“Busca adentro y desaparecerán las nubes de la periferia. Quédate quieto y en silencio, para escuchar al sabio que llevas dentro, el que tiene siglos, no años como tu cuerpo. Por eso está mas allá de tus caprichosas medidas, de los prejuicios que provoca el miedo, y que es hijo de tu ignorancia. El sabio que está mas allá de los efectos que crees buenos o malos, ricos o pobres, oscuridad o luz, porque está en lo esencial, es decir en la mismísima causa, está en lo invisible de donde surge todo. Y cuando escuches al sabio que llevas dentro, sentirás a la lluvia buena y saludable, el frío….
Estarás tan atento a la causa, que todos los efectos serán luminosos. Ese estado de claridad impregnará todos los rincones, lo compartirás todo y a todos llegarás con gracia, y entonces la riqueza se multiplicará a cada paso.
Una vez encendida la luz interior, nada puede apagarla, es perfecta e incorruptible como el oro, que simboliza el poder de la pureza, de lo esencial, es decir del espíritu, que es un viaje infinito y maravilloso porque estalla a cada instante vivido con profundidad”.
(FACUNDO CABRAL)
Vivim en una societat que avança a un ritme vertiginós, la pressa i el soroll semblen ser els seus dos motors.
Anem despresa a tot arreu perquè ens falta temps. Quina paradoxa!, en aquesta societat del benestar i del temps lliure, el temps és un bé escàs. Ens falta temps per fer tot allò que ens agradaria, temps per a estar amb les persones que estimem, temps per a “ser”.
“Si jo tingués aquest temps –deia el Petit Príncep- caminaria a poc a poc cap a la font”.
I el silenci…? Darrere els sorolls. Hi ha moltes coses que ens impedeixen escoltar les músiques més belles de la vida, aquelles que enforteixen el cor.
Hem d’aprendre a viure més a poc a poc, més interiorment, més connectats amb allò més essencial, allò que és invisible als ulls, però que ens permet sentir, pensar, veure, compartir i, sobretot, ser un mateix en profunditat.
Agafa’t temps per fer aquest viatge cap al teu interior!