PER CIARA MOLINA – Psicòloga Cognitiu-Conductual especialista en Gestió Emocional
Els psicòlegs cridem el vincle EMOCIONAL al vincle afectiu que s’estableix entre un nen i els seus pares en els primers anys de la seva vida.
Quan ens assabentem que anem a ser pares, la majoria de les vegades, ens envaeix una emoció de felicitat plena, com una pujada d’adrenalina que ens fa sentir la persona més afortunada del món. Amb el pas dels dies anem agafant consciència del que implica portar un bebè al món i és quan comencen les pors, ho sabré fer bé?, com ho educaré?, seré capaç de compaginar família i treball?, etc… És un procés lògic, el desconegut sempre produeix malestar emocional generant pensaments de por i angoixa.
Passada l’eufòria dels primers dies on tot és nou alhora que meravellós, comencem a prioritzar sobre les seves necessitats físiques: donar-li de menjar, ficar-ho al llit a la seva hora, canviar-li el bolquer… En canvi aparquem les seves necessitats emocionals gairebé sense adonar-nos que ho fem.
El 90 per cent del cervell es desenvolupa en els tres primers anys, serà en els primers divuit mesos on la part emocional del mateix comenci a forjar-se de tal manera que es quedi instaurada per a la resta de la seva vida.
Una vegada cobertes les necessitats físiques del bebè, com ser indefens que necessita d’un adult per sobreviure, la qual cosa importa és la vinculació emocional, l’anomenada INCLINACIÓ EMOCIONAL. D’ell dependrà la manera en què es valori o relacioni amb els altres en la seva etapa adulta.
Per entendre millor en què consisteix aquest vincle emocional us esmentaré diverses de les coses que podem fer per instaurar-les en la relació amb els nostres fills:
– Bressolar-ho i bressolar-ho (simulant el vaivé del ventre matern)
– Cantar-li (la música calma al bebè i desenvolupa els seus sentits)
– Alimentar-ho (en el cas de les mares que donen el pit el vincle que es crea és encara més fort perquè entren en contacte els sentits del tacte a través de la calidesa del cos de la seva mamà, el gust a través de la llet materna i l’olfacte mitjançant l’olor corporal de la mare)
– Mostrar-li tendresa mitjançant petons, mirades afectuoses, carícies, massatges que ho facin sentir-se bé.
– Llenguatge afectuós conformi es van fent més majors. D’aquesta manera des de la base anirem formant la seva autoestima.
Què aconseguim establint el vincle emocional?
Farem que el nostre fill se senti segur, assossegat i experimenti plaure i benestar.
Una dada a tenir en compte. El mantenir una inclinació emocional amb el nen no vol dir *vanagloriar tot el que fa. Cal establir límits educacionals on des de l’amor entengui que tenim en compte les seves emocions independentment que hàgim de corregir alguns dels seus actes.
Quins avantatges té basar l’educació en aquest vincle?
– Tendeixen a ser més segurs.
– Demostren proximitat en la seva relació amb els altres.
– Desenvolupen l’empatia intentant entendre les emocions de l’altre.
– Redueixen els seus nivells de competitivitat i agressivitat.
– Aprenen a valorar-se pel que són i no pel que tenen.
– Es mostren més comprensius amb els seus pares encara que aquests passin per moments difícils i de tensió.
Sol passar que en els primers anys el nen estableixi un llaç emocional més fort amb la figura maternal de la família, que pot ser el pare o la mare depenent dels casos, és a dir, aquell amb la qual passada major temps. Per això és indispensable que aquest afecte s’afermi sobretot en aquest progenitor. Serà a partir del tercer any que el nen començarà a prendre consciència de l’altra part i l’entorn que li envolta. És alguna cosa biològic, no és que el nen faci distincions conscientment, simplement necessita de l’amor per desenvolupar la seva part emocional.
És important que com a pares ens obrim emocionalment davant dels nostres fills, si el nen veu que expressem les nostres emocions evitarà desenvolupar una intimitat emocional en la seva vida adulta que ho faci ser una persona retreta i amb dificultat en les relacions afectives de llarga durada.
Adults amb una infància poc afectiva han demostrat tenir dificultats a identificar els aspectes emocionals del llenguatge com és la comunicació no verbal (plors, somriures, entonacions, etc…). Tendeixen a no comprometre’s en parella, es fan esclaus de la seva intimitat atribuint sempre que estan molt ocupats amb el treball, quan se’ls presenten problemes en la seva vida que els fan sentir-se tristes o deprimits no saben com gestionar-los, etc… Però no ho oblidem, l’ésser humà és un ser social, necessita d’uns altres per sentir-se bé i desenvolupar-se emocionalment com a persones.