Tag Archives: urbanisme

Gallia Cisalpina III: Augusta Praetoria Salassorum

Després la petjada llatina tangencial trobada a Grassoney, només arribar a Aosta, la capital de la vall homònima, em va venir al cap la frase Aosta bé val un article. I és que nomes trepitjar la ciutat, el visitant descobreix una imponent urbs romana, si tenim en compte els monuments que anem trobant.

Fundada el 25 aC, se l’anomena la Roma dels Alps pel seu paper clau en la romanització de la zona alpina. Com en altres ocasions, us demano que analitzeu i interpreteu el nom complet que consta al títol.

Vies romanes de la zona alpina, amb Aosta a la intersecció de la que la travessa de nord a sud i la de d’est a oest. [Foto Josep Lario]

Fem un viatge en el temps i descobrim què podia trobar el viatger, esgotat de travessar altes muntanyes, a mida que s’atansava a aquest oasi de romanitat.

Pont romà d’Aosta [Foto: Antonio Córdoba]

  • Arc triomfal d’August. Actualment aquesta construcció romana té afegits d’èpoques posteriors, però no hi ha cap dubte que la seva presència indicava que s’estava a punt d’entrar en dominis de la poderosa Roma.

Arc triomfal d’Aosta [Foto: Josep Lario]

  • Porta Pretòria. De ben segur, aquesta entrada trilobulada i de doble pany adossada a la imponent Torre Prètòria acabava de convèncer fins i tot al més incrèdul de la importància de la ciutat a la qual s’accedia.

Porta Pretòria d’Aosta [Foto: Josep Lario]

  • Restes del teatre. Entrant per la porta pretòria a mà dreta s’accedia al teatre i més enllà hi havia l’altre edifici d’oci, l’amfiteatre, del qual no se’n poden visitar les restes. El teatre, en canvi, ens rep amb un majestuosa paret de la façana, mentre que de la cavea i el frons scaena en queda ben poca cosa. Per cert, m’expliqueu que són? Em va sobtar que en les reconstruccions apareix com un edifici cobert, cosa poc freqüent en els teatres romans. Ara bé, amb el fret de deu fer en ple hivern, també es pot entendre.

Teatre romà d’Aosta. Al fons s’observa el mur exterior i a l’esquerra de la imatge, els accessos a la càvea. [Foto: Josep Lario]

  • Fòrum i criptopòrtic. Entre les restes del fòrum, disseminades per tota el centre històric de la ciutat, m’agradaria destcar el criptopòritc, una joia arquitèctònica, al meu entendre, per la profunditat dels seus passadissos i la fermesa de les seves arcades, que conviden a passejar-hi o a jugar-hi a fet i amagar. Per cert, podeu explicar què és un criptopòrtic i l’origen dels dos ètims que componen aquest mot?

Criptopòrtic del fòrum d’Aosta [Foto: Antonio Córdoba]

En aquesta maqueta que s’exhibeix al museu arqueològic de la ciutat podem veure la disposició i l’estructura de la ciutat romana d’Augusta Praetoria. Podeu explicar l’urbanisme de la ciutat romana a partir d’aquesta imatge i dir a quin dels monuments esmentats correspon cada número?

Maqueta d’Augusta Pretòria. Museu arqueològic d’Aosta. [Foto: Antonio Córdoba]

No lluny d’aquesta població m’esperava encara un monument francament interessant pel fet de ser d’utilita pública, però gestionat de manera privada pel seu promotor, i això també mereix un article… Mentrestant, a part de les qüestions puntuals anteriors, vull que compareu el nom, els monuments i l’estructura d’aquesta ciutat amb els de les altres presentades en aquesta sèrie de viatges i també de les visitades a prop de casa nostra.

I com no, segur que ja trobàveu a faltar mostres de pervivència per interpretar (les tres R, ja sabeu). Doncs bé, a sota mateix de la porta Pretòria, vaig trobar aquest rètol d’un restaurant. No podia ser d’altra manera, em vaig dir, ¿oi que m’enteneu?

Restauran annex a la Porta Pretòria d’Aosta [Foto: Teresa Devesa]

Bufa, això de parlar d’un resaurant m’ha fet pensar que no només d’arqueologia viu la filòloga clàssica. De tant en tant també cal fer una parada i gaudir de la fantàstica gastronomia italiana. Avui comencem per un còctel, el BelliniSalute!

Brindis amb Bellini a Aosta. [Foto: Antonio Córdoba]

TERESA

Tarraco MMXVIII A.D: Maqueta de Tàrraco

Imatge de la maqueta de Tàrraco ubicada a l’edifici de l’Antiga Audiència (MHT) [Font: Tarragona Història Viva]

Aquesta imatge mostra la maqueta de Tàrraco localitzada a l’edifici de l’Antiga Audiència, que pertany MHT (Museu d’història de Tarragona). Representa la ciutat romana de Tarragona al segle II d.C, en plena època imperial, el seu urbanisme i els edificis de la ciutat. Aquesta maqueta es va fer l’any 2006 perquè la ciutat de Tarragona va ser declarada Patrimoni de la humanitat. Va ser construïda per Elias Torres i l’empresa Clarmont. En el seu interior hi ha també 30 figures d’ambientació que ajuden a comprendre i entendre com estava estructurada la ciutat.

Actualment la maqueta no està exposada a l’edifici de l’Antiga Audiència perquè està de reformes des del dia 1 d’octubre fins al 18 de novembre.

 Aquí us mostro un mapa on està situada l’Audiència:

El dia 30 d’octubre, que vam anar d’excursió a Tarragona, hauria estat millor haver-la ensenyat en el seu lloc habitual, però com que la maqueta estava en restauració, vam mostrar-ne una fotocòpia al Portal del Roser, per ajudar-nos a explicar l’estructura i urbanisme de la ciutat romana.

L’empresa Clarmont actualment està treballant en l’elaboració d’una maqueta tàctil de la ciutat de Tàrraco adaptada per a gent amb discapacitat visual.

Preguntes:

  1. Cerqueu una altra ciutat romana on hi hagi una maqueta de l’època imperial romana i qui la va manar fer. Quina relació té amb l’estàtua que vam visitar?
  2. Compareu l’urbanisme de Tàrraco amb el d’altres jaciments visitats.
  3. Investigueu sobre què és la UNESCO i quins són els seus àmbits d’actuació? Hi ha més monuments d’època romana en la llista de Patrimoni de la humanitat?

Maria Sorribes i Gabriela Hidalgo 2.2 Batxillerat