Us adjunto l’anàlisi DAFO del centre en referència al projecte de treball per racons.
També podeu consultar tot el procés que vaig realitzar per fer l’anàlisi DAFO en el següent enllaç: Com vaig elaborar l’anàlisi DAFO.
Us adjunto l’anàlisi DAFO del centre en referència al projecte de treball per racons.
També podeu consultar tot el procés que vaig realitzar per fer l’anàlisi DAFO en el següent enllaç: Com vaig elaborar l’anàlisi DAFO.
Després de llegir el teu anàlisi DAFO m’agradaria demanar-te un dubte, més que començar a establir el debat.
Els racons només es duen a terme al cicle inicial? Com ha sorgit la iniciativa? Dels tutors del cicle o de l’equip directiu?
Repassaré de nou el teu DAFO i espero poder-te fer comentaris interessants.Gràcies
Abans de començar dir-te David que no sóc una entesa en l’anàlisi DAFO, però el teu a mi personalment m’ha proporcionat una idea molt clara i concisa de la situació del teu projecte de treball per racons dins de l’escola en la que et trobes.
Un tret que he trobat especialment interessant és el fet que el Departament d’Educació aposta avui en dia per una escola inclusiva i un currículum obert, però en contrapartida hi ha manca de recursos humans i una inestabilitat en certa part de la plantilla de docents, fet que pot ocasionar dificultats rellevants a l’hora de dur a terme el projecte. El que també és cert és que un projecte d’aquesta envergadura requereix d’un treball col•laboratiu i consensuat entre els agents implicats, tal i com has anat remarcant en diferents entrades al blog i en aquest propi anàlisi. Aquesta col•laboració i consens cal obtenir-los mitjançant hores de diàleg i establiment de pautes per a dur a terme les accions pertinents segons la tipologia de l’alumnat que es té. Aquestes hores són de difícil ubicació, ja que l’horari no sol proporcionar espais suficients per a la coordinació de les diferents accions a realitzar.
Certament aquest projecte permet una manera d’organitzar la classe diferent per tal d’oferir una gran varietat de propostes a les que els alumnes poden accedir de forma oberta. Els alumnes poden realitzar activitats autònomament, amb d’altres companys o amb l’adult (docent). Aquesta manera de treballar implica una metodologia més creativa i flexible, en la que el rol del mestre és dinamitzar els aprenentatges i proporcionar oportunitats per a que els alumnes puguin explorar tots els centres d’interès. Si a més a més afegim que a l’aula hi ha dos mestres, podem imaginar la “feina” que hi ha al darrera si volem que aquest projecte tingui una qualitat rellevant. Les iniciatives, idees del Departament poden ser molt atraients, innovadores, però cal que siguin també realistes i properes facilitant tots els recursos necessaris i adients per a que projectes d’aquests tipus puguin engegar-se i tenir continuïtat en el temps. Com ho interpretes tu?
Un altre aspecte també considerable a remarcar és quan fas referència a la formació. Crec que la formació de tots els agents que participen del projecte és molt i molt rellevant per a que aquest s’ajusti als objectius establerts i sigui executat amb precisió i seguint una línia metodològica i educativa consensuada. Aquesta formació permetrà que les bases psicopedagògiques del treball per racons siguin enteses i conegudes per tots, treballant col.laborativament amb la finalitat que els alumnes amb ritmes maduratius, d’aprenentatge i de treball diferents puguin en aquest període la seva vida dur a terme un procés de socialització i aprenentatge rellevant, evitant que els seus conflictes personals i afectius puguin dificultar la seva evolució. Caldrà tenir present que els seus interessos seran diferents i que s’haurà de tenir en compte els aspectes cognitius, motrius, afectius i socials de cada nen, ja que en aquestes etapes els alumnes es manifesten de manera global. D’aquí la rellevància de la nostra formació per a saber fer front a la situació amb garanties d’èxit en les nostres intervencions i en el disseny d’activitats adients per al col•lectiu de l’alumnat.
