Mostra tots els articles de JOAN CARLES ACEDO CASTRO

Inditex gana 2.875 millones de euros en 2015 y aumenta un 15,4% el dividendo

General,
Pablo Isla, presidente y CEO de Inditex.

Pablo Isla, presidente y CEO de Inditex.INDITEXEXPANSION

POR Expansión.com – 09/03/2016

El gigante textil aumentó sus ventas un 15,4% en comparación a las registradas un año antes. El Consejo de Administración propondrá un dividendo de 0,60 euros por acción.

Inditex ha hecho publicos sus resultados correspondientes al último ejercicio, que abarca desde el 1 de febrero de 2015 hasta el pasado 31 de enero. El gigante textil ha obtenido un beneficio neto de 2.875 millones de euros, una cifra un 15% superior a la registrada un año antes.

Durante el pasado ejercicio, la compañía fundada por Amancio Ortega facturó 20.900 millones de euros, un 15,4% más que en 2014. Zara sigue liderando las ventas del grupo, con un aumento del 17,5% con respecto a 2014, hasta los 13.628 millones de euros. Con mucha diferencia, le siguen Bershka (1.875 millones) y Massimo Dutti (1.498). La enseña que mayor crecimiento de ventas ha registrado, de un 21,5%, ha sido Zara Home, hasta los 666 millones de euros.

La compañía resalta la importancia de la expansión global de su modelo integrado de tiendas y venta online. El pasado septiembre, la venta online de Zara llegó a Taiwán, Hong Kong y Macao, mientras que, en diciembre, la web de Zara Home llegó a Australia. En total, la venta online de Inditex opera en 29 mercados.

Del conjunto de ventas (tanto online como en tienda física), España supone el 17,7% del total. Por su parte, el resto de Europa, el 44%; América, el 14,7%; y Asia y el resto del mundo, el 23,5%.

El Ebitda correspondiente al ejercicio 2015 ha aumentado un 15%, hasta 4.699 millones de euros, según ha informado la compañía en un hecho relevante remitido a la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV).

La superficie total de ventas de los establecimientos de Inditex cerró 2015 con 4.086.904 metros cuadrados, un 8% más que en 2014. Más de la mitad de esta superficie corresponde a Zara (2.523.388 metros cuadrados), que ha aumentado un 7% su presencia. Zara Home también ha vivido el mayor aumento de superficie, de un 19%, hasta los 146.866 metros cuadrados.

Las aperturas netas en 2015 se situaron en 330, alcanzando al cierre del ejercicio un total de 7.013 tiendas en 88 mercados. En 2015 se han realizado aperturas en 56 mercados.

Además, el gigante gallego ha cerrado el ejercicio 2015 con 152.854 empleados en plantilla, frente a los 137.054 con los que cerró el pasado ejercicio, lo que supone un aumento de 15.800 trabajadores. Del total de nuevos empleados, 4.120 han sido contratados en España.

El Consejo de Administración ha informado de que propondrá a la Junta de Accionistas un aumento del dividendo del 15,4%, hasta los 0,60 euros por acción. En el ejercicio 2015 se han pagado en concepto de dividendo a los accionistas un total de 1.626 millones de euros.

El primer accionista del grupo (59,294% de la participación), Amancio Ortega, recibirá un dividendo de 1.108 millones de euros, en comparación a los 961 que recibió el año pasado. Su hija, Sandra Ortega (5,053% de la compañía), recibirá 94 millones de euros en dividendos.

Por su parte, los empleados del grupo recibirán un ‘bonus’ de 37,4 millones de euros en el mes de abril por su contribución al crecimiento de la compañía.

El informe anual de retribuciones de los Consejeros remitido a la CNMV informa de que Pablo Isla, que lleva ejerciendo formalmente como presidente de Inditex desde 2011, ha recibido una retribución de 12,17 millones de euros en 2015, frente a los 7,93 millones que percibió un año antes. De esta cifra, 3,25 millones corresponden al sueldo, 3,3 millones a la retribución variable a corto plazo, 5,52 millones a la retribución variable a largo plazo y 100.000 euros de remuneración fija.

La remuneración total del Consejo de Administración ascendió un 46,8% durante este ejercicio, hasta los 13,94 millones de euros.

Ejercicio 2016

En lo que llevamos de 2016, el total de ventas (tienda física y online) han aumentado un 15%. Las expectativas de cara a los próximos meses son muy altas debido al aumento de ventas en el periodo de la Semana Santa.

De cara al ejercicio 2016, Inditex espera entre 400 y 460 aperturas brutas y entre 100 y 120 absorciones de tiendas pequeñas. Del total de aperturas, el 70% ya están aseguradas contractualmente.

Durante este ejercicio, el gigante gallego espera aterrizar físicamente en cinco nuevos mercados: Vietnam, Nueva Zelanda, Paraguay, Aruba y Nicaragua; y tener disponible la venta online de todas sus enseñas en todos los países de Europa y Turquía.

Según informa la compañía, la cifra de inversiones ordinaria prevista para 2016 rondará los 1.500 millones de euros.

