En aquests tres mesos de pràctiques han succeït assumptes i actuacions molt importants. L’inici de les pràctiques van ser dures. Dimarts 21 de setembre, amb un inici de curs molt diferent als altres per la manca de temps de preparació, i després d’elaborar diferents propostes de treball conjuntament amb la meva tutora, vaig iniciar les meves pràctiques més preocupat de què els meus companys entenguessin els dos rols que desenvoluparia en aquests mesos que de com jo gestionaria la meva situació. Només amb dues setmanes vaig observar que els meus companys entenien a la perfecció quines eren les meves funcions en cada moment, i que el problema principal era que havia d’organitzar-me per gestionar el càrrec i les classes dins l’escola, les pràctiques de psicopedagogia i una altra assignatura de la UOC.
Ràpidament vaig elaborar una diari personal en format paper en el qual hi hauria cinc apartats, i que m’aniria molt bé per l’elaboració del bloc i de la memòria final:
- El projecte elaborat en la PAC1
- Un diari amb totes les sessions a realitzar segons les cinc fases acordades
- Un espai de reflexions
- Un apartat de temes pendents
- La bibliografia que aniria consultant
Així que poc a poc les pràctiques van emprendre el seu camí i vaig començar a gaudir d’aquests mesos tan enriquidors. De fet, enriquidora crec que és la paraula que més s’ajusta a les sensacions que tinc ara mateix. Enriquidora tant a nivell personal com professional.
El fet de poder observar i reflexionar sobre les pràctiques que es duen a terme en l’escola en la qual treballo és la part més positiva que m’agradaria destacar d’aquestes pràctiques. Observar externament com funcionen les mateixes aules que jo trepitjo. M’he format com a psicopedagog i com a mestre, i gràcies al treball col·laboratiu amb els propis companys, a més de tot el treball de recerca que he hagut de realitzar individualment. He tingut l’avantatge d’anticipar-me a situacions imprevistes que succeirien normalment en una escola perquè coneixia l’organització interna i, per altra banda, m’he esforçat en exigir les mateixes coses que penso que realitzaria qualsevol alumne en pràctiques amb ganes de treballar i aprendre, tot i saber que hi haurien algunes actuacions que no hi tindrien cabuda: demanar més reunions, exigir propostes de millora teòricament viables, exprimir el calendari… Moltes actuacions amb un punt metacognitiu molt interessant que crec que m’ajudarà per ser un psicopedagog competent en el futur.
La feina ja està feta. Si no vaig equivocat, 32 dies d’assessorament al cicle inicial en els quals s’ha engegat el treball per racons, s’ha elaborat el material necessari i s’ha documentat la metodologia del projecte, tot acompanyat del meu suport teòric i pràctic. Eren els tres eixos bàsics per garantir la qualitat del projecte, i en aquest sentit he hagut de desenvolupar totes les estratègies i continguts apresos durant aquests anys per escoltar, entendre, valorar, reflexionar, col·laborar, proposar… Una qualitat que s’observarà de manera subjectiva amb els perills que pot comportar aquest fet, i per aquest motiu s’ha proposat l’elaboració d’unes proves d’avaluació interna per obtenir uns resultats objectius.
Amb tot, crec que el meu assessorament encara s’hauria d’haver allargat algunes sessions més. Crec que un bon psicopedagog, en el meu cas, hauria de finalitzar aquest assessorament realitzant algunes sessions més de recolzament i seguiment durant la resta de curs, tornant a realitzar propostes de millora per al curs 2011-2012. Com ja he comentat en algunes ocasions en aquest bloc, potser ha mancat una mica de temps per desenvolupar totes les actuacions previstes, o potser el pla de treball era massa ambiciós per les 84 hores que havia previst. En tot cas, crec que els objectius generals del pràcticum estan assolits i, un altre fet molt important, que els objectius del cicle inicial també estan assolits.
I en aquestes conclusions finals del diari de pràctiques, també m’agradaria fer-vos un enllaç a l’entrada de cloenda de la fase nº4 en la qual també s’hi poden extreure unes bones conclusions.
Només comentar-te David que, per a mi com professional de la psicopedagogia, també ha estat molt enriquidora la tasca de seguir el teu diari en aquest blog. Estic segura que seràs un psicopedagog competent en un futur pròxim, tasca gens fàcil, per la qual cosa t’animo a tirar sempre endavant sense defallir encara que la tasca sigui complexa i a vegades, dura. Hem de saber aprendre a conviure amb la incertesa que comporten les nostres actuacions, abans de fer-les i després en la reflexió.
Una abraçada.