La meva proposta és que l’escola segueixi posant en pràctica totes aquelles actuacions inclusives que ajudin a desenvolupar les estratègies esmentades anteriorment aprofitant els bons resultats del cicle inicial i l’actitud engrescadora de la resta del Claustre. De fet, l’escola ja realitza moltes altres actuacions inclusives, com tota la metodologia global que es realitza a l’educació infantil, el projecte d’escola inclusiva que s’està duent a terme des d’educació especial i alguns racons de treball que s’han dissenyat al cicle superior.

La recomanació pel projecte de racons del cicle inicial és continuar amb totes les actuacions engegades a partir de l’assessorament amb l’objectiu d’assolir els seus objectius a final de curs.

Pel que fa a la continuïtat del projecte a la resta d’escola penso que una bona proposició seria fer-lo extensiu durant el curs 2011-2012 a l’alumnat de 3r. Així, el projecte es podria anar desplegant de manera progressiva a tota l’escola disposant del temps necessari per executar totes les actuacions que s’han dut a terme amb aquest assessorament. Crec que és la millor manera d’executar el projecte en la seva totalitat però sense desgastar l’equip de mestres

–          És necessari reservar i destinar dins l’horari lectiu unes sessions pels racons de treball.

–          Les sessions de racons s’han de realitzar amb dos mestres a l’aula.

–          Tots els/les alumnes han de realitzar tots els racons assegurant que han assolit els continguts mínims detallats en el currículum de l’escola.

–          L’alumnat ha de treballar en petits grups heterogenis (3 o 4 infants). És essencial que els grups siguin oberts i es modifiquin durant el curs perquè l’alumnat desenvolupi diferents rols.

–          S’han de realitzar les programacions de tots els racons. Les tasques han d’implicar tant el treball cooperatiu com l’individual.

–          Cal elaborar un material que parteixi dels coneixements previs de l’alumnat i que sigui variat. Aquest material haurà de ser personalitzat pel grup-classe i, per tant, la direcció haurà d’organitzar els espais temporals per aquesta tasca.

–          El professorat ha d’avançar i anticipar els coneixements suficients per a què l’alumnat pugui realitzar els racons de manera autònoma. Aquestes estratègies i recursos s’han de facilitar fora de l’espai reservat pels racons però dins l’horari lectiu. Una bona estratègia és realitzar en gran grup els diferents racons durant altres hores lectives.

–          El professorat haurà d’intervenir directament i a consciència en aquells racons amb certa complexitat. Amb tot, cal ser conscients que fomentar l’autonomia és un dels objectius essencials.

–          Cal preveure com realitzar l’avaluació de l’alumnat. Cada mestre ha de tenir el seu registre d’avaluació personal. S’ha de ser conscients en valorar els procediments que l’alumnat utilitza per resoldre els problemes i el tipus d’interacció que els infants mantenen entre ells.

–          Cal estar obert a les propostes que alguns infants facin en relació amb el funcionament, l’organització i el canvi d’alguns racons, i actuar en conseqüència.

Per plantejar la continuïtat d’aquest projecte vaig dur a terme una reunió estructurada amb la comissió pedagògica en la qual vàrem tractar els següents temes:

1.- Continuïtat del projecte.

Primer de tot, amb la col·laboració de la meva tutora, vaig explicar com havia vist l’inici del projecte de racons de treball i com s’havia anat desenvolupant. Com imagineu, la meva exposició va consistir en valorar la tasca engegada per les mestres de cicle inicial i donar el meu suport per a què el projecte continuï endavant, ja que penso que s’està assolint l’objectiu plantejat. Amb tot, també vaig comentar que havia observat un cert desgast durant les últimes reunions de cicle, fet que vaig creu interessant destacar perquè aquestes situacions s’han d’abordar directament i prevenir així possibles discussions.

Pel que fa al projecte en relació a la resta de l’escola, vaig proposar no fer-lo extensiu al cicle mitjà i superior durant aquest any a l’espera que el cicle inicial hagi enllestit tot el projecte, proposant, en tot cas, aquesta continuïtat cap el curs 2011-2012 amb l’alumnat de 3r, que serien els mateixos alumnes que actualment estan cursant 2n.

