He observat que en algunes de les entrades fetes en aquest bloc reflexionem sovint sobre la manca de temps a les escoles. Aparentment sembla que les hores de dedicació al centre són importants pel Departament d’Educació ja que, si fem una ullada uns anys enrere, els mestres han passat de tenir 5 hores a tenir-ne set. Amb tot, no sé si el Departament és conscient que la rigidesa de l’horari escolar que el mateix Departament imposa (des de l’aplicació de la sisena hora amb el Pacta Nacional per l’Educació) fa que siguin complexes les combinacions de temps docent per afavorir l’amplitud dels moments compartits i de reflexió. Les cinc hores que tenien els mestres anteriorment eren insuficients per realitzar aquestes tasques de treball cooperatiu, però les actuals set amb l’organització horària de la sisena hora penso que encara dificulta més aquest treball, i sobretot per atendre les necessitats de coordinació que han introduït aquests canvis en la primària. Unes situacions que ja esmentàvem en les amenaces (A4 i A6) de l’anàlisi DAFO del centre.

Ara bé, si parlem del temps educatiu, fugint de la temàtica principal d’aquest bloc, també em veig obligat a tractar la conciliació laboral ja que la família és un pilar fonamental per a l’educació de qualsevol infant. Vivim temps accelerats i les jornades laborals extenses escurcen els espais per a l’educació familiar. En canvi, és ben sabut que per educar és necessari un temps pausat i un ritme adaptat als aprenentatges, fet que és molt difícil realitzar en les llars del segle XXI. La família, en termes generals, no té temps per educar tranquil·lament als seus fills i, a vegades, de manera inconscients, canvien el rol de pares educadors pel de pares amics per compensar la manca de dedicació, sovint obligats per les seves responsabilitats laborals. I aquest fet crearà indubtablement que els pares eduquin sense autoritat¹, límits i respecte als seus fills. A aquesta situació, també s’ha d’afegir el fet que els mitjans de comunicació (bàsicament televisió i internet) també estan adquirint un pes important en l’educació de molts infants, els quals sovint no transmeten els valors adequats als nens i nenes.

M’agradaria finalitzar aquesta petita reflexió citant textualment un fragment del text “El temps a l’escola” publicat a la revista Escola Catalana número 465.

<<…Més enllà del pla individual o familiar, però, s’han de desenvolupar estratègies col·lectives. Hi ha molt a fer des de la perspectiva de la corresponsabilitat dels diferents agents socials, polítics i econòmics. Ens cal obrir nous interrogants i plantejar què passa en la societat catalana: què passa a les famílies? Què passa a les escoles? Què passa a les empreses? Què passa a les ciutats…?

¹Entenem autoritat com l’educació a partir de l’amor, la felicitat, el benestar, els valors, les normes, els límits i el respecte, allunyant-nos totalment del mot autoritarisme que consisteix més aviat en una educació opressiva amb manca d’amor i consens.

Abans d’iniciar aquestes pràctiques tenia nocions de tot el que implicava el treball per racons: quins objectius pretén aconseguir, quina metodologia s’ha d’aplicar, com realitza l’avaluació, esforç per crear el material… Però, igualment, he hagut de fer un treball força ampli de documentació teòrica. Ha estat en aquest moment en el qual m’he adonat que hi ha molt poca documentació sobre els racons de treball des d’una perspectiva inclusiva, entenent tots els arguments que estan exposats en aquest bloc.

Per una banda, he observat que la majoria de les bibliografies consultades eren de la década dels anys 80 i 90, amb unes lleis educatives molt diferents a la que ens regeix actualment. I per tant, dubtava de què aquestes s’adeqüessin a les necessitats educatives actuals. He hagut de fer un esforç per anar recopilant les idees importants de diverses fonts i, en certa manera, elaborar una documentació pròpia sobre els racons adaptada a les necessitats del cicle inicial.

En aquest context, desitjo que l’experiència i les informacions aportades en aquest bloc puguin servir de base a d’altres professionals que estiguin interessants en aquest tema.