8 març dia de la dona treballadora

Articles digitals

El rosa i el blau

EMPAR MOLINER EMPAR MOLINER

Estimada filla (i, per extensió, estimades totes), aquest dimarts és el nostre dia, que és un dia dedicat a les causes que podrien anar millor. Per entendre’ns: no hi ha Dia Mundial de la Pizza, però sí que hi ha Dia Mundial de la Salut. Nosaltres som més com la salut. Se’ns troba a faltar quan no hi som, però quan hi som no sempre se’ns tracta bé.

Un any més, doncs, parlarem d’estereotips i repetirem que aquests estereotips es fomenten des del bressol, quan vestim les nenes de rosa i els nens de blau. A tu, filla, als vuit anys, no t’agrada gens el rosa. L’associes a la cursileria i la pelleringa. Però va haver-hi un temps, quan en tenies entre tres i cinc, que el rosa et tornava boja. Ton pare i jo mai vam influir en aquest sentit. Quan tenies mesos, et posàvem roba moderna que ens havien regalat; bodis on hi deia “ Rock and roll star” i tot això. Però quan vas aprendre a parlar demanaves vestits amb llacets i collarets. La roba més brillant i amb més farbalans de les botigues xineses era la que volies. Odiaves els pantalons, perquè deies que eren “de nen”. I tinc una teoria, sobre això: diria que dels tres als cinc anys els nens i les nenes físicament s’assemblen molt. Les tietes els confonen. “Què ets? Un nen o una nena, tu?” Potser en aquesta etapa les criatures demanen una distinció física acceptada per tothom. Ara, als vuit anys, ja fan cara de nens o de nenes, però, a més a més, com als grans, en general els ajuden els cabells. Les nenes, com les dones, solen dur cabells llargs. I aquesta distinció, per cert, s’accepta sense problemes. Sé que quan siguis gran no seràs cursi, però també espero que un dia, si vols, donis una nova oportunitat al rosa i al princesisme. Salta d’un cantó a l’altre si et ve de gust. Mira’m. Jo faig maratons amb samarreta, però també em poso talonarros i em pinto els llavis. Es tracta, filla, de voler-ho tot.

El preu de conciliar: feina més precària i sou més baix

Articles digitals, ,

Les dones cobren un 19% menys que els homes a Espanya i la bretxa salarial s’ha enquistat a tot el món en els últims 20 anys

Ara.cat ELENA FREIXA Barcelona –

Les dones paguen un preu més alt per conciliar la vida personal i laboral. La recerca d’aquest equilibri, que recau sobretot sota la seva responsabilitat, les aboca a feines més precàries, ja no només en termes de sou –sovint més baix que els dels homes–, sinó també pel que fa a les condicions laborals en general. La feina a temps parcial és un indicador clar: a Espanya, el nombre de dones en aquest tipus de jornades és més del doble que el d’homes i s’agreuja quan hi ha fills.

Segons les últimes dades d’Eurostat, un 21% de dones entre 25 i 49 anys a Espanya treballa a temps parcial, tot i no tenir fills, mentre que el percentatge d’homes que ho fa és del 9,5%. Quan apareixen els fills, les jornades parcials creixen entre les dones i una de cada tres treballadores s’hi acull, mentre que només un 6,5% dels homes amb un fill fa aquest tipus de feines.

La feminització de la feina a temps parcial és un patró comú a Europa, on una de cada cinc dones fa jornades inferiors a la jornada completa per només un de cada dotze homes. La diferència es radicalitza quan hi ha més d’un fill. Gaiebé la meitat de dones amb tres fills o més opta per la feina a temps parcial a la UE, mentre que el percentatge d’homes en aquesta situació és de només un 7%.

A Catalunya, el 70% de les feines a temps parcial les ocupen dones

A Catalunya, el 70% dels llocs de treball a temps parcial els ocupaven dones l’any passat, segons un estudi de la UGT amb dades de l’INE. Si es miren els motius, en un 60% dels casos les dones argumenten que trien aquesta opció per tenir cura de persones dependents, ja sigui fills o altres familiars.

L’excedència també és, clarament, una opció de dones per afavorir la conciliació. Gairebé el 97% de les excedències per tenir cura d’un menor a Catalunya les exerceixen les dones, segons l’estudi de la UGT. Les responsabilitats familiars són el primer motiu pel qual la dona acaba retirant-se del mercat de treball i passa a ser part de la població inactiva.

Les dificultats que existeixen a Espanya a l’hora de combinar els dos móns, el laboral i el familiar, queden patents en la xifra rècord d’ avis que tenen cura dels néts mentre els pares treballen. A Espanya, un 30% dels avis s’ocupa dels néts, una xifra molt superior al 2% d’avis cuidadors a països com Dinamarca o Suècia, segons recull un estudi de l’Organització Internacional del Treball (OIT).

Bretxa salarial del 19%

La concentració més elevada de dones en aquestes feines a temps parcial resulta decisiva per explicar les diferències salarials que persisteixen: per cada euro que guanya un home de mitjana a Europa, una dona ingressa 84 cèntims, un 16% menys. En el cas d’Espanya, la bretxa salarial és superior i gairebé arriba al 19%, segons les dades salarials del 2014.

Les dones cobren menys, tot i que, sobre el paper, tenen un nivell de formació superior a la mitjana dels homes. A Catalunya, una de cada dues dones que treballa té estudis superiors per només un 38% dels homes. En canvi, elles tenen una presència inferior en feines de responsabilitat i càrrecs superiors.

Dues xifres corroboren el sostre de vidre que existeix a Catalunya: un 80% de les dones no tenen cap subordinat a la feina, mentre que entre els homes la xifra es redueix al 67% i, quan es parla de directives, només n’hi ha un 3,7% del total de treballadores mentre que la xifra es duplica en el cas dels homes.

Les diferències salarials al món porten dues dècades sense millora

La bretxa salarial entre homes i dones és un llast global, segons la OIT, que constata que les diferències a tot el món s’han enquistat. En els últims 20 anys, la bretxa salarial s’ha reduït només un 0,6%. Les oportunitats de treballar que té una dona són un 27% inferiors a les dels homes a nivell global.

Feines de dones, feines d’homes

Les dones estan sobrerepresentades, és a dir, són més del 40% de la mà d’obra, en activitats menys qualificades com el comerç, la restauració, les tasques administratives o l’atenció a les persones, segons un estudi de CCOO de Catalunya. La segregació laboral les castiga doblement perquè també ha fet que hagin patit especialment les retallades de feina al sector públic els últims anys, ja que són majoria en activitats d’educació o sanitàries.

En l’últim any, els sous van començar a recuperar-se després d’un any i mig caient però aquesta millora va concentrar-se en sectors com la indústria, on hi ha més homes que dones, que no pas als serveis, més feminitzats.

Cal destacar, però, el creixement de les treballadores autònomes a Catalunya en els anys de crisi. Tot i ser moltes menys que els homes 110.600 dones per 208.000 homes- avui hi ha 229 autònomes més que el 2008. La UGT demana més incentius per afavorir la feina per compte propi entre les dones, que han estat “motor” d’aquest col·lectiu en els últims anys.

Juan Roig: “Qui més diners té, més impostos ha de pagar”

Articles digitals, ,
Mercadona obté un benefici rècord i ja dóna feina a 11.250 persones a Catalunya

Ara.cat – SALVADOR ALMENAR València

La cadena de supermercats Mercadona va guanyar l’any passat 611 milions d’euros, un 12% més que l’any anterior, tot i que la companyia només havia previst créixer un 1%. Això va permetre que la companyia valenciana marqués un nou rècord de guanys després d’haver facturat la xifra, també rècord, de 19.059 milions d’euros.

Juan Roig, president de la companyia, tenia ahir motius de sobra per assegurar en roda de premsa que “Mercadona va bé”, ja que pràcticament tots els indicadors reflecteixen un increment respecte a les dades del 2014. Pel que fa a les vendes, durant el 2015 es van facturar 670 milions més, es van vendre 546 milions de quilos/litres més i es van obrir 53 botigues noves, és a dir, més de deu locals cada mes. La inversió, tot i mantenir-se gairebé en el mateix nivell que l’any anterior, és l’únic indicador que presenta un signe negatiu en passar dels 655 milions invertits el 2014 als 651 del 2015.

Com sembla lògic, amb l’increment de la dimensió i del benefici de la companyia, els impostos que va pagar la companyia també van créixer l’últim any fins als 1.497 milions d’euros abonats a les arques públiques. D’aquest total, 243 milions corresponen a l’impost de societats, 662 es van abonar a la Seguretat Social, 509 corresponen a la recaptació de l’IVA i de l’IRPF, i els 83 restants, a altres impostos i taxes. Preguntat per la seva opinió sobre l’actual política fiscal i la possibilitat que un nou govern incrementi la pressió sobre les grans empreses, Roig va evitar qualsevol tipus de valoració política i es va limitar a dir que per a ell “és un orgull” pagar impostos, alhora que va defensar que “qui més diners té, més impostos ha de pagar” per mantenir un sector públic que asseguri el bon funcionament de la justícia, la sanitat i l’educació.

Amb tot, el president de Mercadona no va amagar la seva opinió sobre el sector públic (“com menys sector públic, millor”, va dir) i també va afirmar que el sector privat té “millor” capacitat per gestionar els recursos.

400 nous contractes a Catalunya

Pel que fa als treballadors, Roig va explicar que Mercadona va crear 1.000 nous llocs de treball durant l’últim any, i va fer créixer la plantilla per sobre dels 75.000 empleats. Gran part de responsabilitat d’aquesta bona dada es deu a Catalunya, on la companyia va contractar 404 persones. El Principat és un dels mercats més importants per a l’expansió del gegant valencià de distribució alimentària, com demostra que gairebé la meitat de les noves botigues (26 de les 53) corresponen a Catalunya. Actualment, les 251 botigues catalanes del grup donen feina a 11.250 treballadors.

