Mostra tots els articles de JOAN CARLES ACEDO CASTRO

Estalvis en temps deflacionistes

Articles diaris
21/02/15 ECONOMISTA I DIRECTOR GENERAL DE L’INSTITUT D’ESTUDIS FINANCERS – JOSEP SOLER ALBERTÍ
 Per fi, el moment és excepcional perquè mai no s’ha vist amb tanta claredat la insuficiència i insostenibilitat del sistema públic de prestacions, incloses –per suposat– les pensions de jubilació. Immersos en l’anomenat “risc de longevitat”, aquest país, com la majoria dels europeus, guanya esperança de vida al mateix ritme que s’agreuja el risc de dependència i es redueix la cobertura de les pensions a mitjan termini. Per acabar-ho d’adobar, els plans de pensions, com les asseguradores, tindran dificultats per mantenir el valor de les seves inversions en deute i altra renda fixa.

Lynch també deia, i les dades del seu fons ho confirmaven, que malgrat l’extraordinari rendiment de la seva gestió, més de la meitat dels seus inversors havien perdut diners, i això, per entrar i sortir exactament quan no convenia, subscrivint participacions en les alces, i venent en les baixes. Conclusió: cal menys fum en anàlisi i previsions (finalment el llarg termini és positiu i el curt termini, imprevisible) i més estabilitat en les inversions. Això, malauradament, és fàcil de recomanar però és més complicat de seguir; almenys, si observem el comportament de tants i tants estalviadors.

En aquests inicis del 2015 les coses no són diferents: els estalviadors es mouen, usualment, mal aconsellats i sense ser plenament conscients del risc i de l’horitzó temporal amb què han d’invertir. Normalment, fugen de caigudes temporals dels rendiments, o per la “por de perdre-hi”, tan usual en els diners, o bé senzillament atrets per ofertes bancàries que solen quedar-se en el no-res. En tot cas, molt probablement dirigint-se a una altra equivocació, com ho ha estat tantes vegades.

No n’estic fent un gra massa. Analitzem el conjunt dels fons d’inversió espanyols. Prenguem un període concret: els últims 20 anys, en què encara trobem uns rendiments acceptables, concretament el 3,05%, en rendibilitat mitjana anual (els últims 15 seria l’1,54%!). Per tant, 1.000 euros invertits al començament del 1995 s’han convertit en 1.823 a inicis d’aquest any 2015, en termes nominals. Sembla un bon rendiment. Però evidentment, hi hagut inflació i desvaloració dels diners, concretament una inflació acumulada en el període del 61,1% que, en termes reals, han deixat els nostres 1.000 euros en 1.132, en vint anys! Un rendiment anualitzat real només del 0,62%! I això, encara, gràcies a la màgia de l’interès compost i a la disciplina de no treure ni un euro en tot el període.

Risc de desastre.

Ara però, l’excepcional conjuntura financera posa les coses encara més difícils i augmenta el risc de desastre. Aquesta excepcionalitat prové de diversos factors. En primer lloc, els mercats neden i encara nedaran més en una exagerada liquiditat. El diner val poc, com ho demostren uns tipus d’interès en mínims de sempre i, per tant, la retribució a l’estalvi ha de ser baixa. Segon, i vinculat amb l’anterior, la política monetària del BCE amb tipus mínims i compra d’actius financers públics i privats en el mercat (la flexibilització o relaxació quantitativa europea), té l’objectiu de fer que famílies i empreses consumeixin i inverteixin més en perjudici dels estalviadors. Tercer, encara ho complica més la inflació negativa o, sense embuts, la predeflació que s’ha manifestat els últims mesos. No tant pels rendiments, ja que de fet, la deflació millora els tipus d’interès reals, com pels efectes nocius que genera sobre els deutors i per la paralització de les decisions de despesa i d’inversió esperant un immediat futur en què el diner guanyi valor. En quart lloc, per l’acció de les mateixes entitats de crèdit que, necessitades, van atreure dipòsits a l’inici de la crisi i ara, incapacitades per retribuir-los, orienten els seus clients als fons d’inversió (més de 35.000 milions d’euros d’aportacions netes el 2014), un instrument que pot oferir diversificació però que, com a inversió passiva, sol ser car i ineficient, com hem analitzat abans.

