Mostra tots els articles de JOAN CARLES ACEDO CASTRO

Indignació entre els alumnes per la dificultat de l’examen de selectivitat d’economia

14 de juny de 2016Articles digitalsselectivitatJOAN CARLES ACEDO CASTRO

Impulsen una campanya a través de Change.org per fer arribar una carta de queixa al president de la Generalitat, Carles Puigdemont

ARA Barcelona ACTUALITZADA EL 14/06/2016 17:13

Un grup d’alumnes que s’examina de selectivitat enguany / FRANCESC MELCION

Nervis i tensió en el primer dels tres dies d’ exàmens de selectivitat. I també indignació. Després de l’ examen d’economia d’empresa, el tercer d’avui –després dels de castellà i català–, els alumnes que s’hi han examinat han sortit de l’aula traient foc pels queixals, i s’han llançat a les xarxes socials per mostrar la seva indignació.

Concretament, es queixen de la dificultat de l’examen, i asseguren que fins i tot els que han superat l’assignatura amb èxit a l’institut tenen dubtes que puguin aprovar aquest.

Un grup d’alumnes ha decidit anar més enllà de les queixes a través de les xarxes i han engegat una campanya a través de la plataforma Change.org per fer arribar una carta al president de de la Generalitat, Carles Puigdemont, i mostrar-li la seva indignació:

“Avui, dia 14 de juny del 2016, s’han realitzat les proves d’accés a la universitat a Catalunya. La indignació ha sigut majúscula en l’examen d’economia de l’empresa, on tots o una gran majoria dels alumnes estem d’acord que ha sigut extremadament difícil”, subratllen els impulsors de la carta, que asseguren que molts alumnes “han sortit plorant” de l’examen.

Dona suport als teus companys i signa.

La realidad virtual despega con más dudas que expectativas

9 de juny de 2016Articles digitalsrealidad virtualJOAN CARLES ACEDO CASTRO

Una usuaria probando las gafas de realidad virtual de HTC durante una feria informática en AsiaRITCHIE B. TONGO EFE

A pesar del apoyo de gigantes como Facebook, Sony, HTC, Google o Samsung, aún es pronto para saber si los consumidores están interesados o no en esta tecnología.

Los expertos auguran que 2016 será el año de la realidad virtual. Aunque no es una tecnología nueva como concepto, sí lo es en la práctica, ya que los aparatos disponibles hace dos décadas no tenían nada que ver con lo desarrollado en el último año y medio.Desde que Facebook lanzara a la venta su dispositivo de realidad virtual Oculus Rift en abril, otras grandes marcas como Sony y HTC no han querido quedarse atrás. Aunque lideran el mercado actualmente, poco a poco comienza a surgir una constelación de compañías que venden dispositivos compatibles con los smartphones.

La realidad virtual está arrancando, pero podría generar un suculento negocio en la próxima década

Pero desde Unity, una plataforma para videojuegos que está apostando por la realidad virtual, aseguran que se está generando demasiada expectación ante esta tecnología, que está aún en sus albores. “Se está hablando tanto de la realidad virtual, lo que puede hacer y lo que hará, que esto va a generar en los próximos dos años cierta decepción,” opina el director de Márketing de Unity, Clive Downie, en las oficinas de la compañía en el distrito financiero de San Francisco. “Esto no quiere decir que la realidad virtual no sea una tecnología increíble, que lo es. Sin embargo, aún es muy nueva y estamos todavía explorando todo lo que se puede hacer con ella. Aún tardará unos años en madurar,” prosigue Downie.

Unity comenzó a apostar por la realidad virtual hace aproximadamente dos años, aprovechando la plataforma de creación de videojuegos que ya existía para los desarrolladores. “Nosotros proporcionamos la plataforma, pero casi todo el material que sale de Unity lo producen desarrolladores externos”, explica el responsable de márketing. Ahora, el 80% de los videojuegos para realidad virtual de los que se proveen Google, Play Station, Oculus Rift y otros líderes del sector son creados gracias a sus herramientas.