“Ser polític és molt difícil”

Seguint el costum dels últims anys, Roig va evitar pronunciar-se sobre temes aliens a la seva empresa que poguessin relegar en els titulars els resultats de Mercadona. Malgrat la insistència dels periodistes, Juan Roig no va valorar la situació política actual i la incertesa sobre la investidura del futur president espanyol. Únicament va assenyalar que “ser polític és una cosa molt difícil”, però, tot i així, confia que els polítics “facin la seva feina”. I la seva feina, segons va afirmar, consisteix a “triar un nou president del govern espanyol”. Un comentari que va ser interpretat com un rebuig a un escenari de noves eleccions.

Tampoc va voler referir-se directament als casos de corrupció de la política valenciana i es va limitar a dir que està “en contra de qualsevol tipus de mala pràctica”

Competència vol controlar els lobis

Articles diaris,
El president de la CNMC tira pel dret davant la inacció del govern del PP i crea el seu propi registre

Ara.cat – XAVIER GRAU –

Un informe de Transparència Internacional es queixava que a Espanya “no hi ha una normativa que garanteixi en tots els casos qui influeix, com i sobre qui, amb quins resultats i amb quins mitjans econòmics ho fa”. Per això el president de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha decidit no esperar més i ahir va anunciar la posada en funcionament d’un registre de lobis. És un primer pas per conèixer els grups de pressió que s’acosten al superregulador per defensar els seus interessos. L’actuació de la CNMC es produeix després que el govern espanyol de Mariano Rajoy arribés a la fi de la legislatura sense fer-ho.

Lobis energètics: el malson del regulador

En el seu moment es va plantejar un registre dependent del Congrés de Diputats i la feina parlamentària estava molt avançada, amb la redacció de la norma pràcticament feta, però no va arribar a veure la llum. Catalunya es va avançar i el Govern va aprovar crear el seu propi registre, que va entrar en funcionament al mes d’octubre i al qual, fins ahir, només s’havien inscrit vuit empreses o associacions. Entre elles hi ha la consultora Kreab, l’ONG Oxfam Intermón, la patronal d’assegurances Unespa, l’Associació Catalana d’Empreses de Seguretat, el Gremi d’Empresaris de Cinema de Catalunya i Reinicia Catalunya, una ONG que promou el procés constituent i la democràcia directa i que compta entre els seus fundadors l’Assemblea Nacional de Catalunya i Òmnium Cultural. Ahir a la tarda el registre de la CNMC ja tenia tants inscrits com el català.

Amb la decisió presa per Competència es vol “fer un primer pas” en la millora de la transparència, tal com van indicar a l’ARA fonts de l’organisme. Però, com que no hi ha legislació pròpia, s’ha optat per crear un registre voluntari, en el qual els que s’hi apunten hauran de subscriure un decàleg ètic. Així, la CNMC, que ja publicava en la seva web l’agenda de les reunions que mantenen els seus directius i consellers amb els representants de les empreses, patronals i altres grups, informarà també de les seves reunions amb lobistes. El president de la CNMC admetia que oficialment es diu Registre de Grups d’Interès perquè la paraula lobi a Espanya està mal vista. Fonts de la CNMC van indicar que el registre és un primer pas d’una “cursa de fons” per introduir encara més transparència en les relacions d’empreses i altres grups amb Competència.

El registre és voluntari, gratuït i es tramita per internet. Per a Competència, que hi hagi lobis és “important i legítim”. Considera un pas endavant que se sàpiguen quins interessos defensa cada persona que es reuneix amb els alts càrrecs de l’organisme. Segons la CNMC, aquesta és una manera de “permetre una relació completament transparent amb els grups de pressió” i ajudarà a limitar “la possibilitat d’influències improcedents” o contràries a l’interès general.

Els grups d’interès es van regular als Estats Units l’any 1995. A Europa la regulació va arribar el 2011, quan es va crear un registre conjunt del Parlament Europeu i la Comissió, que ja té més de 9.000 inscrits. Precisament dimarts la Comissió Europea va obrir una consulta pública que ampliar l’àmbit d’aquest registre conjunt.

L’invent català per generar electricitat ‘low cost’ al mar

General
Investigadors de la Universitat Politècnica patenten un aerogenerador flotant que rebaixa en un 60% el cost de construcció i redueix el cost energètic

Ara. cat – XAVIER GRAU 

 

L’energia eòlica és, després de la hidràulica, la renovable més desenvolupada i més rendible. Però el que els tècnics anomenen recurs -el vent-és més abundant al mar que a la terra. Per això s’han començat a desenvolupar centrals eòliques marines, anomenades offshore. El problema és que plantar aerogeneradors al mar no és tan fàcil com a terra. De moment els desenvolupaments més importants són al mar del Nord, una zona on la plataforma continental s’endinsa molts quilòmetres al mar i amb aigües de poca profunditat: actualment els aerogeneradors marins s’instal·len en llocs on la fondària no supera els 30 metres.

