Nuclio Venture Builder, fundada per l’emprenedor Carlos Blanco, crea ‘start-ups’ des de zero copiant projectes empresarials que ja tenen èxit
Ara.cat – 02/10/16
No cal ser Mark Zuckerberg per crear Facebook. De fet, la xarxa social més gran del món no va ser la primera del planeta: abans de Facebook ja n’hi va haver uns quants que ho van intentar amb projectes que van inspirar més o menys un dels joves més rics del món. Wallapop tampoc va ser el primer de vendre productes de segona mà entre particulars; la seva innovació va ser la de convertir eBay en una plataforma de mòbil geolocalitzada, que, de fet, ja existia als Estats Units.
El plagi a l’època clàssica era una pràctica totalment acceptada i fins i tot valorada, tant pel que copiava com pel que era copiat, perquè s’entenia com una manera de valorar aquell producte. En el cas dels negocis, l’originalitat és un valor molt preuat, però la famosa innovació es troba més sovint del que sembla en els petits detalls que en la idea mare del projecte. Per tot això no cal ser Zuckerberg per crear Facebook.
“La diferència entre un venture builder i una incubadora convencional és que a les incubadores es desenvolupen idees de negoci des de zero i en un venture builder les idees ja vénen donades; el que es desenvolupa des del naixement és l’equip”, explica Carlos Blanco, un dels emprenedors i inversors més actius de Barcelona i fundador de l’acceleradora Conectori recentment de Nuclio Venture Builder.
Blanco assegura que, per molt contradictori que sembli, “el talent és el més important en aquest negoci”, que neix a imatge de la controvertidaRocket Internet alemanya. Aquesta incubadora germànica és la primera que va posar en marxa el model de negoci del venture builderdes de Berlín. Fins ara se’ls ha anomenat “fàbrica de clons” o directament “estafadors”, però el cert és que a través de la còpia oberta i reconeguda de negocis majoritàriament nord-americans han aconseguit crear un dels imperis empresarials més grans del sector tecnològic, amb prop d’un centenar d’empreses creades arreu del món i més de 4.000 milions d’ingressos entre totes. Rocket Internet és el responsable de les còpies d’Amazon, Uber, Facebook i Airbnb que triomfen en països emergents o en altres mercats com ara l’Àfrica i l’Àsia.
“Rocket Internet és el responsable de les còpies d’Amazon, Uber, Facebook i Airbnb que triomfen en països emergents”
A Barcelona, Nuclio no és la primera incubadora d’aquest tipus. Els fundadors de Wallapop, Gerard Olivé i Miguel Vicente, ja fa temps que van engegar Antai Venture Builder, que inverteix o desenvolupa projectes d’aquesta mena. Per exemple, és part d’Antai Deliberry, la plataforma que reparteix la compra a domicili, l’equivalent a Instacartals Estats Units.
Però Nuclio sí que és la primera venture builder a Espanya que neix proclamant obertament que el seu objectiu és copiar models de negoci que ja funcionen a l’estranger, perquè sovint el que en un país funciona pot tenir el mateix èxit en un altre però cal tenir el coneixement del mercat local, segons explica Carlos Blanco.
“Nuclio neix proclamant obertament que el seu objectiu és copiar models de negoci que ja funcionen a l’estranger”
Aquest mateix model permet que les persones que tenen ganes o aptituds per emprendre un negoci des de zero, però que no tenen la idea adequada per posar-lo en marxa, puguin fer-ho. Blanco ha llançat Nuclio aquest any, després d’analitzar més de 450 projectes durant sis mesos i quedar-se únicament amb sis. La feina en aquest cas és per a Blanco i el seu equip, que a més de triar els negocis copiables han de seleccionar els potencials desenvolupadors dels projectes. Segons Blanco, Nuclio va rebre 1.800 sol·licituds, va entrevistar 450 candidats i, finalment, va seleccionar 50 perfils que van des de multiemprenedors fins a directius o tècnics d’empreses com ara CaixaBank, Banc Sabadell, GP Morgan i Let’s Bonus.
“Són persones amb molt de talent, que poden ser un bon conseller delegat o un bon responsable de producte, però la feinada és tancar els equips en un cap de setmana entre persones que no es coneixen de res”, explica l’empresari. Només en dos dies han de triar els projectes que més els sedueixen i constituir un equip que, a llarg termini, s’acabi convertint en el negoci de la seva vida -i, lògicament, amb Nuclio com a soci des de l’inici-. Un negoci que no han inventat ells però que adoptaran com si fos seu i que, abans de néixer, ja té probabilitats d’èxit.
