Mostra tots els articles de JOAN CARLES ACEDO CASTRO

Les federacions de cooperatives s’aplegaran sota un únic paraigua el 2015

Articles diaris

Les de treball, ensenyament i habitatge poden tancar la integració aquest trimestre. El sector busca tenir una veu i una representació comunes

17/01/15 02:00 – BARCELONA – PAULA MATEU

La integració no suposarà que ens difuminem, perquè hi haurà espais sectorials
L’objectiu és tenir una veu comuna que faci de representació i ‘lobby’ del sector
 El cooperativisme pren una ànima col·lectiva i transformadora. Interessa a tothom
 Bufen vents de fusió per a les cooperatives catalanes. Aquestes societats estan en un moment d’inflexió. La crisi les ha afectat, en més o menys mesura. A la vegada, en els darrers anys, han sortit nombroses iniciatives noves amb aquesta forma jurídica. A això s’uneix la tramitació de la llei de cooperatives, que actualment està en discussió al Parlament. En definitiva, un moment d’ebullició al sector.

I, enmig d’aquest moment, ha sorgit, des de les mateixes federacions de cooperatives, un corrent que proposa la integració d’aquestes en una estructura més àmplia que representi i esdevingui la veu comuna de tot el cooperativisme català. És un procés que s’està coent des de l’any passat i que pot estar enllestit aquest 2015.

En realitat, la nova superestructura representativa de les cooperatives catalanes no aplegarà totes les federacions, ja que les agràries han deixat clar que no en formaran part, almenys a curt termini. “Aquesta federació té unes característiques especials. La seva organització, culturalment, s’allunya de les nostres, i el procés d’incorporació seria molt complicat”, assegura el president de la Federació de Cooperatives de Treball, Perfecto Alonso.

Entre les altres, la integració es farà per fases. La més imminent serà la de les federacions de treball, habitatge i ensenyament. Les negociacions entre aquestes estan en un estadi avançat. Alonso argumenta que, entre les tres, hi ha més sintonia. “Compartim model i objectius, i creiem que podem exercir la representació de manera conjunta i que la singularitat es pot expressar sectorialment”, declara.

Aquesta primera fase de la integració podria estar tancada abans del març. Josep Maria López, president de la Federació de Cooperatives de Coneixement, explica que el seu consell rector tancarà tots els punts que s’han discutit en les negociacions amb les altres dues federacions en uns 10 o 15 dies. Després es traslladarà a l’assemblea, que haurà de ratificar la decisió. Entre tot, segons diu, es pot trigar entre un mes i mig i dos mesos.

López destaca que la integració no suposarà que les federacions més petites es difuminin. En aquest sentit, assegura que s’ha pactat que, en la nova estructura comuna, hi hagi espais per a la representació sectorial.

Segons Alonso, la intenció és que l’assemblea, en la qual hi haurà representades totes les cooperatives, esculli directament el consell rector. En aquest es reservaria un lloc també per a representants de cadascun dels sectors: treball, iniciativa social, habitatge i ensenyament. En resum, l’òrgan tindria una part de representació política escollida directament per l’assembla, i una part de representació sectorial nomenada per cadascun dels tres membres.

El que no és clar encara és la fórmula per integrar-se, és a dir, si es liquidaran les tres federacions i se’n crearà una de nova o s’integraran les tres en una de sola. “És un dels elements que s’hauran de discutir quan tothom accepti que ho vol fer. Llavors vindrà un debat i aquest serà un dels temes importants”, diu Alonso.

Segona fase.

Després de la primera integració, s’encararà l’acord amb la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris. “Les diferents federacions han culminat de manera positiva el debat sobre els aspectes més generalistes de la integració”, afirma el seu president, Quim Sicilia. “Ara entrem en la part del procés on encarem les parts més operatives i també les que tenen a veure amb les emocions”, afegeix.Sicilia compara el procés que estan vivint les federacions de cooperatives en el seu camí cap a la integració amb una parella: “En qualsevol intent d’aparellar-se, es pot optar per diferents alternatives. Es pot tirar pel dret -i crec que les federacions de treball, ensenyament i habitatge han decidit fer-ho així-, però altres necessitem cert temps de festeig previ per anar harmonitzant amb ells el dibuix final.”

Segons diu, la federació que presideix no vol entorpir el camí que han emprès les altres ni modificar la velocitat que han decidit imprimir al procés, però vol fer-lo amb tranquil·litat i sabent que “cada pas que fem forma part d’un nou projecte comú i comunitari”.

