intervencions que han aconseguit el cofinaçament dels fons europeus FEDER.
Recorda que l’autonomia parlamentària no permet vulnerar la Constitució
Ara.cat – M. FERRER / A. MOLDES –
Carme Forcadell ahir al Parlament al costat de dos dels altres quatre membres de la mesa advertits pel TC, Lluís Corominas i Ramona Barrufet. / TONI ALBIR / EFE
En l’última interlocutòria del Tribunal Constitucional (TC) en contra del procés, aprovada dimarts passat i en què anul·la la resolució per al referèndum unilateral, torna a posar en el punt de mira el Parlament. “En una concepció democràtica del poder no hi ha més legitimitat que la legalitat constitucional”, al·lega l’alt tribunal, advertint que l’autonomia parlamentària “no pot servir de pretext perquè la cambra autonòmica arribi fins a l’extrem d’atribuir-se la potestat de vulnerar la Constitució”.
En aquest sentit, el TC titlla d’“inacceptable” la via unilateral i alerta que el Parlament vol fer servir aquest mecanisme, que anomena “via del dret”, per aconseguir el que només seria possible a través d’una reforma constitucional: la convocatòria d’un referèndum. Aquest argument de l’alt tribunal coincideix amb el que el president espanyol, Mariano Rajoy, ha repetit desenes de vegades per negar la legalitat d’un referèndum per la independència de Catalunya: “Ni vull ni puc”. La interlocutòria diu, literalment, que “la voluntat del Parlament de Catalunya d’eludir els procediments de reforma constitucional per dur a terme el seu projecte de desconnexió de l’estat espanyol” suposa “intentar una inacceptable via de fet”.
No és el primer cop que el tribunal utilitza adjectius per parlar del procés. Des del 2014 que ha manifestat, en diferents sentències i interlocutòries, que “el poble de Catalunya no és sobirà” i que “cal respectar la unitat de la sobirania nacional d’Espanya”, arguments habituals en el discurs de Mariano Rajoy. Ara recorda que, en aprovar la resolució impugnada, el Parlament “ha desatès les reiterades advertències” del tribunal i confirma la “seva antijurídica voluntat de continuar amb el procés constituent a Catalunya al marge de l’ordenament constitucional i sense supeditar-se a les decisions de les institucions de l’estat espanyol i, en particular, del TC”.
Objectiu: desmuntar Forcadell
Fonts de la Moncloa assenyalaven dimarts passat, després de saber-se l’última decisió de l’alt tribunal, que la clau és que la via jurídica informi un cop i un altre tant la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, com la mesa de la cambra, que no es pot repetir una experiència com la del 9-N. Doncs bé, l’última interlocutòria també intenta desfer bona part de l’estratègia de defensa de Forcadell des de l’estiu, quan es va activar per primer cop la via penal contra ella. La presidenta de la cambra catalana va defensar llavors que impedir qualsevol votació suposaria vulnerar el dret de participació dels ciutadans per mitjà dels seus representants.
La “primacia” de la Constitució
Ara el TC, després d’haver-li notificat per correu electrònic que es reforça la via penal contra ella així com dels quatre membres de la mesa que van permetre la votació, assenyala que “el Parlament de Catalunya no pot desconèixer que la comunitat autònoma de Catalunya no té competències per convocar i celebrar un referèndum”. I afegeix: “No pot oposar-se a una suposada legitimitat democràtica d’un cos legislatiu o d’una comunitat la primacia incondicional de la Constitució”.
Forcadell va rebutjar ahir les advertències del TC per evitar que es debati sobre la via unilateral. “Malgrat les intimidacions, les amenaces i els requeriments garantirem que el debat i la paraula continuïn sent lliures al Parlament”, va subratllar en roda de premsa. Tant ella com els tres diputats sobiranistes de la mesa rebutgen convertir-se en “censors” sobre què es pot debatre i què no al Parlament. Joan Josep Nuet (CSQP), l’únic membre de la mesa que no és independentista, es va expressar en la mateixa direcció: “No puc concebre que algú prepari una llista negra de temes i de persones sobre els quals no es pot parlar a la seu de la sobirania popular de Catalunya”. Tots ells esperen la notificació formal per carta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Espanya s’exposa a una sanció per les emissions a l’àrea de Barcelona i el Vallès
Ara.cat – ELENA FREIXA Barcelona durant l’últim episodi d’alta contaminació / FRANCESC MELCIÓN
Els governs no poden seguir ignorant els límits de contaminació atmosfèrica a Europa. Espanya i quatre estats membres més estan més a prop de la sanció si en dos mesos no prenen mesures per rebaixar els nivells d’emissió de diòxid de nitrogen (NO 2 ), que se salten constantment, va advertir ahir la Comissió Europea. Barcelona, la zona del Vallès-Baix Llobregat i Madrid són les tres àrees on la violació dels límits de contaminació atmosfèrica és “continuada”, segons Brussel·les.
L’ultimàtum europeu arriba després de diversos tocs d’atenció els últims mesos. Si el govern espanyol no actua un cop acabat el termini que li va donar la Comissió Europea, l’expedient s’elevarà al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que pot acabar imposant una sanció.
La contaminació per NO 2 està directament lligada al trànsit rodat, que és d’on provenen la major part d’aquestes emissions. Brussel·les va alertar ahir que la inacció dels estats suposa un “risc sanitari greu” per als ciutadans que respiren aquest aire. “S’han de prendre mesures per garantir una bona qualitat de l’aire i protegir la salut pública”, va insistir. Espanya té un segon expedient obert a Brussel·les, en aquest cas per l’emissió de PM10, una altra partícula contaminant. Si no actua, pot acabar també al tribunal europeu.
