- Idees i reflexions de la lectura de: Segura; M. Un programa de competència social. Cuadernos de pedagogia (núm. 324, maig 2003) http://213.0.8.18/portal/Educantabria/RECURSOS/Proyecto/SopoDOC/14__Competencia.pdf)
Afegeixo, al final de l’anàlisi de l’article, alguns comentaris a com treballar el programa. Aquesta última part està extreta del programa en sí.
L’article situa:
L’article ens presenta un programa que vol facilitar el treball de les relacions interpersonals i la convivència de l’alumnat a les aules des de quatre vertents educatives: aprendre a aprendre, habilitats socials, educació emocional i educació en valors.
Aquest programa està elaborat per a primària amb el títol “Relacionarnos bién” de l’editorial Narcea i a secundària, també de la mateixa editorial, en un conjunt de tres quaderns, amb el títol “Ser persona i relacionar-se”.
El programa està pensat per a treballar-lo sistemàticament un cop per setmana durant un curs escolar sencer i a secundària consta de quatre parts:
- Una primera, cognitiva per a exercitar el pensament casual, alternatiu, consequencial, de perspectiva i de mitjans-fi.
- Una segona, orientada a afavorir el creixement moral.
- Una tercera i última que selecciona les habilitats socials bàsiques com saber escoltar, demanar un favor, rebre una queixa, saber dir no, negociar, etc. També vol ensenyar els alumnes a enfrontar-se a la ira, l’angoixa i a la depressió.
M’ha semblat especialment interessant:
La idea que el treball de diferents programes (educació emocional, d’assertivitat, valors, mediació, etc) proporcionen un treball incomplert.
Segons l’article, i com a exemple, en el treball d’habilitats socials es pot descuidar el creixement moral, i amb això, obtenir “delinqüents hàbils”, o alumnes que poden fer servir les habilitats socials per a manipular altres persones. És per això que destaca la importància de treballar al mateix temps el cognitiu, l’emocional, les habilitats socials i el creixement moral.
En alguns instituts ofereixen aquest programa com a crèdit variable.
Recull de programes:
He trobat, de la Junta d’Andalusia, un programa amb el mateix nom i del mateix autor.
Tot i que l’article no fa referència explícita d’aquests programes, he volgut recollir alguns d’aquests “programes parcials”.
- Treballant valors: http://www.senderi.org/images/inici.pdf
- Educant emocions: http://www.faroshsjd.net/adjuntos/2232.2-Faros%206%20Cat.pdf
- Habilitats socials: http://www.iessobreques.org/tutories/1r_cicle_ESO.pdf
Com treballar el programa.
Aquest programa està elaborat per a secundària amb el títol “Ser persona i relacionar-se” (encara que a classe es pot presentar amb qualsevol altre títol) de l’editorial Narcea, en un conjunt de tres quaderns o en l’enllaç que fa unes línies facilito.
El programa aconsella treballar el volum destinat a primer cicle a primer d’ESO, el de segon cicle a tercer i a segon i quart fer un manteniment del programa utilitzant historietes, pel·lícules i continuar amb l’entrenament d’habilitats cognitives.
Està pensat per a treballar-lo sistemàticament un cop per setmana durant un curs escolar sencer. Davant la dificultat de proposar una matèria optativa a primer per a treballar aquest programa, es pot valorar la possibilitat de treballar-ho dins l’alternativa a la religió, que encara que no el podran fer tots els alumnes, si recollirà bona part d’ells.
Una possibilitat, per a facilitar la tasca als docents, seria preparar-se una de les tres parts i impartir-la durant un trimestre, acabat el qual els alumnes roten. De les tres parts del programa, les dos últimes requereixen una certa mà esquerra per a treballar-la, ja que precisa de més discussió i debat. Es pot distribuir el programa segons les preferències, experiència o tarannà del professorat.
Altre possibilitat, una mica més dura pels tutors, seria que fossin ells que impartissin l’alternativa i que ho fessin durant tot el curs, per tal de poder fer un seguiment més acurat dels seus alumnes.
Com treballar cadascuna de les diferents parts del programa:
- Entrenament cognitiu.
Proposa treballar a partir d’historietes còmiques o pel·lícules que plantegen un problema. Es facilita nomes una part de la història i es pregunta quin problema hi ha, qui el té i quines possibles sortides té el protagonista. Entre les possibles sortides més eficaces, pensem les possibles conseqüències.
Lliurem la resta de la història i es demana que alguns l’expliquin des del punt de vista de cadascun dels diferents personatges.
Segons el grup i el dia, es pot discutir el tema (primer en petit grup i després en el grup classe), proposar preguntes o fins i tot cercar una frase i fer un dibuix per a la història.
- Creixement moral.
Es proposa un dilema moral que els obligui a escollir què farien en el lloc del protagonista. Es formen grups segons les opinions i se’ls deixa una estona per a que anotin els motius que els han fet decantar-se per una o altre solució. Posteriorment es debat, compartint les opinions, i el docent pot fer alguna reflexió al respecte mirant de no imposar la seva opinió. No es tracta d’inculcar valors, sinó de contribuir al creixement moral.
Segons el grup, podem provar d’identificar els valors que hi havien en joc.
- Educació emocional.
- Les habilitats socials faciliten la relació interpersonal de manera assertiva (ni agressiva, ni inhibida). Aquesta part del programa està pensada per a realitzar preferiblement al final d’aquest, ja que funciona millor si els alumnes tenen ja certes capacitats cognitives.
- Si el grup és molt superior a 12 alumnes, segons les característiques d’aquest i per tal que no sigui molt difícil gestionar-los, es proposa dividir-los en dos grups: un d’ells no treballa un dels dies i actua com a espectador, participant únicament de la crítica final.
Es proposa partir d’una situació concreta que presenta una dificultat o un conflicte (real o imaginari, fins i tot extret d’una pel·lícula). Es demana quina seria una reacció inhibida, una agressiva i una reacció assertiva davant la situació. Mirar de fer veure que ni l’agressiva ni la inhibida solucionen, sinó que agraven el problema.
Posteriorment es demana que algú faci un “role-playing” de la solució assertiva. Entre els companys i el professor valoren si realment ha estat assertiva: com ha utilitzat els ulls, les mans, el to de veu, etc.
Com avaluar el treball? A més de l’actitud, es pot demanar que anotin les idees que han tingut en la seva reflexió individual i les que els han semblat més interessants en la posta en comú. També es pot emprar un qüestionari que el programa inclou, per a avaluar la seva evolució.