En la mateixa línia, Alonso reconeix que la integració de la federació de consum requerirà més discussió i debat. I avança que es constituirà una taula en la qual es debatrà el model de federació i altres aspectes previs a la fusió.

Pel que fa a la Federació de Cooperatives de Serveis i Transportistes, encara no està clara la seva posició. Sembla que també hi podria participar, tot i que, segons les que serien les seves companyes de viatge, està enmig d’un procés de reflexió interna.

Finalitat.

L’objectiu de tot plegat és que el cooperativisme català tingui una sola veu, que existeixi una estructura que pugui fer un paper de representació i de lobby quan un tema els afecti de manera transversal. Això sí, totes estan d’acord que també hi ha d’haver espais de representació sectorial i que cada sectorial serà representant del cooperativisme en el seu sector.“Multiplica els valors tant socials com polítics, genera nous compromisos i projectes, i el cooperativisme pren ànima col·lectiva i transformadora”, diu Sicilia, referint-se a la integració. “I això ens interessa a tots”, conclou.

Darrera actualització ( Dilluns, 19 de gener del 2015 09:43 )

Torraspapel de Sant Joan les Fonts externalitza la manipulació i la logística

Articles diaris
L’empresa que assumeix aquestes tasques manté el lloc de treball i les condicions laborals dels afectats
Poden arribar a ser un centenar
16/01/15 02:00 – SANT JOAN LES FONTS – JORDI CASAS

Torraspapel ha viscut diversos episodis de conflictes laborals que han provocat mobilitzacions com la de 2011.Foto: J.C.

Torraspapel SA ha decidit externalitzar a partir del febrer els serveis relacionats amb els processos d’acabats de la producció i activitats logístiques i expedicions de la fàbrica de Sant Joan les Fonts a la societat CTC Externalització, especialitzada en manipulació i logística amb seus a Madrid i Barcelona. Només mantindrà en la seva nòmina els treballadors de la producció de paper. Aquesta decisió afecta un centenar de treballadors dels cinc torns de treball d’aquestes àrees.

CTC mantindrà tots els llocs de treball i a la mateixa fàbrica de Sant Joan les Fonts. Tal com preveu l’article 44 de l’Estatut dels Treballadors, es tracta d’una subrogació i, per això, els treballadors que passin a formar part de CTC continuaran amb les mateixes condicions de Torraspapel. Per tant, es mantindran salaris i antiguitats als treballadors i condicions laborals pactades en el conveni vigent de pasta, paper i cartró. Aquesta externalització comporta, però, la reducció del comitè de Torraspapel de Sant Joan a cinc treballadors. L’empresa externa té el seu propi comitè.

L’àrea dels acabats de la producció inclou els processos de tall de bobines, de repàs i triatge, d’empaquetat, d’embalatge de bobines, de guillotinat, de gofrat i neteja de màquines i espais de treball. Quant a la logística i les expedicions, preveu el procés de logística interna (subministrament, evacuació…), el subministrament, la retirada de residus, la neteja i altres activitats i la gestió del magatzem de productes acabats.

Segons fonts del comitè, l’empresa ha al·legat que l’externalització dels serveis d’acabats, logística i expedició forma part del procés de reducció de les pèrdues que té el grup i que ha inclòs el tancament de la fàbrica de Sarrià l’octubre passat. Les mateixes fonts han informat que l’empresa els ha dit que, ara per ara, no té previst externalitzar serveis en cap altre dels centres de treball que té, però que tampoc no ho ha descartat de manera rotunda.

Preus negatius per a estona

Articles diaris
L’IPC acomiada el 2014 amb un descens d’un 0,7% a Catalunya
Tanca en vermell per primer cop en la seva història
16/01/15 02:00 – BARCELONA – LAIA BRUGUERA

IPC desembre 2014 Foto: EL PUNT AVUI.
1

Hi ha qui alerta del perill de deflació –els sindicats la veuen a prop o asseguren que ja hi som–, però la majoria de veus assenyalen que l’actual conjuntura té molt a veure amb la caiguda del cru, així que no es pot témer ara com ara una caiguda generalitzada i persistent de preus. De fet, la inflació subjacent, la que exclou els aliments frescos i els productes energètics, va augmentar al mes de desembre una dècima, i va quedar congelada en el zero per cent.