Personalment penso que els racons de treball són molt viables avui dia per realitzar uns aprenentatges del tot significatius. L’objectiu pretén ser que l’alumnat treballi de manera més autònoma i tenint una atenció mes individualitzada. Però tota aquesta tasca és fa més difícil amb l’increment del nombre d’alumnes per classe i la seva diversitat. A més, s’afegeix la dificultat que  els mestres tenen per observar totes les situacions de l’aula i avaluar-ne els aprenentatges. Ara bé, hem de ser conscients que sempre serà qualitativament millor atendre la diversitat d’aula des dels racons de treball que des de la pràctica magistral tot i que, en contrapartida, serà més fàcil gestionar les activitats d’una classe magistral que d’un treball per racons. Doncs la pregunta que ens hem de fer és: prioritzem la gestió d’aula o l’atenció a la diversitat?

En aquest sentit, penso que l’escola ha prioritzat una organització que facilita la presència de dos mestres a l’aula aconseguint la resposta a les meves dues inquietuds: gestionar l’aula i atendre la diversitat de manera simultània.

Com comentava en l’anterior entrada, situació excepcional del pràcticum, penso que m’he sentit molt beneficiat pel fet de conèixer els companys i la manera de fer de l’escola. Imagino que deu ser complicat arribar a una escola i iniciar les tasques de psicopedagog tenint poca relació amb els companys. Ho comento perquè jo, tenint el privilegi de conèixer el context, ja he començat a observar que les relacions que s’estableixen entre psicopedagogs i mestres són diferents a les que s’estableixen entre els propis mestres.

A vegades es fa difícil que els mestres entenguin el rol que els psicopedagogs han de desenvolupar. Aquests últims han de mantenir una certa distància del col·lectiu de mestres per poder desenvolupar les seves tasques però, alhora, han de ser suficientment propers per generar confiança i evitar que el professorat se senti jutjat; tot un conjunt d’actituds amb un llindar poc delimitat. A més, sovint es compliquen les actuacions perquè a les escoles és complicat coordinar totes les accions de manera tranquil·la i organitzada per la manca de temps.

Penso que la solució de tots aquests problemes passa per informar en tot moment, de manera clara, de totes les accions que es realitzen al centre i de quines tasques ha de desenvolupar cadascú en relació a elles. I alhora, utilitzar l’ajuda dels companys i realitzar intervencions col·laboratives, amb comprensió, diplomàcia i diàleg, tot valorant les feines que els professors realitzen diàriament. En aquest sentit, penso que els psicopedagogs que hagin accedit al títol a partir de la diplomatura de Mestres (qualsevol especialitat) i que tinguin experiència en aquest àmbit, tenen un bagatge molt important per desenvolupar les seves tasques acotant-se a les necessitats reals i les dinàmiques d’una escola. Per altra banda, crec que l’actuació de l’Equip Directiu i els professionals d’ed. especial de l’escola seran bàsics per realitzar una bona acollida i establir les relacions òptimes amb el professorat.

Amb tot, haig de dir que jo m’he sentit molt acollit a l’escola i que tothom està fent el possible per a què les meves pràctiques es desenvolupin correctament. Tot i que començo a veure la necessitat de realitzar el pràcticum II fora del centre en el qual treballo per experimentar en primera persona totes les idees que he esmentat anteriorment.

De moment tot funciona molt bé. I més endavant realitzaré altres reflexions per poder valorar tot el procés de treball.

L’objectiu principal d’haver escollit l’escola en la qual treballo és que a nivell professional i personal volia aprofundir en la filosofia, desenvolupament i aplicació de tot allò que fa referència a una escola inclusiva. I vaig pensar que el projecte de racons del cicle inicial em donaria l’oportunitat d’iniciar-me en el desenvolupament d’aquest tipus d’organització escolar.