La realidad virtual podría llegar a millones de hogares en todo el mundo para el año 2020. “Es una industria que podría generar hasta 20.000 millones de dólares anualmente en 2025, a medida que se abaraten los dispositivos más sofisticados,” aseguran desde App Annie, una empresa especializada en analizar el sector de las aplicaciones móviles.

“Desde que Google lanzó sus gafas de realidad virtual de cartón hace más de un año y medio, ha habido casi veinticinco millones de descargas de aplicaciones para usar con el teléfono y el visor de cartón,” explican en App Annie. Precisamente ha sido el precio de estas gafas de cartón (en torno a los 14 euros), lo que ha popularizado su uso, catapultando la creación de cientos de aplicaciones para la realidad virtual.

Futuro

Puede ser que la industria de la realidad virtual esté en su primera fase, pero según los expertos, podría ser un suculento negocio en la próxima década, y no sólo para las grandes empresas. “Vamos a ver todo un mercado en torno a esta tecnología, como por ejemplo la producción de vídeos para realidad virtual. De hecho, las aplicaciones más descargadas para ver con las gafas de Google son películas en realidad virtual,” afirma Dioselin Gonzáles, ingeniera a cargo de la realidad virtual en Unity.

No se pueden olvidar fracasos recientes de la industria, como la televisión en tres dimensiones

Para Gonzáles, la mejor aplicación de esta tecnología, aunque posiblemente no llegue a generar grandes sumas de dinero, es el arte. “Me emociona pensar en crear una obra de arte virtual en la que la gente pueda jugar con las nuevas perspectivas que ofrece este medio. Las aplicaciones son casi ilimitadas, tantas como se puedan llegar a imaginar.”

También hay que recordar la realidad aumentada, que está comenzando a despegar, aunque más discretamente. “La realidad aumentada potencia elementos de la realidad normal. Por ejemplo, si estoy cocinando y llevo puestas las gafas de realidad aumentada, se desplegaría una ventana diciendo qué ingredientes faltan y si deseo pedirlos,” explica.

¿Hay demanda suficiente?

En estos momentos las grandes empresas tecnológicas luchan en un entorno en el que los consumidores no parecen motivados. Según una encuesta realizada por Greenlight VR y Touchstone Research a finales de 2015, un 35% de los consumidores aseguró haber probado la realidad virtual y un 55% dijo que tenía previsto comprar algún dispositivo. Pero eso fue el año pasado y, en seis meses, ha habido un importante empuje por parte de las grandes marcas.

“Aún es pronto para ver si los consumidores están realmente interesados en la realidad virtual,” comentan desde App Annie. “Por mucho que se empeñen los gigantes tecnológicos, si los consumidores no creen que les merezca la pena gastarse el dinero la tecnología podría fracasar como pasó con la televisión en 3D.”

Edxpansión

Las nuevas fronteras del ‘retail”

7 de juny de 2016Articles digitalseconomia digital, innovacióJOAN CARLES ACEDO CASTRO

Expansión 07-07-2016

La omnicanalidad, la inteligencia artificial o la mensajería instantánea llegan al mundo del comercio. El secreto para optimizar procesos y generar ‘engagement’ reside en la correcta interpretación de los datos de los usuarios.

El modo en que compramos ya no es el mismo que hace diez años. La Web 2.0 trajo lo que se conoce como social shopping: las opiniones de amigos, familiares y otros usuarios en Internet juegan un peso fundamental en la decisión de compra. Es más, según Nielsen, los internautas confían más en los comentarios que vierten en foros y redes sociales personas desconocidas que en un spot de televisión, por ejemplo.