Visions contraposades

Segons el secretari d’estat d’Economia, Íñigo Fernández de la Mesa, no es pot parlar de deflació perquè l’evolució de l’IPC es deu al cru i no va acompanyada d’una caiguda de l’activitat i el consum. Els sindicats, en canvi, alerten que les xifres amaguen la cruesa de la crisi i demostren que “el consum de les llars no es recupera” per culpa de l’atur, la precarietat laboral i les retallades salarials. L’executiu preveu que l’IPC es mantingui en taxes negatives durant tot l’any, encara que la caiguda s’anirà reduint a partir del segon semestre, una previsió que va en la línia d’analistes i associacions empresarials.

La baixada més important de l’IPC s’ha donat en el camp dels transports, que va caure gairebé un 6% a Catalunya en taxa interanual. Tot i que en el transport públic urbà, on els preus es fixen al començament de l’any, no es nota la millora, sí que hi ha un gran canvi en el transport personal, marcat per l’evolució diària de la gasolina. Aquest és el camp que més es va abaratir el 2014, al costat de les comunicacions (amb un descens d’un 5,7%) i aliments específics com ara el sucre, els llegums i les patates.

Destaca, en canvi, l’alça de preus en el sector de l’ensenyament (1,4%), tot i que també van pujar en l’hostaleria i la restauració (0,9%) i lleugerament en roba i calçat, habitatge, i menjar i begudes no alcohòliques. La inflació baixa a totes les demarcacions però, mentre la caiguda supera l’1% a Tarragona, Girona i Lleida, la intensitat és molt menor a Barcelona (0,4%).

Més enllà de les diferències entre zones i productes i serveis, els sindicats alertaven ahir que l’abaratiment és menor en els productes de primera necessitat com és el cas del menjar i la roba. Segons els càlculs de la UGT, l’IPC d’un mileurista se situa en el 0,2% negatiu, cinc dècimes per sobre de l’oficial, perquè dedica més part de la seva renda a productes bàsics.

Unes xifres històriques

El 2014 és el primer any que l’IPC tanca en negatiu en tota la sèrie històrica de l’Instituto Nacional de Estadística (INE), iniciada el 1961. Fins ara, la taxa més baixa registrada a Catalunya era la del 2013, quan la inflació va tancar en el 0,2%. Al conjunt de l’Estat espanyol també es va comptabilitzar llavors el que fins aquest desembre era el menor avenç de l’IPC, d’un 0,3%. Per arribar al màxim repunt històric, en canvi, ens hem de remuntar al 1977, quan els preus es van anotar una pujada superior al 26%.

La caiguda interanual de preus del mes de desembre a Catalunya és la més baixa registrada al conjunt de l’Estat (juntament amb el -0,7% que també s’anota el País Basc). A l’altra banda del rànquing, destaca el descens de preus de Castella-la Manxa (1,5%) i de Múrcia (1,3%).

Perill o possible avantatge?

CCOO

Lluny de celebrar que el tiquet de la compra sigui una mica més digerible, els sindicats exigeixen pujades de sou i polítiques d’estímul perquè, segons ells, la caiguda de l’IPC demostra la gravetat de la persistent crisi econòmica. Per CCOO, reflecteix l’autèntic panorama, “marcat per la caiguda del consum intern i la pèrdua de poder  adquisitiu”.

UGT

En la mateixa línia, el secretari general de la UGT, Cándido Méndez, assegurava ahir que es tracta d’una xifra “molt greu i negativa, de la qual no es pot treure res positiu” perquè evidencia que “l’economia espanyola està enfonsada”.

Pimec

La patronal, en canvi, celebrava la notícia. Per Pimec, que “no detecta cap de les conseqüències negatives” relacionades amb la deflació, la caiguda dels preus i la reducció de l’IRPF ajudaran a “augmentar el consum i, per tant, la demanda interna, cosa que revertirà en la creació de llocs de treball”.

CEOE

La CEOE, per la seva banda, recorda que l’Estat espanyol acumula setze mesos consecutius amb una inflació per sota de la mitjana de la Unió Europea, així que és més competitiu respecte als seus socis comunitaris. La patronal pronostica pel 2015 una caiguda de preus d’un 0,5% de mitjana.

Cepime

Per la Confederació Espanyola de la Petita i la Mitjana Empresa, seguir contenint els costos (laborals, financers, energètics i fiscals) és bàsic per aconseguir que aquest avantatge competitiu sigui “més efectiu”.