La coordinadora de cicle superior ens va fer saber que a l’aula de 6è també han iniciat alguns racons de treball de llengua, de manera experimental en el seu nivell, fet que dóna esperances ja que diferents mestres estan veient positiva les propostes d’ed. infantil i cicle inicial. Arran d’aquesta intervenció, vàrem acordar entre tots que seria molt interessant realitzar un claustre durant el mes de gener per a què les persones que estiguessin treballant per racons poguessin explicar les seves experiències a la resta:

Educació Infantil: el treball global de projectes que porten realitzant tres anys amb un alumnat més petit, menys autònoms, grups més nombrosos i, usualment, sense mestre de suport. Però ja amb una certa continuïtat i experiència en aquesta metodologia.

Cicle Inicial: com han viscut el fet d’iniciar aquest projecte: canvi metodològic, elaboració de material, dos mestres a l’aula…

Nivell de 6è: com han engegat aquesta metodologia a les aules de 6è i quines actvitats realitzen.

2.- Avantatges i inconvenients de l’escola inclusiva.

També vaig creure interessant aportar la meva visió sobre els avantatges i inconvenients de l’escola inclusiva. Primer de tot vaig fer un breu resum de tots els avantatges que hem anat esmentat en aquest bloc, i després vaig voler destacar un inconvenient que feia alguns dies que hi pensava.

El fet de destinar moltes de les hores de la mestra d’ed. especial al projecte de racons com a mestra suport feia que, indubtablement, hi haguessin menys sessions d’ed. especial. No trobo malament aquesta situació, sempre i quan la CAD sàpiga gestionar de manera flexible i oberta les actuacions que fan referència a l’escola inclusiva. Em refereixo a què trobo interessant que s’hagi acordat a nivell d’escola que la mestra d’ed. especial treballarà dins l’aula ordinària, però també hauríem de ser conscients que hi haurà alguns alumnes que necessitaran hores d’atenció a l’aula d’ed. especial (aquest fet es produirà més sovint al cicle mitjà i superior). És en aquest sentit en el qual penso que ha d’haver-hi flexibilitat.

3.- Importància de la formació permanent.

Lligat amb el punt anterior, vaig comentar que l’escola inclusiva proposa una metodologia flexible, col·laborativa i cooperativa, que adapta els aprenentatges a les necessitats i interessos dels alumnes. I que aquesta manera de fer modifica la pràctica educativa i ha de partir d’uns mestres ben formats i motivats, els quals disposin de recursos materials i estratègies personals per a fer front els diferents reptes amb els quals es trobaran. Per tant, la meva proposta va ser que introduïssin assessorament sobre l’escola inclusiva en el Pla de Formació de Centre pel curs 2011-2012.

En principi va ser una proposta que va agradar a tots els coordinadors de la comissió.

4.- Necessitat d’unes proves internes competencials

Finalment, vaig creure necessari comentar que l’escola necessita unes proves competencials internes que complementin l’avaluació diagnòstica del cicle mitjà duta a terme durant el primer trimestres de 5è i les competències bàsiques de 6è. Per tant, unes proves que es realitzessin sobretot en els nivell de P5, cicle inicial i 3r amb les quals es podria obtenir resultats i valorar de manera objectiva el projecte de racons, entre d’altres. A més, creia interessant reflexionar sobre aquest tema ja que no va aparèixer com una de les debilitats de l’anàlisi DAFO, fet que em va sorprendre molt.

Amb tot, la comissió pedagògica ho va veure com una molt bona proposta.

Com he comentat en una entrada anterior, hi ha hagut 3 sessions de racons que no s’han pogut realitzar ja que la mestra de suport estava fent substitucions en una altra aula. És una llàstima que aquestes persones de suport hagin de fer les substitucions d’aquells professionals malalts que no cobreix el Departament. No vull entrar en discussions sobre si aquesta mesura és encertada o no, si no posar de manifest que aquesta situació és una amenaça més per tirar endavant aquest projecte (A1 en l’anàlisi DAFO). I una amenaça que desmotiva als mestres quan observen que totes aquelles tasques que han estat preparant amb tant d’esforç no es poden tirar endavant. Una dada a ressaltar és que el centre disposa d’un mester menys del que li tocaria per ràtio d’alumnes.

