Per als tutors/es:
És el professional que, sovint, rep les pressions i angoixes del centre en relació al que signifiquen aquests alumnes: cal que se senti recolzat per l’equip docent i per l’equip directiu.
Algunes idees segons tres apartats:
- Com acompanyar l’alumne: tutoria individual.
- Des de la tutoria de grup.
- Informació i assessorament a la família.
Com acompanyar i orientar l’alumne: la tutoria individual.
- En la tutorització personalitzada, compartida per l’equip docent, s’establiran pactes personals i contractes pedagògics. Tot això, contemplant:
- Acollir i acompanyar l’alumne en el seu malestar i ajudant-lo a vincular-se a les activitats educatives.
- Ajudar a percebre, prendre consciència de les conseqüències de la pròpia conducta.
- Possibilitar les actituds positives envers l’alumne per part del professorat, dels companys i de la família.
- Establir un espai que ajudi a avaluar els compromisos.
- Establir comunicació periòdica amb les famílies, arribant a acords de col·laboració i d’actuació conjunta família-escola, amb l’orientació i suport dels professionals que s’acordi.
- Marcar límits molt concrets i justificats. Han de ser límits fàcilment avaluables.
- Valorar els aspectes positius individuals (petites coses). Intentar crear un “reconeixement” envers l’alumne respecte a una àrea en la qual sigui hàbil.
- Avançar tema orientació professional, per donar sentit als estudis.
Una bona relació de confiança permet apropar-se a les necessitats de l’alumne, i per això, pot ser útil:
- Els alumnes han de percebre que els adults són referències fiables, que es pot confiar en ells, que no els van a deixar “tirats”.
- S’ha d’acceptar l’alumne com és, mirar de canalitzar el seu comportament cap a formes de relació amb l’entorn menys conflictives i socialment més eficaces. Treure les idees preconcebudes
- Algunes disposicions personals poden ajudar:
- Estar disponible
- Estar atent i obert a les aportacions de l’alumne
- Figura d’acolliment, cura, contenció i estimació.
- Escoltar
- Tenir-lo present
- Ser sensible a l’esforç que pot fer l’alumne per a establir relacions millor amb les persones del seu entorn.
- Elaborar les pròpies ansietats per poder fer-se càrrec de la dels alumnes.
Abans de la conversa, pot ajudar crear un entorn favorable pel nen, que generi benestar, seguretat i serenitat. Pot ajudar a reduir el nivell de tensió i hostilitat, i doncs, fer possible el diàleg:
- Ha de ser acceptat per l’alumne, percebut “com algú a qui importo”. Ha d’acceptar i conèixer l’alumne.
- Ser realista respecte les frustracions que pot tolerar l’alumne.
- Ser sensibles a les situacions que causin frustració.
- Allunyar-se de la relació de confrontació.
- No prendre’s els episodis de trifurca com una qüestió personal.
- Renovar el punt de partida en cada nova sessió: recollir aspectes nous que permetin el canvi i el desenvolupament.
- Ha de conversar amb l’alumne i mantenir contacte visual amb ell.
Després d’una situació especialment conflictiva es pot mirar de proporcionar un moment de assossec i serenitat . Ajudar-lo a incrementar el coneixement de la realitat existent, els valors ocults… per tal de restaurar relacions deteriorades, reforçar límits conductuals i socials. Algunes idees per això últim:
- Si el nen no té control sobre les seves pròpies emocions, millor no iniciar conversa.
- Ajudar-lo a mantenir la calma i a modelar la seva ira.
- Conèixer abans com ha estat la situació conflictiva.
- Escoltar l’alumne i tractar d’entendre la seva percepció
- Animar l’alumne a fer-se preguntes.
- Facilitar els esforços de l’alumne per a comunicar allò que vol dir.
- Tractar de reduir i minimitzar els sentiments de vergonya o culpabilitat.
- Permetre que recuperi la compostura abans d’incorporar-se de nou a la rutina escolar.
Quan recupera la calma és recomanable posar paraules al que ha passat, segons algunes recomanacions:
- Evitar els sermons, la verborrea, les recriminacions, la despreocupació.
- Explicar al nen que ha passat i proposar-li activitats posteriors. Cal un temps de reequilibri.
Des de la tutoria de grup:
- Treballar el sentiment de pertinença al grup i l’autoestima.
- Planejar activitats per tal d’afavorir un bon clima a la classe i bones relacions de grup.
- Procurar que les normes i regles de comunicació dins del grup siguin clares.
- Emprar activitats de treball cooperatiu.
Informació i assessorament a la família
El treball amb la família és molt important. Cal que aquesta estigui implicada i ens doni el consentiment per a treballar amb el seu fil a partir d’una conversa edificant.
- Buscarem la seva implicació, el consentiment i la confiança.
- Els mostrarem que ens interessem pel seu patiment i provarem que la conversa no giri només al voltant del que és normatiu i acadèmic. Buscarem una posició de no-rivalitat, fugint dels retrets.
- Els demanarem que ens transmetin el que saben del noi, per tal que ens serveixi en el nostre coneixement sobre l’alumne i per tal de fer-los, també, un lloc com a pares en tot el procés.
- És important responsabilitzar-los en en procés educatiu del seu fill. Pot servir conèixer i compartir les idees a les famílies.
Per comprendre l’alumnat també des dels coneixements teòrics, que poden ajudar a entendre una mica més. Es pot consultar les idees a l’apartat de bibliografia.