Darrera actualització ( Divendres, 16 de gener del 2015 02:00 )

Publicat a

Les nòmines noten un petit canvi de rumb

Articles diaris
El sou dels treballadors puja per primer cop des del 2010, segons un estudi d’EADA i la consultora ICSA
Les retribucions dels directius també canvien de tendència i baixen lleugerament de tres anys en augment Comerç i turisme, on pitjor es paga.
15/01/15 02:00 – BARCELONA – LAIA BRUGUERA

.
En dos anys,els directius de la banca han passat a cobrar 4.500 euros anuals més

És evident que encara queda molt camí per arribar al punt de partida, però la caiguda en picat del sou dels treballadors podria haver començat a frenar-se. Almenys és el que es desprèn de l’estudi fet públic ahir per l’escola de negocis EADA i la consultora ICSA, que durant quatre anys seguits ha parlat de salaris a la baixa i en l’última edició detecta un lleu canvi de rumb. Després de gairebé un lustre de descensos més o menys pronunciats, la remuneració mitjana dels treballadors del conjunt de l’Estat va pujar el 2014 un 2%, fins a 21.757 euros bruts anuals. A Catalunya l’alça va ser menor, d’un 1%, tot i que el salari continua estant per sobre de la mitjana, en 22.773 euros. En canvi, el sou dels directius, que pujava amb impuls des del 2010 i evidenciava que la crisi no afecta tothom de la mateixa manera, va baixar l’any passat prop d’un 2%.

Pels autors de l’estudi, el canvi de tendència del sou dels treballadors hauria arribat per quedar-se. “No esperem grans alegries salarials aquest any però sí un comportament similar, ja que, tot i que la xifra d’atur segueix sent alta, hi ha dades positives, com ara els afiliats a la Seguretat Social”, preveu el professor d’EADA Jordi Costa. De tota manera, encara falta per recuperar el poder adquisitiu perdut. Si tenim en compte la inflació, els treballadors han perdut un 2% en els últims set anys. Els directius, en canvi, han guanyat un 1,6% de poder adquisitiu. Més matisos: la tímida recuperació que apunta l’estudi d’ICSA i EADA no ha beneficiat tots els empleats de la mateixa manera. Les butxaques dels que partien de sous més baixos i dels que treballen en els sectors més precaris continuen tan buides com abans, o molt més. Els treballadors del comerç i el turisme són els més mal retribuïts: 17.000 euros anuals, la xifra més baixa dels del 2008. “Des del 2009, aquest col·lectiu ha vist minvar els seus ingressos en més de 2.000 euros, fet que suposa una pèrdua de l’11%”, va recordar ahir el president d’ICSA i director de l’estudi, Ernesto Poveda. Tal com recorda el coautor de l’informe Jordi Costa, “es tracta dels dos sectors que tradicionalment han tingut els sous més baixos, ja que hi ha molta rotació i cal poca formació per accedir-hi”. El professor d’EADA reflexiona que “no estar motivat amb el sistema retributiu” no només és negatiu per al treballador mateix sinó també per a l’empresa i les seves vendes.

Els més ben pagats

A l’altra banda de l’escala laboral hi ha els directius de la banca, que no només tornen a ser els més ben pagats sinó que han arribat a xifres rècord: gairebé 81.000 euros a l’any (en 24 mesos han passat a cobrar 4.500 euros més). “Van ser penalitzats en el seu moment, però la tendència natural de sous alts torna a emergir”, resumeix Costa.

El mercat no només està cada cop més polaritzat per aquestes grans diferències entre els caps i la base, sinó perquè està desapareixent el perfil professional que feia de frontissa, els càrrecs intermedis. En els últims set anys no tan sols han perdut gairebé un 8% de poder adquisitiu sinó que el seu protagonisme s’ha anat “diluint” perquè les seves responsabilitats i funcions les han assumit els seus caps o fins i tot els seus subordinats.

Pels autors de l’estudi, la reforma laboral ha estat positiva perquè ha permès rebaixar sous a canvi d’evitar acomiadaments, però cal anar molt més enllà i plantejar sistemes retributius “intel·ligents” i flexibles que vinculin el sou a variables com ara l’assoliment de determinats objectius o les competències de cada treballador. I parlen també dels incentius “emocionals”, com ara facilitats per conciliar la vida laboral i la familiar o per fer carrera professional.

 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/812951-les-nomines-noten-un-petit-canvi-de-rumb.html

Publicat a