LA NIT
El firmament és coixí de lluernes,
on la lluna s’endormisca
en el moment de l’albada.
El cel és teranyina de punts de llum,
on la lluna és una aranya
que llaura constant i endreçada.
L’espai és fum de pluja de vidre,
on la Lluna neix joiosa
ben blanca i empolainada.
El vespre és partitura,
on els astres de la Nit
componen amb fil de plata
una cançó inacabada.
Lola Casas
LLUNA ESTIMADA
Lluna blanca, carona trista,
la llum de l’alba te fa petita,
lluna, lluna, lluna de l’alba,
diga’m què esperes per anar a dormir.
Jo sé què esperes, lluna coqueta:
algú que et faci d’acompanyant,
que et digui coses a cau d’orella
i et prengui el rostre en les seves mans.
Lluna blanca, carona trista,
la llum de l’alba te fa petita,
lluna, lluna, lluna de l’alba,
diga’m què esperes per anar a dormir.
Jo sé què esperes, lluna bonica:
vols que m’arribin els teus perfums
i amb els teus ulls plens de melangia
vols emportar-te’m molt lluny, molt lluny.
Lluna blanca, carona trista,
la llum de l’alba te fa petita,
lluna, lluna, lluna de l’alba,
diga’m què esperes per anar a dormir.
Jo sé què et passa, lluna estimada:
el teu cor es va enamorar de mi
pro tu ets al cel i jo estic en terra
i no veus camins que ens puguin unir.
Però, oh!
no et desesperis, pàl·lida lluna,
jo sé un camí que podràs seguir:
va fins la vall, entre les muntanyes,
i ajeu-te al riu que ell et durà aquí.
Lluna blanca, carona trista,
la llum de l’alba te fa petita,
lluna, lluna, lluna de l’alba,
en lloc d’anar-te’n, vine aquí amb mi.
Pau Riba
EL SOL I LA LLUNA
El sol i la lluna
es volen casar,
i han anat a veure
un rector que hi ha,
que casa els estels
de nit, vora mar.
El sol i la lluna
s’han enamorat.
El sol li regala
un capell brodat
de flors i de plomes,
i un jardí pintat.
El sol i la lluna
diuen que faran
festes i tiberis
quan es casaran.
Sabeu què remuguen
dins el cel tan gran?
Que el sol i la lluna
són éssers humans.
El sol és un príncep
que allarga les mans;
ella una pastora
vestida d’encants.
Les campanes toquen,
ja repicaran!
Rosaris d’estrelles
pel cel teixiran.
N’hi ha dos que s’estimen
dins l’espai tan gran.
Gabriel Janer Manila
SOTA LA LLUNA
Gira el cap
el gat amunt
i se sent protagonista
d’una història ja molt vista
entre la lluna i un gat.
Però… ell no ho sap!
Cada nit una lluna
enamora a mil gats.
I cada gat pensa
tenir més sort
que els altres gats.
Gira el cap
el gat amunt
i se sent protagonista
d’una història ja molt vista
entre la lluna i un gat.
Però…ell no ho sap!
Isabel Barriel
LA LLUNA
Ahir, quan tothom dormia
la lluna va anar a fer un volt.
Va trobar quatre estrelletes,
va sentir xutar un mussol
i es va gronxar amb quatre núvols
com si fossin un bressol.
Dormiu, que tot és silenci,
dormiu, nens petits del món.
Que ja us vetllen les estrelles,
la lluna i el rossinyol.
Tanqueu els ulls ben de pressa
perquè s’hi aturi la son.
Joana Raspall
LLUNA
Lluna nova, peix al cove,
quart creixent, gep a ponent.
Lluna plena el mar remena,
quart minvant, gep a llevant.
Quatre cares té la lluna,
dues com grill de llimona
una que ningú no ha vist
i una de cara rodona.
Núria Albó
CANÇÓ DE LA LLUNA (Fragment)
La lluna de la muntanya,
la lluna que més m’agrada!
Ai, com m’agrada la lluna
la lluna de la muntanya!
És una lluna molt neta,
és una lluna molt clara,
Com és de clara la lluna,
la lluna de la muntanya!
Lluna de bosc i fageda,
la lluna que ens agermana,
la lluna de creure i creure
i mirar-nos a la cara.
La lluna de la ciutat
és una lluna gastada,
és una lluna molt trista,
és una lluna llunyana.
Vicent Andrés Estellés
CANÇÓ DE LA LLUNA GUARNIDA
La lluna, la lluna,
la lluna amb un cove,
mireu-la tot d’una
com sembla més nova.
La lluna, la pruna
pel cel relliscant,
mireu-la tot d’una
com sembla més gran.
S’ha posat corbata
i guantets de pell
i d’un tros de mata
s’ha fet un joiell.
La lluna escarlata,
la lluna i l’ocell.
La lluna, l’engruna
de pa dins la nit,
mireu-la tot d’una
com se’ns ha adormit.
Jordi Bilbeny
Publicat Drac Trac