El director de la OIT para España, Joaquín Nieto, asegura que esta medida sería una de las más rápidas para sacar de la pobreza a los que ya tienen trabajo.
En una entrevista que ha concedido con motivo del día mundial del Trabajo Decente que se celebra el 7 de octubre, Nieto se refiere a los trabajadores “pobres”, cuyo sueldo ronda el salario mínimo (655,20 euros al mes en la actualidad), y que en España ya suponen el 13% de la población, cuatro puntos más que la media europea.
El director de la OIT explica que la organización que dirige no tiene competencias ni debe decir cuánto debe subir el salario mínimo, materia reservada para los agentes sociales.
No obstante, argumenta que en un escenario de enorme devaluación salarial, como el español, “la productividad ha crecido muchísimo y el margen que da ese crecimiento permite una mejora sensible en la cuantía de este salario”.
Nieto recuerda que en España hay personas que tienen trabajo “pero siguen siendo pobres” (jóvenes y autónomos en su mayoría) y 700.000 hogares que no reciben ningún ingreso y en ese contexto plantea la primera exigencia: el empleo decente, es decir, “con derechos, sin discriminación, en condiciones saludables, con una remuneración suficiente para vivir dignamente y protección social”.
El responsable de la OIT explica que España está asistiendo a una situación “paradójica” ya que tras doce trimestres de recuperación económica, no hay recuperación social y eso convierte al país en una economía “frágil y vulnerable”.
En su opinión, esto no quiere decir que España esté amenazada por la recesión pero sí exige que el Gobierno que se conforme, tras este impás político, que coloque la recuperación social “en el norte” de sus políticas económicas, algo que, además, deberá transmitir a Europa.
Si es así, si España finalmente reorienta su política económica en pos de la recuperación social y con el acompañamiento de Europa, el país podrá crear más de los 500.000 empleos anuales que promete el actual Gobierno en funciones.
El director de la OIT pide que se desconfíe de las “grandes cifras” de creación de empleo si no dicen en qué sectores y con qué modificaciones del modelo productivo.
Nieto precisa que la recuperación económica no pasa por volver a la construcción, porque ese modelo está fracasado y tendría que “reinventarse”, y apuesta por cambiar en profundidad el modelo productivo.
No obstante y aunque no es partidario de dar cifras, considera que la capacidad de las empresas españolas de crear empleo subiría en medio millón, si en España los créditos fuesen los mismos que la media de la Unión Europea.
A nivel mundial, Nieto admite que las tendencias de empleo son “sombrías” e insiste en que la previsión de crear 500 millones de empleos de aquí a 2030 no se cumplirán si no se cambian las actuales políticas económicas.
Respecto a España y a corto plazo, el director de la OIT no cree que el porcentaje de trabajadores pobres vaya a bajar mucho de ese 13%.
Nieto argumenta que si las tendencias son las mismas, es decir, aumenta el paro de larga duración y sigue creciendo el trabajo a tiempo parcial, entonces no se cumplirán las recomendaciones de Naciones Unidas de reducir a la mitad el número de personas pobres en cada país.
“Hay que establecer una senda”, dice el director de la OIT y aquí propone un impulso a la inversión, acoplarse al Plan Juncker, que aspira a movilizar inversiones por más de 300.000 millones hasta mediados de 2018, y resolver el empleo de los jóvenes, para que no se conviertan en una generación perdida.
En esta línea, explica que la OIT está colaborando con el Gobierno de España para implementar el Plan de Garantía Juvenil, aprobado por el Gobierno hace dos años con el objetivo de que los jóvenes accedan a un trabajo, formación o prácticas en un plazo de 4 meses, y del que se podrían beneficiar hasta un millón de menores de 30 años.
Jesús Maria Barrientos defensa la imparcialitat de la Justícia en l’obertura del curs judicial on previsiblement es jutjarà Artur Mas pel 9-N
MONTSE RIART-Ara.cat
El President del TSJC, Jesús Maria Barrientos, i el Fiscal superior, José Maria Romero de Tejada / PERE TORDERA
El President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús Maria Barrientos, ha defensat la independència de la justícia en l’obertura del curs judicial on, previsiblement es jutjarà l’Expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau pel 9-N: “És radicalment injust, a més de perillós socialment, difondre sospites sobre la independència dels jutges o emetre judicis interessats predictius de les seves resolucions”.
