La normalització comptable

 

En aquesta unitat hem vist la importància de la normalització comptable, però segons el Pla General Comptable, l’apartat que fa referència al quadre de comptes no és obligatòria la seva aplicació.

El text que segueix fa referència a això i també als canvis que s’han produït en el quadre de comptes amb la nova normativa. Llegiu-lo i comenteu que en penseu d’aquests canvis i de l’utilitat de la normalització comptable.

El quadre de comptes del Nou Pla General de Comptabilitat[1]

Oriol Amat, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra i vicepresident de ACCID

Introducció

El quadre de comptes és una de les parts voluntàries del Nou Pla General de Comptabilitat, com la part dedicada a les definicions i relacions comptables. No obstant això, és una part molt utilitzada per les empreses que, de totes maneres, acostumen a  introduir alguns comptes específics en funció de les necessitats concretes. Una bona part del quadre de comptes del PGC de 1990 es manté sense canvis ja que el Nou PGC s’ha elaborat mantenint aquelles parts que no estan prohibides per les Normes Internacionals de Comptabilitat/Normes Internacionals d’Informació Financera (NIC/NIIF) i que es consideren d’utilitat, com és el cas del quadre de comptes. No obstant això, hi ha comptes que canvien la denominació. Hi ha comptes que es reclassifiquen. Per exemple, en aplicació del criteri de la substància sobre la forma de l’operació, l’arrendament financer deixa de ser un dret sobre un bé (immobilitzat immaterial o intangible) i passa a ser considerat un actiu no corrent material (immobilitzat material) quan es refereixi a béns que tinguin aquesta naturalesa. També hi ha comptes que registren operacions que no estaven previstes en el PGC anterior. Això afecta sobretot als nous grups 8 i 9, ja que el resultat de l’exercici és el que es calcula en el compte de resultats (per la diferència entre els ingressos del grup 7 i les despeses del grup 6) i els resultats que es traspassen directament al patrimoni net (procedents d’ingressos del grup 9 i despeses del grup 8, que són dos nous grups de comptes). Un altre canvi és el relatiu als comptes d’impostos. En relació a l’ impost sobre beneficis poden existir diferències temporals que són conseqüència de les diferències temporals entre fiscalitat i comptabilitat; i d’ingressos i despeses que van al patrimoni net i no al compte de pèrdues i guanys. Un altre tipus de modificació es refereix a la desaparició de comptes. Per exemple, el fons de comerç no es pot amortitzar, pel que desapareix el compte d’amortització del mateix. En canvi, s’introdueix un nou compte ja que al final de cada exercici s’ha de practicar un test de deteriorament per a verificar si el fons de comerç ha perdut valor, en aquest cas s’haurà de reconèixer el deteriorament produït.

 


[1] Una versió prèvia d’aquest article ha estat publicada per l’Instituto de Estudios Económicos l’any 2007.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *