Mostra tots els articles de JOAN CARLES ACEDO CASTRO

Las mujeres impulsan el incremento de la vida laboral en España

En la última década, la población femenina ha pasado a estar activa cinco años másLas mujeres impulsan el incremento de la vida laboral en España

La presencia de la mujer en el mercado de trabajo español crece en número de personas y en permanencia (Ana Jiménez)

La Vanguardia.

El mercado laboral español ha cambiado profundamente en los últimos años, marcados por la crisis económica que arrancó en el 2008 y cuyos efectos siguen presentes, especialmente en la elevada tasa de paro, muy acusada entre la población juvenil. Pero también lo está haciendo por la creciente presencia de la mujer, que viene de mucho antes. Según los últimos datos de la oficina estadística comunitaria Eurostat, publicados ayer, el número de años que se espera que una persona de 15 años esté activa en España, ya sea ocupada o en paro, a lo largo de su vida, ha pasado de 32,8 a 34,9; es decir, 2,1 años más. Este incremento, superior en dos décimas a la media europea, que se sitúa en 1,9 años, se debe a que las mujeres han alargado su vida laboral 5,1 años. Por el contrario, los hombres la han disminuido en 0,7 años.

Lo ocurrido en España, con un comportamiento tan dispar entre los hombres y las mujeres, es diferente a lo que ha pasado en el conjunto de países incluidos en el informe de Eurostat (los 28 de la UE más Islandia, Noruega y Suiza), donde el incremento de la vida laboral, hasta alcanzar 35,4 años, se debe al alza de las mujeres (2,6 años, situándose en 32,8), pero también al de los hombres (1,2 años, quedando en 37,9).

La duración de la vida laboral en Europa
La duración de la vida laboral en Europa (LVE)

Que la vida laboral de las mujeres crezca de manera tan destacada en España se debe, principalmente, “a un efecto de normalización, de europeización, del mercado, con más presencia femenina”, explica Anna Laborda, profesora de Economía de Esade. En la misma línea, Josep Oliver Alonso, catedrático de Economía Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, recuerda que en España se ha producido una “revolución femenina” con una “incorporación masiva de mujeres al trabajo”. Hasta no hace mucho, añade, estas “alcanzaban su máximo de ocupación cuando tenían 27 o 28 años, y luego bajaba en picado; ahora esto se produce a los 32 o 33 y, después, la caída se produce más lentamente”. Este fenómeno, apunta, “al que ha contribuido especialmente el sector público, ha supuesto una ampliación del tiempo en que las mujeres están activas”. Sólo Malta supera a España en alargamiento de la vida laboral femenina. En el 2005, las españolas estaban activas un promedio de 27,4 años. En el 2015, este tiempo creció hasta 32,5 años. Pese a esta fuerte subida, la posición de España en el ranking europeo es discreta. Hay 18 países, de los 31 analizados por Eurostat, en los que la vida laboral de las mujeres es mayor. Islandia está a la cabeza, con 44,7 años, seguida de Suecia y Suiza, ambos con 40,1 años.

Entre los países más grandes, Alemania con un promedio de 35,8 años, Francia, de 33, y el Reino Unido, de 35,9, están por encima de España en el tiempo en que las mujeres están en activo. Italia se sitúa muy por detrás. En este último país, las mujeres tienen una vida laboral de 25,7 años. La media comunitaria se sitúa en 32,8 años, tres décimas por encima de la española. En los diez años analizados por la oficina comunitaria de estadística, los hombres españoles han pasado de permanecer activos durante 37,9 años a 37,2. Este descenso de 0,7 años, coloca a España en el grupo de países que han visto cómo disminuía la vida laboral de su población masculina, en el que también están Chipre, que la ha recortado en 1,9 años, Grecia (1,4), Irlanda (1) y Portugal (0,6). En el otro extremo, el tiempo que los hombres permanecen en activo ha crecido 4,2 años en Hungría –donde más–, 3,4 en Estonia y 2,6 en Rumanía. El país en el que los hombres tienen una vida laboral más prolongada es, de nuevo, Islandia, con 48,6 años. Le siguen Suiza (44,7), Suecia (42,2) y Holanda (42,5). En Alemania el promedio es de 40,1 años –por encima de España–; en cambio, se sitúan por debajo Francia (36,6) e Italia (35,4). Los hombres están activos en el conjunto de Europa durante 37,9 años, 0,7 años más que en España.