Et contextualitzo una mica el projecte de racons.
Fa un parell d’anys que alguns mestres de l’escola van rebre assessorament sobre l’escola inclusiva. A final del curs passat, la mestra d’ed. especial i la coordinadora del cicle inicial van pensar que seria interessant abordar l’atenció a la diversitat del cicle a partir de l’escola inclusiva: concretament, el treball per racons. Ho van comunicar a la comissió pedagògica i l’Equip Directiu i va ser una proposta que va agradar molt a tothom. A més, també va sorgir la necessitat de què aquelles metodologies que funcionaven a ed. infantil es realitzessin en el cicle inicial per assegurar una línia d’escola. I ja van iniciar tot el treball d’elaboració de material el curs passat.
Per tant, avui dia l’escola realitza el treball de racons a ed. infantil i cicle inicial de manera semblant. De fet, en aquest pràcticum també observarem quina continuïtat pot haver-hi a la resta de cicles.
Gràcies David per la contextualització. Ara em faig una idea més clara de la situació. És cert que tal i com exposa el bloc III de la pràctica psicopedagògica en educació formal, les metodologies com l’aprenentatge col.laboratiu i cooperatiu, la docència compartida, el treball per projectes, la tutoria entre iguals, l’avaluació per portafolis,… entre d’altres, han augmentat avui en dia la seva presència a les nostres aules redefinint el rol de l’assessor psicopedagògic en el seu suport a l’alumnat.
Estic totalment d’acord amb el teu comentari; és molt interessant que el Departament d’Educació recolzi de manera teòrica totes aquestes propostes, però no és gens esperançador que els recursos necessaris no apareguin.
Els estudis PISA 2006, a l’espera dels resultats de l’any 2009 que apareixeran probablement aquest desembre, continuen indicant que Catalunya es troba per sota la mitjana de la OCDE, tot i l’evolució educativa que ha realitzat des dels inicis de la democràcia. I aquest fet penso que és prou interessant per al•legar que és necessari un reforma educativa. A Catalunya, avui dia, tenim la nova Llei d’Educació que pretén donar solucions a tots aquests problemes. Per una banda, augmenten els pressupostos destinats a l’educació que s’hauria de traduir en més recursos, i per l’altre s’inicia un desplegament de la Llei a partir de dos objectius molt clars: la millora dels resultats acadèmics i la cohesió social. El problema recau en saber si aquesta Llei serà capaç de resoldre problemes com els que la Susana esmentava. I, a més, no deixa de ser una llei molt polèmica.
Penso que aquest és un tema molt interessant però molt complex, i que, probablement, existeixin altres arguments que no estan al meu abast. Imagino que, com sempre, el temps ens anirà donant una perspectiva molt apassionant que podrem contrarestar amb altres estudis PISA. I, com no, des d’aquest bloc convido a tothom a què participi en aquest debat i pugui dir la seva.
Pel que fa a la formació del professorat, i en relació al comentari anterior sobre la LEC, podem observar que el centre de recursos educatius del qual pertany l’escola no ha ofert cap curs en relació al treball per projectes o a l’escola inclusiva en general. És cert que s’ha ofert formació al personal de la USEE i en relació a la coeducació, però penso que s’allunya de la metodologia que estem treballant en aquest bloc. I estic convençut que la formació inicial i permanent són claus en la millora de la qualitat educativa. Llavors, és coherent no donar suport a una metodologia que sovint s’engega a les escoles? La LEC solucionarà aquesta situació? Com deia anteriorment, moltes d’aquestes respostes penso que estan fora del meu abast.
En relació a aquest tema, us adjunto un document interessant sobre la formació del professorat.