Insuficiència.

Per fi, el moment és excepcional perquè mai no s’ha vist amb tanta claredat la insuficiència i insostenibilitat del sistema públic de prestacions, incloses –per suposat– les pensions de jubilació. Immersos en l’anomenat “risc de longevitat”, aquest país, com la majoria dels europeus, guanya esperança de vida al mateix ritme que s’agreuja el risc de dependència i es redueix la cobertura de les pensions a mitjan termini. Per acabar-ho d’adobar, els plans de pensions, com les asseguradores, tindran dificultats per mantenir el valor de les seves inversions en deute i altra renda fixa.

L’única solució és estalviar un percentatge més alt de les nostres rendes, siguin quines siguin; i, per suposat, si en tenim alguna. I sobretot, amb més criteri. Els temps han estat sempre durs per als petits estalviadors però sembla que ara poden ser pitjors. Busquin consell.

El punt avui – 21/02/2015

La nova normalitat laboral

Articles diaris

Article publicat per Santiago Niño Becerra el 31/01/15 a l’Económic

CATEDRÀTIC D’ESTRUCTURA ECONÒMICA. IQS SCHOOL OF MANAGEMENT

SANTIAGO NIÑO BECERRA @SNINOBECERRA

.. El dia 26 passat, el diari El País va publicar, en la pàgina 1 de la secció diària Catalunya, una notícia amb un títol que vaig llegir dues vegades de tant que em va impactar: “Un de cada quatre contractes subscrits per les ETT el 2014 va tenir un sol dia de durada”. En el text es donava una altra dada, també referida a Catalunya, i també escruixidora: el 51% dels contractes signats per les ETT el 2014 van tenir una durada igual o menor a 10 dies. En l’article, la lectura del qual els suggereixo, es recullen opinions de responsables d’ETT, acadèmics i càrrecs sindicals. Dues idees destaquen i, d’alguna manera, es complementen: 1) el mercat de treball ha canviat, és diferent del que era, i 2) mai tornarem al d’abans. Què ha succeït? Què està succeint?

Penso que s’han donat/s’estan donant dos fenòmens que es complementen i se sobreposen. D’una banda, a causa de la tendència a optimitzar processos organitzatius i a l’existència d’una tecnologia sofisticada creixent, però cada vegada més barata i d’utilització més simple, la necessitat de factor treball és decreixent, puntual, fragmentable i flexible. D’una altra, en part com a conseqüència de l’anterior, en part per la major qualificació mitjana del factor treball, l’oferta de temps de treball oferta pels treballadors ha crescut, per la qual cosa el seu preu, la seva remuneració, el salari, ha caigut i continuarà caient.

Abans, als anys seixanta i setanta, l’accent estava posat en la producció: fabricar el màxim possible, i per això calia una quantitat creixent de factors productius. Als vuitanta i noranta l’objectiu era fer més amb menys: produir molt utilitzant el menor nombre de factors productius necessaris, entre ells el treball, posant èmfasi que el que s’utilitzava fos barat: per això hi va haver les deslocalitzacions. El 2000 es va seguir l’anterior, però incorporant cada vegada més tecnologia a fi d’augmentar la productivitat (a Espanya menys: es fabricaven habitatges); es van contreure salaris, però es va concedir crèdit a mansalva: el deute privat va finançar el creixement. Avui, en plena crisi, l’objectiu està mutant. La internet de les coses, la impressió en 3D, la millora espectacular de la comunicació mòbil i en temps real, el Big Data, està permetent abordar els processos productius d’una altra manera: sèries curtes, producció a mida i personalitzada, descentralització de processos, flexibilització de rutines… I tot això té múltiples conseqüències, en múltiples aspectes i a múltiples nivells; i el mercat de treball n’és un.