En la actualidad, el 65% de los ciudadanos realiza una búsqueda online del producto que quiere comprar antes de adquirirlo físicamente, según se desprende del último estudio realizado por el Observatorio eCommerce y Transformación Digital. En paralelo, el comercio electrónico crece del orden del 30% anual, a pesar de que sólo un 19% de las pymes españolas venden por Internet, según eBay.

Munich

La marca barcelonesa de zapatillas deportivas lanzó en 2010 el servicio online ‘Munich my way’, que permite personalizar los modelos. Esa información resultó ser muy valiosa también para identificar tendencias y ajustar la producción de las siguientes temporadas.

Hacia la omnicanalidad

La simbiosis entre el mundo físico y el online está dando lugar a situaciones impensables hace una década. Algunas personas acuden a una tienda pero después comparan precios online y acaban comprando el producto por Internet. Otras encargan su pedido en la Red pero prefieren recogerlo en la tienda más cercana a su casa. El mundo del retail se ha vuelto tan complejo que resulta difícil establecer el peso que juega cada canal (tienda física, web, web móvil, app, redes sociales, etcétera) en una decisión de compra.

La clave de todo está en los datos. Cuanta más información conozca de los clientes, más fácil le será establecer patrones y ajustar sus procesos operativos (gestión de stocks) y comerciales. El problema es que pocas veces una empresa sabe identificar si un usuario online y un cliente de la tienda son en realidad una misma persona.

Adolfo Domínguez

Fue la primera marca en España en probar la comunicación con clientes a través de WhatsApp, a principios de 2015. La firma de moda gallega emplea este canal para resolver dudas, como alternativa a otras formas de contacto directo como el ‘email’, el teléfono o las redes Twitter y Facebook.

Por otra parte, el contenido y el tono de las comunicaciones deben no sólo ajustarse al tipo de cliente, sino además ser enviadas en el momento adecuado. En este sentido, compañías como Neinver ponen en práctica lo que Google conoce como “micro-momentos”. Por ejemplo, enviar notificaciones de tipo comercial a los clientes en el instante en el que entran en un centro comercial, y contenido de carácter más informativo en otros momentos del día, a través del correo electrónico. Si la segmentación de clientes se hace de forma correcta, para lo cual se requiere de una gran cantidad de muestras de información y de una adecuada interpretación, la tasa de conversión [en ventas] de esas comunicaciones será altísima.

Al contrario, una notificación enviada en un momento inoportuno puede generar emociones indeseadas en el cliente -especialmente si se envían al móvil- y además se corre el riesgo de que el usuario decida darse de baja de su base de datos.

Otras tendencias que están aterrizando en el mundo del retail son la inteligencia artificial y la tecnología cognitiva. Ambas tienen su base en la explotación de información. Pero van un paso más allá del business intelligence pues se trata no sólo de buscar patrones y segmentar la base de clientes, sino de buscar modos novedosos de atraerlos, conectar con ellos y, en definitiva, generar un mayor engagement.

Por su parte, Facebook trata de imponer el uso de su app Messenger (en lugar de WhatsApp, más popular en países como España) como una herramienta a través de la que las empresas se pueden comunicar con los consumidores, de forma individual.

Les pimes espanyoles, les que paguen la llum més cara a la UE

6 de juny de 2016GeneralJOAN CARLES ACEDO CASTRO

Les grans indústries, en canvi, paguen un preu inferior a la mitjana europea

Ara.cat – 06/06/2016

Que els consumidors espanyols són dels que paguen més cara la llum d’Europa és sabut i així ho reflecteixen les estadístiques d’ Eurostat. Dels estats de la Unió Europea, Espanya és el cinquè amb el rebut elèctric més car per als clients particulars. Però el repartiment no és igual. Així, les petites i mitjanes empreses (pimes) espanyoles són les que paguen la llum més cara d’Europa, mentre que no passa el mateix amb les grans indústries.