Els efectes de la contaminació de l’aire sobre la salut són semblants als del tabac, amb la diferència rellevant que a l’aire brut hi està exposat tothom. Un estudi d’ISGlobal estima que cada any moren 659 persones per respirar l’aire de Barcelona. Ahir la UE va xifrar en 70.000 les morts prematures als estats membres durant el 2013 per culpa de les elevades emissions de NO 2. La xifra triplica les morts per accidents de trànsit.
La pròxima batalla
La tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, va respondre ahir a l’avís europeu que Barcelona “ja s’ha posat les piles” en la lluita contra la contaminació. Sanz, però, va demanar a la Generalitat i el govern espanyol ajuda amb projectes i recursos. “Estarem al costat de la UE per treballar i complir els límits que marca l’Organització Mundial de la Salut (OMS), però aquí necessitem que no només depengui de les ciutats”, va reivindicar Sanz.
Més enllà de les mesures anunciades, amb Barcelona al capdavant, l’autèntica batalla contra els vehicles contaminants a la ciutat i la seva àrea metropolitana encara ha de començar. El seu abast i els calendaris d’implantació encara es desconeixen. El govern d’Ada Colau i el conjunt de l’Àrea Metropolitana de Barcelona han plantejat restriccions de trànsit i altres mesures per millorar la qualitat de l’aire. La Generalitat ja ha obert la porta a la possibilitat que les mesures s’estenguin també al Vallès. La cimera contra la contaminació convocada per al 24 de febrer servirà per avaluar la maduresa d’aquests plans.
A més d’Espanya, hi ha quatre estats europeus que ahir van rebre el mateix avís de la UE. Un total de 28 zones a Alemanya, 19 de França, 16 al Regne Unit i 12 zones a Itàlia registren uns nivells continuats de NO 2 superiors als que permet la UE.
MOLESTAR. Tenir raó, tenir relat, tenir marca, està molt bé. Però en una batalla política i diplomàtica, aquesta mena d’arsenal és insuficient. No diré, Déu me’n guard, que per fer una truita cal trencar els ous. Només diré, si se’m permet, que el sobiranisme català ha de canviar d’estatus si vol captar l’atenció dels agents polítics i econòmics. És a dir, ha de deixar de ser una molèstia, o una ofensa, per esdevenir un problema. Perquè davant d’un problema els poders actuen (sobretot si tenen un informe que diu que el preu de la inacció serà superior al preu de l’acció). Exemple de problema: l’agència Moody’s ha reconegut recentment que, en cas de conflicte, un impagament del deute per part del govern català podria ser interpretat pels mercats com un impagament de l’estat espanyol. Fins ara era la tesi de Junqueras. Ara és la de Moody’s.
REPRIMIR. El repte català és de primera. Fer un referèndum sense acord és molt difícil; aplicar les lleis de transitorietat, en cas de victòria del sí, encara més. Però posem-nos a la pell de Mariano Rajoy, forçat a fer respectar la seva autoritat en un territori díscol. Imaginem que la Moncloa, per la força, desarticula el referèndum i evita que es compleixi el mandat del Govern i del Parlament. Si Rajoy se sent magnànim, ho podria deixar aquí; però si el govern català hi torna, haurà d’acabar portant els seus membres als tribunals. Tot i així, el Parlament seguirà existint, i el seu mandat es tornarà a aplicar. Per evitar-ho, al final el govern espanyol haurà de suspendre l’autonomia i dissoldre el Parlament, democràticament elegit, la qual cosa a Europa farà lleig, i a Catalunya significarà, aquest cop sí, una ruptura mental difícilment reversible. (L’efecte a Espanya tampoc no serà gaire bo, perquè ¿algú creu que una mascarada com és l’estat de les autonomies durarà gaire, si Catalunya passa a ser un territori no autònom?)
GESTIONAR. Però això no és res. Ara imaginem la situació real del país amb l’autonomia suspesa per decret. Imaginem -no és fàcil- que no hi ha reacció ciutadana i que la gent s’avé a la recentralització forçada. Després d’un procés de depuració a escala industrial, amb una Generalitat intervinguda, sense consellers ni directors generals, el govern espanyol haurà de demostrar que és capaç de fer rutllar els serveis públics a Catalunya. (Fa més de 30 anys que som una comunitat autònoma, hi ha coses que no s’aprenen en un parell de mesos.) Les escoles, els hospitals, la seguretat, els serveis socials, el transport, l’administració local… El govern espanyol haurà de fer rutllar una maquinària immensa des de la distància, com fa amb Renfe, o bé comptar amb la bona gent que recluti l’Enric Millo. Imagineu consellers i alts càrrecs de la nova administració catalana militants del PP (5è partit de Catalunya!) fent-se obeir pel territori, contravenint tots els mandats del Parlament.
Conclusió: el govern espanyol no pot suspendre l’autonomia catalana, perquè sense la Generalitat i el Parlament no seria capaç d’administrar el territori amb normalitat i eficàcia, seguint els principis de l’estat de dret i de la democràcia. Això, amics, és un problema real. I el tenen ells.
Els funcionaris participen en l’organització de les jornades electorals, també en el cas de referèndum / PERE VIRGILI
, Cristóbal Montoro, ministro de Hacieda, Javier Jiménez (CC OO) y Miguel Borra (CSIF)” width=”498″ height=”252″ /></div>
<div class= "Julio Lacuerda (UGT), Cristóbal Montoro, ministro de Hacieda, Javier Jiménez (CC OO) y Miguel Borra (CSIF)")
Grabado de la reunión en Manresa que dio como resultado las llamadas Bases per a la Constitució Regional Catalana (Ajuntament de Manresa)