Certament també podrien fer la sessió de racons sense aquest mestre de més, però l’acord del cicle en aquestes situacions és aturar la sessió i traslladar-la per un altre dia. Imagino que prefereixen fer poques sessions i ben fetes (una bona atenció a la diversitat) que moltes i mal fetes.

Ara que ja he finalitzat les pràctiques en el centre, veig que no he pogut enllestir totes les tasques que havia previst de treballar en el cicle. El motiu ha estat la manca de temps que observo que hi ha en les escoles per treballar de manera reflexiva, col·laborativa i tranquil·la. Arribat el mes de desembre he vist com el cicle anava molt “carregat” amb ordres del dia que feien referència a les comissions d’avaluació i els informes trimestrals, tancament d’àlbums i tota la preparació del Nadal (concerts, decoració, postals…), percebent que a cada reunió havia menys temps per dedicar a les meves pràctiques.

Amb tot, i crec que fent una valoració molt objectiva, penso que la fase nº4 ha estat molt productiva i necessària per engegar el projecte de racons. Hi ha hagut espai per conversar i reflexionar sobre les enquestes realitzades durant els primers dies, com s’estava duent a terme el projecte i quines dificultats es trobaven els mestres, les propostes de millora, l’anàlisi DAFO… tot un conjunt d’actuacions que he procurat encaminar de manera constructiva per a tot el professorat.

Tot i això, és cert que no he pogut finalitzar la proposta de fer l’enquesta segons els model “abans i després” ja que volia tornar-la a facilitar en finalitzar el pràcticum per observar quina evolució s’hauria produït en les mestres durant el meu assessorament. I com que crec que aquesta tasca és molt interessant i necessària per poder extreure unes bones conclusions, intentaré enllestir aquesta tasca fora de les sessions pactades en el pla de treball, afegint els resultats finals a la memòria.

Relacionat amb aquest tema, us enllaço un article de reflexió que he realitzat sobre la manca de temps (enllaç).

Durant les sessions que he tingut amb el grup d’aquest alumne he observat els següents aspectes:

1. Hàbits de salut
2. Emocions
3. Conductes
4. Progrés escolar
5. Context familiar

A més, he pogut observar l’alumne setmanalment amb una sessió acompanyat per la vetlladora i una altra sense, fet que m’ha permès extreure’n molta informació. Aquestes conclusions quedaran reflectides més concretament en la memòria del pràcticum, podent-me centrar ara en com han afectat els racons de treball als aprenentatges de l’alumne.

Amb tot, fent un breu resum i per a què tothom es pugui situar, us comento que ens trobem davant un alumne amb un trastorn lleu de les conductes de relació social (mirada i expressió facial) i del llenguatge oral. A vegades inicia converses amb els adults o els companys però a través de paraules repetitives. També mostra conductes repetitives cap a la porta i el llum de l’aula, entre d’altres, i mostra un lleuger retard general dels aprenentatges. Amb tot, l’alumne no suposa cap perill ni per ell mateix ni pels seus companys, ni mostra conductes motores repetitives com l’aleteig de mans. L’alumne és molt respectat pels seus companys de classe, ja que sovint fa sorolls i altres actuacions que podrien distorsionar el ritme habitual d’una aula, però no succeeix així. Però, en canvi, podríem afirmar que no està integrat a l’aula ja que els companys no interaccionen amb ell. Per tant, aquest respecte que comentàvem anteriorment també es podria traduir en ignorància cap a ell.

Pel que fa al treball de racons he observat que és una metodologia que beneficia la integració i interacció de l’alumne autista amb la resta de companys.

Es pot potenciar la comunicació i el llenguatge facilitant estratègies de comunicació expressiva i funcional, i el treball per racons en grup reduït ens permet que l’alumne se senti més segur per posar a la pràctica totes aquestes estratègies. A més, l’alumne no ha de tenir unes activitats adaptades en la majoria de jocs en grup, fet que ajuda a la inclusió de l’alumne. En canvi, sí que estan adaptades la majoria de fitxes individuals que han de fer els alumnes després del treball en grup. Aquesta adaptació consisteix en què l’alumne treballi els mateixos continguts que la resta però a un nivell diferent.