Les dades d’Eurostat, referides al primer semestre de l’any passat, situen Espanya com el cinquè país amb la llum més cara per als consumidors domèstics, amb un consum anual d’entre 2,5 i 5 megawatts hora (MWh), per sobre de la mitjana dels estats de la UE i de l’eurozona.

No passa el mateix per als clients comercials, amb un consum anual per sota dels 15 MWh, on Espanya ocupa el lloc numero 11 i el preu se situa per sota de la mitjana de la Unió Europea i de l’eurozona.

Però on s’enfilen els preus és a les tarifes industrials de menor consum, les que normalment corresponen a les pimes. En la tarifa per a consumidors industrials IA, de menys de 20 MWh, Espanya ocupa el primer lloc, per sobre dels 250 euros el MWh, molt per sobre de la mitjana de la UE, que està per sota dels 180 euros el MWh, i també molt per sobre de la mitjana de l’eurozona, lleugerament per sobre dels 180 euros.

De fet, segons dades analitzades per l’Institut Català de l’Energia (Icaen), entre el 2008 i el 2015 aquesta tarifa a Espanya pràcticament s’ha doblat (ha crescut el 99%), mentre que a la Unió Europea ha augmentat el 29% en el mateix període i a l’eurozona el 32%. L’any 2008 el preu a Espanya estava per sota de la mitjana Europea, mentre que ara està molt per sobre.

Una cosa semblant passa amb la tarifa IB, per a un consum anual d’entre 20 i 500 MWh, en què Espanya també se situa per sobre de la mitjana de la UE i de l’eurozona. Espanya és en aquest cas el vuitè estat més car dels 28.

Però per a la resta de tarifes industrials, que són per a consums més elevats i, per tant, per a indústries més grans, les tarifes espanyoles se situen per sota de la mitjana de la UE i de l’eurozona. Així, a la tarifa IC, de 500 a 2.000 MWh, Espanya ja ocupa el novè lloc i està per sota de les dues mitjanes; a la ID, de 2.000 a 20.000 MWh, ja ocupa l’onzè lloc; i a la IE, de 20.000 a 70.000 MW, cau al dotzè lloc. A la IF, de 70.000 a 150.000 MWh, Espanya ja ocupa el lloc catorzè.

Preus mitjans a la UE, eurozona i Espanya per tarifes

Font: Icaen

Coca-Cola European Partners debuta en la Bolsa española con 16.900 millones de capitalización

2 de juny de 2016Articles digitalsborsa, coca-colaJOAN CARLES ACEDO CASTRO

Sol Daurella, presidenta de Coca-Cola European Partners, en el estreno de la empresa en la Bolsa españolaJMCadenas

Expansión – 02/06/2016

La embotelladora de Coca-Cola, que debutó el martes en Nueva York, Londres y Amsterdam, se ha estrenado hoy en la Bolsa española a 35,58 euros, el precio del cierre de ayer en Amsterdam.

Coca-Cola European Partners partía de cara a su estreno en la Bolsa española con los precedentes positivos de su debut en las plazas de Amsterdam, Londres y Nueva York.

Sus acciones mantuvieron ayer el pulso alcista en Wall Street, donde se anotó una ganancia del 1,16% (aunque llegó a subir más de un 2% en el transcurso de la sesión), hasta los 39,26 dólares por acción.

En Europa, los títulos de la mayor embotelladora independiente de Coca-Cola subieron en Amsterdam con algo más de fuerza, en concreto un 1,66%, hasta los 35,58 euros.

En su primer cruce en la Bolsa de Madrid, las acciones de Coca-Cola European Partners se han estrenado en 35,58 euros. El precio es idéntico al que registró al cierre de ayer en la Bolsa de Amsterdam.

Con este precio, la embotelladora de Coca-Cola alcanza una capitalización bursátil próxima a los 16.900 millones de euros, a un paso de situarse entre las diez mayores compañías del Ibex por valor en Bolsa.

Su estreno ha sido mediante el sistema de listing , un procedimiento de entrada directa en el mercado, sin recurrir a la venta previa de acciones (OPV) ni a la emisión de nuevos títulos (OPS), las fórmulas habitualmente más utilizadas.

La compañía es fruto de la fusión de tres embotelladoras europeas: Coca-Cola Iberian Partners, Coca-Cola Enterprise, que ya cotizaba en Nueva York, y la embotelladora alemana. Los anteriores accionistas de Coca-Cola Enterprise recibirán una acción de la nueva compañía más una prima en efectivo de 14,50 dólares por acción.

En su estreno en Wall Street y Europa, Coca-Cola European Partners descontó esa prima al inicio de cotización, lo que situó su precio en unos 38 dólares, frente a los 51,55 dólares con que cerró Coca-Cola Enterprise el viernes 20 de mayo, precio utilizado como referencia. Eso sitúa su capitalización bursátil en unos 16.000 millones de dólares.

La nueva embotelladora ha nacido con unos ingresos anuales proforma en 2015 de alrededor de 11.000 millones de euros y un ebitda (resultado bruto de explotación) de unos 1.800 millones.

La nueva embotelladora dará servicio a un mercado de más de 300 millones de personas de Europa Occidental, en países como España, Andorra, Portugal, Alemania, Bélgica, Francia, Reino Unido, Holanda, Luxemburgo, Mónaco, Noruega y Suecia.

Coca-Cola Enterprises controlará el 48% de la firma fusionada, que preside Sol Daurella; Coca-Cola Iberian Partners, el 34%, y The Coca-Cola Company, un 18%. La nueva sociedad, con 17 fábricas en Europa, cuenta con una plantilla de 27.000 empleados.

Els guanys de Mango cauen un 96% tot i vendre més

28 de maig de 2016GeneralbeneficisJOAN CARLES ACEDO CASTRO

L’empresa atribueix la reducció del 96% dels beneficis el 2015 a les fluctuacions del dòlar i a la inversió recent en el nou centre logístic

Ara.cat

Mango va ingressar un 15% més l’any passat, però la rendibilitat del grup de moda català va caure en picat fins a uns guanys nets de només 4 milions d’euros –un 96% menys–, tot i facturar més de 2.300 milions. El retrocés dels beneficis s’explica, segons Mango, pel cost de les amortitzacions lligades a inversions recents i també per l’impacte de la fluctuació de divises com el dòlar.

L’empresa ha explicat que l’increment de les amortitzacions i l’impacte de les divises han penalitzat el resultat final en 100 milions d’euros. L’ebitda –benefici abans d’interessos, impostos i amortitzacions– va ser de 170 milions, enfront dels 223 milions del 2014.

La companyia que presideix Isak Andic va accelerar el ritme de vendes fins als 2.317 milions i va consolidar l’any passat el gir comercial cap a les ‘megabotigues’. En va inaugurar 63 el 2015, de les quals 25 van obrir-se a Espanya, on l’augment del negoci va superar el 20% respecte a un any abans.

Una de les grans fites del 2015 va ser la culminació del centre logístic faraònic a Lliçà d’Amunt. L’espai ja està en marxa i crearà, quan es posi a ple rendiment, 400 llocs de treball. La plantilla de Mango supera les 16.600 persones a tot el món, després d’un increment de més de 830 nous empleats. Una de cada tres noves contractacions va ser a Espanya.

El 10% dels ingressos de Mango ja provenen del comerç electrònic, que va créixer un 27% en un any i va sumar més de 237 milions d’euros. Les exportacions van explicar el 81% de la facturació del grup.

Sis de cada deu catalans cobren menys de 21.000 euros a l’any

27 de maig de 2016GeneralsousJOAN CARLES ACEDO CASTRO

Només un 4% de la població a Catalunya té una renda superior a 60.000 euros, segons el departament d’Economia

ARA Barcelona

El gruix de la població a Catalunya té rendes baixes i mitjanes. Vuit de cada deu contribuents cobren menys de 30.000 euros anuals, segons dades del 2013 facilitades a l’ACN pel departament d’Economia. Sis de cada deu tenen una renda inferior a 21.000 euros i tres de cada deu ingressen menys de 12.000 euros a l’any.