Després de prendre aquesta decisió i ser acceptada per la comissió de pràcticum vaig creure prioritari analitzar els avantatges i els inconvenients de realitzar aquestes pràctiques. Així doncs, vaig veure beneficiós el fet de poder millorar la qualitat educativa del centre en col·laboració amb els meus companys de feina i amb la finalitat de poder tirar endavant un projecte comú. Vaig creure interessant aportar els meus coneixements sobre els racons de treball motivant-los i assessorant-los durant tot el procés. Alhora, el fet d’estar integrat a l’escola em facilitaria conèixer el seu context extern i intern amb els avantatges que comporta per tal de realitzar un pràcticum, però adquirint un rol diferent dins del centre amb el qual poder observar i qüestionar el que s’està duent a terme a partir d’un punt de vista extern.

Ràpidament també vaig voler preveure els inconvenients amb els que em trobaria fent aquestes pràctiques. Per aquest motiu, vaig tractar aquest aspecte amb la meva tutora del centre per tal de gestionar els possibles problemes que poguessin sorgir acordant diverses accions i estratègies: ser molt rigorós amb l’objectiu del projecte i tenir molt clar els diferents rols que duré a terme en cada moment, elaborar un horari clar i específic i organitzar una reunió d’inici amb el professorat de cicle inicial per informar sobre la meva tasca. Tot i així, estic observant que sorgeixen alguns inconvenients que no havia previst de manera global sinó en el cicle específic on desenvolupo les pràctiques.

Exposo això perquè durant la realització de les pràctiques m’he trobat persones que m’han ocasionat interferències a l’aula degut a què no havia informat de manera formal a la globalitat del centre (altres companys, consergeria, servei de menjador…). Sabien que jo realitzo pràctiques a l’escola però no tenien un coneixement específic del meu horari, demanant-me que realitzés tasques de cap d’estudis en moments que no em pertocaven. Fins que no em vaig adonar que aquestes interferències podrien ocasionar un problema, en un primer moment deixava de fer les meves tasques de psicopedagog per atendre aquestes demandes. Però immediatament vaig creure oportú realitzar les reunions pertinents per informar a totes les persones de la meva particular situació.

Actualment, s’han solucionat correctament aquestes incidències i noto millora i més tranquil·litat en el desenvolupament de les meves pràctiques. No obstant, cal dir que algunes persones han mostrat reticència i dificultat per prescindir del meu rol de cap d’estudis en certes ocasions.

Espero poder acabar les pràctiques de manera adequada i solucionar altres incidències que puguin sorgir en diferents moments.

Totes les sessions pràctiques que estic observant a l’escola s’estan realitzant amb dos mestres simultàniament a l’aula, una pràctica força innovadora que sovint no s’observa en les escoles.

Penso que aquesta fórmula organitzativa és molt positiva per atendre l’atenció a la diversitat d’es d’una concepció d’escola inclusiva, a diferència dels desdoblaments de grups homogenis. A més, m’agradaria destacar altres factors positius d’aquesta pràctica.

Primer de tot, obliga als dos professionals a realitzar reflexions sobre quin objectiu volem aconseguir, com organitzar l’aula, quin clima de treball necessitem, com actuaran els mestres, com avaluarem a l’alumnat… Una sèrie de reflexions positives per la programació i preparació de l’aula que, de no ser així, no es realitzarien o es farien de manera introspectiva. És molt important per a la millora docent realitzar aquestes reflexions amb altres companys i escriure’n els acords.

Per altra banda, el fet de treballar conjuntament amb un altre mestre enriqueix la pròpia pràctica docent observant altres models dels quals es poden extreure moltes idees i accions positives, i alhora es poden contrarestar opinions tant de la pràctica docent com dels propis alumnes. En definitiva, un procés de creixement professional.

En aquest sentit, estem creant aules obertes, flexibles i innovadores en contraposició a aquelles aules més tradicionals en les quals la porta i la paret amaguen tant experiències molt positives com negatives.

Inconvenients? Ara mateix només observo dos inconvenients però suficientment importants com per a què no es pugui dur a terme aquesta pràctica tan enriquidora si no s’organitza de manera adequada.