D’aquesta crisi en sortirà un nou model econòmic i social amb un nou marc de relacions laborals i un nou mercat de treball. Seran necessaris menys treballadors dels que han estat necessaris; la majoria seran a temps parcial, puntualment; un nombre elevadíssim realitzarà tasques de relativament sota valor en un procés productiu d’alguna cosa el valor del qual dependrà, en la majoria dels casos, molt més del capital que del treball, raó per la qual la majoria de les remuneracions seran reduïdes, variables, no periòdiques, i la majoria dels contractes ho seran per obra i servei. Quedin-se amb tres dades: a 31 de desembre, a Espanya, la taxa de temporalitat aconseguia el 24% i la de treball a temps parcial pujava al 16%. Als EUA, en termes reals, els salaris tenen avui un nivell molt semblant al de mitjan anys setanta.

La Nova Normalitat cap a la qual ens estem dirigint també té el seu reflex en el món laboral i en el mercat de treball, i serà molt diferent del que ja és vella normalitat. Molt diferent i, penso, pitjor: molt pocs treballadors viuran bé en aquesta nova normalitat laboral. Darrera actualització

( Dilluns, 2 de febrer del 2015)

Els preus cauen l’1,4% al gener i fixen una inflació anual del -0,9%, la més baixa des del juliol del 2009

Articles diaris
El descens sostingut del cost del petroli fa que l’economia catalana acumuli tres mesos seguits amb un IPC en negatiu

Una persona posa gasolina al seu cotxe Foto: REUTERS.
Els preus van baixar al gener l’1,4% en relació amb al desembre, cosa que suposa registrar la caiguda intermensual més important des que comença la sèrie històrica per Catalunya de l’Institut d’Estadística espanyol. Amb aquest descens de preus al gener, la inflació anual es va situar amb el -0,9%, acumulant tres mesos seguits amb un escenari en negatiu. Aquesta inflació anual negativa suposa igualar el que fins ara el registre d’inflació més negatiu en la sèrie catalana que es va donar el juliol del 2009, en plena recessió.

El descens sostingut els últims mesos de la cistella del transport, on s’inclou els preus dels carburants, està influint decisivament en mantenir aquest entorn d’inflació negativa.

 El punt Avui –  Divendres, 13 de febrer del 2015

Qué ocurre con el precio de la gasolina?

http://videos.lavanguardia.com/economia/20141218/54421538927/gay-de-liebana-precio-gasolina.html

E-KONOMÍA  –  18/12/2014

El economista Gay de Liébana analiza la caída del valor del petróleo y cómo debería repercutir en sus derivados

La Vanguardia.TV

Aena surt a borsa a 58 euros l’acció

Articles diaris
La demanda quintuplica el que el govern espanyol ha assignat per als trams minorista i institucional

La Terminal 1 de l’Aeroport de Barcelona Foto: ANDREU PUIG.

La borsa espanyola obre aquest dimecres al matí amb un nou valor, Aena. El gestor aeroportuari públic es privatitza en part i ho fa amb el preu de sortida més elevat del rang fixat: 58 euros per acció. Aena posarà a la venda 66.818.182 accions, el 44,55% del seu capital social. La gran demanda prèvia -segons la CNMV quintuplica el que s’ha assignat- ha fet augmentar la part dedicada als grans inversors fins al 94,29% des del 90% estipulat inicialment. També ha estat la demanda la que ha fet estirar el preu el màxim possible per tal que el govern espanyol pugui elevar els ingressos per a l’Estat.

El preu final de l’operació ha permetre ingressar a les arques públiques 4.263 milions d’euros per la venda del 49% de l’operador dels aeroports espanyols. La venda parcial d’Aena suposarà la primera privatització a l’Estat des de la d’Endesa, el 1998.

L’executiu encapçalat per Mariano Rajoy ha elevat fins a tres vegades el rang de preus. En un primer moment va transcendir que el preu de l’acció podria rondar els 41,5 i 53,5 euros per situar-la finalment entre els 53 i els 58.