Barrientos ha recordat que, des del moment que presten jurament, els jutges es comprometen a actuar amb “independència, responsabilitat i sotmetent-se a la Llei” i ha assegurat que “la profunda crisi que viu la societat” i la situació política, tant a nivell nacional, com català, constitueixen “un camp abonat perquè els ciutadans acabin perdent laconfiança en les institucions”.
En canvi, el Fiscal en cap de Catalunya, José Maria Romero de Tejada, a diferència d’altres anys, no ha fet cap referència a la situació política de Catalunya en els tradicionals discursos de l’acte d’obertura de l’any judicial, on també ha acudit el conseller de Justícia, Carles Mundó, així com d’altres autoritats.
La Fiscalia està pendent de presentar el seu escrit d’acusació pel 9-N i previsiblement demanarà la inhabilitació de Mas Ortega i Rigau per desobeir el Constitucional i prevaricar organitzant la consulta.
Més agilitat en els casos de corrupció
Barrientos també s’ha referit als temps de resposta de la justícia. Ha reconegut que continuen sent “ una assignatura pendent”, especialment en els casos de corrupció. Ha assegurat que un dels objectius de la Sala de Govern és agilitzar aquest tipus de casos i ha explicat que ja s’estan reforçant els òrgans d’investigació, perquè “socialment no és comprensible el retard amb què s’estan tramitant alguns processos seguits per corrupció, per molt que es tracti de delictes complexos”.
El president del TSJC ha intercalat el català i el castellà en el seu discurs, on també ha fet referència a la necessitat de “fomentar els drets lingüístics” i una major presència del català en els processos, després de “l’afebliment que s’ha fet palès l’últim any”, ja que aquest 2015 les sentències en aquest idioma han caigut per sota del 10%.
El departament de Treball ha sancionat amb 300 euros una persona que va insultar un treballador d’una residència d’avis
El departament de Treball ha multat amb 300 euros un usuari que va insultar un treballador d’una residència d’avis per la seva orientació sexual el passat mes de març. Es tracta de laprimera sanció per insults homòfobs a la feina que es posa a Catalunya des que es va aprovar la llei de novembre del 2014.
La consellera de Treball, Dolors Bassa, ha destacat que la sanció té un gran “simbolisme”, perquè posa de manifest la “tolerància zero” amb les conductes contra el col·lectiu LGTBI.
Una vuitantena de denúncies en dos anys
La Generalitat ha rebut 81 denúncies des que es va aprovar la llei 11/2014 contra laLGTBIfòbia ara fa dos anys, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.
Entre les denúncies rebudes, 67 fan referència a insults. Una trentena s’han produït en persona i 16 a través de les xarxes socials i una desena dels casos fan referència a amenaces i agressions. En total el departament de Treball ha obert 32 expedients administratius, la resta han estat derivats a la via penal o laboral o bé quedaven fora de l’àmbit de competències de la Generalitat. També s’han atès 140 notificacions de vulneració de drets i centenars de consultes al telèfon 012.
Bassa ha encoratjat a denunciar qualsevol vulneració de drets del col·lectiu i ha destacat la funció de la llei com a instrument per sancionar administrativament “les conductes homòfobes que no es preveuen al Codi Penal i que són formes de discriminació que es produeixen de manera quotidiana”.
El testimoni de la víctima, clau
La consellera ha destacat que “la sanció s’ha pogut instrumentar gràcies a la valentia de la víctima, que va denunciar els fets, i de les persones que en van ser testimoni”. També ha recordat que la Generalitat ja s’ha presentat per primer cop en un procediment penal contra els insults homòfobs: es tracta de la investigació d’un veí de Mataró que hauria amenaçat el col·lectiu a través de les xarxes socials.
Amb motiu dels dos anys de l’aprovació de la llei, la Direcció General d’Igualtat ha organitzat per a divendres, al Palau Moja de Barcelona, un acte de reconeixement a les persones i entitats que han lluitat per defensar els drets del col·lectiu.
Heygo, plataforma que comenzó a operar en enero y se consolida como proveedora de servicios aprovechando las habilidades que cada uno tiene, prevé entrar en otros dos países a finales del 2016
El Periodico – MARTES, 19 DE JULIO DEL 2016
RICARD FADRIQUE
OPTIMISMO. Espinosa posa en Esade Creápolis, donde tiene las oficinas Heygo.
A muchas personas les sucede que tienen un trabajo que está alejado de sus aficiones o habilidades, de lo que de verdad les gusta o a lo que en realidad les hubiera gustado dedicarse y ganarse la vida. De aprovechar ese potencial va Heygo (https://www.heygo.com/es), una plataforma proveedora de servicios de toda índole próximos al usuario.