Per una banda, la necessitat que els dos mestres estiguin coordinats, en una context en el qual el temps és molt limitat i són difícils d’encabir les reunions en equip dins l’horari escolar.

Un altre motiu és la possibilitat que existeix de què la combinació de mestres dins l’aula no funcioni ja que les seves metodologies individuals són molt diferents. De sempre s’ha comentat la frase feta “cada maestrillo tiene su librillo” però, en aquest moment de l’educació en el qual el treball col·laboratiu és tan important per millorar la qualitat educativa, penso que no hem de donar cabuda a aquesta possibilitat. Potser el PEC de les escoles, pel que fa a l’atenció a la diversitat, podria ajudar a millorar aquesta situació.

Us deixo un enllaç a un document de la Teresa Huguet (2006 – tipus de suport amb dos mestres a l’aula) ja que la delimitació de rols i l’organització d’aula és molt important en el treball de dos mestres.

També us enllaço un article del Joan Teixidó (2008 – desdoblar? o dos docents a l’aula?) en el qual s’explica detalladament i de manera experimentada els avantatges i inconvenients del treball simultani des dos mestres a l’aula.

De la revista “Educación 2.0” he pogut extreure aquest article que penso que és important comentar ja que tracta sobre el treball de racons en el primer cicle de primària.

L’article esmenta que podem classificar els racons en 3 tipus:

• Racons de treball
• Racons individuals
• Racons col·lectius o tallers

I em pregunto, els racons individuals i els racons col·lectius no són de treball? Amb aquesta classificació penso que podem deduir que l’article parteix del treball de racons com una estratègia a utilitzar amb aquell alumnat que ja ha finalitzat les seves tasques. De fet, es ratifica aquest pensament més endavant quan esmenta que haver acabat i corregir els deures és una condició per assistir al treball de racons.

És evident que la filosofia de treball per racons que planteja aquest article no parteix d’una visió inclusiva ja que només aquell alumnat ràpid i autònom podrà gaudir del treball per racons. És per aquest motiu que és tan important documentar-nos sobre l’escola inclusiva i el treball per racons de manera paral·lela, de fet aquest últim com una de les moltes estratègies per treballar l’escola inclusiva.

A més, també exposa que els racons col·lectius es forma amb grups d’alumnes de característiques semblants, anant en contra dels grups heterogenis, i que són una proposta metodològica que ajuda a alternar el treball individual organitzat amb el treball individual lliure, quan la programació del treball per racons ha d’estar molt planificada pel professorat.

Per no repetir referents teòrics ja esmentats a la fase 1, contesto a l’article de la revista “Educación 2.0” amb un altre article de la Isabel Montoro, experta en aquest tema, en el qual resumeix clarament la filosofia del treball per racons a partir del concepte d’escola inclusiva.

D’acord amb el pràcticum que estic realitzant vaig revisar el document “aprendre junts per viure junts” del Pla d’Acció 2008-2015 del Departament d’Educació (també podeu consultar aquest arxiu pdf com a resum del document base).

Entenc l’objectiu d’aquest programa i penso que no hi puc estar més d’acord. Garantir i aconseguir una educació de qualitat per a TOTHOM ha de ser un objectiu prioritari de tots els actors de l’educació. I el camí per aconseguir aquest objectiu és crear una educació inclusiva que s’ajusti a les necessitats de tot l’alumnat. Així, s’exposa que l’alumnat amb discapacitat matriculat en les escoles ordinàries augmentarà del 52.8% al 70% entre els any 2008 i 2015. Però per aconseguir aquest objectius també s’han de dissenyar unes actuacions vàlides i viables.