“El efecto de la crisis, que ha supuesto un alargamiento de la escolarización, por un lado, y un adelanto de la edad de jubilación, por otro, ha afectado directamente a la población masculina”, explica Josep Oliver Alonso. En la misma línea, Anna Laborda apunta que “la falta de expectativas para encontrar empleo entre la población más joven, por el elevado paro juvenil, ha hecho que durante la crisis se prolonguen los estudios y se retrase la entrada en el mundo del trabajo”.

El absentismo laboral se dispara y vuelve a niveles precrisis

Los dolores de columna y las patologías psicológicas son los principales causantes de las bajas laborales, según la mutua AsepeyoEl absentismo laboral se dispara y vuelve a niveles precrisis

El subdirector general de Asepeyo, Ricardo Alfaro (Rebecca Moroni / EFE)

La Vanguardia  –  14/11/2016

El absentismo laboral se ha disparado en lo que va de año y ha superado los niveles previos a la crisis, una situación que conlleva un coste directo de unos 8.000 millones de euros a las empresas españolas, según datos de la mutua Asepeyo a los que ha tenido acceso Efe.

Las bajas por contingencia común aumentaron hasta septiembre un 10,6 % interanual, con cerca de 376.000 casos de incapacidad temporal por accidente o enfermedad no profesional, generando un déficit entre los gastos y los ingresos procedentes de las cuotas para cubrir estas eventualidades, una situación inédita en la historia de Asepeyo y extrapolable al resto del sector.

De acuerdo con los datos de esta mutua, recogidos de 2 millones de empleados de 220.000 empresas, sólo el 17,49 % de los trabajadores se cogen alguna baja por contingencia común a lo largo del año, si bien hay un 5,59 % que reincide con más de tres procesos anuales, acaparando el 15,79 % de las bajas.

El 68 % de las bajas tiene una duración inferior a 16 días, siendo las de menor duración (de 0 a 3 días) las que más crecen, un 20,5 % más que el año anterior.

Principales patologías

Las patologías que acumulan más casos de bajas son las de columna lumbar (13 %), las psiquiátricas (11 %) y las gripes (7 %), mientras que por la duración media, las de menos días son las gripes (6,22 días) e infecciones (14) y, en el otro extremo, las afecciones oncológicas (88 días) y las cardiacas (61).

Con respecto a los días de la semana en que se producen, el estudio revela que el 28 % de las bajas se dan los lunes y el 20 % los martes, en tanto que según la antigüedad, el 58 % se da entre trabajadores con menos de tres años en la empresa.

Los sectores de actividad con mayor incidencia (número de casos) y absentismo (días de baja) son los de servicios auxiliares y de recogida de residuos y saneamiento, y los que menor tienen son los sectores de información y comunicaciones y las actividades profesionales y científicas.

Esta evolución al alza del absentismo se da con más fuerza en el régimen general, aunque también ha crecido en el de autónomos, si bien este colectivo aún recauda más de lo que se gasta en contingencias comunes.

Además hay un coste indirecto (de hasta cuatro veces superior que el importe directo), que recoge el coste de la reposición del trabajador de baja y la formación de su sustituto, así como otros gastos asociados a la ineficiencia derivada de esta situación.

La subida salarial de los españoles en cuatro años: 84 céntimos

Expansión – 14/11/2016 – POR ESTELA S.MAZO@EstelaMazo

Una queja habitual entre los trabajadores es que las estadísticas oficiales no reflejan el salario que realmente figura en su nómina. El INE cifra en 22.858 euros el sueldo medio bruto anual de los españoles, pero obviamente eso no significa que todos los empleados cobren ese importe. Como la propia denominación dice, se trata de una media, que queda condicionada por un colectivo no mayoritario que ingresa salarios muy elevados.

Así, para reflejar más fielmente la realidad, el INE calcula también el sueldo más habitual en España, que está situado en 16.490,8 euros. Una cifra que revela dos realidades. La primera: efectivamente hay más trabajadores con nóminas bajas que altas, pues la diferencia con la media es de 6.367 euros. Y la segunda gran verdad: la moderación salarial es más dura de lo que muestra la estadística oficial.

