- Idees i reflexions de la lectura de:
- Saumell, C, Alsina, G, Arroyo, A. Alumnado con dificultades de regulación del comportamiento (Vol. I) Infantil i primària. Barcelona 2011. Editorial Graó.
El llibre situa:
Previ:
Fins a la data m’ha resultat impossible localtizar (ni reservant) el segon volum d’aquest llibre que fa referència a secundària (està editat, però encara no ha sortit al mercat), així que faig la lectura d’aquest mirant d’extrapolar a secundària el que considero possible.
Tot i que el llibre conté diversos capítols em centraré en el d’intervenció educativa i el treballaré donant un èmfasi especial al fet d’endreçar la informació segons una graella de treball proposada per tal de preparar un procediment d’intervenció adaptat (no segueixo l’ordre del llibre)
Idees de partida del llibre:
Proposa replantejar-se alguns plantejaments, com per exemple el de creure que ensenyar és instruir i que és indicar què fer i com (“jo ho dic i tu ho fas”), o el cas oposat, pensant que la solució consisteix en raonar, fins a la saturació, perquè un ha de comportar-se d’una manera determinada.
Algunes idees que poden ser un punt de reflexió i de partida de la nostra intervenció educativa:
- Hi ha moments en què l’escola posa més èmfasi en detectar els problemes i els dèficits que en desenvolupar virtuts i fortaleses.
- Important transmetre que volem ajudar l’alumne, que creiem en les seves possibilitats. Que el reconeixem com a persona des de la cooperació i la responsabilitat, tenint present els seus propis recursos.
- Alguns cops, quan les coses no funcionen, propiciar el sentit de l’humor permet un estalvi de sentiments negatius. Trobar la part còmica d’una situació (sense ridiculitzar, ni ironitzar) pot ser que ajudi a crear complicitats positives.
- Alumnes que ja han superat certes actituds poden ajudar altres.
- Si els alumnes saben que s’espera d’ells, els permet preveure les conseqüències. Millor una gestió ben planificada que una intervenció reiterativa i esgotadora per part del docent.
Destaco dos aspectes que poden ajudar:
- un procediment d’intervenció consensuat i
- algunes idees per als tutors/es.
Com preparar un procediment d’intervenció:
Per a poder oferir una intervenció coherent serà necessari arribar a acords sobre accions educatives comuns segons diferents punts o aspectes. Parteixo d’una graella de treball per tal de recollir els diferents aspectes endreçadament.
La idea és elaborar protocols d’actuació conjunta els primers dies de classe per a poder revisar-los al llarg del curs. L’objectiu? Crear entorns favorables, establir normes a l’aula i ens els espais comuns del centre, consensuar decisions i seguir procediments i rutines, donar a conèixer unes expectatives acadèmiques i conductuals clares, adequades a les capacitats i característiques dels alumnes.
Es pot utilitzar part de la graella o tota ella. Les autores fan una proposta diferent a la que presento, ja que he adaptat segons el nivell i el que em pot resultar útil per a les pràctiques.
Algunes idees més concretes pels tutors/es
Abans de la conversar, pot ajudar crear un entorn favorable pel nen, que generi benestar, seguretat i serenitat. Pot ajudar a reduir el nivell de tensió i hostilitat, i doncs, fer possible el diàleg:
- Ser realista respecte les frustracions que pot tolerar l’alumne.
- Ser sensibles a les situacions que causin frustració.
- Allunyar-se de la relació de confrontació
- No prendre’s els episodis de trifurca com una qüestió personal.
- Una bona relació de confiança permet apropar-se a les necessitats de l’alumne, i per això, pot ser útil:
- Els alumnes han de percebre que els adults són referències fiables, que es pot confiar en ells, que no els van a deixar “tirats”.
- S’ha d’acceptar l’alumne com és, mirar de canalitzar el seu comportament cap a formes de relació amb l’entorn menys conflictives i socialment més eficaces.
- Algunes disposicions personals poden ajudar:
- Estar disponible
- Estar atent i obert a les aportacions de l’alumne
- Escoltar
- Tenir-lo present
- Ser sensible a l’esforç que pot fer l’alumne per a establir relacions millor amb les persones del seu entorn.
Com acompanyar i orientar l’alumne: la tutoria individual.
Requereix una certa disposició i una bona formació per tal de posar límit a les seves desventures, tot acompanyat-lo. Com?
- Ha de ser acceptat per l’alumne, percebut “com algú a qui importo”.
- Ha d’acceptar i conèixer l’alumne.
- Ha de conversar amb l’alumne i mantenir contacte visual amb ell.
Després d’una situació especialment conflictiva es pot mirar de proporcionar un moment de assossec i serenitat . Ajudar-lo a incrementar el coneixement de la realitat existent, els valors ocults… per tal de restaurar relacions deteriorades, reforçar límits conductuals i socials…Algunes idees per això últim:
- Si el nen no té control sobre les seves pròpies emocions, millor no iniciar conversa.
- Ajudar-lo a mantenir la calma i a modelar la seva ira.
- Conèixer abans com a està la situació conflictiva.
- Escoltar l’alumne i tractar d’entendre la seva percepció
- Animar l’alumne a fer-se preguntes.
- Facilitar els esforços de l’alumne per a comunicar allò que vol dir.
- Tractar de reduir i minimitzar els sentiments de vergonya o culpabilitat.
- Permetre que recuperi la compostura abans d’incorporar-se de nou a la rutina escolar.Quan recupera la calma és recomanable posar paraules al que ha passat, segons algunes recomanacions:
- Evitar els sermons, la verborrea, les recriminacions, la despreocupació.
- Explicar al nen que ha passat i proposar-li activitats posteriors. Cal un temps de reequilibri.