El gruix de la col·locació s’ha concentrat en grans inversors. Inicialment es preveia que hi aniria a parar el 90% de l’oferta, un 46,45% del capital. Finalment, Aena ha ampliat el paquet fins al 94,29%, després que dos dels tres accionistes que havien de conformar un nucli dur a la companyia s’hagin fet enrere. D’Alba, Ferrovial i el fons britànic TCI, només l’últim ha comprat un paquet significatiu d’accions.

Pel que fa al tram minorista, la demanda també ha superat en prop de cinc vegades l’oferta. Hi va haver peticions per 18,5 milions d’accions, davant dels 3,81 disponibles.

L’augment de preu de l’acció ha disminuït la retribució a l’accionista que oferia la companyia, que inicialment era del 5% i ha baixat fins al 3,7%, sempre i quan Aena tanqui el 2014 amb un benefici net de 648 milions d’euros, seguint el ritme del 8,7% de creixement que havia aconseguit fins al setembre.

Cal destacar que en l’àmbit laboral l’anunci de privatització ha causat prou inquietud entre la plantilla com perquè dos sindicats, CCOO i USO anunciessin 27 dies de vaga setmanes enrere si no s’acordava mantenir les condicions actuals. Finalment els sindicats han fet marxa enrere després que l’empresa hagi garantit el manteniment de la plantilla i de les condicions laborals.

El Punt Avui 11-02-2015 – Economia

Norwegian vol fer posar vermell el ‘low cost’

Articles diaris
L’aerolínia està demostrant que el model de vols a preus reduïts es pot replicar en el llarg radi. Ja en fa des de capitals nòrdiques i Londres i el 2016 promet fer-ne des de Barcelona
07/02/15 02:00 – BARCELONA – FRANCESC MUÑOZ

La companyia nòrdica també se la coneix com l'aerolínia del morro vermell, o ‘red nose', pel disseny del fuselatge dels seus avions. Foto: NOWEGIAN.

L’aerolínia Norwegian Air Shuttle ASA, més coneguda com a Norwegian, acaba de confirmar la seva aposta per Barcelona amb l’estrena de les seves oficines corporatives per al sud d’Europa al Prat i l’anunci d’obertura de vols directes per a finals del 2016 entre la capital catalana i diverses ciutats del continent americà: alguna de la costa oest dels Estats Units com ara Los Angeles i San Francisco, a més de Nova York i Miami, i a alguna destinació d’Amèrica del Sud, encara per concretar. Ho va dir el fundador i conseller delegat de Norwegian, Bjøn Kjos, el dia de la inauguració.

Aquestes notícies vénen precedides d’un fort creixement de la companyia al Prat, que en els últims dos anys ha duplicat el nombre de passatgers i s’ha enfilat a la setena posició d’un rànquing que encapçalen Vueling i Ryanair. En tots tres casos es tracta de companyies que, amb els matisos que les respectives direccions s’afanyen a subratllar, apliquen un model de negoci low cost. Però mentre aquestes últimes operen exclusivament en el radi curt i mitjà, Norwegian està desplegant des del 30 de maig del 2013 -els primers vols van ser entre les ciutats d’Oslo i Estocolm i les de Nova York i Bangkok– una oferta de llarga distància a preus sensiblement més reduïts que els seus competidors, normalment companyies de tall més tradicional, com ara SAS, la primera aerolínia escandinava, o British Airways. Norwegian opera el llarg radi a través de filials i avions Boeing 787 Dreamliner.

Amb la lupa.

