Després la petjada llatina tangencial trobada a Grassoney, només arribar a Aosta, la capital de la vall homònima, em va venir al cap la frase Aosta bé val un article. I és que nomes trepitjar la ciutat, el visitant descobreix una imponent urbs romana, si tenim en compte els monuments que anem trobant.

Fundada el 25 aC, se l’anomena la Roma dels Alps pel seu paper clau en la romanització de la zona alpina. Com en altres ocasions, us demano que analitzeu i interpreteu el nom complet que consta al títol.

Fem un viatge en el temps i descobrim què podia trobar el viatger, esgotat de travessar altes muntanyes, a mida que s’atansava a aquest oasi de romanitat.

• Pont romà sobre el torrent Buthier. El curs d’aigua que travessava aquesta construcció ja s’ha desviat, però el monument es manté ferm i perfectament transitable.

• Arc triomfal d’August. Actualment aquesta construcció romana té afegits d’èpoques posteriors, però no hi ha cap dubte que la seva presència indicava que s’estava a punt d’entrar en dominis de la poderosa Roma.

• Porta Pretòria. De ben segur, aquesta entrada trilobulada i de doble pany adossada a la imponent Torre Prètòria acabava de convèncer fins i tot al més incrèdul de la importància de la ciutat a la qual s’accedia.

• Restes del teatre. Entrant per la porta pretòria a mà dreta s’accedia al teatre i més enllà hi havia l’altre edifici d’oci, l’amfiteatre, del qual no se’n poden visitar les restes. El teatre, en canvi, ens rep amb un majestuosa paret de la façana, mentre que de la cavea i el frons scaena en queda ben poca cosa. Per cert, m’expliqueu que són? Em va sobtar que en les reconstruccions apareix com un edifici cobert, cosa poc freqüent en els teatres romans. Ara bé, amb el fret de deu fer en ple hivern, també es pot entendre.

• Fòrum i criptopòrtic. Entre les restes del fòrum, disseminades per tota el centre històric de la ciutat, m’agradaria destcar el criptopòritc, una joia arquitèctònica, al meu entendre, per la profunditat dels seus passadissos i la fermesa de les seves arcades, que conviden a passejar-hi o a jugar-hi a fet i amagar. Per cert, podeu explicar què és un criptopòrtic i l’origen dels dos ètims que componen aquest mot?

En aquesta maqueta que s’exhibeix al museu arqueològic de la ciutat podem veure la disposició i l’estructura de la ciutat romana d’Augusta Praetoria. Podeu explicar l’urbanisme de la ciutat romana a partir d’aquesta imatge i dir a quin dels monuments esmentats correspon cada número?

No lluny d’aquesta població m’esperava encara un monument francament interessant pel fet de ser d’utilita pública, però gestionat de manera privada pel seu promotor, i això també mereix un article… Mentrestant, a part de les qüestions puntuals anteriors, vull que compareu el nom, els monuments i l’estructura d’aquesta ciutat amb els de les altres presentades en aquesta sèrie de viatges i també de les visitades a prop de casa nostra.

I com no, segur que ja trobàveu a faltar mostres de pervivència per interpretar (les tres R, ja sabeu). Doncs bé, a sota mateix de la porta Pretòria, vaig trobar aquest rètol d’un restaurant. No podia ser d’altra manera, em vaig dir, ¿oi que m’enteneu?

Bufa, això de parlar d’un resaurant m’ha fet pensar que no només d’arqueologia viu la filòloga clàssica. De tant en tant també cal fer una parada i gaudir de la fantàstica gastronomia italiana. Avui comencem per un còctel, el Bellini. Salute!

TERESA