L’altre dia recordant amb la meva família aquelles vacances del 2005 a Burgos, em va venir al cap aquell moment en què em van dir que s’havia de pagar per entrar a la Catedral de Burgos. Jo era petita, però no em podia creure que et cobressin per accedir a la “casa de Déu”, segons els catòlics.
Se suposa que tothom té dret a entrar a l’església, ja sigui ric o pobre, de pell blanca o fosca, home o dona, però allà no hi podia entrar tothom, si no tenies aquells 6 euros no podies entrar. D’alguna manera t’estaven tancant les portes a Déu.
Aleshores on anaven a parar aquells diners? Per el benestar dels cures, perquè dormin, mengin i visquin com a reis?
Desprès d’aquella experiència i de totes aquestes preguntes sense resposta, a mida que he anat creixent me n’he adonat de que realment l’església SÍ que és un negoci, per infinites raons. I la meva conclusió és que tot s’ha comercialitzat tant fins al punt de convertir-la en un negoci més, de convertir en un negoci més l’església en la qual avui dia segueix creient i confiant tanta gent, però aquesta no és capaç de veure que l’estan “estafant”.
Marta
Marta, fas una interessant aproximació a la delicada qüestió de la relació entre la religió i els diners. Entre els cristians aquesta ha estat sempre un qüestió objecte de debats molt intensos, i no podia ser d’una altra manera en una institució amb un poder tan important.
En el cas de la catedral de Burgos, algú podria replicar-te que, a més d’una església, és un monument arquitectònic que cal mantenir i restaurar constantment (i és immens!). Com un museu, vaja. I no li faltaria una part de raó, no et sembla? Estic segur que no fan pagar entrada per assistir a les misses. En tot cas això no resol el problema general de la relació entre l’església i els diners.
Pel que fa a la forma de l’escrit, acabes el text amb una super frase. Segur que pots dir el mateix amb més claredat si esporgues la frase i/o en fas dues o tres frases breus. Esporgar és una de les tasques de la revisió del text, recorda-ho!
No deixis d’escriure, eh?
Josep Maria