El document tracta de manera adequada la formació que rebrà el professorat per fer front a aquests canvis, distingint clarament la formació universitària, la permanent i els programes específics. I comenta que aquesta formació arribarà de manera generalitzada durant el curs 2010-2011 dins els Programes de Formació. Però, en canvi, els diferents Centres de Recursos no han pogut ofertar tots aquests cursos (deixant clar que l’objectiu és l’escola inclusiva del Pla d’Acció) ja que el Serveis Educatiu han rebut una retallada de 200 llocs de treball aproximadament pel que fa a LIC, CRP i alguns EAP’s (no he pogut trobar cap dada oficial). És evident que, de moment, aquestes actuacions del Departament són incoherents amb les actuacions que planteja el Pla d’Acció, el qual assegura que la Llei d’Educació conté preinscripcions suficients per fer possible el pla. A més, afegint la poca credibilitat que argumenten aquestes retallades. Cito textualment un escrit de Jaume Graells:

La reducció de llocs de treball als serveis educatius de zona té l’objectiu de completar les plantilles dels centres amb professionals que, en aquests moments, desenvolupen les seves funcions en serveis externs. Es tracta de retornar a les aules un nombre determinat de professionals per garantir els nivells de qualitat de les plantilles, malgrat la crisi econòmica. Cal fer-ho allà on és més necessari: en l’atenció directa a l’alumnat.

Quan tothom sap, Departament d’Educació inclòs, que aquest fet no s’està produint quan ni tan sols poden assegurar, en alguns centres, el nombre de professorat per ràtio que hi ha establert per normativa. Per tant, s’estan incomplint les actuacions bàsiques i essencials del Pla d’Acció 2008-2015?

Altres arguments exposats per Jaume Graells:

El creixement del nombre d’alumnat nouvingut s’ha frenat en els últims cursos i el nombre d’aules d’acollida també ha començat a reduir-se progressivament. Així mateix, els centres i el professorat en general han adquirit més coneixement i expertesa per a l’acollida d’alumnat amb necessitats educatives especials (inclòs l’alumnat nouvingut).

I en el cas que tot el professorat tingués tanta experiència en l’acollida d’alumnat amb NEE, com és que els psicopedagogs de l’EAP no donen a l’abast? Si més no, és la sensació que es rep en general.

Pel que fa als recursos, el Pla d’Acció deixa clar que hi haurà un increment significatiu d’USEE en les escoles ordinàries augmentant de 284 a 518 entre els anys 2008 i 2015, amb l’augment del personal de suport que comporten aquestes entitats.  Ara bé, i la majoria de les escoles ordinàries que no puguin incorporar l’USEE? Ho comento perquè actualment hi ha 4.536 centres a Catalunya.

Per altra banda, penso que no es tenen present altres recursos i assessoraments escolars importants de cara a tot el material adaptat que s’haurà d’introduir a les escoles ordinàries; qui i com el proporcionarà, quins cursos de formació es duran a terme, etc. Pel meu punt de vista, potser un programa massa general per uns objectius i unes dades tan concretes.

Ara bé, és cert que hi ha algunes actuacions del Pla d’Acció que sí s’estan tiran endavant, com ho demostra la resolució EDU/3233/2010, de 7 d’octubre, per la qual es convoca concurs públic per a la selecció de programes i serveis de suport de centres d’educació especial a centres ordinaris per a l’escolarització inclusiva d’alumnat amb discapacitat amb caràcter experimental per als cursos 2010-2011 i 2011-2012.

I com es comenta que també hi haurà un increment del personal de l’EAP, traient ferro a aquest Pla d’Acció força interessant però a la vegada angoixant, tot fa pensar que encara tindrà més sortida la llicenciatura de psicopedagogia.

Esperem a veure què succeeix!!!

La LEC destaca que un objectiu de les escoles catalanes ha de ser l’educació inclusiva i la cohesió social, comentant que els PEC han de preveure els elements curriculars, metodològics i organitzatius necessaris per dur-ho a terme.

Aquí trobareu molta informació sobre l’escola inclusiva.

Enllaç

En aquest enllaç hi trobareu una guia per als centres amb la finalitat d’autoavaluar les seves pràctiques educatives envers l’escola inclusiva i el pla d’acció “Aprendre junts per viure junts” impulsat pel Departament d’Educació per a millorar la qualitat educativa per a tothom.

També hi ha altres documents molt interessants.

Doneu-li una ullada perquè és molt interessant.

Enllaç