Aquest curs el professorat ens hem marcat com un dels temes de reflexió del curs fer un anàlisi pedagògic del tractament dels deures. La idea era analitzar el que estavem fent, amb l’objectiu de veure si calia fer modificacions per ser coherents amb el nostre Projecte Educatiu de centre.
Ha estat curiós que just aquest any aquest tema ha estat notícia en els diferents mitjans de comunicació. Se n’ha parlat a la Televisió TV3, Canal8, Canal Terrassa. El diari El Periódico va fer un monogràfic el 19 de febrer. S’han publicat diferents articles de periodistes i columnistes com Empar Moliner o pedagogs importants com Francesco Tonucci que lidera una campanya contra els deures, o Gregorio Luri que està a favor dels deures però dels bons deures:” Penso continuar anant al Petit Liceo amb el meu nét Bruno perquè considero que és una magnífica manera de fer deures”
El professorat ens hem centrat en tres aspectes a aprofundir:
Entenem els deures com unes propostes motivadores que sorgeixen de la vida a l’escola i no s’acaben en l’horari escolar.
Voldríem què les propostes d’activitats per practicar habilitats lingüístiques o matemàtiques fossin el més personalitzades possibles, tot i que veiem la dificultat de gestionar-ho per la falta d’hores no lectives.
Ens preocupa l’alumnat amb poc interès pel seu propi aprenentatge i que té poca motivació davant les propostes que sorgeixen de l’aula.
Per complementar les nostres reflexions pedagògiques ens interessava saber quina era la visió de les famílies sobre aquest tema per veure fins a quin punt tenim visions semblants o divergents.
Aquest és el resultat de les enquestes realitzades.
RESULTATS DE LES ENQUESTES SOBRE ELS DEURES
NOMBRE DE FAMÍLIES QUE HAN PARTICIPAT 34%
38 FAMÍLIES A FAVOR
7 EN CONTRA
2 DEPEN
D’altres:
– cada infant és diferent.
– ajuden als pares a implicar-se en l’educació dels fills.
– tal i com feu fins ara.
– necessiten suport per fer els deures.
– ja fan prou hores a escola.
– acaben cansats i no aprenen més per fer més deures.
– el temps no lectiu no és propietat de l’escola
– són una invasió a l’espai familiar.
– els deures treuen temps a activitats extraescolars.
ASPECTES COMENTATS:
No sabem com ajudar als nostres fills a estudiar els exàmens.
Els deures d’anglès són superiors al nivell de l’alumnat.
A vegada sembla que els deures siguin pels pares.
Deures relacionats amb el treball que es fa a l’aula. No donar deures per donar.
El nen amb més dificultats necessita més ajuda i més temps i el que té més capacitat ho fa ràpid.
Nos ayudaría tener pautas para poder ayudar a nuestros hijos.
Cada família té les seves prioritats en l’organització del temps extraescolar. Els deures portats fins ara són totalment prescindibles. No aporten res de nou.
Informar a la família si cal ajudar fent deures.
Costa d’entendre els exercicis que se’ls mana perquè no hi ha un llibre que ho expliqui.
Fan pocs deures a cinquè , haurien de fer més.
Reflexions interessants de les famílies:
Entenem que uns deures estan justificats quan formen part d’una pràctica necessària i constant com quan s’aprèn un instrument, és a través d’aquesta afició que gustosament adquireixen rutina de treball i esforç.
Si les famílies sabem els objectius acadèmics de cada curs podem quan considerem oportú ( algun dissabte, alguna tarda,..) reforçar i saber quin nivell té l’infant.
La jornada escolar ja és prou llarga com perquè, a sobre, tinguin deures a casa.
….si al tornar a casa encara han de fer més feina, la seva jornada acaba el sopar i la dutxa. I aquest nen que ha estat tan sols un nen, lliure per imaginar, inventar, explorar, o senzillament no fer res?
Provoquen una desigualtat entre els infants a més de condicionar el temps no escolar de la família, no portaran els deures igual uns nens que siguin acompanyats per seus pares que altres que no puguin comptar amb aquest suport.
La funcionalitat dels deures, mirant amb perspectiva de futur, no garantitzen en cap cas una millora de les capacitats dels infants de manera significativa sinó que aquestes depenen directament de les característiques de cada infant. Partint d’aquesta base canviaria el concepte de “DEURES” per un reforç Opcional per part de les famílies.
Els pares poden opinar, però res més , els professionals, en aquest cas els mestres, són els que han de marcar la línea pedagògica, basant-se en resultats, un cop acabat el cicle escolar, abans de començar l’institut.