Però Climent Molins i Alexis Campos, investigadors catalans del departament d’enginyeria civil i ambiental de la Universitat Politècnica, han trobat una solució: aerogeneradors flotants que es poden instal·lar mar endins, lluny de la costa i en aigües profundes. A més, el seu enginy rebaixaria el cost tant dels aerogeneradors com de la producció de l’electricitat. De moment n’han dissenyat un prototip, que es diu WindCrete, han fet les proves al túnel d’onatge i l’han patentat. Un prototip desenvolupat dins del projecte europeu AFOSP, que es du a terme en el marc de KIK Innoenergy, l’empresa paneuropea que impulsa la innovació i les start-ups al sector energètic i en què participen centres de recerca, universitats i grans empreses. En el projecte hi han col·laborat l’Institut d’Energia Eòlica de la Universitat de Stuttgart i Gas Natural Fenosa.

La clau per abaratir el cost és el material. De fet, la turbina que es pot instal·lar a l’aerogenerador seria convencional, com les que actualment porten els molins que hi ha tant a terra com al mar. Però aquests investigadors han proposat una estructura flotant de formigó, feta d’una sola peça, i no d’acer, com es fan ara. Això tindrà dos grans avantatges: s’allarga la durabilitat de l’estructura i els cost de construcció és un 60% inferior a l’actual. Aquestes estructures estarien surant al mar, amb tres punts d’amarratge per evitar desplaçaments.

El prototip està dissenyat per portar un aerogenerador de 5 megawatts (MW), però suportaria fins i tot turbines de 15 MW, cosa que permetria augmentar la potència amb un cost mínim. Com a font d’energia seria molt competitiva, ja que el cost de generació es reduiria a 12 cèntims d’euro per quilowatt hora (kWh). Seria la meitat del cost de generació que té actualment l’eòlica a les Canàries -la comunitat que més aposta per aquesta energia-, que és de 24 cèntims el kWh.

“És una solució molt competitiva i a més deixa menys empremta en el medi”, assegura el professor Climent Molins, que indica que el formigó, en la seva producció, deixa anar menys emissions de CO 2 que l’acer, dura més anys i permet generar energia renovable a un preu molt ajustat. Aquest expert assegura fins i tot que aquesta generació marina amb estructures flotants aconseguiria “un preu de l’energia més barat que la fotovoltaica”. De moment, però, a Catalunya no hi ha cap parc eòlic marí, malgrat que hi va haver un projecte davant la costa de l’Ametlla de Mar que va quedar paralitzat per la crisi.

La recerca d’inversors s’ha convertit ara en el principal objectiu dels investigadors. Creuen que el golf de Lleó seria un bon lloc per generar electricitat mar endins, ja que els mapes de recurs indiquen que és una zona amb molt de vent. Però de moment calen diners per fer proves, perquè el cost és elevat: una turbina de 5 MW pot costar fins a 10 milions d’euros i, sobretot, el cable submarí per portar l’energia fins a terra pot costar uns cinc milions cada cinc quilòmetres. La recerca d’inversors es fa ara a Espanya, però arribarà a França, ja que sembla que l’estat veí està més obert a apostar per l’energia eòlica marina. Entre els avantatges que comportaria una central eòlica marina d’aquest tipus, a banda del cost inferior i el preu competitiu de l’energia, és que en poder-se instal·lar en aigües profundes es podrien ubicar a més de 30 quilòmetres de la costa, amb la qual cosa desapareixeria qualsevol impacte visual, explica Climent Molins.-

El Mobile no té sostre

Articles digitals
El primer congrés de telefonia amb vaga de transports supera previsions i frega els 101.000 visitants

JÚLIA MANRESA – Ara.cat 26-02-2016

A John Hoffman, el conseller delegat de la GSMA, li ha passat el disgust. Després de deixar plantats mitjans i autoritats en la inauguració oficial del Mobile World Congress (MWC), que va arrencar amb vaga de transport públic, ahir Hoffman va fer públic amb satisfacció que l’onzena edició del congrés mundial de telefonia mòbil “ha sigut un èxit”. Dues de les entitats organitzadores d’aquest esdeveniment anual, l’associació d’empreses de telecomunicacions GSMA i Fira Barcelona, calculen que de dilluns a dijous van passar gairebé 101.000 visitants pel recinte firal de Gran Via, a l’Hospitalet de Llobregat. Aquesta xifra suposa un 6% més d’assistents que a l’edició anterior i s’eleva molt per sobre de les previsions de l’organització fetes públiques setmanes abans de l’esdeveniment, que augurava superar el llindar dels 95.000 visitants. Per això, el pròxim MWC ja té data fixada -del 27 de febrer al 2 de març del 2017- i Ada Colau, l’alcaldessa de Barcelona, ha pogut acomiadar-se amb un “a reveure” del conseller delegat de la GSMA i també de tot el que representa que una fira com aquesta se celebri a la ciutat.