En el mismo periodo,el IPC escaló un 8,7%

Así, mientras que el sueldo medio ha subido un 0,3% (68 euros) entre 2010 y 2014 (los años a los que se refieren los datos del INE), el salario más habitual se ha incrementado incluso a menor ritmo: un exiguo 0,00509401%. O, lo que es lo mismo, 84 céntimos en los mismos cuatro ejercicios en los que el IPC escaló un 8,7%.

Las cifras proceden de la Encuesta de estructura salarial que publica el INE cada cuatro años (la última corresponde a 2014). La buena noticia es que la comparación respecto a estadísticas previas es más generosa, pues el salario más habitual ha crecido un 14% desde 2006 (2.024 euros) y un 32% respecto a 2002 ( casi 4.000 euros más). En ambos casos, no obstante, la inflación golpea de nuevo al bolsillo, pues los precios han subido a mayor ritmo: un 18% entre 2006 y 2014 y un 34,7% entre 2002 y 2014.

Cae en 10 autonomías

Por comunidades autónomas, el INE solo ofrece datos de evolución del salario medio. En este caso, entre 2010 y 2014 un total de 10 autonomías registran descensos. La mayor caída corresponde a Cataluña, con una rebaja del 2,1%, hasta 23.927 euros. Le siguen Castilla y León (-2,1%, hasta 20.524 euros), Extremadura (-1,5%, a 19.181 euros) y las Islas Baleares (-1,3%, hasta 21.322 euros). Aragón, el Principado de Asturias, Murcia, Andalucía, la Comunidad Valenciana y Galicia completan este grupo de mayores perjudicados.

Diari

 

La Generalitat va reduir en un 19,9% el nombre d’empleats públics entre 2011 i el 2014

El 2014 Catalunya estava entre les comunitats amb menys empleats en la seva administració per cada 1.000 habitants

Entre el 2011 i el 2014 la Generalitat va reduir el nombre d’empleats públics un 19,9%. Així ho exposa l ‘informe fet públic per l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) aquesta setmana. Castella-la Manxa (–40,5%) i Madrid (–32,4%) van ser els que van fer una retallada més dura. En aquest període, de crisi explícita, la Rioja (+15,7) i Navarra (+14,1%) van incrementar els seus treballadors.

Per contra, si s’agafa el període comprès entre el 2002 i el 2011, els líders en augment de treballadors públics van ser Castella-la Manxa (+63%), Catalunya (+61%) i Madrid (+54%).

En aquells anys, que inclouen els del creixement desorbitat de la mà de la construcció, l’arribada massiva d’immigrants i la posterior crisi, les administracions autonòmiques que van augmentar menys el seu personal van ser Andalusia (ho va fer en un 7,5%) i Extremadura i Múrcia (en un 10,6%).

D’aquesta manera, la mitjana d’augment d’ocupació pública per part de la Generalitat entre 2002 i 2014 és del 41,8%. En aquest període més ampli només un govern autonòmic va disparar el seu personal per sobre del nivell català: va ser la Rioja, amb un augment d’empleats del 47,8%. El tercer que va augmentar més la contractació va ser l’Aragó, amb un 39,5%.

Menys treballadors públics per 1.000 habitants

Per contextualitzar aquest augment de la contractació pública per la Generalitat cal confrontar els seus empleats amb els ciutadans als quals donen servei. El 2014, i malgrat l’augment en les contractacions de l’última dècada, Catalunya estava entre les comunitats amb menys empleats en la seva administració per cada 1.000 habitants. En la part de dalt de la classificació, les comunitats amb més funcionaris són Castella i Lleó, Extremadura i la Rioja, amb més de 40 empleats públics per 1.000 habitants. I per sota de 30 empleats públics per 1.000 habitants només hi ha Catalunya, Madrid i Castella-la Manxa.

L’informe recorda que el 2014 el nombre de treballadors públics era de 2,9 milions, una cinquena part dels assalariats espanyols. I la meitat d’ells, un 54%, eren dels diferents governs autonòmics. Entre el 2002 i el 2014 són els d’aquestes administracions els que van créixer més (un 22%), per davant dels de les entitats locals (+13%). L’administració central gairebé no va canviar i a les empreses públiques el personal va caure un 23%. En total, en aquests 12 anys els treballadors públics van créixer a Espanya prop d’un 12%.

