Tag Archives: teatre

Helvetia IV: Forum Iulii

Ben carregades les piles d’espectacular natura i cultura polièdrica, l’aturada de la tornada  no la fem a Itàlia, sinó a una petita localitat costanera de França, Frejús. Tenim poc de temps per visitar-la i som conscients que no coincideix el dia de la visita guiada dramatitzada al patrimoni romà que ens agradaria fer ni el del bal d’été a què ben de grat ens uniríem, però de cap manera podem renunciar a fer un bon repàs a la petjada clàssica a la ciutat. Té mèrit, perquè del suau i de vegades fresquet clima dels Alps vam passar sobtadament a la xafogor inaguantable que també ens esperava a casa, però ja se sap, la cultura es mereix qualsevol sacrifici.

Visite guidée : “Dans les pas des Légionnaires Romains” [Font: frejus.fr]

[Font: frejus. fr]

El nom romà de Frejús, del qual prové l’actual, era Forum Iulii i pertanyia a la Gàl·lia Narbonense. Fonts com Estrabó afirmen que va ser fundada per August com a estació naval de la zona, però la clara referència a Juli César (Fòrum de Juli) sembla indicar que era anterior. De fet a la web oficial del poble diu que va ser fundada el 49 aC per aquest general. La font citada aquí és la mateixa que les de l’article III? Si no és així, explica qui és i en quina obra ho explica. 

Sigui com sigui, era un lloc estratègic i comptava amb les infraestructures d’una població romana important. Penso que vam aconseguir veure la majoria de les restes que se’n conserven.  Què me’n podeu dir, d’elles? Les podeu comparar amb les que heu vist en altres jaciments?

  • L’amfiteatre el vam veure per l’exterior, perquè estaven preparant una activitat per a la nit, però la veritat és que no té res a veure amb el de Tarragona, per exemple. Es conserven pocs elements de l’estructura original i la resta està totalment reconstruït.

    [Font: Fréjus Tourist Office]

Accés a l’amfiteatre on es poden distingir les estructures antiga i nova. [Foto: Teresa Devesa]

    • Del teatre poques coses en puc dir. La calorada que vam passar per arribar-hi no va pagar la pena, queden molt poques estructures originals.

 

    •  Les restes de l’aqüeducte, tot i fragmentàries, sí que donen una idea de la magnitud de la construcció i la importància per a la ciutat.

Aqüeducte romà de Frejús [Foto: Josep Lario]

  • I finalment la llanterna d’August, el far que tot port necessitava per orientar els navegants. Mal indicada la seva ubicació i realment amagada per als visitants, només les indicacions d’una amable vilatana ens van servir per trobar-la quan ja gairebé havíem desistit.

Llanterna d’August a Frejús. [Foto: Teresa Devesa]

En fi, un xafogós però profitós colofó al nostre viatge. Hem passat de la gairebé irreductible Rècia a la Gàl·lia ben aviat romanitzada i tan mediterrània com Itàlia i Hispània.  Hem visitat dos grans ports des d’on s’irradiava la romanització i hem fugit durant uns dies de la canícula estival de casa nostra gràcies a la natura acollidora i els pobles pintorescos dels Alps. Què més es pot demanar? Caldrà buscar nous objectius per a la propera, mapa en mà i amb ganes de proposar nous reptes.

TERESA

Gallia Cisalpina III: Augusta Praetoria Salassorum

Després la petjada llatina tangencial trobada a Grassoney, només arribar a Aosta, la capital de la vall homònima, em va venir al cap la frase Aosta bé val un article. I és que nomes trepitjar la ciutat, el visitant descobreix una imponent urbs romana, si tenim en compte els monuments que anem trobant.

Fundada el 25 aC, se l’anomena la Roma dels Alps pel seu paper clau en la romanització de la zona alpina. Com en altres ocasions, us demano que analitzeu i interpreteu el nom complet que consta al títol.

Vies romanes de la zona alpina, amb Aosta a la intersecció de la que la travessa de nord a sud i la de d’est a oest. [Foto Josep Lario]

Fem un viatge en el temps i descobrim què podia trobar el viatger, esgotat de travessar altes muntanyes, a mida que s’atansava a aquest oasi de romanitat.

Pont romà d’Aosta [Foto: Antonio Córdoba]

  • Arc triomfal d’August. Actualment aquesta construcció romana té afegits d’èpoques posteriors, però no hi ha cap dubte que la seva presència indicava que s’estava a punt d’entrar en dominis de la poderosa Roma.

Arc triomfal d’Aosta [Foto: Josep Lario]

  • Porta Pretòria. De ben segur, aquesta entrada trilobulada i de doble pany adossada a la imponent Torre Prètòria acabava de convèncer fins i tot al més incrèdul de la importància de la ciutat a la qual s’accedia.

Porta Pretòria d’Aosta [Foto: Josep Lario]

  • Restes del teatre. Entrant per la porta pretòria a mà dreta s’accedia al teatre i més enllà hi havia l’altre edifici d’oci, l’amfiteatre, del qual no se’n poden visitar les restes. El teatre, en canvi, ens rep amb un majestuosa paret de la façana, mentre que de la cavea i el frons scaena en queda ben poca cosa. Per cert, m’expliqueu que són? Em va sobtar que en les reconstruccions apareix com un edifici cobert, cosa poc freqüent en els teatres romans. Ara bé, amb el fret de deu fer en ple hivern, també es pot entendre.