L’aventura és objecte se seguiment per a la resta de companyies, perquè fins ara el que tothom pensava era que el que ha aconseguit el low cost en el curt i mitjà radi no era reproduïble en el llarg (més de 3.800 km). “Jo he estat dels que sempre han manifestat que no és possible -reconeix Josep Francesc Valls, catedràtic de màrqueting d’Esade i autor del llibre Fenómeno low cost-. Veurem què passa, però continuo amb la meva prevenció.” Certament el low cost en l’aviació comercial es basa en augmentar el marge brut reduint l’impacte de les despeses fixes en els comptes. Això s’aconsegueix omplint les aeronaus i fent que volin més cops al dia. Els salts diaris de les aerolínies tradicionals estava entre dos i quatre, mentre que les de baix cost els fan fins a set i vuit cops al dia. La rotació de viatgers per aeronau és molt superior perquè també aconsegueixen nivells d’ocupació molt alts, fins i tot reduint l’espai entre seients. A més, els vols es fan entre aeroports secundaris, amb tarifes mes reduïdes i més flexibilitat a l’hora d’arribar, descarregar i tornar a sortir. A més, també s’estalvia en cost de personal, perquè la tripulació dorm a casa i no cal pagar dietes i hotel.En la llarga distància “és difícil reduir costos”, insisteix Valls. Fins i tot resulta impossible escatimar en comoditat de les butaques o en els àpats de bord per estalviar.

Des de Londres.

Norwegian va començar a connectar Londres amb Los Angeles, Nova York i Fort Lauderdale (prop de Miami) el juliol passat a uns preus de sortida inferiors a la meitat dels més barats del mercat fins aquell moment. Els vols inaugurals van aixecar molta expectació i els ulls de molts usuaris estaven posats a trobar els talons d’Aquil·les de l’oferta. Ni els elevats preus dels aliments que es podien adquirir a bord (una ampolla petita d’aigua hi costa 4 dòlars) van entelar la bona impressió general a partir de conceptes com ara la comoditat i el servei de la tripulació, segons cròniques periodístiques.Quines són les cartes que amaga Bjøn Kjos? Enric Tarrats, responsable durant anys dels temes aeroportuaris de la Generalitat, pensa que la clau són els càlculs sobre el volum de passatgers presents i futurs. En aquest sentit, Tarrats explica que les grans aerolínies disposen d’eines informàtiques com ara el MIDT, una base de dades exhaustiva sobre l’activitat de reserves mundial, que permet localitzar les grans rutes internacionals per demanda i les oportunitats existents. “Si saps que pots omplir els teus vols, que tens una estructura de costos eficient i avions que gasten menys combustible, pots ser més agosarat amb els preus”, explica Tarrats. L’economia de les seves aeronaus és un dels arguments que fa servir Norwegian per explicar que pugui oferir preus més competitius. Els Boeing 787 Dreamliner formen part d’una nova generació de naus que estalvien entre un 20% i un 30% de combustible.

Nòrdics creïbles.

Tenint en compte tot això exposat, encara hi ha moltes persones del negoci a les quals els comptes no acaben de sortir si fan alguns números: d’una banda, el cost que representa enllaçar el vell i el nou continent amb un avió d’aquestes característiques i els ingressos que se n’esperen obtenir. No quadra. Només la seriositat i el caràcter desapassionat dels nòrdics fan que aquest tipus d’aventures no es prenguin amb desconfiança i incredulitat.Altres companyies de baix cost han fracassat en aquest mercat i només el temps dirà si l’aerolínia “del morro vermell” acaba fent posar vermell el sector.

 Una oportunitat per al Prat

El conseller de Territori, Santi Vila, pensa que l’aposta de Norwegian per l’aeroport del Prat encaixa en les aspiracions internacionals del Prat. En la seva intervenció en la inauguració de les oficines de la companyia, el 28 de gener passat, Vila va recordar que el Prat és un dels aeroports amb més capacitat de creixement d’Aena, però que malauradament l’actual estructura no permet una dinàmica de sana competència entre instal·lacions.

Publicat a

“En las empresas del futuro habrá menos jefes y no tendrán tanto poder”

Articles digitals

Los hermanos Fernando y Juan Luis Polo presentan el libro ‘#Lidertarios’ sobre cómo afectará la tecnología a los métodos de organización social y empresarial. Los autores creen que debe diluirse la frontera entre vida personal y profesional

Tecnología | 03/02/2015 – 00:04h | Última actualización: 03/02/2015 – 09:27h

Estrategias clave para emprendedores del siglo XXI – Los hermanos Fernando y Juan Luis Polo nos dan algunas claves que las empresas del futuro tienen que tener en cuenta para organizarse frente a la nueva realidad