Un de cada tres empleats cobra menys de 1.200 euros bruts

Els madrilenys cobren 262 euros més que els catalans cada mes

Temps per a tot, temps per a tothom

Més de 160 botigues de Lleida han tancat abans aquest dimecres en una prova pilot per conciliar feina i família

Més de 160 botigues de Lleida han donat suport aquest dimecres al moviment impulsat per Slow Shop en una jornada en favor de la reforma horària i que ha consistit en tancar els establiments a les 19.00 hores. La iniciativa, pensada com una prova pilot per fomentar el comerç de proximitat, la sostenibilitat econòmica i humanitzar els barris, ha superat les expectatives previstes. La prova és que en el tram de l’ Eix Comercial, entre la Diputació de Lleida i la Paeria, la imatge d’aquest dimecres a l’hora acordada era si més no sorprenent.

De la trentena de comerços que es poden trobar en aquest tram, més de la meitat tenien la persiana abaixada. Aquest fet ha provocat cares d’estupor entre els vianants i compradors que no entenien massa el que estava succeint, tot i la campanya que s’ha fet durant el darrer mes al carrer i a les xarxes socials. Alguns dels botiguers, amb la persiana a mig abaixar, demanaven als clients que llegissin el cartell de la reforma horària on s’explica aquesta iniciativa. El projecte, però, no és del gust de tothom.

Si entre els comerciants a compte propi és una mesura molt ben acollida, entre els compradors no ho és tant. “No arreglem res si tanquen els comerços a les set i les oficines a les vuit o les nou del vespre. On anirem a comprar?” sentencia la Patri, una veïna de Lleida de 42 anys. Una opinió compartida amb d’altres vianants. En Pedro i la Maria són un matrimoni jubilat que es mostra reticent a aquest canvi horari. “ No funcionarà perquè costa molt canviar les coses“. De diferent manera ho veu la Griselda, una jove clienta de 21 anys assegura que “és qüestió de cultura i que si a la resta d’Europa ho fan també ho hem d’arribar a poder fer aquí”. Ella treballa fins al migdia i no té problemes d’horaris, però creu que si els tingués s’adaptaria.

Precisament aquesta és la premissa de la qual parteixen els comerços adherits a aquesta campanya Slow Shop. La Juliana Fernandes, presidenta de l’entitat assegura “ per algun lloc hem de començar i hi creiem molt en aquesta revolució i ja hem aconseguit que se’n parli”. La Juliana és només una dels cent vuit botiguers que ahir van poder fer activitats després de la feina com anar al gimnàs, estar més estona amb els seus fills o simplement descansar. “Que bé que surti ara, avui em dedicaré el temps a mi mateixa i a gaudir d’un sopar amb les amigues que fa temps que volíem fer”, explica la Judit Tremosa que regenta una botiga de roba. En canvi la Laura, una dependenta més dinàmica, aprofitava aquesta hora i mitja de més que tenia per anar al gimnàs.

Slow Shop Lleida ha aconseguit sumar més de 160 establiments que han compactat l’horari per un dia. Algunes franquícies com Zara o Natura s’hi sumaven a darrera hora, però amb ganes de donar suport a la iniciativa. La gran majoria que l’han secundat són comerços, tot i que la proposta està oberta a tot tipus d’empreses i serveis. La previsió inicial, que s’ha complert, era fer les mateixes hores que qualsevol dia feiner. També hi han donat suport nou entitats i associacions, com les agrupacions de comerciants de la ciutat i les patronals, així com també set comerços i empreses que per diverses raons no s’han pogut comprometre a modificar la jornada laboral del dia 9. Ara bé, des de l’associació de comerciants de l’Eix Comercial de Lleida veuen difícil implantar el model.”És la primera pedra que es fica per aconseguir allò que els comerciants creiem que necessitem” assegura el seu president, Llorenç González. Caldrà veure si finalment tots “comprem” la idea, perquè és sabut que una flor no fa estiu.

El nuevo Gobierno de Rajoy combina continuidad en puestos clave y renovación

Santamaría asume la relación con las comunidades; Méndez de Vigo, nuevo portavoz, y Dolors Montserrat, en Sanidad, representante catalanaEl nuevo Gobierno de Rajoy combina continuidad en puestos clave y renovación

Rajoy, junto a sus ministros: Soraya Sáenz de Santamaría (vicepresidenta), Alfonso Dastis (Exteriores), Rafael Catalá (usticia), María Dolores de Cospedal (Defensa), Cristóbal Montoro (Hacienda), Juan Ignacio Zoido (Interior); Íñigo de la Serna (Fomento), Íñigo Méndez de Vigo (Educación, Cultura y portavoz), Fátima Báñez (Empleo), Álvaro Nadal (Energía, Turismo y Agenda Digital),Isabel García Tejerina (Agricultura), Luis de Guindos (Economía) y Dolors Montserrat (Sanidad) (EFE)

Un tribunal controlat pel PP: qui és qui al TC?