Hola David,
Tal com ja et vaig comentar en una entreda anterior sobre el treball per racons, crec que el projecte està realitzant en el teu centre és enriquidor des de totes les vessants, ja sigui des de la vessant pedagògica i docent, doncs implica un canvi metodològic i més respectuós amb l’atenció a la diveristat dels alumnes i des de la vessant de l’alumnat ja que permet que puguin aprendre respectant els seus propis temps, ritmes i motivacions.
Respecte l’anàlisi del teu DAFO, la realitat és que tots els centres tenim AMENACES i DEBILITATS molt similars relacionades amb les dificultats horaries, amb la manca de plantilles, amb les mancances del departament, i la veritat és que aquestes mancances ens limiten molt el nostre radi d’acció, ja que l’aposta per la inclusivitat implica recursos personals i materials i molta dedicació. I per desgràcia, ens trobem en unes èpoques de retallades…
Continuo pensant que la formació permanent és la millor eina per a edificar un projecte compartit entre tots els emebres de la comunitat educativa.
Tot i així penso que del teu anàlisi es desprén optimisme i moltes possibilitats de tirar-ho endavant!
Bones,
Acabo de penjar el comentari que vaig fer en l’entrada que tens sobre com vas elaborar l’anàlsi DAFO, feia dies que mirava i no veia cap resposta i ara tornant a preparar un nou comentari he vist la pàgina…
Bé, referent al DAFO, globalment, observo que en la majoria de les aportacions que hem anat fent (al meu blog i als altres que vaig seguint) es repeteixen una sèrie d’aspectes considerats com a DEBILITATS o AMENACES en funció de la situació de cada centre.
Aspectes com la necessitat de formació permanent del professorat i la manca de recursos de l’administració estan creant dificultats a la majoria de centres que aposten per la inclusió.
Des d’un punt de vista de l’atenció a la diversitat, la metodologia ha de ser flexible, col·laborativa i cooperativa, hetereogenia, adaptada a les necessitats i dificultats dels alumnes i sobreto respectuosa amb els ritmes d’aprenentatge dels alumnes. Però és clar, aquesta manera de fer cal que parteixi d’una base de mestres ben formats i motivats i que disposin dels recusos materials i personals necessaris, tot un repte avui en dia!
Penso que enfocar el treball per racons en les àrees instrumentals pot ajudar a millorar els aprenetatges dels nostres alumnes, ja que tal com comenteu en l’informe PISA cal reforçar la lectoescriptura i les matemàtiques…En el meu centre, s’estan plantejant d’introduir els racons en un grup petit d’alumnes de cicle mitja-superior amb nee que estan adscrits a la USEE, creien que al segon trimestre seà una bona eina que motivarà més els nostres alumnes. Ens plantegem fer racons de lectoescriptura i altres de matemàtiques i també utilitzar eines TIC, …
Així doncs, segueixo amb molt interès les teves aportacions!
Coincideixo amb la Susana en la valoració del teu DAFO, ja que també destacaria l’aposta del Dep. d’Educació avui en dia per una escola inclusiva i un currículum obert i per competències, afegiria, perquè és en aquesta dimensió que l’aposta metodològica és possible, combinada amb la formació del professorat. També coincideixo amb la Meritxell en copsar en l’ambient general dels centres la manca de recursos humans i també d’altre tipus. Diguem que la teoria la tenim, però que ens cal es pugui posar en marxa. Esperem que no passi com amb la LOGSE, en teoria molt bona, en la pràctica…
Quant al DAFO. És força acurat i només t’ha mancat tenir en compte aquesta recomanació:
“Ja que la matriu DAFO es pot utilitzar per analitzar molts temes diferents, és important identificar i descriure clarament el tema sobre el qual girarà la nostra anàlisi. D’aquesta manera les persones que participen entendran millor el propòsit i les implicacions del DAFO.”
No obstant això, les teves companyes han sabut interpretar que t’estaves referient a la innovació metodològica que proposa el teu projecte.
Salutacions.
