La inauguració solemne de la investidura al Congrés espanyol s’ha fet pregar. Ha calgut esperar un any, dues eleccions i un motí al principal partit de l’oposició per poder celebrar l’acte. El rei Felip VI va haver d’esperar pacientment que passés el temporal de la governabilitat per poder-se dirigir als diputats i senadors espanyols, i ahir, quan per fi li va arribar l’oportunitat, va aprofitar-ho per enviar, entre línies, un missatge per a tothom: copet a l’espatlla al PSOE per haver cedit en la investidura, a Rajoy per la gestió econòmica, aval al president espanyol i estirada d’orelles a la Generalitat pel procés, i dards al PP per la corrupció i a Podem per l’excés d’agitació.

La celebració havia generat expectació entre els diputats i senadors, convidats a l’acte. Tanta que l’hemicicle es va desbordar, en un espectacle que va deixar moments curiosos, com el que va protagonitzar Pablo Iglesias, protestant davant de la premsa que alguns senadors populars li havien pres el lloc. El monarca va entomar els principals reptes de la governabilitat a Espanya, incloent-hi el procés català. Felip VI va fer seus els arguments legalistes del govern espanyol i va demanar “respecte a la llei i a les decisions dels tribunals” en el “diàleg” sobre “l’autogovern de les comunitats autònomes”. Sense referir-se directament a Catalunya, Felip VI va afirmar que el respecte a les sentències judicials “elimina l’arbitrarietat dels poders públics”, enmig dels processos judicials oberts a càrrecs electes catalans per la seva implicació en el procés.

“Diàleg dins el respecte a la llei” va ser el que va demanar el monarca als diputats i senadors que l’escoltaven. La frase s’acosta molt al que diuen des de fa mesos els representants de l’executiu de Mariano Rajoy. També va reclamar respectar la solidaritat i igualtat entre comunitats autònomes, un aspecte que reivindiquen tant el PP com el PSOE en la reforma del sistema de finançament autonòmic, que s’ha d’obrir les pròximes setmanes.

Felip VI va fer una picada d’ullet als socialistes i els va agrair la seva “generositat” i “responsabilitat” per haver-se abstingut per fer Rajoy president. Va reclamar que d’ara endavant s’opti per un “diàleg permanent i constructiu” amb la “voluntat i capacitat d’arribar a acords en qüestions bàsiques”. Però el monarca no es va estar d’enviar també un dard al PP. Va reclamar “combatre amb fermesa”, “vèncer” i “superar” la corrupció, perquè un tema que ha “indignat” tant l’opinió pública s’ha de convertir en un “trist record”. Al tram final del seu discurs, Felip VI va enviar un missatge a Podem quan va instar a “no optar per l’aïllament, el pessimisme, l’esperit destructiu”.

Aquest últim retret el va fer mentre des de l’hemicicle un senador del partit lila mostrava una bandera republicana. Entre els diputats es comptaven les absències d’ERC i Bildu. Units Podem, el PNB i el PDECat no van aplaudir el discurs, però Francesc Homs i el portaveu basc, Aitor Esteban, sí que van participar en el besamans. La política espanyola viu una etapa d’agitació que es reflecteix també en els fastos institucionals, en què el respecte al protocol ja no és el que era.

Suport a l’estratègia econòmica

En el terreny econòmic, el monarca va comprar també la tesi del PP que l’economia espanyola està en un “ritme constant de recuperació” i que, ara més que mai, cal “enfortir” l’estat del benestar perquè els ciutadans més afectats per la crisi sentin la “solidaritat de la nació” i els polítics ofereixin “credibilitat” per tenir un futur millor. Després de fer una nova crida a l’entesa entre forces, va acabar el discurs donant gràcies als diputats i senadors en castellà, català, euskera i gallec.

Abans del rei, la presidenta de la cambra, Ana Pastor, va inaugurar l’acte amb una fèrria defensa de la Constitució i la “conciliació nacional”. Va fer un homenatge a la fi d’ETA aplaudit pels diputats del PP i Ciutadans, que seien barrejats, i va reivindicar la “indissoluble unitat” d’Espanya, una “nació plural i tolerant”, “orgullosa de la diversitat de cultures, tradicions i llengües que la Constitució empara”.

El Congrés va acomiadar les solemnitats amb una desfilada militar. Però serà per poc. D’aquí dues setmanes tornaran amb la celebració del Dia de la Constitució. De la capacitat de ses senyories per arribar a acords dependrà que no s’hagi de tornar a fer una obertura solemne abans d’hora.