La Vanguardia Digital – 05 de febrer 2015

Leer más: http://www.lavanguardia.com/tecnologia/20150203/54425743580/empresas-futuro-habra-menos-jefes-tanto-poder.html#ixzz3Qr5ELceg

Les vendes del comerç augmenten el 2014 per primer cop en set anys

Articles diaris

 

L’increment al llarg de l’any va ser de l’1,4% i destaca el creixement interanual del desembre, del 7,4%

Diari El Punt Avui  29/01/15 12:27 – BARCELONA – ACN

Clients en una botiga de Girona Foto: JOAN SABATER.

Les vendes del comerç minorista van augmentar al llarg del 2014 per primer cop des del 2007. Concretament, els botiguers van registrar un increment de l’1,4%, mentre que en els últims set anys les vendes havien disminuït (fins arribar al decreixement màxim del -6,2% del 2011) o bé s’havien quedat planes (com va ser el cas del 2010). Aquesta bona xifra del tancament del 2014 és superior a la mitjana espanyola, del 0,9%, i ve impulsada per un bon desembre en què les vendes van augmentar un 7,4% interanual, segons informa l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Al conjunt de l’Estat, el creixement interanual de les vendes dels comerciants al desembre va ser del 5,4%.

Catalunya crea ocupació per segon any consecutiu

Articles diaris
El 2014 es tanca amb 49.300 llocs de treball més i 83.000 desocupats menys
La taxa d’atur se situa en el 19,9%
Preocupen els joves i les persones que fa més d’un any que busquen feina
23/01/15 02:00 – BARCELONA – LAIA BRUGUERA

L’economia catalana va aconseguir generar l’any passat més de 49.000 llocs de treball i després de sis anys en caiguda lliure ja encadena dos exercicis de creació d’ocupació. Al conjunt de l’Estat, la millora no havia arribat encara al mercat laboral i no va ser fins al 2014 que va poder sumar ocupats per primera vegada des de la crisi, segons les dades de l’Enquesta de Població Activa publicades ahir per l’INE.

Tot i el repunt de l’atur del quart trimestre, Catalunya va acomiadar l’any amb 83.000 aturats menys, de manera que la taxa d’atur s’ha situat en el 19,9%. El desembre del 2013 la xifra s’enfilava per sobre del 22%. Pels sindicats no es pot parlar de recuperació perquè les xifres continuen sent molt altes i l’ocupació és molt precària, però el govern les va rebre amb “moderat optimisme”. Els 49.300 llocs de treball que l’economia catalana ha sumat han permès tancar l’exercici amb més de tres milions d’ocupats, una xifra que no se superava des de fa tres anys.

Pel que fa a l’atur i les 756.500 persones sense feina –gairebé un 10% menys que el 2013–, és el primer cop des del 2010 que es tanca un any per sota del 20%. Tot i les bones notícies, cal destacar que l’evolució entre els mesos d’octubre i desembre no va ser tan bona si la comparem amb la del trimestre anterior, ja que es van registrat 30.500 desocupats més, cosa que significa un augment del 4%, segons l’EPA.

Pel secretari d’Ocupació i Relacions Laborals de la Generalitat, Joan Aregio, l’enquesta del quart trimestre mostra un canvi de tendència, tot i que admet que les xifres són “insuficients” i que hi ha dos col·lectius que continuen patint amb especial virulència la crisi laboral: els aturats de llarga durada (més de la meitat del total de desocupats de Catalunya) i els joves.

En taxa interanual, l’atur va baixar en tots els sectors, però destaca sobretot el descens registrat en la indústria i en la construcció. Aregio va destacar ahir que “el sector de la indústria és on més ha pujat l’ocupació, amb 32.000 persones més respecte al 2013”, molt per sobre de l’increment de 14.900 ocupats en els serveis.