En canvi, només un 4% de la població té uns rendiments superiors a 60.000 euros. Els qui ingressen més de 100.000 euros a l’any són un escàs 2% dels contribuents, mentre que un 0,45% percep anualment més de 150.000 euros.

Recordeu qui són els més ben pagats a Catalunya?

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va proposar aquest dijous rebaixar l’IRPF a les rendes més baixes, donant a entendre que intentaran introduir-ho durant la tramitació dels pressupostos. Concretament, un 34,58% de la població cobra menys de 12.000 euros; un 27,06% està en el tram d’entre 12.000 i 21.000 euros; un 17,69%, entre 21.000 i 30.000; un 16,61%, entre 30.000 i 60.000; només un 3,61% cobra entre 60.000 i 150.000, i un 0,45% percep més de 150.000 euros anuals.

Tot i que la llei de mesures fiscals i financeres no inclou modificacions substancials en l’IRPF, previsiblement aquest tema es debatrà durant el debat parlamentari dels pressupostos. Tant dirigents d’ERC com de CDC s’han mostrat a favor d’una rebaixa del tram autonòmic de l’impost a les rendes més baixes, una opció que la CUP també veu amb bons ulls. Caldrà veure si finalment això també implica apujar l’IRPF als que cobren més, com inicialment havien defensat públicament els republicans i com també ha reclamat la CUP.

Com afectaria canviar el tipus autonòmic d’IRPF?

D’acord amb la resolució acordada en el ple de la pobresa, el departament d’Economia ha realitzat un estudi en què s’inclouen 36 escenaris sobre com afectaria en la recaptació canviar el tipus autonòmic de l’IRPF en diferents trams de renda, un informe que es debatrà al Parlament.

Entre aquests 36 models, el que no produeix cap variació en la recaptació final implica reduir els tipus de l’IRPF als que tenen un tipus efectiu mitjà inferior a 17.707 euros i apujar-los als que el tenen superior a 90.000. El tipus efectiu mitjà –l’utilitzat per fer l’estudi– és l’import sobre el qual es tributa un cop aplicades les deduccions sobre la renda total d’una persona.

L’estudi revela que actualment les rendes amb una base liquidable inferior als 17.707 euros actualment paguen en el tram autonòmic un IRPF del 12%, mentre que la mitjana espanyola és del 10,06% i a autonomies com Madrid, Canàries, Castella-Lleó, Cantàbria, la Rioja, Galícia i Castella-La Manxa, el tram autonòmic per a aquestes rendes és del 9,5%.

A l’altra banda del ventall, el tipus efectiu dels que tenen una base liquidable superior als 175.000 euros a Catalunya és del 20,16%, mentre que la mitjana estatal és de 20,55%. Per als que tenen una base de 100.000 euros, el tipus a Catalunya és del 18,03%, davant una mitjana espanyola del 18,27%.

Abril-Martorell: Indra mejorará los márgenes en 2016 aunque reduzca los ingresos

11 de maig de 2016GeneralJOAN CARLES ACEDO CASTRO

Fernando Abril-Martorell, presidente de IndraEXPANSIÓN

Abril-Martorell explicó que durante el año largo que lleva al frente de la compañía -fue nombrado en enero de 2015- su prioridad ha sido mejorar la posición de caja de la firma, en la que se había acumulado una deuda de mil millones de euros en los últimos cinco años. Ahora, según el presidente de Indra, el grupo ya está más volcado en vender más -ya está aumentando la cartera de pedidos- aunque con un criterio más restrictivo en cuanto a rentabilidad, ya que solo se abordan proyectos que tengan un determinado nivel de rentabilidad. Eso ha permitido que en el primer trimestre del año el margen recurrente se haya elevado al 4,6% de los ingresos frente a menos de un 1% en el mismo periodo del año anterior.