Però els conflictes de mobilitat, tema recurrent als esmorzars, cafès i dinars de molts dels assistents i expositors, han quedat clavats com una espina entre els organitzadors de l’acte, que, com va dir Constantí Serrallonga, director general de la Fira, n’hauran de parlar “de cara a la pròxima edició”. Per la seva banda, Hoffman no va fer ahir cap referència a les vagues dels treballadors dels serveis de metro i bus que han encallat el transport durant el congrés. Serrallonga va posar l’accent en la idea que “ha sigut una edició rècord en termes quantitatius i qualitatius”. Respecte a la polèmica sobre la possible fuga de l’esdeveniment de cara a l’any que ve (fins i tot a Madrid, tal com va dir Cristina Cifuentes, presidenta de la Comunitat de Madrid), Serrallonga va afirmar, contundent, que “la polèmica s’ha acabat quan la GSMA ha dit «Ens veiem el 2017»”.

Després de quatre dies de cues al metro, reunions, caminades amunt i avall dels 110.000 m que ocupen els vuit pavellons de la fira i unes quantes festes postcongrés, ahir es respirava satisfacció entre la majoria dels expositors. “L’internet de les coses s’està consolidant i hem vist molt més interès que en altres edicions”, deia ahir, mentre recollia, Josep Cerón, conseller delegat d’Intesis, una empresa dedicada a la connexió d’objectes.

Al cap i a la fi, l’objectiu últim del Mobile és fer negoci i en la majoria de casos l’oportunitat s’ha aprofitat. De fet, a la start-up de motosharing elèctric Cooltra, que inaugurarà el seu servei per a la ciutat de Barcelona aquest març, la vaga de transport públic li ha servit per impulsar encara més el negoci. “Els problemes per arribar a la fira han fet que suméssim molts usuaris durant aquests dies i que fins i tot alguns vinguessin amb les nostres motos elèctriques”, explica Timo Buetefisch, impulsor d’aquest projecte.

Albert Isern, conseller delegat de l’empresa dedicada a la intel·ligència artificial Bismart, deia satisfet que han tancat diversos acords: “Han vingut una empresa de telecomunicacions de la Xina, un banc sud-americà i moltes firmes de l’automoció interessades en el nostre projecte”. És el tercer any que Bismart és al MWC a l’estand de la Generalitat i Isern assegura que aquesta edició ha sigut la millor. De fet, la intel·ligència artificial, juntament amb la realitat augmentada, han sigut els dos grans hits del congrés.

En total, aquesta edició del MWC ha acollit més de 2.100 empreses de tot el món i 3.600 mitjans de comunicació i analistes. A més, s’han comptat delegacions de 137 països i 31 organitzacions internacionals. Val a dir que el 55% dels assistents eren alts càrrecs directius i només un 21% de tots els visitants eren dones.

Del laboratori a les empreses

Hi ha un sector, a més, que compta aquest MWC com el seu petit èxit personal: aquest ha sigut el primer any en què el congrés mundial de la telefonia mòbil ha comptat amb un pavelló dedicat al grafè, el primer material de dues dimensions i d’un sol àtom de gruix que preveu revolucionar la indústria tecnològica.

En l’última jornada del congrés, el premi Nobel de física Konstantin Novoselov va presentar-lo com un dels pocs materials que “determinenel nostre món”. Al pavelló del grafè entitats com l’Institut de Ciències Fotòniques de Catalunya (ICFO) o el de Nanociència i Nanotecnologia han presentat a empreses de la talla de Samsung o Intel prototips de sensors transparents i flexibles que detecten el pols, o bateries que es recarreguen en cinc minuts. “Només ens falta això, passar del laboratori a les empreses, i el MWC ha sigut una gran oportunitat per fer-ho”, deia Achim Woessner, investigador de l’ICFO.

Les calces de tota la vida es passen al comerç electrònic

Articles digitals

El fabricant de la roba íntima femenina Avet i dels calçotets Set llança a internet una nova marca de roba tècnica esportiva

-ELENA FREIXA  – Ara.cat 

L’equipació per a la pràctica d’esport o per fer qualsevol tipus d’activitat física, com el running, que ara està tant de moda, sovint equival a tot un exèrcit de peces de roba, calçat i complements. Això ha sigut l’excusa perquè la tèxtil catalana Vilaseca SA, fabricant de la roba interior femenina Avet, hagi creat una nova marca especialitzada en moda tècnica dissenyada per fer esport. Wong és una col·lecció pensada tant per a dones com per a homes, des de samarretes tèrmiques fins a roba compressiva i també roba íntima, que només es ven a través d’internet i que està orientada a practicar activitat física, explica el director general de l’empresa, Esteve Vilaseca.

Wong suposa el salt cap al comerç electrònic d’aquesta empresa familiar catalana nascuda el 1952. “Estrenem línia de roba amb propietats tècniques i també canal de vendes”, sosté. És una aposta que tot just comença, un “tempteig” del món digital, però que anirà a més i que serveix per adaptar l’empresa al comerç del futur i per incorporar nous perfils professionals. La roba es ven a través d’un portal creat especialment per a Wong des de finals de l’any passat. Vilaseca ja ha aprofitat alguns esdeveniments esportius a Catalunya per començar a fer-ne difusió.