Per altra banda, penso que els racons també milloren el treball de conducta que s’està realitzant amb aquest alumne ja que el fet d’intervenir dos mestres a l’aula permet que l’alumne tingui més suport. Aquest fet encara es veu més beneficiat quan la sessió es du a terme amb la vetlladora del centre. Amb tot, repeteixo que l’alumne no té cap conducta agressiva ni desafiant, però sí que inevitablement afecta a la dinàmica del grup-classe.

Aquesta setmana he finalitzat totes les actuacions de la fase 3. Havia previst fer 34 sessions (17 dies) d’observació a l’aula de les quals he realitzat finalment 26 sessions. Us comento com s’han perdut aquestes 8 sessions:

– 4 sessions perquè el cicle inicial va realitzar dues sortides. Aquestes estaven previstes en el Pla Anual del Centre i ja sabíem que interferirien en el pràcticum però no vam poder-ho solucionar per la incompetència d’horaris.

– 1 sessió perquè la mestre va necessitar treballar en aquella sessió una altra tasca que no havien previst i que els era urgent.

– 3 sessions perquè la segona mestra de l’aula estava fent una substitució en una altra classe. Cal dir que només es realitza el treball per racons si són dues mestres. En cas contrari queda anul·lada aquella sessió.

Aquestes dues últimes situacions han dificultat el procés de la fase nº3 perquè eren circumstàncies inesperades que no es podien anticipar, però aprofitava el temps per organitzar tot el diari d’aula. Amb tot, he pogut observar que he recopilat tota la informació necessària per afrontar satisfactòriament la fase 4 i 5 del projecte. Ha estat una fase molt intensa però molt més enriquidora del que jo havia imaginat. Una experiència tant a nivell professional com personal, que desenvoluparé més extensament en les conclusions finals.

Ara em queda organitzar tota la informació recollida de l’observació per realitzar dues entrades més en aquesta fase: la valoració de l’alumne autista.

Havia destinat els dies 23 i 30 de novembre per treballar amb el cicle la continuïtat del projecte engegat segons les fases del Pla de treball exposades en la PAC1. Però la meva tutora m’ha comentat que no podríem realitzar aquestes reunions previstes perquè dimarts 23 havien d’abordar molts temes de la comissió de festes referent al Nadal, i que dimarts 30 de novembre tindran les comissions d’avaluacions de 2n.

Així que, per continuar realitzant dues sessions en aquesta fase que penso que són les necessàries com a mínim, hem pensat que seria interessant reunir-nos amb la comissió pedagògica aquest dimarts 30 que també era una de les meves actuacions previstes.  M’agradaria tractar dos assumptes: plantejament de la continuïtat del projecte a la resta de l’escola i necessitat d’unes proves internes. I per altra banda, fora del pla de treball previst, hem cregut oportú convocar una reunió amb el cicle dijous 9 de desembre per poder realitzar l’última reunió i concloure aquells aspectes que encara estan oberts.

Es realitzen diàriament moltes pràctiques pedagògiques en les escoles que sovint no queden anotades en cap document de l’escola, i això és causat per la manca d’hores de coordinació en els horaris, l’estrès que sovint es respira o la voluntat d’ocupar-se del treball individual d’aula oblidant les tasques de cooperació i reflexió que són necessàries i prèvies per elaborar qualsevol document. Aquest fet ocasiona que s’hagi de començar de zero a l’hora de realitzar alguna d’aquestes pràctiques. Per posar un exemple, m’he assabentat que en aquesta escola ja es realitzaven uns racons molt semblants en el cicle inicial fa uns sis anys, però que d’aquests no n’ha quedat documentació ni material didàctic.

Per aquest motiu he volgut introduir en el pla de treball del pràcticum algunes sessions de treball amb el cicle, obligant a tenir aquests espais i temps necessaris per meditar, compartir i acordar.