CONTROL D’ESFINTERS

EL CONTROL D’ESFÍNTERS
A mida que el/la nen/a creix realitza progressos vers a l’autonomia personal,
realitzant nombroses conquestes, una d’elles és el poder controlar
voluntàriament els esfínters (mecanisme pel qual es controla el pipi i la
caca).
Al voltant dels 2 anys és el moment més adient, sempre que vagi
acompanyat d’un ambient motivador i d’una estació climatològica adequada.
Existeixen tres factors molt importants per a que el/la nen/a arribi a exercír
aquest control:
1.- D’ordre fisiològic.
2.- D’ordre intel·lectual.
3.- D’ordre afectiu.

1.- Factor fisiològic.
El nadó, quan té plena la bufeta de la orina se li buida automàticament,
sense que ell faci res, sense adonar-se’n; a mida que l’infant va creixent
maduren tots els seus òrgans i comença a notar una sensació local quan té
la necessitat de buidar-la. Mica en mica pren consciència d’aquesta
necessitat i és el moment que ha de decidir si obrir o bé mantenir l’esfínter
tancat.
Per tant no és un fet que haguem de decidir els adults, sinó quelcom que ha
de sentir el nen o la nena.

2.-Factor Intel·lectual.
Com tot procés d’acomodació a una nova experiència costa un cert temps
adquirir un bon domini així, al començament, quan té la necessitat sol
arribar tard i ens ho comunica quan el pipi o la caca ja està feta.
El poder de la comunicació és encara molt primari, ja que també es troba en
procés d’adquisició, i alhora ha de retenir mentre arriba a l’orinal i avisar en
el moment precís. QUE DIFICIL !!!!!!!.

3.- Factor Afectiu.
És de suma importància, ja que pot condicionar l’èxit o el fracàs.
El nen o nena se sent motivat en complaure als pares i a les educadores i
sentint-se valorat en els seus intents i progressos.
L’afectivitat dels adults en voler comprendre i ajudar al nen/a, juga un paper
decisiu com a motor o fre d’aquest procés.
Qualsevol fet que afecti directament al nen/a, pot originar un retrocés
(naixement d’un germà, separació dels pares, una excessiva exigència vers
aquest aprenentatge,…)
Generalment es controla abans el pipi que la caca i també abans de dia que
de nit, ja que la son no els deixa ser conscients de la seva necessitat.

ACCIÓ EDUCATIVA.
QUÈ PODEM FER ELS ADULTS?
Els adults tenim un paper molt important per convertir aquest fet en un
motiu agradable i de creixement dels nens i nenes:

  • Ajudant sense forçar situacions, ja que és el nen o nena que ha de

controlar la seva funció orgànica.

  • Observant les hores d’eliminació per així poder seguir els seus costums i

ajudar-li a aconseguir l’èxit.

  • Proposant (no obligant) a seure a l’orinal o wàter, segons la seva

preferència, quan calculem que té la necessitat, sobre tot en aquells
moments de joc intensiu.

  • Fent-los col·laborar quan hi ha hagut un “escape” a canviar-se de roba o

bé a buscar el pal de fregar el terra.

  • Lloant els seus progressos, sobretot al començament.
  • No tenint-los a l’orinal o wc més temps del precís.
  • No atossigant-los ni fent drames si triguen a regular llurs aprenentatges,

però tampoc fer com si no ha passat res.
Tots sabem que és molest i a la vegada car, el mantenir molt de temps les
despeses que ocasionen els bolquers, però no ha de ser motiu per
accelerar als nens/es sense donar-los la oportunitat d’adquirir els hàbits
de neteja al seu ritme, segons siguin les característiques personals,
familiars i el punt maduratiu propi.

COM HO FEM A L’ESCOLA?

  • La data de treure el bolquer es pactarà entre l’educadora i la

família. Així l’educadora podrà fer una bona previsió dels infants
que potser necessitaran més ajuda a la classe.

  • Començaran les famílies a treure el bolquer a casa el cap de

setmana pactat (un cop trèiem el bolquer ja no el tornarem a posar)

  • Procurarem que el cap de setmana decidit sigui tranquil, sense

grans sortides ni canvis.

  • El dilluns següent el nen/a entrarà a l’escola sense bolquer.

FACILITADORS

  • Mitjons i calçat de recanvi.
  • Roba de recanvi.
  • Moltes calces o calçotets.
  • Comprensió i estimació.