Teatre romà d’Aosta. Al fons s’observa el mur exterior i a l’esquerra de la imatge, els accessos a la càvea. [Foto: Josep Lario]

  • Fòrum i criptopòrtic. Entre les restes del fòrum, disseminades per tota el centre històric de la ciutat, m’agradaria destcar el criptopòritc, una joia arquitèctònica, al meu entendre, per la profunditat dels seus passadissos i la fermesa de les seves arcades, que conviden a passejar-hi o a jugar-hi a fet i amagar. Per cert, podeu explicar què és un criptopòrtic i l’origen dels dos ètims que componen aquest mot?

Criptopòrtic del fòrum d’Aosta [Foto: Antonio Córdoba]

En aquesta maqueta que s’exhibeix al museu arqueològic de la ciutat podem veure la disposició i l’estructura de la ciutat romana d’Augusta Praetoria. Podeu explicar l’urbanisme de la ciutat romana a partir d’aquesta imatge i dir a quin dels monuments esmentats correspon cada número?

Maqueta d’Augusta Pretòria. Museu arqueològic d’Aosta. [Foto: Antonio Córdoba]

No lluny d’aquesta població m’esperava encara un monument francament interessant pel fet de ser d’utilita pública, però gestionat de manera privada pel seu promotor, i això també mereix un article… Mentrestant, a part de les qüestions puntuals anteriors, vull que compareu el nom, els monuments i l’estructura d’aquesta ciutat amb els de les altres presentades en aquesta sèrie de viatges i també de les visitades a prop de casa nostra.

I com no, segur que ja trobàveu a faltar mostres de pervivència per interpretar (les tres R, ja sabeu). Doncs bé, a sota mateix de la porta Pretòria, vaig trobar aquest rètol d’un restaurant. No podia ser d’altra manera, em vaig dir, ¿oi que m’enteneu?

Restauran annex a la Porta Pretòria d’Aosta [Foto: Teresa Devesa]

Bufa, això de parlar d’un resaurant m’ha fet pensar que no només d’arqueologia viu la filòloga clàssica. De tant en tant també cal fer una parada i gaudir de la fantàstica gastronomia italiana. Avui comencem per un còctel, el BelliniSalute!

Brindis amb Bellini a Aosta. [Foto: Antonio Córdoba]

TERESA

Gallia Cisalpina I: Iulia Augusta Taurinorum

Ai Itàlia, per molt que vulguis és un país que no te l’acabes… aquesta vegada toca el Nord. Avanti!

Després del llarg viatge fins a Torí, ens trobem aquesta ciutat, una mica decadent al meu entendre, però amb un passat romà inesperat. Al final d’un seguit de places i galeries majestuoses (Porta Nova, San Carlo (1), Porta Palazzo…), la Via Roma desemboca a la Piazza Castello (2) i els Jardins del Palau reial dels Savoia (5). Ben a prop, al costat de la Catedral (3), ens surten a l’encontre els vestigis de l’origen romà de la ciutat, l’anomenat Quadrilàter romà, amb el que queda del teatre (4) i, sobretot, la Porta Palatina (6), que clausura el Parc Arqueològic, inaugurat el 2006. Dues estàtutes, de Juli Cèsar i Octavi August respectivament, donen fe de la importància de la ciutat al segle I aC i ens ajuden a entendre el nom de la ciutat. Em podeu explicar els tres elements que el componen? Ja sabeu que els noms de la ciutat són molt importants per conèixer-ne els orígens, esmenteu altres ciutats properes que tenen el termes Iulia i Augusta a la seva nomenclatura.

Visió general de la zona visitada amb la numeació corresponent al text. [Foto: Josep Lario]

Aquesta porta és una de les millor conservades del segle I aC. Amb les seves altes torres i els quatre arcs d’entrada i sortida, ha tingut més sort que la porta Decumana, aprofitada com a base de l’estructura medieval del Palazzo Madama. Intenteu deduir quin ús teien cadascuna de les arcades i amplieu la informació sobre aquest monument.

Porta Palatina [Foto: Josep Lario]

Torre Antonelliana [Foto: Josep Lario]

Després d’aquest bany de romanitat, no penseu que vaig deixar Torí sense fer un cop d’ull a la Mole Antonelliana (6), monument icònic de la ciutat que actualment allotja el Museu del cinema o fer un mos al Mercat Central, on es pot triar entre una bona i variada oferta gastronòmica. I per als amants del futbol, un lloc de culte d’obligada visita és l’estadi de la Juventus i la glamurosa oferta de la seva botiga, que traspua moda italiana fins i tot per a la roba esportiva. Per cert, el nom d’aquest equip té origen llatí, me’l podeu explicar? Coneixeu algun altre club esportiu proper amb un nom semblant?

[Font: Estadios del mundo. Portada vídeo Youtube]

Finalment, per enllaçar amb els següents lliuraments d’aquesta sèrie d’articles de viatge, que promet ser llarga, em podeu explicar per què l’he anomenada Gallia Cisalpina?

TERESA