Es una especie de quid pro quo de la era digital de la que puedan sacar partido quienes buscan un servicio, a través de obtener lo que más se ajusta a lo que persiguen; y quienes tienen la capacidad o habilidad de ofrecerlo a cambio de una determinada remuneración. También podría compararse con una versión moderna y con mayor capacidad de difusión gracias a las nuevas tecnologías del tradicional anuncio pegado en las paredes o en las farolas.
El lema de la compañía podría ser «dedícate a lo que te gusta y sácale partido», explica Nicolás Espinosa, el creador de la empresa y consejero delegado, junto con Airà Prat (director de producto) y Claudio Umaña (director ténico). Tienen su sede en Esade Creápolis, donde trabajan una quincena de personas con perspectivas de crecer más. El proyecto funciona y el objetivo es empezar a hacer pruebas en Italia y Alemania después del verano, este otoño; con la vista puesta en Francia como próximo paso, asegura el fundador de la empresa.
Espinosa lleva lo de emprender en las venas. Recuerda que destinaron unos 80.000 euros a un proyecto que podría compararse con lo que hoy es Periscope, la app que permite retransmitir vídeo en directo. Quizás no era el momento o se avanzaron demasiado ala demanda, pero lo cierto es que tuvieron que dejarlo y perdieron el dinero, pero no las ganas de emprender.
Y Heygo es un ejemplo de ello, con la idea de «monetizar el conocimiento y las habilidades que tiene cada uno», explica Espinosa. Cuenta con un algoritmo, asegura, que sitúa por encima los servicios que más se ajustan a quien los busca.
La apuesta es la innovación, y por ello revisan de forma constante la app «para aportar valor al usuario, tanto al que ofrece un servicio como al que lo busca». En la actualidad ya cuenta con más de 400.000 usuarios registrados y se realizan entre 1.500 y 2.000 transacciones a la semana y se unas 22.000 visitas diarias a la app. En el periodo que lleva de vida se han incorporado un total de 120.000 servicios. Pero son cifras que día tras día quedan obsoletas porque no paran de crecer.
También categorizan y hacen listados de los servicios más demandados, como es el caso de cuidador en Madrid y Barcelona o profesores en ambas ciudades. Heygo agrupa la oferta en reparaciones, profesores, transportes, bienestar y salud, entretenimiento, hogar, mascotas, cuidadores, deporte y un cajón de sastre bajo el epígrafe «otros».
El objetivo de Heygo es «dar salida al valor intangible» que hay en cada persona. «Todo el mundo tiene una habilidad a la que puede dedicarle tiempo y sacarle partido», insisten.
DE LOS ERIZOS A LA ‘COSQUILLOTERAPIA’
Algunos de los servicios que se ofertan han sorprendido incluso a los promotores de la plataforma. Es el caso de las personas que dicen ser capaces de domesticar erizos, quienes escriben una canción para una persona en concreto o para un momento clave de la vida de un individuo, o quienes prestan servicios de entrenamiento de la voz para liberar tensiones o relajan a las personas con sesiones de cosquilloterapia.
También resaltan el talento que se ha sumado a Heygo. Desde Cristina, especialista en natación sincronizada, miembro de la selección absoluta durante ocho años, tres veces medallista mundial y cuatro europea; Gemma, profesora de música formada en la Royal Academy of Music de Londres; Gustavo, un entrenador personal que ha sido cuatro veces olímpico o Jorge, un piloto de avionetas, que ofrece la posibilidad de tomar imágenes aéreas, tanto de vídeo como de fotografía.
El principio básico es que la app sea gratuita, es decir, Heygo no se queda una parte de lo que se negocia entre particulares como precio de la prestación del servicio. El objetivo es recurrir más adelante a los anuncios patrocinados, al estilo de Google.
Uno de los aspectos a tener en cuenta por parte de quienes ofrecen los servicios son las valoraciones y opiniones de los usuarios, que ayudan a tener una mejor posición y visibilidad.
