UGT reclama la creació de sis jutjats socials a la ciutat de Barcelona, on s’acumulen més endarreriments
Ara.cat – MONTSE RIART –
Expedients pendents als jutjats. / FRANCESC MELCION
31 de gener de 2018. Aquesta és la data de judici que li han fixat a l’advocat del sindicat UGT, Alejandro de Llano, per un judici d’un treballador barceloní que reclama l’impagament de diversos salaris per part de la companyia on treballa. Va presentar la demanda a l’abril del 2014 i haurà hagut d’esperar tres anys, nou mesos i vint dies perquè es celebri la vista. És el cas més extrem, però no l’únic segons el sindicat, que acumula 113 judicis a més d’un any vista als jutjats socials de Barcelona.
El sindicat assegura que el retard en l’assenyalament dels judicis esta causant “ indefensió” als treballadors. Segons el secretari general d’UGT, Camil Ros, “es tracta d’una situació que acaba provocant que els treballadors renunciïn als seus drets, perquè no poden esperar tant de temps per cobrar el que els deuen i s’acaben conformant amb la indemnització mínima que els ofereix la companyia”.
El mateix nombre de jutjats per cinc vegades més casos
Segons l’advocat d’UGT des del 2007 els expedients pendents s’ha multiplicat per cinc als jutjats socials de Barcelona (de 7.000 casos el 2007 a més de 30.000 el 2015). En canvi, el nombre de jutjats no ha variat des de 2005. N’existeixen una trentena que tramiten i jutgen les demandes i tres que executen les sentències: “No entenem perquè no s’incrementa la planta judicial, a Girona, Lleida o Tarragona els judicis es fixen a tres o quatre mesos vista de mitjana”, explica de Llanos.
El sindicat ha demanat una reunió urgent amb el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos. Volen que reclami a l’Estat -que és l’autoritat competent pel que fa a l’ampliació de la planta judicial- la creació de sis jutjats socials nous. “Calen mesures estructurals, no jutjats de reforç que puguin reforçar temporalment la situació”, explica Ros.
El sindicat també s’ha posat en contacte amb magistrats de l’àrea social de la ciutat que els han explicat que el volum màxim de feina que poden atendre per donar una resposta de qualitat a la ciutadania és de 20 judicis per setmana, “de manera que la situació de col·lapse es pot agreujar més encara”, segons UGT: “una justícia amb endarreriment no és justícia”, assegura de Llano.
Ros també adverteix que la reforma laboral està ocasionant un altre efecte pervers en matèria laboral: “l’empresari cada cop concilia menys processos, no té res a perdre i prefereix esperar sabent el temps que els processos triguen a arribar a judici i la necessitat econòmica dels treballadors”.
Acomiadaments i incapacitats pendents de jutjar
Entre els 113 expedients amb més d’un any d’espera per anar a judici que acumula UGT hi ha tres reclamacions de quantitats de treballadors que els han fixat judici per l’any 2019: Les tres demandes es van interposar entre abril i octubre de l’any passat al jutjat social 26 de Barcelona.Tenint en compte que després de la sentència es poden interposar recursos i que s’ha de dictar l’execució del que s’hagi decidit, el treballador pot arribar a esperar quatre anys o més per cobrar una quantitat que tenia dret a percebre.
El retard, segons el sindicat també afecta altres matèries com ara acomiadaments, incapacitats, reclamacions de drets fonamentals o pensions d’invalidesa: per exemple, dels set judicis pendents per un acomiadament a Barcelona que tramita el sindicat, un s’ha senyalat el judici a vint mesos vista.