Per sota dels 700.000

De cara a aquest any, el govern espera poder situar-se per sota dels 700.000 aturats, tot i que per aconseguir-ho s’han de consolidar els brots verds que es visualitzen. Al conjunt de l’Estat, hi ha 477.900 desocupats menys que fa un any, cosa que situa la taxa en el 23,7%. Per primer cop des de fa sis anys, a més, s’ha creat ocupació: l’any passat es van generar 433.900 llocs de treball. Pel ministre d’Economia, Luis de Guindos, les dades demostren que “s’ha aconseguit girar la truita”.

 LES FRASES
Les xifres són bones però han de millorar, sobretot per als joves
i els desocupats de llarga durada
Joan Aregio
SECRETARI D’OCUPACIÓ DE LA GENERALITAT
No serà recuperació mentre es mantingui l’atur tan alt i l’ocupació segueixi sent precària
Cristina Faciaben
SECRETÀRIA DE SOCIOECONOMIA DE CCOO
Cal més flexibilitat, perquè les empreses puguin crear llocs de treball de forma sostinguda
Joan Rosell
PRESIDENT DE LA CEOE

Así va a ser tu nómina desde el 1 de enero con el nuevo IRPF

General
La rebaja del IRPF estatal impactará ya en las retenciones de la nómina de enero. La reducción global del Impuesto sobre la Renta será de una media del 12,5% en 2015 y 2016 –del 7,1% ya en 2015–, lo que supone 6.091 millones, 3.420 millones en 2015 y de 2.671 millones el ejercicio siguiente. Estas medidas se acompañan de incentivos a familias y al mecenazgo y de rebajas de retenciones a autónomos.

La rebaja del IRPF es la medida estrella de la reforma fiscal, que entra en vigor el 1 de enero. Hacienda quiere que los 20 millones de contribuyentes noten un alivio en sus bolsillos en la nómina de enero de 2015, año electoral. La reducción global del Impuesto sobre la Renta será de una media del 12,5% en 2015 y 2016 –del 7,1% ya en 2015–, lo que supone 6.091 millones, 3.420 millones en 2015 y de 2.671 millones el ejercicio siguiente. Sin embargo, el incremento de la actividad derivada de las medidas normativas generará más ingresos y así el coste neto será de 4.520 millones.

Que estas previsiones se cumplan depende de que las comunidades implementen la rebaja en la tarifa autonómica. Son once las regiones del régimen común que van a bajar el IRPF en 2015 y no todas se adaptan completamente a la reforma estatal. Si contamos la verdadera acción en el IRPF de las comunidades autónomas para 2015, según el cálculo que ha realizado este diario, la rebaja media será el año que viene del 6,9%, por debajo de lo que ha previsto el Fisco. Sin embargo, el cambio autonómico no lo percibirán los contribuyentes en 2015, ya que sólo se notan las medidas que toman las comunidades a la hora de hacer la declaración, que tendrá lugar en la primavera de 2016. Los ciudadanos sí verán en cambio la rebaja estatal ya en las retenciones desde enero, con una media de 30 euros.

El Real Decreto que modifica el Reglamento del IRPF en materia de pagos a cuenta y deducciones por familia numerosa, que entra en vigor el 1 de enero, se aplicará ya en las retenciones e impuestos negativos de este mes. Así, el primer tramo, con un tipo del 20%, se aplicará hasta los 12.450 euros y, entre este importe y 20.200 euros, se aplicará el 25%. Para las rentas de entre 20.200 y 35.200 euros, el tipo bajará al 31% el año que viene, mientras que en las rentas de entre 35.200 y 60.000 euros, la tarifa bajará al 39% en 2015. Las rentas que superan los 60.000 euros tributarán a partir de 2015 al 47%.

El cálculo de las retenciones se realiza dividiendo lo que se paga de cuota entre los ingresos brutos. Un sueldo bruto de 34.000 tendrá un neto (descontando Seguridad Social y gastos, deducción lineal que ahora sustituye a la de rendimientos del trabajo) de 30.000. Aplicada la cuota a pagar y dividida entre el bruto, se obtiene una retención del 18,13%. A este cálculo le faltaría añadir los mínimos personal y familiar, que se incrementan.