Els populars controlen fins a 7 dels 11 magistrats, i el PSOE, només 3. Encarna Roca, proposada per CiU el 2010, ha votat sempre en contra del procés

Però el seu president, Francisco Pérez de los Cobos, no ha aconseguit avui el seu propòsit. Més que mai s’han vist les esquerdes ideològiques dins el tribunal i que els PP estan en gran majoria. Els 7 magistrats vinculats, d’alguna manera, amb els populars han votat a favor de desestimar el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel govern basc. S’hi ha sumat també la catedràtica catalana Encarnación Roca, designada el 2012 amb l’aval de CiU, que fins ara ha votat sempre en contra del procés.

Els 3 magistrats designats pel PSOE han emès un vot particular. Són Adela Asúa, vicepresidenta del TC; Juan Antonio Xial Ríos, vinculat als governs de Felipe González, i Fernando Valdés Del-Ré, que va participar en la redacció del programa de Zapatero el 2004. Des del juliol del 2015 que compten amb un magistrat menys, ja que va morir Luis Ignacio Ortega, que no ha estat substituït.

Repassem qui és qui al TC i les seves afinitats polítiques:

Francisco Pérez de los Cobos

President del tribunal i militant del PP del 2008 al 2011

El 2012 el PP va culminar la reforma de càrrecs del TC posant un militant del partit a la seva cúspide. Al seu llibre d’aforismes ‘Parva memória’, Pérez de los Cobos assegura que “l’única ideologia capaç de seguir produint malsons és el nacionalisme”. Va ser un habitual de les jornades de la FAES del 2000 al 2009.

Adela Asúa

Vicepresidenta, designada pel PSOE basc i partidària d’acabar amb la dispersió dels presos

Aquest cop Adela Asúa no ha combregat amb rodes de molí. Va ser designada vicepresidenta del Tribunal a instàncies del govern basc quan governava el socialista Patxi López. Asúa va redactar la ponència que declarava inconstitucional la reforma exprés del PP, que va ser tombada per la resta de magistrats. Ara ha emès un vot particular.

Pedro José González-Trevijano Sánchez

Com a rector de la Universitat Rei Juan Carlos de Madrid va nomenar Rato doctor ‘honoris causa’

Ha estat l’encarregat de redactar la ponència a favor de la reforma del TC. Durant la seva etapa com a rector de la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid va nomenar l’exministre i expresident de Bankia Rodrigo Rato, imputat per la sortida a borsa de l’entitat i l’escàndol de les targetes ‘black’, com a doctor ‘honoris causa’ el 2009. Va assistir a l’acte tota la cúpula del PP. El juliol del 2012, en una conferència durant els cursos d’estiu de la FAES, el ‘think tank’ de José María Aznar, va considerar Javier Zarzalejos, secretari general de la FAES, “el meu bon amic”.

Andrés Ollero Tasara

Diputat del PP al Congrés del 1986 al 2003

És el magistrat que té més vincles amb el PP. No en va, va ser diputat al Congrés dels populars durant 17 anys, ocupant fins i tot el lloc de portaveu d’Educació i Justícia.

Antonio Narváez

Substitueix Enrique López, que va dimitir després que l’enganxessin borratxo en moto i sense casc

És l’únic fiscal entre els magistrats i va arribar al TC després que dimitís Enrique López, també procliu a escriure per a la FAES, per haver estat enganxat ebri en moto i sense casc. Al seu currículum Narváez reivindica el seu intent d’il·legalitzar Sortu.

Encarnación Roca

La quota catalana amb l’aval de CiU que vota en contra del procés

La catedràtica de la UB Encarnación Roca es va convertir el 2012 en la magistrada per quota catalana al Tribunal Constitucional, amb l’aval de CiU, però ha votat sempre en contra de les lleis catalanes. Va ser qui va escriure la ponència per fer tornar els toros a Catalunya.

Juan Antonio Xial Ríos

Vinculat als governs de Felipe González

Forma part del sector progressista i apareix vinculat als governs del PSOE de Felipe González. Va ser director general de Justícia als anys 80 i nomenat després, el 1990, vocal del CGPJ, proposat pels socialistes.