Per aquells que heu superat el curs, aquí us deixo unes recomanacions – repàs per l’estiu
Per aquells que no heu superat el curs, al setembre ens veurem. Teniu una nova oportunitat aprofiteu-la. Aquí us deixo les tasques que heu de fer i heu de portar el dia de l’examen de recuperació – tasques estiu suspesos
Els cobraments per retirar efectiu impulsen el pagament amb plàstic, que per primer cop supera el metàl·lic
Ara.cat – ALBERT VIDAL Barcelona
Ara fa 16 mesos CaixaBank obria una crisi en l’ statu quo dels caixers automàtics després d’anunciar comissions per als clients d’altres entitats. El sector va seguir majoritàriament aquesta tendència i el govern central va acabar refent la normativa sobre les comissions als caixers. En els seus primers balanços les entitats compartien diagnòstic sobre aquesta decisió: que als caixers hi havia menys clients aliens (i, per tant, millorava el servei als propis) i afirmaven que la xifra cobrada en comissions era petita.
Aquell moviment, que el sector veu força irrellevant, sí que ha tingut un efecte important en les tendències dels consumidors: les operacions als caixers han caigut significativament i, per primer cop d’ençà que el Banc d’Espanya ho mesura, els pagaments amb targeta superen la quantitat que es retira d’efectiu. Aquest sorpasso històric (vegeu gràfic) reforça, a més, una tendència que el sector dóna per feta: la reducció del nombre d’oficines.
En efecte, la situació actual no té precedents. L’any 2002, quan s’inicia la sèrie estadística, a Espanya es van fer pagaments amb targeta per valor de 46.828 milions d’euros. Aquell any es retirava dels caixers prop del doble de diners, fins als 82.024 milions. La situació s’ha anat invertint al llarg dels anys fins que en aquest primer trimestre s’han tret dels caixers 26.603 milions mentre que s’han pagat amb targeta 27.816 milions. Mai fins ara el pagament amb plàstic havia superat l’efectiu i les raons són dues: d’una banda una tendència estructural que supera el tradicional pagament en efectiu i de l’altra les comissions que carreguen els caixers, que han arrossegat molts clients a apostar més pel plàstic.
Sempre els tipus
“Estem davant un canvi estructural”, explica José-Luis Peydró, professor de la Universitat Pompeu Fabra. “Hi ha països, com Suècia, on la societat cashless s’està imposant molt fortament”. Peydró defensa que l’efectiu no desapareixerà a Espanya i assenyala com a impulsor del seu declivi precisament la disminució d’oficines: “És més complicat que abans treure diners als caixers i això afavoreix el pagament amb targetes i altres mitjans”.
Aquest expert recorda que, malgrat el fort procés de tancament d’oficines que s’ha produït a Espanya, “hi ha més pressió per als bancs per reduir costos i per continuar tancant oficines”. Els causants d’aquesta situació són els baixos tipus d’interès que fixa el Banc Central Europeu, que porten “a més consolidació i poder oligopolístic i a mesures com cobrar a usuaris de targetes d’altres bancs”, afegeix Peydró.
Sigui causa o sigui conseqüència, el repunt dels pagaments amb targeta reforça la tendència del sector a continuar tancant caixers. Fonts del sector expliquen que si una imatge posa els nervis de punta als directius del sector és la dels clients més veterans que van a les oficines a actualitzar les llibretes. “Consumeixen molt de temps i no generen ingressos”, expliquen. Són precisament aquests clients més tradicionals els que estan quedant en minoria des de l’adveniment de les comissions als caixers, cosa que dóna encara més arguments als que creuen que cal tancar més oficines.
Però la impressió és que el sector ho té força clar. Ara fa deu dies algunes de les figures clau de les finances espanyoles coincidien en unes jornades a Santander per avisar que els tancaments d’oficines aniran a més. El subgovernador del Banc d’Espanya, Fernando Restoy, recordava que “diverses entitats han implementat i d’altres han anunciat plans ambiciosos de reestructuració” amb la intenció d’“aproximar-se a la mitjana dels competidors europeus”. Restoy afegia que “encara hi ha un excés de capacitat en la indústria europea”.
En la mateixa línia Goirigolzarri admetia que “el procés continuarà, però el gruix ja s’ha produït” i recordava que en els últims quatre anys el sector ha tancat en total 14.000 oficines i ha acomiadat 80.000 treballadors.
Les noves oficines
En els últims mesos la tendència del sector passa per obrir unes oficines més grans, amb més personal i pensades per atendre clients de més valor afegit, com els que tenen assegurances o fons de pensions. Així ho va confirmar José María Roldán, president de la patronal del sector, a les mateixes jornades de Santander i així s’ha pogut veure en les obertures que han fet últimament les dues grans entitats catalanes, CaixaBank i el Sabadell.
L’altra tendència passa per oferir un tracte personalitzat per via telemàtica. A més de la web, el sector està millorant els serveis telefònics i l’atenció via xarxes socials.