Cristóbal Montoro ha subrayado la parte «social» de la reforma fiscal, que proporcionará a las familias 732 millones de euros en 2015. Unas 750.000 familias podrán beneficiarse de estos nuevos incentivos, por los que podrán recibir 1.200 euros por cada una de las circunstancias a las que dé derecho a una deducción y que podrán cobrarse mensualmente y por adelantado a razón de 100 euros. Las nuevas figuras se aplican a quienes tengan a su cargo hijos dependientes con discapacidad superior al 33%; ascendientes dependientes con una discapacidad mayor al 33%, familia numerosa con tres hijos, o con dos hijos, uno de ellos con discapacidad. También en el caso de la adopción, para familia numerosa con cinco hijos; con cuatro hijos, al menos tres por parto o adopción múltiple, o cuatro hijos y unos ingresos no superiores al 75% del Iprem.

Estas deducciones tendrán como límite para cada una de ellas las cotizaciones y cuotas a la Seguridad Social y mutualidades de carácter alternativo devengadas en cada periodo impositivo con posterioridad al momento en que se cumplan tales requisitos. Estos contribuyentes podrán solicitar a partir de enero su abono anticipado, que recibirán mediante transferencia bancaria mensual. Las deducciones, que pueden acumularse sin límites, se incluirán en la declaración anual de IRPF del 2015, a presentar en la primavera de 2016.

La rebaja media del IRPF alcanza el 23,5% entre 2015 y 2016 para las rentas inferiores a 24.000 euros, ya que 1,6 millones de contribuyentes dejarán de tributar. Quienes tienen unos rendimientos íntegros del trabajo de 12.000 euros se benefician de una bajada de su tipo medio del 100%, ya que en 2016 no pagarán el impuesto. Y quienes ingresaban hasta 11.140 euros ya no tenían la obligación de declararlo.

Además, el número de tramos se reduce de siete a cinco; el tipo mínimo pasa del 24,75% al 20% en 2015.

Según se incrementan las rentas, el porcentaje de diferencia a favor del contribuyente entre 2011 y 2016 se reduce.

Quienes ingresan 100.000 euros tendrán un tipo medio de un 0,47% más alto en 2016 que en 2011, y los que obtengan 150.000 euros, un 1,67% más elevado. Este efecto se debe a que el marginal máximo será del 47% en 2015 y del 45% en 2016 a partir de ingresos de 60.000 euros, con lo que empieza a operar para ingresos más bajos, dado que en 2011 quienes tenían este nivel de ingresos tributaban con un tipo marginal del 43%.

La rebaja de tipos se compensa en parte con la nueva tributación del despido y la eliminación de deducciones, como la de los rendimientos del trabajo para rentas superiores a los 14.400 euros, que se sustituye por una nueva deducción de gastos lineal con un tope de 2.000 euros al año. El cambio implica que los contribuyentes afectados sufrirán una pérdida de 600 euros, ya que este incentivo ascendía a 2.600 euros al año.

En lo que respecta a los autónomos, las retenciones bajarán del 21% al 19% en 2015 y al 18% en 2016. Quienes tengan rentas inferiores a 15.000 euros tienen una retención del 15% desde julio. De todos modos, la factura de numerosas pymes y autónomos puede ser más abultada en 2015, dado que el Gobierno ha eliminado de los Presupuestos la reducción del rendimiento neto en IRPF e Impuesto sobre Sociedades si tenían ingresos inferiores a 5 millones de euros y menos de 25 trabajadores si mantenían empleo.

Otra medida en el IRPF que afecta a la vivienda y a otros elementos patrimoniales es la supresión de los coeficientes de abatimiento para ventas superiores a 400.000 euros.

La reforma fiscal incluye un impulso a las actividades de mecenazgo. La deducción por donativos en el IRPF se eleva del 25% al 30%. El porcentaje sube en otros 5 puntos si se mantiene durante tres años. Para ampliar la participación social en estas actividades, se fija, en dos fases, una deducción del 75% para donativos inferiores a 150 euros.

http://www.expansion.com/2014/12/31/economia/1420044100.html?cid=SIN8901