Fernando Valdés Del-Ré

Redactor del programa electoral del PSOE

També forma part del sector progressista. Va participar en la coordinació del programa electoral del PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero el 2004. Va ser també una de les veus més crítiques en contra de la reforma laboral del PP fins al punt de participar en un acte convocat per UGT i CCOO. Ha escrit molts articles en contra d’aquesta reforma i han estat publicats a ‘El País’.

Juan José González Rivas, Santiago Martínez-Vares i Ricardo Enríquez

Tres magistrats conservadors

També apareixen vinculats al PP. Rivas va ser nomenat pel Congrés el 2012 i proposat pel PP. Vares va ser escollit pel Consell General del Poder Judicial. I Enríquez, avalat pel Senat el 2013, amb majoria absoluta del PP.

El TC accepta convertir-se en una sala penal amb capacitat per inhabilitar polítics

El ple declara constitucional, sense unanimitat, la reforma exprés del PP que li permet sancionar els càrrecs públics que n’incompleixin les sentències

El Tribunal Constitucional (TC) accepta convertir-se en una sala penal per frenar el procés. Un any després que s’aprovés la reforma exprés del PP, una majoria dels magistrats de l’alt tribunal – no hi ha hagut unanimitat– han declarat plenament ajustada a la Constitució la reforma que els habilita per sancionar els càrrecs públics que n’incompleixin les sentències. D’aquesta manera, el TC acata dividit el mandat de Mariano Rajoy, que el capacita per inhabilitar polítics. La reforma ha estat aprovada per 8 vots a favor i 3 en contra. Els vots particulars han estat dels tres magistrats designats pel PSOE: la vicepresidenta del TC, la basca Adela Arsúa; Juan Antonio Xial Ríos i Fernando Valdés. La que en el seu dia va ser designada amb l’aval de CiU, la catedràtica de dret constitucional Encarnación Roca, ha avalat la reforma.

Aquesta reforma va generar malestar entre els magistrats des d’un inici perquè aprofundeix el camí emprès pel govern de Rajoy de judicialitzar el procés. De fet, es va anunciar el setembre del 2015, poc abans de les eleccions catalanes del 27-S, i es va aprovar a corre-cuita abans que el dissolguessin les Corts i es convoquessin les eleccions espanyoles del 20-D. La reforma estava enfocada, precisament, a combatre el procés sobiranista, atorgant-li poder coercitiu per poder inhabilitar directament l’expresident Artur Mas, entre altres, o els actuals polítics del procés que desobeeixin.

Tant la Generalitat com el govern basc van presentar recursos d’inconstitucionalitat a finals del 2015. Criticaven que el TC pogués comptar amb competències que la Constitució reserva per a l’executiu espanyol, com per exemple la suspensió de l’autonomia que preveu l’article 155 de la Constitució. A diferència de la resposta a qualsevol recurs de la Moncloa en contra de lleis catalanes, el TC s’ha pres gairebé un any per avaluar la seva reforma i ha rebutjat el recurs del govern basc.

Divisions entre els magistrats

La gestació de la sentència no ha estat fàcil. Segons va avançar ‘La Vanguardia’, la vicepresidenta del TC, la magistrada basca Adela Asúa, hauria renunciat a seguir endavant amb el text que preparava en què pretenia declarar inconstitucionals els articles de la reforma exprés que donaven competències sancionadores al tribunal. Però la seva posició s’hauria quedat en minoria en el plenari del 5 d’octubre, fet pel qual hauria renunciat a seguir endavant. El nou ponent ha estat Pedro González Trevijano, membre del sector conservador.

Quin canvi pot suposar per al procés?

La primera persona que es podia veure afectada per aquesta reforma era Carme Forcadell. De fet, el TC va avançar que no resoldria sobre el recurs per desobediència contra la presidenta del Parlament fins que no resolgués sobre la seva reforma.  Finalment, però, els magistrats van decidir no fer servir per primer cop la reforma exprés del PP i utilitzar un altre mecanisme per suspendre Forcadell: van demanar a la Fiscalia que la imputés si veia indicis de delicte. El ministeri públic va tardar pocs dies a tirar-ho endavant, i així el TC no es va haver de mullar. Però ja hi ha sobre la taula un nou recurs del govern espanyol en contra de les resolucions aprovades en l’últim debat de política general. El “referèndum o referèndum” serà qüestió de debat al TC, que podria posar sobre la taula les primeres inhabilitacions i activar-ne la reforma.