Abril-Martorell ha cuestionado la política de regulación de la competencia de España y Europa y ha señalado que se ha permitido la creación de unos gigantes mundiales que están succionando el valor de los negocios. “De las diez primeras empresas del mundo, siete son tecnológicas y proceden de Estados Unidos. En ese sentido, EEUU ha ganado la guerra tecnológica y Europa la ha perdido” señaló el directivo. Además, “por cada 10.000 millones de dolares de capitalización que crecen estas compañías, destruyen 50.000 millones en otras partes del mundo y están jibarizando todos los negocios. España y Europa deben espabilar”

L’australià Craig Wright es proclama l’inventor del ‘bitcoin

2 de maig de 2016Articles digitalsbitcoin, monedaJOAN CARLES ACEDO CASTRO

L’empresari assegura a la BBC que és ell qui està darrere del pseudònim Satoshi Nakamoto, pare d’aquesta moneda virtual

ARA.cat 02/05/2016

L’empresari australià Craig Wright ho ha dit públicament per primer cop: ell és l’inventor del ‘bitcoin’, una moneda virtual revolucionària que va aparèixer el 2008 i que avui ja mou milions de dòlars.

Wright ha parlat amb la BBC en exclusiva per proclamar que darrere el pseudònim Satoshi Nakamoto, amb el qual s’identificava fins ara el pare del ‘bitcoin’, hi era bàsicament ell. “Jo n’era la major part, però altres m’ajudaven”, ha sentenciat.

L’empresari australià ha decidit fer aquest pas per blindar la resta del seu equip que vol restar, ha insistit, en l’anonimat.

A finals de l’any passat, les sospites que Wright podia ser l’inventor de la moneda virtual van sortir a la llum i diversos mitjans van informar d’una inspecció d’agents de l’agència tributària australiana al seu domicili. El mateix empresari els hauria confirmat la seva identitat en interrogatoris successius.

La Reserva Federal dels EUA feia anys que el buscava per considerar el ‘bitcoin’ unaamenaça contra el dòlar. Wright ha lamentat que se’ls està fent la vida impossible no només a ell, sinó als seus familiars, amics i als seus treballadors.

“Alguns em creuran i d’altres, no, però no m’importa”, ha dit a la cadena britànica. Ha subratllat que no vol fama ni diners, sinó que el deixin estar.

Primer de Maig en clau de precampanya electoral

1 de maig de 2016Articles digitals1 demaig, mercat laboralJOAN CARLES ACEDO CASTRO

Els sindicats amenacen amb una vaga general si no es deroga la reforma laboral aprovada pel PP

Ara.cat 1/05/2016

Els nous dirigents de la UGT, Matías Carnero i Camil Ros, precedien amb Joan Carles Gallego, de CCOO, els polítics, situats a la segona fila de la capçalera. / CÈLIA ATSET

Milers de persones -50.000 segons l’organització, 9.000 segons la Guàrdia Urbana- van recórrer ahir al migdia el centre de Barcelona i també de les capitals de demarcació catalanes més Tortosa, en la jornada reivindicativa del Primer de Maig, el Dia Internacional dels Treballadors. Aquest any, la mobilització estava plantejada pels sindicats en termes d’ofensiva contra les retallades, la precarització i els sous baixos, i sobretot en contra de la reforma laboral del govern del PP. Un argument que, a hores d’una possible nova convocatòria d’eleccions generals, va atraure polítics significats a les manifestacions.

