El nom registrat és en català (Vedella dels Pirineus Catalans), castellà (Ternera de los Pirineos Catalanes) i francès (Rosée des Pyrénées Catalanes), ja que es tracta de la primera indicació geogràfica que inclou territori d’una banda i de l’altra dels Pirineus. És, a més, el quart producte transfronterer protegit arreu de la UE. Les característiques d’aquesta carn, tal com les descriu el Diari Oficial de la Unió Europea, inclouen, a més de la raça, l’alimentació dels vedells “segons el mètode de producció tradicional a la zona”. Això vol dir que neixen a l’aire lliure als mateixos prats on pasturen les seves mares, que són criades en règim extensiu. Així, en el plec de característiques s’específica que “els vedells es crien amb la seva mare com a mínim durant els primers quatre mesos de vida” i s’alimenten “a base de llet materna i de pastures fresques”.

La vedella dels Pirineus catalans és el segon producte de carn fresca de Catalunya que entra al registre, després del capó del Prat. Juntament amb la llonganissa de Vic, constitueixen els tres productes carnis catalans que hi ha al registre europeu. La IGP és una de les figures de protecció atorgades per la UE als productes alimentaris de qualitat.