Efecte bumerang

Però la reforma del TC se li pot acabar girant en contra al govern de Mariano Rajoy, tal com va advertir el PSOE al seu dia, en què va prometre derogar la reforma. La modificació també obliga el tribunal a actuar contra la Moncloa si no compleix les seves sentències. És el cas de la territorialització del 0,7% de l’IRPF destinat a finalitats socials o de la gestió i la concessió de les beques i ajuts universitaris. Si són ministres els que incompleixen les sentències, també estan exposats als càstigs que pot imposar el TC: sancions econòmiques o la suspensió.

L’atur a Catalunya va augmentar en 7.325 persones a l’octubre

A tot Espanya el nombre d’aturats va augmentar en 44.685 persones

Malgrat el repunt de l’octubre, respecte a fa un any hi ha 65.122 aturats menys, fet que significa un descens del 12,44%. Fa 40 mesos seguits que l’atur registrat baixa respecte al mateix mes de l’any anterior.

Per províncies, a Barcelona el mes d’octubre es van registrar 1.375 nous parats, que suposen un 0,41% més que al setembre, però 49.741 menys que l’octubre de l’any passat (-12,86%). El nombre total d’aturats registrats a la demarcació puja a 336.908 persones.

En el cas de Girona hi ha 43.509 aturats en total, 2.398 més que al setembre (5,83% més), però hi ha 5.159 aturats menys que a l’octubre de l’any passat, el 10,60% de descens. En el cas de Lleida el nombre total d’aturats és de 23.496, amb un augment de 1.704 (7,82%) respecte al setembre, però un descens de 3.226 (-12,07%) respecte al mateix mes de l’any passat.

A Tarragona a l’octubre s’han registrat 1.848 nous aturats (3,51% més), i el nombre total puja a 54.493, malgrat que n’hi ha 6.996 menys que a l’octubre de l’any passat, cosa que comporta un descens de l’11,38%.

Per sectors, a Catalunya l’atur només va baixar a l’octubre a la construcció, amb 614 aturats menys, mentre que va augmentar en 1.293 persones a l’agricultura, 62 a la indústria, es van registrar 102 nous aturats que no tenien una ocupació anterior i es va disparar al sector serveis, amb 6.412 nous aturats.

Contractació temporal

Al mes d’octubre a Catalunya es van registrar 267.442 nous contractes laborals, una xifra que comporta un descens de 14.490 (-5,14%) respecte del mes de setembre, però un augment de 10.091 respecte a fa un any, amb un increment del 3,92%.

Del total de contractes registrats a Catalunya, només 36.152 van ser indefinits, mentre que els temporals va sumar 231.290 nous contractes.

Un 1,2% més a Espanya

Al conjunt de l’Estat el nombre d’aturats registrats als serveis públics d’ocupació va augmentar en 44.685 persones, un 1,2% més que al setembre. És l’augment més baix de l’atur en un mes d’octubre des del 2007. El total d’aturats a Espanya puja a 3.764.982 persones.

L’octubre és un mes en el qual la desocupació sempre s’ha comportat de manera desfavorable. Des del començament de la sèrie històrica, l’atur ha pujat sempre els mesos d’octubre. El repunt de la desocupació registrada a l’octubre d’aquest any, el tercer consecutiu després del d’agost i setembre al conjunt de l’Estat, és el menys pronunciat des d’octubre del 2007, quan l’atur va pujar en 31.214 persones.

L’atur només va baixar a l’octubre en la construcció (-6.355 desocupats, un 1,7% menys) i va pujar a la resta de sectors, especialment en els serveis, que van sumar 34.763 desocupats més (1,4% més). La segueixen l’agricultura, amb 13.413 aturats més (8% més); el col·lectiu sense ocupació anterior (1.828 aturats, un 0,5% més), i la indústria, on la desocupació va repuntar en 1.036 persones (0,3% més).

A l’octubre es van registrar 1.867.360 contractes a Espanya, xifra rècord en aquest mes en els últims 9 anys i un 6% superior a la del mateix mes del 2015. D’aquesta quantitat, només 166.830 contractes, l’equivalent al 8,93% del total, van ser de caràcter indefinit, un 10% més que a octubre de l’any passat.