L’aposta pel comerç electrònic, però, no substituirà a curt termini l’estratègia de l’empresa, focalitzada en el creixement de la botiga tradicional de roba interior. La cotilleria, com molts altres petits comerços, ha patit la crisi, però els que han resistit han contribuït també que Vilaseca capegés la caiguda de vendes “considerable” dels últims deu anys. És per això, explica l’empresari, que han triat experimentar amb el comerç electrònic amb una marca i segment totalment nous, per no entrar en competència amb els mateixos clients. Les marques de sempre, Avet i Set, es mantindran en el canal de vendes tradicional.

L’onada de grans cadenes grans cadenes que han apostat per establiments específics de moda interior -Oysho, Woman Secret o Intimissimi, per exemple- i l’expansió dels centres comercials han sigut, juntament amb la crisi, els culpables de la pèrdua del 15% de les vendes, un fenomen que fa tres anys que s’ha estabilitzat. Vilaseca va facturar 16 milions d’euros l’any passat, un 1% més que el 2014.

L’exportació ha sigut un refugi important. Les vendes a l’exterior, concentrades en països com França, Holanda i Suècia, representen el 15% dels ingressos anuals. La voluntat és guanyar pes en altres mercats on avui la presència és més tímida com a Txèquia, Eslovàquia, Portugal, Rússia i, molt especialment, penetrar més al gran mercat alemany, explica el director de l’empresa. “Costa molt créixer, i suem, però anem endavant”, afegeix. Les vendes més importants d’Avet i Set són al mercat espanyol, en un 65%, mentre que el mercat català suposa el 20% restant.

L’empresa ha defugit temptacions d’entrar a fabricar per a la marca blanca i s’ha mantingut fidel a les marques pròpies. “Ens ha fet mal la competència i alguns clients han desaparegut, però no hem parat d’innovar i d’incorporar nous teixits, com ara la llana i la seda, a les samarretes interiors”, explica Esteve Vilaseca, que dirigeix juntament amb la seva germana Assumpció el negoci fundat pel seu pare.

Al contrari del que han fet alguns fabricants tèxtils catalans, que s’han endut la producció a països amb mà d’obra més barata, Vilaseca manté tota la producció a Mataró. Al final, aquesta aposta s’ha demostrat no només viable per al tipus de client que busca l’empresa, sinó que s’ha tornat un avantatge fins i tot a l’hora d’exportar. “Podem fer molt més ràpidament les adaptacions de les peces a cada mercat al qual ens dirigim; no tots volen els mateixos colors o teixits”, defensa l’empresari.

Vilaseca ja està acostumat a canviar per adaptar-se al mercat. En els seus 60 anys de vida l’empresa ha viscut canvis importants: el cotó ha passat de ser el rei en la roba interior a quedar desplaçat per altres fibres com la licra, i les peces, sobretot les femenines, s’han reduït, amb talls més moderns i fibres compressores per marcar figura.

Petroli barat? Més marge per a les benzineres

Articles digitals,
La CNMC alerta que la benzina només cau un 2% a Espanya mentre que baixa un 8,5% a fora

Ara.cat – XAVIER GRAU 18

El preu del petroli als mercats internacionals ha caigut a menys d’una tercera part del que valia fa un any i mig, però això no s’ha traduït en la mateixa proporció en la butxaca dels consumidors espanyols. Al desembre, per exemple, el preu del petroli va caure un 15%. Això va provocar un descens del 8,5% en el preu de la benzina als mercats internacionals de referència, mentre que a Espanya el preu només va baixar un 2%, segons l’últim informe mensual de supervisió de la distribució de carburants elaborat per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Una nova constatació dels anomenats efecte coet i efecte ploma, que estableix que quan el petroli puja el preu de la benzina es dispara ràpidament. En canvi, quan el preu del petroli cau, els preus dels carburants baixen lentament, com ho faria una ploma.

Segons Competència, la raó que explica aquest lent descens és en bona part que els distribuïdors de carburants han augmentat els seus marges. L’organisme assegura que el mes de desembre passat, al qual es refereix l’informe, el marge brut per litre de benzina dels distribuïdors va augmentar un 5% respecte al novembre, 18 cèntims d’euro per litre. En el cas del gasoil, el marge brut va créixer un 9%, una xifra que significa 18,6 cèntims per litre.

Segons les dades de la CNMC, la cotització internacional de la benzina de 95 octans es va reduir al desembre un 8,5% (2,86 cèntims per litre). A Espanya només va baixar un 2%, per tant, 6,5 punts percentuals menys que la mitjana internacional. En el cas del gasoil, la baixada del preu internacional de referència va ser del 20,8%, mentre que a Espanya només va baixar un 6%, és a dir, 14,8 punts percentuals menys.

Les principals companyies de distribució són, a més, les que tenen preus més alts. Segons Competència, els carburants amb preus més alts al desembre es trobaven a les benzineres de BP, seguides de les de Cepsa en el cas de la benzina 95 i les de Repsol en el cas del gasoil. Aquestes companyies, que tenen capacitat de refinament a Espanya, tenien preus més alts que altres marques amb xarxes destacades, però que no tenen refinament, com Galp i Disa. Els preus dels carburants més barats es podien trobar als operadors independents i als hipermercats.

Segons la CNMC, les benzineres independents al desembre oferien un preu de 3,3 cèntims per litre més barat que les benzineres de les xarxes en el cas de la benzina 95, i 3,5 cèntims per litre en el cas del gasoil.

L’estudi, a més, destaca que Catalunya tindria els preus dels carburants més barats de l’Estat si no fos pel tram autonòmic de l’impost sobre hidrocarburs. Feta l’anàlisi de tot el 2015, Lleida és la demarcació amb la benzina 95 més barata si s’exclouen els impostos, seguida de Girona i Barcelona, mentre que Tarragona ocupa el sisè lloc. En el cas del gasoil, Lleida també és la demarcació on és més barat. Barcelona és la tercera província, Tarragona la cinquena i Girona la setena.

Però un cop comptabilitzats tots els impostos el rànquing canvia. En el cas de la benzina 95, Lleida baixa al lloc 20, Girona al 21, Barcelona al 22 i Tarragona al 26. En el cas del gasoil, Lleida baixa al lloc 13, Barcelona al 19, Tarragona al 22 i Girona al 27.

Colau i tot el comerç pacten un nou model d’obertura en festius

Articles digitals
Se suprimeix l’obertura a l’estiu a canvi de tres diumenges de maig i dos d’octubre

Ara. cat XAVIER GRAU –

 

L’Ajuntament de Barcelona i els representants de les principals associacions de comerciants (incloses les grans superfícies), sindicats i associacions de veïns van segellar ahir un pacte que semblava impossible. Les botigues no obriran cap diumenge a l’estiu, com s’ha fet en els dos últims anys. A canvi, ho faran cinc diumenges, tres al maig (8, 15 i 22) i dos a l’octubre (2 i 9). L’acord no agrada a tothom, i així ho expressaven alguns dels representants de les associacions més liberals, com Barcelona Oberta, però tots es van mostrar satisfets per haver arribat a un punt d’acord. Però a més, el pacte té prou suport polític per tirar endavant en la seva tramitació al ple, segons Agustí Colom, regidor d’Ocupació, Empresa, Turisme i Consum.

A més de Barcelona en Comú, els representants del PSC i ERC també van donar suport a l’acord i, segons Colom, la CUP no s’hi ha oposat, amb la qual cosa l’acord podria quedar ratificat al plenari municipal del març. Un acord que, segons Colom, es vol que estigui en vigor com a mínim tota la legislatura. Així, a més de pactar els diumenges que s’obrirà aquest any, també s’han fixat per al 2017 els dos festius que el consistori pot modificar dels quatre autoritzats per la Generalitat. Seran el 3 de desembre i el 23 d’abril, festa de Sant Jordi -que cau en diumenge-, i que substituirà el 12 d’octubre, festa del Pilar. Per arribar a tota la legislatura, l’Ajuntament es compromet a pactar també per als anys 2018 i 2019 els dos festius que el consistori pot substituir.

Àmbit i horaris

L’acord manté l’àmbit geogràfic en el qual podien obrir els comerços durant l’estiu. Seran el Raval, el Gòtic, la Barceloneta, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, a Ciutat Vella; el Fort Pienc, Sagrada Família, Dreta de l’Eixample i Sant Antoni, a l’Eixample; el Poble-sec, Hostafrancs i Sants, a Sants-Montjuïc; la Salut, la Vila de Gràcia, Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, a Gràcia, i el Camp de l’Arpa, a Sant Martí.

Malgrat que manté la zona permesa, el nou acord allarga l’horari d’obertura fins a les 20 hores, i no fins a les 18 com fins ara.

Quan l’equip d’Ada Colau va arribar a l’Ajuntament va anunciar un canvi en l’autorització de festius en els quals les botigues de les zones turístiques podrien obrir. Però no hi va haver temps per tancar un acord i el primer estiu del nou equip de govern, el del 2015, es va decidir seguir amb els horaris comercials que havia aprovat l’equip de govern de Xavier Trias, que permetia obrir els comerços d’aquests barris cada diumenge entre l’1 de juliol i el 15 de desembre.

De fet, l’anterior responsable de Comerç de l’equip d’Ada Colau, el comissionat Miquel Ortega, no va aconseguir tancar un pacte, però va iniciar tot el procés d’estudis i enquestes. Agustí Colom, que va assumir les competències de Comerç al febrer, va posar en marxa el procés de negociació tancat ahir. Un procés que va portar ahir al Saló de la Ciutat de l’Ajuntament des de representants de les associacions més contràries a obrir els festius, com la Confederació de Comerç o la Fundació Barcelona Comerç, fins als més favorables a la llibertat d’horaris, com Barcelona Oberta o Anged, la patronal de grans superfícies.

L’acord reconeix la importància que el turisme i el comerç tenen per a l’economia i l’ocupació a Barcelona. A més, inclou la creació d’un observatori que vetlli per la generació d’ocupació i la millora de la qualitat i sostenibilitat dels llocs de treball en el sector, fomentant l’estabilitat laboral. També s’inclourà promoció del comerç en els mercats emissors de turistes a través del Consorci de Turisme.