El turismo, las inversiones de las empresas y las exportaciones se verán afectadas por el Brexit. También podría aumentar el coste de la deuda.
La incipiente recuperación europea se verá afectada por la inesperada decisión de Reino Unido de abandonar la Unión Europea. La incertidumbre provocada por el Brexit -que desató ayer la mayor caída de la historia del Ibex 35 y un desplome de la libra hasta niveles de 1985- no sólo hundirá a Reino Unido en una nueva recesión, un país que podría perder hasta cinco puntos de crecimiento en los próximos años, sino que también podría restar hasta medio punto de crecimiento a España, según las estimaciones de los analistas.
Un informe de Arcano, una firma de asesoramiento en Banca de Inversión, estima que el Brexit afectará tanto el sector turístico, a las inversiones extranjeras y a las exportaciones. Analistas Financieros Internacionales (Afi) también considera que la salida de Reino Unido de la UE también afectará a los flujos comerciales entre la economía británica y la española y a la rentabilidad de las inversiones españolas en aquel país, sobre todo del sector financiero. De hecho, el director del Real Instituto El Cano, Charles Powell, vaticinó a finales de mayo que el Brexit sería “un desastre” para España si se tiene en cuenta que Reino Unido es el quinto país inversor en España, con 63.000 millones de euros gastados en los últimos 11 años.
Impacto a medio plazo
La exposición de España a la economía de Reino Unido es relevante, por lo que el desarrollo del proceso de salida de la UE del país -que obligará a replantear las relaciones comerciales o migratorias y que podría alargarse durante dos años- será clave para determinar el impacto real en el PIB nacional. La capacidad de las autoridades monetarias europeas para controlar la prima de riesgo -que ayer se disparó 40 puntos en una sola jornada- sobre todo si se tiene en cuenta que España tendrá que pedir prestado este año en torno a 400.000 millones de euros a los mercados, entre deuda pública y privada, para financiarse.
No obstante, el ministro de Economía e Industria en funciones, Luis de Guindos, aseguró que la “sobrerreacción” de los mercados pasará y que el Ejecutivo no tiene previsto revisar a la baja las previsiones económicas por culpa del Brexit, ya que considera que las estimaciones del Programa de Estabilidad son prudentes (2,7% este año) porque el país creció en el primer trimestre del año a un ritmo del 3,4%interanual.
Aunque las patronales hoteleras descartaron ayer que el turismo español se vea afectado sensiblemente en la temporada estival por la nueva crisis europea, lo cierto es que si el 6,3% del PIB español se genera gracias al turismo internacional, 1,3% del PIB (14.000 millones de euros) procede concretamente de Reino Unido, de donde llegan cada año más de 15 millones de turistas al año. La caída de la libra y la inestabilidad generada por el Brexit podría reducir, en el escenario más negativo, un 10% la llegada de turistas británicos, lo que apenas restaría una décima al crecimiento español, según estimaciones de Arcano.
En el ámbito de las relaciones comerciales, también en el peor escenario, la economía española podría caer un 0,25% por la sustitución de exportaciones de bienes españoles por productos británicos (más baratos tras la caída de la libra) y por el aumento de las importaciones de productos británicos por este motivo. Las inversiones extranjeras en España (22.000 millones de euros al año), en cambio, apenas se verán afectadas, ya que si Reino Unido reduce su inversión a la economía española un 10%, desde los 1.300 millones anuales actuales, la caída del PIBapenas sería de una centésima (0,01 puntos). En cambio, los beneficios de las compañías españolas con presencia en Reino Unido -la inversión española en Reino Unido asciende a 48.000 millones- sí que se verán sensiblemente afectados por el Brexit.
En el ámbito de las cuentas públicas el principal impacto para una economía sobreendeudada como la española se producirá por el encarecimiento de la prima de riesgo, el diferencial entre el bono español y el alemán a 10 años, que sirve para medir la solvencia del país.
España, que tendrá que financiar este año 400.000 millones de euros en los mercados, podría ver peligrar sus objetivos de déficit si aumenta el coste de los intereses de la deuda. Alargo plazo, el Brexit también aumentará en 900 millones la contribución que España tendrá que hacer al Presupuesto de laUnión Europea, según las estimaciones del instituto alemán Ifo, lo que, unido a la desaceleración crecimiento hasta 0,5 puntos, también podría dificultar el cumplimiento de los objetivos de estabilidad de la Comisión Europea.