Santa LLúcia! David, he vist ara, a dalt de tot del DAFO que identifiques el tema clarament i que a més adjuntes un document sobre el procés d’elaboració. tot molt complet 😉
Entenc el que t’ha passat, Sabina. Vaig voler realitzar tot l’anàlisi DAFO en un mateix full perquè creia interessant posar tota la informació fàcil de veure, fet que no resulta tan funcional si es realitza en dos fulls. Això va provocar que el títol quedés enganxat al requadre i passés quasi desapercebut. Efecte col·laterals, que en diuen.
Meritxell, moltes gràcies pels teus comentaris. M’han animat molt! És cert que aquest anàlisi és optimista. I ho és perquè un projecte tan ambiciós com el que està tirant endavant aquesta escola necessita certes dosis d’optimisme per superar totes les amenaces i debilitats exposades.
Pel que fa a la formació permanent estic molt d’acord amb tu. No és la solució a tots els problemes actuals de l’educació, però sí que n’és un pilar fonamental. En aquest segle XXI en el qual la societat demana molts canvis també se sent condicionat el sistema educatiu i, per tant, tot el professorat. En aquest sentit, els docents han d’estar implicats en una formació permanent que pugui donar estratègies per afrontar els reptes més importants. Al meu entendre, l’aplicació de les noves tecnologies a l’aula, la recuperació progressiva de valors educatius (esforç, constància, motivació…), l’atenció a la diversitat existent a les aules i el treball pluridisciplinar, constructiu i cooperatiu entre tots els agents educatius.
Amb tot, i allunyant-me una mica d’aquest debat, penso que caldria dir que la formació permanent (al llarg de la vida) és important per a qualsevol persona que vulgui descobrir el sentit d’allò que fa. Una persona motivada que vol assessorar-se i aprofundir en coneixements per al desenvolupament del seu propi treball o la seva promoció professional. Una necessitat bàsica per a qualsevol adult que vulgui afrontar i conviure amb els reptes del món laboral del segle XXI.
Hola David!
Cada cop que entro al teu blog m’encanta veure lo bé que ho tens tot organitzat. Per elaborar la meva DAFO, em va anar molt bé veure com alguns companys l’havieu fet prèviament, i realment la teva em va servir de molt per organitzar-me i tenir clar què havia de fer.
A l’apartat d’Amenaces comentes que l’organització horària del professorat no és l’adequada per
realitzar tasques de coordinació. Jo penso que és la base d’una bona intervenció, el poder coordinar-te amb els teus companys per tal d’elaborar un bon pla de treball. Si no hi ha coordinació, no es poden prendre decisions conjuntes, ja que cadascú va per la seva banda, no creus? Com ho fan per solventar aquest problema?
Hola Laia,
Primer de tot donar-te les gràcies per aquests comentaris que dediques al meu bloc. Estic content que pugui servir d’ajuda a altres persones. De fet, no sé si te n’has adonat, aquest bloc pertany al pràcticum I que vaig realitzar el curs passat. I encara està “penjat” amb aquest objectiu: que pugui ser un document de referència i ajut per a altres persones.
Pel que fa a la teva pregunta…
Quan parlo de l’organització horària del professorat em refereixo a l’organització que ordena el Departament. Per aquest motiu està inclòs dins les amenaces, factors negatius però externs al centre. El context d’aquesta DAFO és en el curs 2010-11 quan encara hi havia sisena hora i amb molt poques hores de coincidència amb tot el Claustre. I l’única manera de solucionar-ho és gràcies a la dedicació del professorat i l’optimització de les poques hores de coordinació, que vol dir tenir totes les reunions prèviament preparades i programades amb un ordre del dia, tractar només aquells temes que siguin realment rellevants, lliurar memoràndums a cada mestre per a què sàpiguen amb temps què cal fer a cada moment… És a dir, tot un seguit d’actuacions de gestió i organització de centre.
Gràcies David per la teva resposta!