| I a mi m’encantava observar una tija i saber que esdevindria després una cosa merarvellosa de color rosa o vermell. I després les gardènies, que em va ensenyar el meu avi, que quan s’obren, quan deixen anar la primera fulla, fan lleugerament un gemec, crac. |  |
Això del gemec em recorda a un llibre que vaig llegir de R.J. Sénder, que parlava d’un nen amb tanta sensibilitat, que quan la seva mare tallava el cap de les sardines es posava malalt de dolor al coll. Està clar que hem d’escoltar amb més atenció.
Pepa
Als que us agradi la Rodoreda, us recomano dues lectures actuals: “Màxima” de Mariona Masferrer i “Temps d’absècies” de Marta Planes. En elles descobrireu que la gran Mercè Rodorda ha fet escola.