Un cop superada en part la debilitat econòmica, frenada l’escalada de l’atur i revertida la caiguda del consum intern -que torna a créixer-, els sindicats catalans van reivindicar que la millora ha de ser una realitat per als treballadors que han patit més els efectes de la crisi, i que el canvi de rumb de l’economia ha d’arribar a totes les capes de la societat i no només als empresaris. El secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, llançava l’avís: “Farem una ofensiva perquè l’augment de la riquesa no està arribant als treballadors i serem forts i conflictius en la negociació col·lectiva i amb el govern”. Una ofensiva centrada en la derogació de la reforma laboral i en la instauració d’un salari mínim i renda garantida dignes.

Les eleccions generals al juny van estar ben presents durant tota la manifestació de Barcelona, amb crides dels líders sindicals a la participació. La reforma laboral, assenyalada per les organitzacions de treballadors com la font de la precarietat creixent en el món del treball, és l’enemic a vèncer. “Mobilitzarem els treballadors perquè vagin a votar opcions contra la reforma de cara al pròxim govern i li exigirem que la derogui”, va dir el secretari de la UGT de Catalunya, Camil Ros. “Si no, farem mobilitzacions i fins i tot arribarem a una vaga general a finals d’any o principis del vinent”, va advertir. Gallego, per la seva banda, va animar al vot el 26 de juny -dia probable de la cita electoral-. “El pitjor que podem fer és quedar-nos a casa. Hem de ser conscients que hem d’anar a votar per forçar un canvi de polítiques i un gir a l’esquerra”.

Defensar els ciutadans

La cita electoral va fer augmentar la presència de polítics. A la marxa convocada per CCOO i la UGT s’hi van sumar membres d’ERC que ara són al Govern, com el vicepresident i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, i la consellera de Treball, Afers Socials i Família, Dolors Bassa. Junqueras va expressar el rebuig a la impugnació al Constitucional del govern espanyol de la llei d’emergència social. “L’obligació del Govern és defensar els ciutadans més enllà del que digui el Constitucional”, va dir, i es va mostrar d’acord amb els sindicats que cal derogar la reforma laboral.

La consellera Bassa també va coincidir amb els sindicats que la reforma laboral ha fet “molt de mal” en alguns aspectes als treballadors. La consellera va reivindicar que la Generalitat tingui plenes competències de treball per poder decidir en aquesta matèria. També van acompanyar la marxa la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i membres d’altres formacions polítiques com Jaume Collboni, Miquel Iceta i Eva Granados, del PSC; Lluís Rabell, de Catalunya Sí que es Pot, i Antonio Espinosa, de C’s.

El repartiment de la riquesa que comença a generar-se a Catalunya (i al conjunt de l’economia espanyola) amb la sortida de la crisi es va situar al centre de les reivindicacions dels parlaments finals dels líders sindicals. Aquest repartiment s’ha de visualitzar en forma de cobertura i ajuts a les persones que pateixen encara “la crisi social”, segons el manifest conjunt. També hi va haver referències a la precarietat laboral, especialment entre alguns col·lectius com les cambreres de pis dels hotels. Segons Camil Ros, cal derogar la reforma laboral perquè sense “no hi podria haver l’explotació laboral legal que hi ha ara”.

Per als que estan treballant, les organitzacions sindicals van demanar que es posi fi a les retallades i la congelació salarial i que comencin a millorar els ingressos dels treballadors. Tampoc van faltar fortes crítiques al TTIP -el tractat de lliure comerç que estan negociant la Unió Europea i els Estats Units-, que va ser qualificat d’obscurantista per Joan Carles Gallego, mentre que Camil Ros va dir que provocarà deslocalització d’empreses.

Aldarulls a la tarda

Al vespre unes 800 persones van participar en la manifestació alternativa, convocada per formacions com la CUP, Arran, Endavant o la COS, i es van produir alguns incidents, sobretot al Portal de l’Àngel, on alguns dels participants van fer pintades i van trencar aparadors. La manifestació es va fer sota un important desplegament policial. Segons fonts dels Mossos no es van produir incidents remarcables.

EcoBam

Economia al Baix a mar